Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

L'ICTA-UAB reuneix experts mundials en decreixement i justícia ambiental

L’ICTA-UAB organitza del 24 de juny al 6 de juliol la Vª Escola d’Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Data: 2016-10-26

. Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

. Les comunitats residents estan en contacte amb els tòxics a través del consum d'aigua i aliments contaminats, i del contacte dèrmic amb terres agrícoles afectades

Un total de 638 milions d'habitants de països en vies de desenvolupament viuen prop de jaciments de petroli. Tot i aquest elevat nombre, es desconeixen els efectes nocius que l'exposició a la contaminació procedent d'extraccions petrolieres provoca en la salut de les persones que viuen en zones properes a punts d'extracció de petroli, segons es desprèn d'un treball recent elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Facultat de Veterinària de la UAB.

El treball, publicat a la revista Environmental Health, s'emmarca un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA-UAB des de fa més d'una dècada que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona de l'Amazònia peruana pròxima a la frontera amb Equador. Els científics critiquen l'absència d'estudis que determinin amb precisió els efectes nocius d'aquests vessaments a la població indígena resident, i demostren que la contaminació per petroli s'estén a milers de quilòmetres de rius, sediments i sòls, donant lloc a una cadena de contaminació bioacumulable de metalls pesats que enllaça aigua, peixos, animals i persones.

Els científics ja havien constatat en investigacions prèvies que, només en aquesta zona habitada per societats quítxua i achuar, hi ha 1.100 quilòmetres de rius afectats, el 22% del total, i els estudis cartogràfics realitzats estableixen que a la zona s'ha abocat l'equivalent a 2,6 milions de barrils de petroli. Aquesta àrea de selva amazònica va ser declarada pel govern peruà en emergència ambiental el 2003 i en emergència sanitària el 2013, però encara no existeixen registres locals de morbiditat ni mortalitat. "La gent malalta no pot visitar al metge ni anar a l'hospital. Simplement mor i no se sap de què", comenta Martí Orta, científic de l'ICTA-UAB qui critica que, tot i conèixer-se els efectes adversos sobre la salut de l'exposició al petroli i altres productes derivats de l'extracció, mai s'ha pres mesures reparadores ni sancionadores.

Segons els investigadors, la majoria d'estudis existents s'han centrat en analitzar els efectes nocius dels abocaments en els grups de treballadors encarregats de la neteja, però no en les poblacions residents a la zona que són molt més vulnerables a l'estar exposades als contaminants durant períodes molt prolongats. "És important estudiar els efectes que la contaminació derivada del petroli té en la gent que viu en zones d'extracció, ja que els temps i les vies d'exposició són diferents. A més, els estudis realitzats fins ara s'han centrat en treballadors i no estudien els efectes en població que pot ser més vulnerable als efectes de la contaminació, com els nens, les dones embarassades o persones amb problemes previs de salut" comenta Cristina O'Callaghan-Gordo, científica d'ISGlobal. Les comunitats locals ingereixen aigua i aliments contaminats, i mantenen contacte dèrmic amb els rius i les terres afectades mitjançant el bany o les tasques agrícoles diàries.

Aquesta exposició al petroli i a les aigües de formació utilitzades en el procés d'extracció (riques en metalls pesats, hidrocarburs i altres elements radioactius) ocasionen problemes de salut neurològics, hematològics i símptomes irritatius en els habitants. A més, la crema de gas natural afavoreix la inhalació de compostos orgànics volàtils, diòxid de nitrogen i diòxid de sofre, entre d'altres.

L'estudi reclama la necessitat de potenciar la recerca sobre els efectes dels abocaments en la població resident amb l'objectiu final de conèixer amb certesa els riscos en la salut associats a l'exposició, promoure polítiques de control efectives per evitar la contaminació i impulsar les polítiques de salut pública que evitin l'exposició humana a les àrees ja contaminades.

Referència:
O’Callaghan-Gordo C., Orta-Martínez M., Kogevinas M. “Health effects of non-occupational exposure to oil extraction". Environmental Health. 2016

Activitats ICTA