La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició estava dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reuní representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Data: 2016-11-07

. Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

. El 80% considera que el creixement és necessari per crear llocs de treball, però el 40% afirma que “una bona vida sense creixement econòmic és possible”.

Més d’un terç de la població espanyola (37%) preferiria ignorar o aturar el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) després d'avaluar l'opinió pública sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat a través d'una enquesta en què han participat un miler de ciutadans espanyols. L'estudi, realitzat per Stefan Drews i Jeroen van den Bergh, ha estat publicat a la revista Global Environmental Change.

Segons Stefan Drews, que va portar a terme la investigació en el context de la seva tesi doctoral, "durant dècades, hi ha hagut un debat acadèmic i públic sobre si el creixement econòmic és compatible amb els objectius mediambientals i si es tracta d'un bon indicador del progrés. Encara que aquesta qüestió ha rebut una atenció considerable per part dels mitjans de comunicació i dels fòrums públics, hi ha molt poc coneixement sistemàtic sobre el que en pensa el públic en general. Això ens va servir com a motivació per iniciar la investigació".

L'enquesta va investigar l'opinió pública sobre quin tipus d'estratègia de creixement-medi ambient ha de seguir les polítiques públiques. Els resultats mostren que la majoria dels enquestats (59%) està a favor de continuar amb el creixement, ja que pot combinar-se amb la sostenibilitat ambiental (el que es coneix com creixement verd). Més d’un terç de la població espanyola (37%) preferiria ignorar o aturar el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental. D’aquest percentatge, el 21% es va mostrar a favor d'ignorar el creixement com a objectiu polític (a-creixement), mentre que el 16% va donar suport a aturar-lo per complet (decreixement). Del conjunt dels enquestats, només el 4% va expressar una clara i incondicional aposta a favor del creixement (creixement a qualsevol preu).

El qüestionari presentava 40 preguntes sobre diversos aspectes del debat sobre el creixement econòmic. La creença més generalitzada a favor del creixement (amb una adhesió del 80%) és que el creixement és necessari per a crear llocs de treball. Alhora, al voltant del 40% de la població creu que "una bona vida sense creixement econòmic és possible".

Un altre tema controvertit del debat és si el creixement econòmic il·limitat és o no possible. Respecte a quan creuen que el creixement econòmic podria arribar a la seva fi en els països rics industrialitzats, els enquestats van aportar respostes que van des d'una visió molt pessimista a una molt optimista. Un considerable 44% creu que el creixement econòmic podria aturar-se en els propers 25 anys. A l'altre extrem, gairebé el 30% creu que el creixement podria ser infinit. Les raons socioeconòmiques (com la desigualtat) tenen més pes que les ambientals (per exemple, l'escassetat d'energia) a l’hora de justificar les creences en la fi del creixement. Una gran confiança en la tecnologia i en l'enginy humà són les principals raons argumentades pels qui creuen en el creixement il·limitat.

L'enquesta també incloïa preguntes sobre qüestions sociodemogràfiques i psicològiques. Els resultats mostren que les persones amb valors més conservadors (per exemple, els que donen molt més valor a la "tradició" i la "seguretat") mantenen punts de vista especialment forts a favor de creixement. Alhora, les persones més religioses i amb tendències polítiques de centre-dreta també tenen una visió més positiva sobre el creixement econòmic.

"El valor general d'aquest estudi és que proporciona una imatge completa i matisada de l'opinió pública respecte a les relacions entre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat", diu Stefan Drews. Els resultats suggereixen que no només hi ha polarització d'opinions entre els acadèmics, sinó també entre el públic en general. Els responsables polítics poden aprendre de l'estudi que l'objectiu social del creixement econòmic és qüestionat per moltes persones per motius tant socials com ambientals ", conclou.

Referència
Drews S., Van Den Bergh J.C.J.M. Public views on economic growth, the environment and prosperity: Results of a questionnaire survey. Global Environmental Change. 2016, vol. 39, p. 1-14 http://dx.doi.org/10.1016/j.gloenvcha.2016.04.001

Activitats ICTA