L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

Data: 2016-06-02

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L'objectiu del projecte és evitar l'ús de la "evidència científica" basada en simplificacions excessives que condueixen a decisions que ignoren la informació rellevant, l'existència de perspectives legitimades però oposades sobre el tema en qüestió, i la presència inevitable de grans dosis d'incertesa.

Les polítiques aplicades per la Unió Europea per donar resposta a problemes ambientals globals sovint estan basades en "evidència científica" que parteix de models científics que no tenen en compte les nombroses implicacions d'aquestes problemàtiques mitjançant l’ús de diferents escales i dimensions d'anàlisi. Com a conseqüència, aquesta "evidència científica" basada en una ciència reduccionista no sempre aborda aspectes rellevants i, molt rarament demostra ser efectiva proporcionant els resultats esperats.

Aquesta és la premissa de la qual parteix el projecte científic MAGIC impulsat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que ha estat subvencionat amb 7,5 milions d'euros per la Unió Europea (Programa Horizon 2020) per analitzar el paper actual de la "evidència científica" en la presa de decisions polítiques en aquesta institució i proposar formes més eficaces d'utilització de la ciència en aquests processos.

El projecte "Moving towards Adaptive Governance in Complexity: Informing Nexus Security" està coordinat per l'ICTA-UAB i compta amb la participació d'altres universitats i instituts científics d'Espanya, Escòcia, Països Baixos, Noruega, Itàlia i Alemanya, així com del Joint Research Center de la Comissió Europea.

Proposen un model de "coproducció d'informació útil" en què un equip transdisciplinar d'investigadors -que integri l'experiència de diferents disciplines- treballi de manera conjunta amb el personal de la Unió Europa per identificar els aspectes rellevants a tenir en compte en l'estructuració del problema i per desenvolupar una anàlisi integrada i efectiva que aporti informació útil en la presa de decisions. Aquest model de coproducció ha de garantir una millor qualitat de l'evidència científica necessària per implementar l'Estratègia 2020 de la Unió Europea i una discussió ben informada a nivell internacional sobre qüestions globals com el canvi climàtic o la seguretat alimentària.

El projecte MAGIC començarà amb una avaluació crítica de totes les narratives existents fins ara en matèria de sostenibilitat, proposant un pensament alternatiu i innovador. En concret, aquesta avaluació crítica consistirà en una anàlisi quantitativa basada en el concepte del "nexe", és a dir, establint un vincle entre la seguretat alimentària, energètica i de l'aigua (en relació als patrons i consum), el clima i els usos del sòl. Aquesta anàlisi integrada i de múltiples escales està basada en un plantejament innovador que combina conceptes teòrics desenvolupats a partir de la teoria de sistemes complexos, l'ecologia sistèmica, la bio-economia i els estudis de ciència i tecnologia.

Aquest enfocament integrat s'aplicarà a dues línies de discussió: l'anàlisi dels factors que cal tenir en compte en l'assessorament d'innovacions tècniques -com ara el fracking, la segona generació de biocombustibles, els canvis tècnics necessaris per a l'economia circular, què fer amb els aliments transgènics, el paper potencial de la dessalinització- i una revisió crítica de les directives existents que s'utilitzen per fer front als problemes de sostenibilitat. L'objectiu és generar un procés de reflexió sobre els riscos associats d'una excessiva confiança en el "Somni Cartesià" de què la ciència pot donar als humans el poder de predir i controlar-ho tot.

"Cada vegada que basem les nostres decisions en resultats quantitatius de models basats en una única disciplina científica i una escala, estem obviant narratives alternatives sobre el problema en qüestió, que només pot ser percebut usant diferents disciplines i escales. Això suposa que les conseqüències de les polítiques adoptades no només són desconegudes, sinó que també poden resultar contraproduents respecte als objectius inicials", va explicar Mario Giampietro, investigador ICREA a l'ICTA-UAB i coordinador del projecte. "Un clar exemple d'això succeeix en el cas de la producció de bio-carburants de primera generació. La gran demanda de terra, aigua i altres recursos necessaris per a la seva producció suposa un impacte negatiu major en la seguretat alimentària de moltes zones del món", afegeix.

L'anàlisi basat en el nexe entre l'aigua, l'energia, el menjar i l'ús del sòl a escala global del planeta en relació amb les implicacions per a la població i el clima facilitarà la detecció de problemes sistèmics o conseqüències negatives de les innovacions i les polítiques implementades per la Unió Europea.

El projecte s'estructura en tres parts: el "Nexus Dialogue Space" que, coordinat pel Joint Research Center de la Comissió Europea, ha de garantir la col·laboració dels investigadors amb el personal de la Comissió Europea (en les diferents direccions generals i altres institucions de la UE); el "Nexus Information Space" que coordinarà i integrarà l'assessorament científic dels diferents equips experts en producció d'aliments, energia, aigua i ús del sòl per garantir la congruència amb les limitacions que proporciona el nexe; i el "Nexus Knowledge Hud", una plataforma d'interacció que implicarà en la discussió a altres actors com la indústria, les ONG, les universitats i la societat en general.

El projecte MAGIC tindrà dos impactes. D'una banda generarà noves metodologies i procediments que garanteixin el control de qualitat dels processos de producció i l'ús d'informació científica en la presa de decisions. El resultat serà particularment rellevant per als qui prenen decisions (en aquest cas les direccions generals i la UE) ja que tindran eines competents per a un millor maneig de la implicació de la complexitat, com la inevitable presència d'incertesa, la coexistència de perspectives legitimades però oposades sobre el que cal fer, o la implicació de l'existència de múltiples escales.

D'altra banda, oferirà una avaluació crítica i una reflexió informada sobre l'aplicabilitat, viabilitat i conveniència de les actuals polítiques implementades per la UE -com la directiva de l'aigua, les polítiques d'agricultura, l'economia baixa en carboni, l'economia circular- i una avaluació crítica dels models usats en l'actualitat per discutir els pros i els contres de les innovacions, com el fracking, els permisos negociables, la dessalinització, el biocombustible i els aliments transgènics.

Els socis de l'ICTA-UAB en el projecte són el Hutton Institute James (Escòcia), la Universitat de Wageningen (Països Baixos), Universitat de Twente (Països Baixos), Universitat de Bergen (Noruega), Comissió Europea- Joint Research Center, la Universitá Napoli Federico II (Itàlia), Climate Analytics (Alemanya), i l'Institut Tecnològic de Canàries (Espanya).

Activitats ICTA