Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Data: 2016-10-26

. Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

. Les comunitats residents estan en contacte amb els tòxics a través del consum d'aigua i aliments contaminats, i del contacte dèrmic amb terres agrícoles afectades

Un total de 638 milions d'habitants de països en vies de desenvolupament viuen prop de jaciments de petroli. Tot i aquest elevat nombre, es desconeixen els efectes nocius que l'exposició a la contaminació procedent d'extraccions petrolieres provoca en la salut de les persones que viuen en zones properes a punts d'extracció de petroli, segons es desprèn d'un treball recent elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Facultat de Veterinària de la UAB.

El treball, publicat a la revista Environmental Health, s'emmarca un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA-UAB des de fa més d'una dècada que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona de l'Amazònia peruana pròxima a la frontera amb Equador. Els científics critiquen l'absència d'estudis que determinin amb precisió els efectes nocius d'aquests vessaments a la població indígena resident, i demostren que la contaminació per petroli s'estén a milers de quilòmetres de rius, sediments i sòls, donant lloc a una cadena de contaminació bioacumulable de metalls pesats que enllaça aigua, peixos, animals i persones.

Els científics ja havien constatat en investigacions prèvies que, només en aquesta zona habitada per societats quítxua i achuar, hi ha 1.100 quilòmetres de rius afectats, el 22% del total, i els estudis cartogràfics realitzats estableixen que a la zona s'ha abocat l'equivalent a 2,6 milions de barrils de petroli. Aquesta àrea de selva amazònica va ser declarada pel govern peruà en emergència ambiental el 2003 i en emergència sanitària el 2013, però encara no existeixen registres locals de morbiditat ni mortalitat. "La gent malalta no pot visitar al metge ni anar a l'hospital. Simplement mor i no se sap de què", comenta Martí Orta, científic de l'ICTA-UAB qui critica que, tot i conèixer-se els efectes adversos sobre la salut de l'exposició al petroli i altres productes derivats de l'extracció, mai s'ha pres mesures reparadores ni sancionadores.

Segons els investigadors, la majoria d'estudis existents s'han centrat en analitzar els efectes nocius dels abocaments en els grups de treballadors encarregats de la neteja, però no en les poblacions residents a la zona que són molt més vulnerables a l'estar exposades als contaminants durant períodes molt prolongats. "És important estudiar els efectes que la contaminació derivada del petroli té en la gent que viu en zones d'extracció, ja que els temps i les vies d'exposició són diferents. A més, els estudis realitzats fins ara s'han centrat en treballadors i no estudien els efectes en població que pot ser més vulnerable als efectes de la contaminació, com els nens, les dones embarassades o persones amb problemes previs de salut" comenta Cristina O'Callaghan-Gordo, científica d'ISGlobal. Les comunitats locals ingereixen aigua i aliments contaminats, i mantenen contacte dèrmic amb els rius i les terres afectades mitjançant el bany o les tasques agrícoles diàries.

Aquesta exposició al petroli i a les aigües de formació utilitzades en el procés d'extracció (riques en metalls pesats, hidrocarburs i altres elements radioactius) ocasionen problemes de salut neurològics, hematològics i símptomes irritatius en els habitants. A més, la crema de gas natural afavoreix la inhalació de compostos orgànics volàtils, diòxid de nitrogen i diòxid de sofre, entre d'altres.

L'estudi reclama la necessitat de potenciar la recerca sobre els efectes dels abocaments en la població resident amb l'objectiu final de conèixer amb certesa els riscos en la salut associats a l'exposició, promoure polítiques de control efectives per evitar la contaminació i impulsar les polítiques de salut pública que evitin l'exposició humana a les àrees ja contaminades.

Referència:
O’Callaghan-Gordo C., Orta-Martínez M., Kogevinas M. “Health effects of non-occupational exposure to oil extraction". Environmental Health. 2016

Activitats ICTA