La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició estava dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reuní representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Data: 2016-12-20

Rise of Motorbikes in Barcelona

. Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

. La investigació relaciona l'ús de motocicletes amb nivells educatius i d'ocupació més elevats.
 
L'increment de l'ús de la motocicleta a l'última dècada ha convertit Barcelona en la ciutat amb el major nombre de motocicletes per habitant de tot Europa. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i el Departament de Geografia de la UAB que mostra com l'ús d'aquest vehicle motoritzat de dues rodes a la Ciutat Comtal s'ha mantingut en auge tot i la crisi econòmica.

L'estudi estableix que durant el període 2004- 2012, el nombre de motocicletes matriculades a la ciutat de Barcelona va créixer un 36,2% fins arribar a les 203.414 unitats, mentre que la xifra de cotxes va baixar un 3,8%, situant-se en els 584.848 vehicles. Les motos representen el 22,2% del parc mòbil de la ciutat i el nombre de desplaçaments que realitzen ha crescut fins a representar el 26,5% de tota la mobilitat motoritzada. L'estudi, publicat a la revista Transport Policy, destaca que aquest increment ha tingut lloc en un context caracteritzat per una clara caiguda dels índexs del vehicle motoritzat privat a causa de la crisi econòmica iniciada el 2008.

"Que el 22,2% del parc mòbil de Barcelona siguin motos evidencia que es tracta d'un actor molt important que calia estudiar en si mateix, i hem pogut constatar que tenen un comportament molt diferent al cotxe en època de crisi", explica la Dra. Carme Miralles, investigadora de l'ICTA-UAB i coautora de l'estudi al costat del Dr. Oriol Marquet, investigador del Departament de Geografia de la UAB.

La motocicleta va experimentar un auge coincidint amb l'aprovació al 2004 de nova legislació que permetia a tots els conductors de cotxes amb més de tres anys d’experiència portar una moto de fins a 125 cc. La facilitat i velocitat en els desplaçaments, evitant la congestió del trànsit i els problemes d'estacionament, van afavorir el seu increment exponencial, especialment entre els conductors de cotxe veterans de mitjana edat.

L'inici de la crisi econòmica va provocar canvis generalitzats en la mobilitat dels barcelonins, que van incrementar en un 39,6% els desplaçaments a peu i en bicicleta, i en un 9,4% els desplaçaments en transport públic en detriment de l'ús privat del cotxe, que va caure un 14,5%. Les motocicletes, lluny de decréixer, van experimentar un auge del 18,6%. La taxa de motorització a la Ciutat Comtal va passar del 94,5 per cada 1.000 habitants al 2004, a 136 per cada mil habitants el 2012.
L'estudi mostra que dels 372.278 desplaçaments realitzats de mitjana cada dia per les motos a Barcelona, la majoria (31,8%) són efectuats per persones d'edats compreses entre els 30 i els 64 anys, principalment homes. La investigació evidencia com, tot i que les dones motoristes barcelonines són encara inferiors en nombre (el 31,2% del total), la seva presència al volant d'una motocicleta va créixer entre el 2004 i el 2008 un 43,6%. L'ús de les motos per part de les dones a Barcelona triplica al de ciutats com París. El nivell de satisfacció és molt més gran entre els qui condueixen una motocicleta (8,1 sobre 10) que entre els automobilistes (6,9 sobre 10). No obstant això, la sensació d’inseguretat durant la conducció és més gran en els motoristes (5,45) que en els conductors de cotxe (3,7).

Per primera vegada, la investigació estableix una relació directa entre l'ús de la motocicleta i determinades variables socioeconòmiques, i conclou que l'adquisició i utilització d'aquest mitjà de transport és més gran en persones amb ocupació i amb estudis universitaris. "En la nostra opinió, el nivell d'educació i la situació laboral podria estar relacionat d'alguna manera també amb els ingressos econòmics, una situació molt diferent a la que es produeix en ciutats del sud-est asiàtic, on l'ús de moto està relacionat amb baixos ingressos i grups de població d'estatus inferiors ", explica la Dra. Carme Miralles.
 
Referència:

Marquet O., Miralles-Guasch C. "City of Motorcycles. On how objective and subjective factors are behind the rise of two-wheeled mobility in Barcelona". Transport Policy. 2016, vol. 52, p. 37-45

 

Activitats ICTA