Exposició sobre simbiosi industrial i economia circular a l'ICTA-UAB

El vestíbul de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) acull des de divendres 21 d'abril fins divendres 5 de maig l'exposició "Simbiosi Industrial: revaloritzem els recursos sobrants" sobre el foment de l'economia col·laborativa.

ERC Advanced Grant per EVOCLIM. Oferta de places de recerca per a 3 senior i 4 junior

El professor Jeroen van den Bergh de l’ICTA-UAB ha rebut una prestigiosa Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (European Research Council -ERC) per desenvolupar el projecte "Anàlisi evolutiva-conductual de la política climàtica: racionalitat limitada.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de l’ICTA-UAB han presentat les previsions dels nivells de pol·len i espores per a la primavera.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

Data: 2016-06-02

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L'objectiu del projecte és evitar l'ús de la "evidència científica" basada en simplificacions excessives que condueixen a decisions que ignoren la informació rellevant, l'existència de perspectives legitimades però oposades sobre el tema en qüestió, i la presència inevitable de grans dosis d'incertesa.

Les polítiques aplicades per la Unió Europea per donar resposta a problemes ambientals globals sovint estan basades en "evidència científica" que parteix de models científics que no tenen en compte les nombroses implicacions d'aquestes problemàtiques mitjançant l’ús de diferents escales i dimensions d'anàlisi. Com a conseqüència, aquesta "evidència científica" basada en una ciència reduccionista no sempre aborda aspectes rellevants i, molt rarament demostra ser efectiva proporcionant els resultats esperats.

Aquesta és la premissa de la qual parteix el projecte científic MAGIC impulsat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que ha estat subvencionat amb 7,5 milions d'euros per la Unió Europea (Programa Horizon 2020) per analitzar el paper actual de la "evidència científica" en la presa de decisions polítiques en aquesta institució i proposar formes més eficaces d'utilització de la ciència en aquests processos.

El projecte "Moving towards Adaptive Governance in Complexity: Informing Nexus Security" està coordinat per l'ICTA-UAB i compta amb la participació d'altres universitats i instituts científics d'Espanya, Escòcia, Països Baixos, Noruega, Itàlia i Alemanya, així com del Joint Research Center de la Comissió Europea.

Proposen un model de "coproducció d'informació útil" en què un equip transdisciplinar d'investigadors -que integri l'experiència de diferents disciplines- treballi de manera conjunta amb el personal de la Unió Europa per identificar els aspectes rellevants a tenir en compte en l'estructuració del problema i per desenvolupar una anàlisi integrada i efectiva que aporti informació útil en la presa de decisions. Aquest model de coproducció ha de garantir una millor qualitat de l'evidència científica necessària per implementar l'Estratègia 2020 de la Unió Europea i una discussió ben informada a nivell internacional sobre qüestions globals com el canvi climàtic o la seguretat alimentària.

El projecte MAGIC començarà amb una avaluació crítica de totes les narratives existents fins ara en matèria de sostenibilitat, proposant un pensament alternatiu i innovador. En concret, aquesta avaluació crítica consistirà en una anàlisi quantitativa basada en el concepte del "nexe", és a dir, establint un vincle entre la seguretat alimentària, energètica i de l'aigua (en relació als patrons i consum), el clima i els usos del sòl. Aquesta anàlisi integrada i de múltiples escales està basada en un plantejament innovador que combina conceptes teòrics desenvolupats a partir de la teoria de sistemes complexos, l'ecologia sistèmica, la bio-economia i els estudis de ciència i tecnologia.

Aquest enfocament integrat s'aplicarà a dues línies de discussió: l'anàlisi dels factors que cal tenir en compte en l'assessorament d'innovacions tècniques -com ara el fracking, la segona generació de biocombustibles, els canvis tècnics necessaris per a l'economia circular, què fer amb els aliments transgènics, el paper potencial de la dessalinització- i una revisió crítica de les directives existents que s'utilitzen per fer front als problemes de sostenibilitat. L'objectiu és generar un procés de reflexió sobre els riscos associats d'una excessiva confiança en el "Somni Cartesià" de què la ciència pot donar als humans el poder de predir i controlar-ho tot.

"Cada vegada que basem les nostres decisions en resultats quantitatius de models basats en una única disciplina científica i una escala, estem obviant narratives alternatives sobre el problema en qüestió, que només pot ser percebut usant diferents disciplines i escales. Això suposa que les conseqüències de les polítiques adoptades no només són desconegudes, sinó que també poden resultar contraproduents respecte als objectius inicials", va explicar Mario Giampietro, investigador ICREA a l'ICTA-UAB i coordinador del projecte. "Un clar exemple d'això succeeix en el cas de la producció de bio-carburants de primera generació. La gran demanda de terra, aigua i altres recursos necessaris per a la seva producció suposa un impacte negatiu major en la seguretat alimentària de moltes zones del món", afegeix.

L'anàlisi basat en el nexe entre l'aigua, l'energia, el menjar i l'ús del sòl a escala global del planeta en relació amb les implicacions per a la població i el clima facilitarà la detecció de problemes sistèmics o conseqüències negatives de les innovacions i les polítiques implementades per la Unió Europea.

El projecte s'estructura en tres parts: el "Nexus Dialogue Space" que, coordinat pel Joint Research Center de la Comissió Europea, ha de garantir la col·laboració dels investigadors amb el personal de la Comissió Europea (en les diferents direccions generals i altres institucions de la UE); el "Nexus Information Space" que coordinarà i integrarà l'assessorament científic dels diferents equips experts en producció d'aliments, energia, aigua i ús del sòl per garantir la congruència amb les limitacions que proporciona el nexe; i el "Nexus Knowledge Hud", una plataforma d'interacció que implicarà en la discussió a altres actors com la indústria, les ONG, les universitats i la societat en general.

El projecte MAGIC tindrà dos impactes. D'una banda generarà noves metodologies i procediments que garanteixin el control de qualitat dels processos de producció i l'ús d'informació científica en la presa de decisions. El resultat serà particularment rellevant per als qui prenen decisions (en aquest cas les direccions generals i la UE) ja que tindran eines competents per a un millor maneig de la implicació de la complexitat, com la inevitable presència d'incertesa, la coexistència de perspectives legitimades però oposades sobre el que cal fer, o la implicació de l'existència de múltiples escales.

D'altra banda, oferirà una avaluació crítica i una reflexió informada sobre l'aplicabilitat, viabilitat i conveniència de les actuals polítiques implementades per la UE -com la directiva de l'aigua, les polítiques d'agricultura, l'economia baixa en carboni, l'economia circular- i una avaluació crítica dels models usats en l'actualitat per discutir els pros i els contres de les innovacions, com el fracking, els permisos negociables, la dessalinització, el biocombustible i els aliments transgènics.

Els socis de l'ICTA-UAB en el projecte són el Hutton Institute James (Escòcia), la Universitat de Wageningen (Països Baixos), Universitat de Twente (Països Baixos), Universitat de Bergen (Noruega), Comissió Europea- Joint Research Center, la Universitá Napoli Federico II (Itàlia), Climate Analytics (Alemanya), i l'Institut Tecnològic de Canàries (Espanya).

Activitats ICTA