L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Nosaltres
L'edifici ICTA-UAB, una construcció emblemàtica

Situat a l’entrada sud del Campus de la UAB, la seu de l´ICTA-ICP té una superfície d’uns 9.400 metres quadrats distribuïts en 6 plantes, quatre de les quals són de despatxos, laboratoris i espais comuns, una correspon a aparcament, una a diversos magatzems, entre ells un gran magatzem de fòssils i una planta coberta habilitada com a hivernacle. Ha costat uns 8 milions d’euros i ha estat cofinançat per un programa operatiu FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) de Catalunya 2007-2013 i pel Ministerio de Economía y Competitividad.

L´edifici ha estat dissenyat amb els criteris de sostenibilitat més exigents amb una clara aposta per la sostenibilitat, tant pel que fa al consum d’energia i d’aigua en el seu funcionament com en els materials emprats per a la seva construcció. Dissenyat per dos equips d’arquitectes, dataAE i H Arquitectes, té atorgat la qualificació LEED (Leadership in Energy < Environmental Design) GOLD pel USBGC (U.S. Green Building Council) amb una puntuació de 73 punts, una certificació de compromís ambiental amb estàndards internacionals.

Aprofitament de la calor a l’hivern i dissipació a l’estiu

L’edifici acull principalment despatxos i laboratoris que, per la seva activitat, tendeixen a generar calor. El disseny pretén treure profit d’aquesta calor a l’hivern i dissipar-la a l’estiu mitjançant ventilació natural. Quatre patis interiors conformen un gran atri central que garanteix una òptima qualitat de llum natural a totes les plantes. Una estructura de formigó amb molta inèrcia tèrmica col·labora directament amb el confort passiu de l’edifici.

Pell exterior bioclimàtica

La façana exterior de l’edifici compta amb una “pell bioclimàtica”, un sistema comparable al d’un hivernacle agrícola que regula, mitjançant obertures i tancaments automàtics, la captació de radiació solar i la ventilació. La pell exterior s’adapta automàticament, obrint-se o tancant-se, en funció de la temperatura, la humitat, el vent i la radiació solar exteriors, per aconseguir en cada moment les millors condicions bioclimàtiques a l’interior. S’aconsegueix d’aquesta manera un espai intermedi amb una temperatura entre els 16º i els 30ºC, que fa de coixí tèrmic i ajuda a mantenir una temperatura de confort als espais de treball i habitables, tot reduint la demanda energètica i millorant la temperatura a l’interior de manera totalment natural. Aquests espais estan enjardinats amb espècies adequades a cada lloc, de tal manera que afavoreixen l’entrada de la natura a l’interior de l’edifici alhora que ajuden a regular la humitat.

Els espais de treball són a l’interior d’aquesta zona amb clima millorat, aïllats en estructures tancades, del tipus “caixes de fusta”, que acaben de proporcionar les condicions de confort.

El sistema de control de l’edifici s’ha programat de manera que tant la pell bioclimàtica, les finestres dels despatxos, com tots els sistemes actius de climatització estan coordinats per prioritzar el funcionament passiu i per minimitzar l’ús d’energies no renovables. Un complex sistema de control informàtic automatitzat processa i gestiona les dades per optimitzar el confort i la despesa d’energia. L’edifici aprofita tot el contacte amb el terreny de les seves dues plantes soterrades, per tal de preclimatitzar les renovacions d’aire de l’edifici, compta amb sistemes de geotèrmia que aprofiten la temperatura sota terra i, per donar suport als sistemes passius en moments punta, es disposa d’una màquina refredadora amb compressor de levitació magnètica d’alta eficiència. Gràcies a aquests elements, l’edifici ha aconseguit la certificació energètica amb una qualificació d’etiqueta A, amb un estalvi de fins al 62% del consum que seria habitual en un edifici convencional similar.

Reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable

L’edifici té en compte tot el cicle de l’aigua per tal d’optimitzar la demanda i el consum a partir de la reutilització de les aigües pluvials, grises, grogues i negres. D’aquesta manera, s’assoleix una reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable respecte d’un edifici convencional similar. S’empren elements molt eficients com urinaris secs, inodors de baix cabal, aixetes amb airejadors i detecció d’obertura, o xerojardineria. Es recull l’aigua de pluja de la coberta de l’edifici, de l’espai pavimentat i de l’edifici veí per aprofitar-la: una part pel reg i la resta, després de passar per un procés d’ultrafiltració i desinfecció, per al rentavaixelles i els lavabos. Les aigües grises es regeneren i es fan servir com a aigua de descàrrega dels inodors. Les aigües residuals es tracten amb fitodepuració i s’aprofita la fracció sòlida per a compostatge.

Reducció de l’impacte ambiental dels materials de construcció

Per tal de disminuir la demanda de material de construcció s’ha evitat els cel-rasos i els terres tècnics, i s’ha emprat solucions constructives i materials de menor motxilla ecològica, menor despesa d’energia i una quantitat més baixa d’emissions tant en el moment de producció com de residus. En l’elecció dels materials s’ha optat per una estructura mineral de molta inèrcia tèrmica i de llarga vida útil combinada amb materials de baix impacte ambiental, tot prioritzant l’ús de materials d’origen orgànic o reciclat i mitjançant sistemes constructius en sec reversibles i reutilitzables. Les terres procedents de l’excavació s’han resituat a l’entorn de l’edifici, tot aprofitant així els recursos del lloc.

Vídeo de l'edifici ICTA-UAB (4m 20s)

Fotografies de l'edifici ICTA-UAB
Edifici ICTA-UAB: Façana porta principal Edifici ICTA-UAB: Interior central (1) Edifici ICTA-UAB: Interior central (1)
Edifici ICTA-UAB: Interior zona descans Edifici ICTA-UAB: Coberta-Hivernacle Edifici ICTA-UAB: Laboratoris
Edifici ICTA-UAB: Coberta-Hivernacle Edifici ICTA-UAB: Exterior Edifici ICTA-UAB: Vista aèria
Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.