La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició està dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reunirà representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’ICTA-UAB estudiarà l’ús sostenible de la terra i els recursos naturals en el marc del projecte COUPLED

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) rebrà una dotació econòmica de mig milió d'euros en el marc del projecte COUPLED, una xarxa de formació innovadora europea finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unió Europea.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.
Nosaltres
L'edifici ICTA-UAB, una construcció emblemàtica

Situat a l’entrada sud del Campus de la UAB, la seu de l´ICTA-ICP té una superfície d’uns 9.400 metres quadrats distribuïts en 6 plantes, quatre de les quals són de despatxos, laboratoris i espais comuns, una correspon a aparcament, una a diversos magatzems, entre ells un gran magatzem de fòssils i una planta coberta habilitada com a hivernacle. Ha costat uns 8 milions d’euros i ha estat cofinançat per un programa operatiu FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) de Catalunya 2007-2013 i pel Ministerio de Economía y Competitividad.

L´edifici ha estat dissenyat amb els criteris de sostenibilitat més exigents amb una clara aposta per la sostenibilitat, tant pel que fa al consum d’energia i d’aigua en el seu funcionament com en els materials emprats per a la seva construcció. Dissenyat per dos equips d’arquitectes, dataAE i H Arquitectes, té atorgat la qualificació LEED (Leadership in Energy < Environmental Design) GOLD pel USBGC (U.S. Green Building Council) amb una puntuació de 73 punts, una certificació de compromís ambiental amb estàndards internacionals.

Aprofitament de la calor a l’hivern i dissipació a l’estiu

L’edifici acull principalment despatxos i laboratoris que, per la seva activitat, tendeixen a generar calor. El disseny pretén treure profit d’aquesta calor a l’hivern i dissipar-la a l’estiu mitjançant ventilació natural. Quatre patis interiors conformen un gran atri central que garanteix una òptima qualitat de llum natural a totes les plantes. Una estructura de formigó amb molta inèrcia tèrmica col·labora directament amb el confort passiu de l’edifici.

Pell exterior bioclimàtica

La façana exterior de l’edifici compta amb una “pell bioclimàtica”, un sistema comparable al d’un hivernacle agrícola que regula, mitjançant obertures i tancaments automàtics, la captació de radiació solar i la ventilació. La pell exterior s’adapta automàticament, obrint-se o tancant-se, en funció de la temperatura, la humitat, el vent i la radiació solar exteriors, per aconseguir en cada moment les millors condicions bioclimàtiques a l’interior. S’aconsegueix d’aquesta manera un espai intermedi amb una temperatura entre els 16º i els 30ºC, que fa de coixí tèrmic i ajuda a mantenir una temperatura de confort als espais de treball i habitables, tot reduint la demanda energètica i millorant la temperatura a l’interior de manera totalment natural. Aquests espais estan enjardinats amb espècies adequades a cada lloc, de tal manera que afavoreixen l’entrada de la natura a l’interior de l’edifici alhora que ajuden a regular la humitat.

Els espais de treball són a l’interior d’aquesta zona amb clima millorat, aïllats en estructures tancades, del tipus “caixes de fusta”, que acaben de proporcionar les condicions de confort.

El sistema de control de l’edifici s’ha programat de manera que tant la pell bioclimàtica, les finestres dels despatxos, com tots els sistemes actius de climatització estan coordinats per prioritzar el funcionament passiu i per minimitzar l’ús d’energies no renovables. Un complex sistema de control informàtic automatitzat processa i gestiona les dades per optimitzar el confort i la despesa d’energia. L’edifici aprofita tot el contacte amb el terreny de les seves dues plantes soterrades, per tal de preclimatitzar les renovacions d’aire de l’edifici, compta amb sistemes de geotèrmia que aprofiten la temperatura sota terra i, per donar suport als sistemes passius en moments punta, es disposa d’una màquina refredadora amb compressor de levitació magnètica d’alta eficiència. Gràcies a aquests elements, l’edifici ha aconseguit la certificació energètica amb una qualificació d’etiqueta A, amb un estalvi de fins al 62% del consum que seria habitual en un edifici convencional similar.

Reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable

L’edifici té en compte tot el cicle de l’aigua per tal d’optimitzar la demanda i el consum a partir de la reutilització de les aigües pluvials, grises, grogues i negres. D’aquesta manera, s’assoleix una reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable respecte d’un edifici convencional similar. S’empren elements molt eficients com urinaris secs, inodors de baix cabal, aixetes amb airejadors i detecció d’obertura, o xerojardineria. Es recull l’aigua de pluja de la coberta de l’edifici, de l’espai pavimentat i de l’edifici veí per aprofitar-la: una part pel reg i la resta, després de passar per un procés d’ultrafiltració i desinfecció, per al rentavaixelles i els lavabos. Les aigües grises es regeneren i es fan servir com a aigua de descàrrega dels inodors. Les aigües residuals es tracten amb fitodepuració i s’aprofita la fracció sòlida per a compostatge.

Reducció de l’impacte ambiental dels materials de construcció

Per tal de disminuir la demanda de material de construcció s’ha evitat els cel-rasos i els terres tècnics, i s’ha emprat solucions constructives i materials de menor motxilla ecològica, menor despesa d’energia i una quantitat més baixa d’emissions tant en el moment de producció com de residus. En l’elecció dels materials s’ha optat per una estructura mineral de molta inèrcia tèrmica i de llarga vida útil combinada amb materials de baix impacte ambiental, tot prioritzant l’ús de materials d’origen orgànic o reciclat i mitjançant sistemes constructius en sec reversibles i reutilitzables. Les terres procedents de l’excavació s’han resituat a l’entorn de l’edifici, tot aprofitant així els recursos del lloc.

Vídeo de l'edifici ICTA-UAB (4m 20s)

Fotografies de l'edifici ICTA-UAB
Edifici ICTA-UAB: Façana porta principal Edifici ICTA-UAB: Interior central (1) Edifici ICTA-UAB: Interior central (1)
Edifici ICTA-UAB: Interior zona descans Edifici ICTA-UAB: Coberta-Hivernacle Edifici ICTA-UAB: Laboratoris
Edifici ICTA-UAB: Coberta-Hivernacle Edifici ICTA-UAB: Exterior Edifici ICTA-UAB: Vista aèria
Activitats ICTA