Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Data: 2016-07-20

. Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

. Ciutadans amb rendes altes i estrangers de països rics s'han instal·lat en les últimes dècades al voltant de diversos parcs a Sant Martí, a Barcelona, ​​segons un estudi pilot.

Les ciutats que creen o restauren béns o infraestructures verdes contribueixen a mitjà i llarg termini a l'exclusió de col·lectius socials més vulnerables. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un equip d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderat per la sociòloga i geògrafa Isabelle Anguelovski que ha analitzat com el perfil socioeconòmic dels veïns varia significativament quan la seva zona de residència experimenta un procés de "reverdiment" amb la creació de parcs, àrees verdes, o corredors ecològics.

L'estudi posa de manifest que els processos pels quals les ciutats potencien la construcció i recuperació d'espais naturals no beneficien a tots els ciutadans per igual. Es tracta del procés denominat com "gentrificació verda" pel qual la població original d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verdes, i per l'oferta d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de venda dels habitatges experimenta un increment considerable, de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.

"La nostra hipòtesi és que les ciutats més verdes es tornen més desigualitàries i injustes" explica Isabelle Anguelovski, coordinadora d'un projecte científic que pretén aprofundir sobre aquest tema i avaluar l'impacte social que provoca la introducció de la naturalesa en els barris. "Cal millorar la qualitat ambiental dels barris, verdificarlos, però no a qualsevol preu", comenta Anguelovski qui incideix en la necessitat que aquest tipus de processos s'acompanyi de polítiques que controlin l'especulació immobiliària a la zona, promoguin les promocions de habitatge social, limitin les llicències de lloguer de curt termini o fomentin la creació de xarxes de suport entre els veïns i entre comerços locals.

Per a la realització del seu projecte Greenlulus (Green Locally Unwanted Land Uses), Anguelovski ha rebut una subvenció de 1,5 milions d'euros de la Unió Europea (Starting Grant de l'European Research Council). Durant els propers cinc anys, un ampli equip coordinat per Anguelovski compararà la situació de 20 ciutats d'Europa i altres 20 d'Estats Units, amb l'objectiu d'elaborar un rànquing de les ciutats ambientalment més justes així com el seu impacte social i en la salut dels residents.

Aquest projecte compta ja amb un estudi pilot realitzat a la ciutat de Barcelona que evidencia la "gentrificació verda". L'estudi Avaluant els impactes de la gentrificació ambiental en els barris històricament vulnerables de Barcelona va analitzar com ha variat el perfil socioeconòmic de les persones residents al costat de 18 parcs i jardins creats a Barcelona entre 1992 i principis de la dècada del 2000, a Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó. Els resultats mostren com en alguns barris, la millora ambiental de l'entorn ha provocat una revalorització dels habitatges que ha acabat per expulsar les classes més vulnerables per deixar pas a ciutadans amb rendes més altes.

L'estudi utilitza sis indicadors: inquilins amb títol universitari; immigrants no comunitaris, immigrants procedents de països del Nord; residents majors de 65 anys sols; increment de la renda dels habitants i el valor de l'habitatge. Els investigadors consideren que es produeix "gentrificació verda" quan es detecten tres d'aquests paràmetres de forma simultània. Així succeeix en els parcs de Poblenou i Nova Icària, tots dos a Sant Martí, i als jardins Príncep de Girona, a Horta.

Aquest fenomen es nota de manera extraordinària a la zona pròxima al parc de Poblenou, on els veïns amb un mínim d'una llicenciatura que viuen a menys de 100 metres de la zona verda han augmentat en un 689% enfront del 139% de la mitjana de Sant Martí. L'increment també va ser significatiu en els parcs de les Cascades, Port Olímpic, Nova Icària i Carles I.

Els ingressos de les famílies que resideixen en zones properes als parcs van créixer considerablement (20,5% al ​​Poblenou) i la presència d'estrangers de països del nord es va disparar en alguns casos fins al 3791% als voltants del parc de Poblenou, davant al 228% de tot el conjunt de Sant Martí, mentre que la xifra d'estrangers procedents de països del sud va descendir. Per contra, en altres barriades més estigmatitzades de Nou Barris o de Sant Andreu on no s'ha produït "verdificació" s'ha incrementat el percentatge de famílies de col·lectius més vulnerables, amb la hipòtesi que procedeixen dels barris que s'han aburgesat com conseqüència de les millores ambientals. Si bé aquestes zones es beneficien de nous espais verds, algunes són també zones on encara falta dinamitzar el teixit comercial local, millorar la qualitat de les escoles, i crear nous motors d'activitat econòmica per als veïns més vulnerables.


Activitats ICTA