Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Data: 2016-11-07

. Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

. El 80% considera que el creixement és necessari per crear llocs de treball, però el 40% afirma que “una bona vida sense creixement econòmic és possible”.

Més d’un terç de la població espanyola (37%) preferiria ignorar o aturar el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) després d'avaluar l'opinió pública sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat a través d'una enquesta en què han participat un miler de ciutadans espanyols. L'estudi, realitzat per Stefan Drews i Jeroen van den Bergh, ha estat publicat a la revista Global Environmental Change.

Segons Stefan Drews, que va portar a terme la investigació en el context de la seva tesi doctoral, "durant dècades, hi ha hagut un debat acadèmic i públic sobre si el creixement econòmic és compatible amb els objectius mediambientals i si es tracta d'un bon indicador del progrés. Encara que aquesta qüestió ha rebut una atenció considerable per part dels mitjans de comunicació i dels fòrums públics, hi ha molt poc coneixement sistemàtic sobre el que en pensa el públic en general. Això ens va servir com a motivació per iniciar la investigació".

L'enquesta va investigar l'opinió pública sobre quin tipus d'estratègia de creixement-medi ambient ha de seguir les polítiques públiques. Els resultats mostren que la majoria dels enquestats (59%) està a favor de continuar amb el creixement, ja que pot combinar-se amb la sostenibilitat ambiental (el que es coneix com creixement verd). Més d’un terç de la població espanyola (37%) preferiria ignorar o aturar el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental. D’aquest percentatge, el 21% es va mostrar a favor d'ignorar el creixement com a objectiu polític (a-creixement), mentre que el 16% va donar suport a aturar-lo per complet (decreixement). Del conjunt dels enquestats, només el 4% va expressar una clara i incondicional aposta a favor del creixement (creixement a qualsevol preu).

El qüestionari presentava 40 preguntes sobre diversos aspectes del debat sobre el creixement econòmic. La creença més generalitzada a favor del creixement (amb una adhesió del 80%) és que el creixement és necessari per a crear llocs de treball. Alhora, al voltant del 40% de la població creu que "una bona vida sense creixement econòmic és possible".

Un altre tema controvertit del debat és si el creixement econòmic il·limitat és o no possible. Respecte a quan creuen que el creixement econòmic podria arribar a la seva fi en els països rics industrialitzats, els enquestats van aportar respostes que van des d'una visió molt pessimista a una molt optimista. Un considerable 44% creu que el creixement econòmic podria aturar-se en els propers 25 anys. A l'altre extrem, gairebé el 30% creu que el creixement podria ser infinit. Les raons socioeconòmiques (com la desigualtat) tenen més pes que les ambientals (per exemple, l'escassetat d'energia) a l’hora de justificar les creences en la fi del creixement. Una gran confiança en la tecnologia i en l'enginy humà són les principals raons argumentades pels qui creuen en el creixement il·limitat.

L'enquesta també incloïa preguntes sobre qüestions sociodemogràfiques i psicològiques. Els resultats mostren que les persones amb valors més conservadors (per exemple, els que donen molt més valor a la "tradició" i la "seguretat") mantenen punts de vista especialment forts a favor de creixement. Alhora, les persones més religioses i amb tendències polítiques de centre-dreta també tenen una visió més positiva sobre el creixement econòmic.

"El valor general d'aquest estudi és que proporciona una imatge completa i matisada de l'opinió pública respecte a les relacions entre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat", diu Stefan Drews. Els resultats suggereixen que no només hi ha polarització d'opinions entre els acadèmics, sinó també entre el públic en general. Els responsables polítics poden aprendre de l'estudi que l'objectiu social del creixement econòmic és qüestionat per moltes persones per motius tant socials com ambientals ", conclou.

Referència
Drews S., Van Den Bergh J.C.J.M. Public views on economic growth, the environment and prosperity: Results of a questionnaire survey. Global Environmental Change. 2016, vol. 39, p. 1-14 http://dx.doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2016.04.001

Activitats ICTA