Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

Data: 2016-09-01

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P. Graham Mortyn que prova que aquest fenomen no es va desencadenar durant el segle XX.

La investigadora principal, la professora associada Nerilie Abram de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU), va dir que l'estudi va trobar que l'escalfament va començar durant les primeres etapes de la Revolució Industrial i va ser detectable per primera vegada en els oceans Àrtic i tropicals al decenni de 1830, molt abans del que esperaven els científics.

"Va ser una troballa extraordinària", va dir Abram, de l'Escola d'Investigació de Ciències de la Terra de la ANU i el Centre ARC d'Excel·lència per a la Ciència del Sistema Climàtic. "Va ser un d'aquells moments on la ciència realment ens va sorprendre. Els resultats són clars. L'escalfament climàtic que estem presenciant avui va començar fa uns 180 anys".

Les noves troballes tenen implicacions significatives per avaluar la mesura en què els éssers humans han fet que el clima s'allunyi de l'estat preindustrial, i ajudaran als científics a comprendre l'impacte futur de les emissions de gasos d'hivernacle en el clima.

"En els oceans tropicals i l'Àrtic en particular, els 180 anys d'escalfament han causat que el clima mig sobrepassi la variabilitat normal en els segles anteriors a la Revolució Industrial", explica Abram.

La investigació, publicada a la revista Nature, ha estat realitzada per 25 científics deAustralia, Estats Units, Europa i Àsia, treballant junts com a part del consorci Past Global Changes 2000 year (PAGES 2K).

Abram va declarar que el canvi climàtic antropogènic era generalment vist com un fenomen del segle XX, donat que els mesuraments climàtics eren poc freqüents abans de la dècada de 1900. No obstant això, l'equip va estudiar reconstruccions detallades del clima passat que abasten 500 anys per identificar quan va començar realment la tendència sostinguda d'escalfament.

Els científics van examinar els registres de les variacions climàtiques naturals a través d'oceans i continents de tot el món. Aquestes històries climàtiques apareixen preservades en els corals, decoracions de coves, anells d'arbres i nuclis de gel.

L'equip d'investigació va analitzar milers d'anys de simulacions de models climàtics, inclosos els experiments utilitzats per l'últim informe del Panell Intergovernamental de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (IPCC), per determinar què va causar l'escalfament.

Les dades i simulacions van identificar l'aparició primerenca de l'escalfament al voltant de la dècada de 1830, i van trobar que l'escalfament es va atribuir als creixents nivells de gasos d'efecte hivernacle.

Els investigadors van estudiar la majoria de les erupcions volcàniques a principis del segle XIX i van trobar que només eren un factor de menor importància en l'inici primerenc de l'escalfament climàtic.

Coral coring off northwest Australia (Eric Matson AIMS)
Coral coring off northwest Australia (Eric Matson AIMS)

Nerilie Abram moving ice core box (Samantha Shelley)
Nerilie Abram moving ice core box (Samantha Shelley)

Activitats ICTA