Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

L'ICTA-UAB reuneix experts mundials en decreixement i justícia ambiental

L’ICTA-UAB organitza del 24 de juny al 6 de juliol la Vª Escola d’Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Data: 2016-07-20

. Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

. Ciutadans amb rendes altes i estrangers de països rics s'han instal·lat en les últimes dècades al voltant de diversos parcs a Sant Martí, a Barcelona, ​​segons un estudi pilot.

Les ciutats que creen o restauren béns o infraestructures verdes contribueixen a mitjà i llarg termini a l'exclusió de col·lectius socials més vulnerables. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un equip d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderat per la sociòloga i geògrafa Isabelle Anguelovski que ha analitzat com el perfil socioeconòmic dels veïns varia significativament quan la seva zona de residència experimenta un procés de "reverdiment" amb la creació de parcs, àrees verdes, o corredors ecològics.

L'estudi posa de manifest que els processos pels quals les ciutats potencien la construcció i recuperació d'espais naturals no beneficien a tots els ciutadans per igual. Es tracta del procés denominat com "gentrificació verda" pel qual la població original d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verdes, i per l'oferta d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de venda dels habitatges experimenta un increment considerable, de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.

"La nostra hipòtesi és que les ciutats més verdes es tornen més desigualitàries i injustes" explica Isabelle Anguelovski, coordinadora d'un projecte científic que pretén aprofundir sobre aquest tema i avaluar l'impacte social que provoca la introducció de la naturalesa en els barris. "Cal millorar la qualitat ambiental dels barris, verdificarlos, però no a qualsevol preu", comenta Anguelovski qui incideix en la necessitat que aquest tipus de processos s'acompanyi de polítiques que controlin l'especulació immobiliària a la zona, promoguin les promocions de habitatge social, limitin les llicències de lloguer de curt termini o fomentin la creació de xarxes de suport entre els veïns i entre comerços locals.

Per a la realització del seu projecte Greenlulus (Green Locally Unwanted Land Uses), Anguelovski ha rebut una subvenció de 1,5 milions d'euros de la Unió Europea (Starting Grant de l'European Research Council). Durant els propers cinc anys, un ampli equip coordinat per Anguelovski compararà la situació de 20 ciutats d'Europa i altres 20 d'Estats Units, amb l'objectiu d'elaborar un rànquing de les ciutats ambientalment més justes així com el seu impacte social i en la salut dels residents.

Aquest projecte compta ja amb un estudi pilot realitzat a la ciutat de Barcelona que evidencia la "gentrificació verda". L'estudi Avaluant els impactes de la gentrificació ambiental en els barris històricament vulnerables de Barcelona va analitzar com ha variat el perfil socioeconòmic de les persones residents al costat de 18 parcs i jardins creats a Barcelona entre 1992 i principis de la dècada del 2000, a Sant Andreu, Sant Martí, Nou Barris, Ciutat Vella i Horta-Guinardó. Els resultats mostren com en alguns barris, la millora ambiental de l'entorn ha provocat una revalorització dels habitatges que ha acabat per expulsar les classes més vulnerables per deixar pas a ciutadans amb rendes més altes.

L'estudi utilitza sis indicadors: inquilins amb títol universitari; immigrants no comunitaris, immigrants procedents de països del Nord; residents majors de 65 anys sols; increment de la renda dels habitants i el valor de l'habitatge. Els investigadors consideren que es produeix "gentrificació verda" quan es detecten tres d'aquests paràmetres de forma simultània. Així succeeix en els parcs de Poblenou i Nova Icària, tots dos a Sant Martí, i als jardins Príncep de Girona, a Horta.

Aquest fenomen es nota de manera extraordinària a la zona pròxima al parc de Poblenou, on els veïns amb un mínim d'una llicenciatura que viuen a menys de 100 metres de la zona verda han augmentat en un 689% enfront del 139% de la mitjana de Sant Martí. L'increment també va ser significatiu en els parcs de les Cascades, Port Olímpic, Nova Icària i Carles I.

Els ingressos de les famílies que resideixen en zones properes als parcs van créixer considerablement (20,5% al ​​Poblenou) i la presència d'estrangers de països del nord es va disparar en alguns casos fins al 3791% als voltants del parc de Poblenou, davant al 228% de tot el conjunt de Sant Martí, mentre que la xifra d'estrangers procedents de països del sud va descendir. Per contra, en altres barriades més estigmatitzades de Nou Barris o de Sant Andreu on no s'ha produït "verdificació" s'ha incrementat el percentatge de famílies de col·lectius més vulnerables, amb la hipòtesi que procedeixen dels barris que s'han aburgesat com conseqüència de les millores ambientals. Si bé aquestes zones es beneficien de nous espais verds, algunes són també zones on encara falta dinamitzar el teixit comercial local, millorar la qualitat de les escoles, i crear nous motors d'activitat econòmica per als veïns més vulnerables.


Activitats ICTA