S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

Es preveuen nivells de pol·len alts per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Data: 2016-12-20

Rise of Motorbikes in Barcelona

. Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

. La investigació relaciona l'ús de motocicletes amb nivells educatius i d'ocupació més elevats.
 
L'increment de l'ús de la motocicleta a l'última dècada ha convertit Barcelona en la ciutat amb el major nombre de motocicletes per habitant de tot Europa. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i el Departament de Geografia de la UAB que mostra com l'ús d'aquest vehicle motoritzat de dues rodes a la Ciutat Comtal s'ha mantingut en auge tot i la crisi econòmica.

L'estudi estableix que durant el període 2004- 2012, el nombre de motocicletes matriculades a la ciutat de Barcelona va créixer un 36,2% fins arribar a les 203.414 unitats, mentre que la xifra de cotxes va baixar un 3,8%, situant-se en els 584.848 vehicles. Les motos representen el 22,2% del parc mòbil de la ciutat i el nombre de desplaçaments que realitzen ha crescut fins a representar el 26,5% de tota la mobilitat motoritzada. L'estudi, publicat a la revista Transport Policy, destaca que aquest increment ha tingut lloc en un context caracteritzat per una clara caiguda dels índexs del vehicle motoritzat privat a causa de la crisi econòmica iniciada el 2008.

"Que el 22,2% del parc mòbil de Barcelona siguin motos evidencia que es tracta d'un actor molt important que calia estudiar en si mateix, i hem pogut constatar que tenen un comportament molt diferent al cotxe en època de crisi", explica la Dra. Carme Miralles, investigadora de l'ICTA-UAB i coautora de l'estudi al costat del Dr. Oriol Marquet, investigador del Departament de Geografia de la UAB.

La motocicleta va experimentar un auge coincidint amb l'aprovació al 2004 de nova legislació que permetia a tots els conductors de cotxes amb més de tres anys d’experiència portar una moto de fins a 125 cc. La facilitat i velocitat en els desplaçaments, evitant la congestió del trànsit i els problemes d'estacionament, van afavorir el seu increment exponencial, especialment entre els conductors de cotxe veterans de mitjana edat.

L'inici de la crisi econòmica va provocar canvis generalitzats en la mobilitat dels barcelonins, que van incrementar en un 39,6% els desplaçaments a peu i en bicicleta, i en un 9,4% els desplaçaments en transport públic en detriment de l'ús privat del cotxe, que va caure un 14,5%. Les motocicletes, lluny de decréixer, van experimentar un auge del 18,6%. La taxa de motorització a la Ciutat Comtal va passar del 94,5 per cada 1.000 habitants al 2004, a 136 per cada mil habitants el 2012.
L'estudi mostra que dels 372.278 desplaçaments realitzats de mitjana cada dia per les motos a Barcelona, la majoria (31,8%) són efectuats per persones d'edats compreses entre els 30 i els 64 anys, principalment homes. La investigació evidencia com, tot i que les dones motoristes barcelonines són encara inferiors en nombre (el 31,2% del total), la seva presència al volant d'una motocicleta va créixer entre el 2004 i el 2008 un 43,6%. L'ús de les motos per part de les dones a Barcelona triplica al de ciutats com París. El nivell de satisfacció és molt més gran entre els qui condueixen una motocicleta (8,1 sobre 10) que entre els automobilistes (6,9 sobre 10). No obstant això, la sensació d’inseguretat durant la conducció és més gran en els motoristes (5,45) que en els conductors de cotxe (3,7).

Per primera vegada, la investigació estableix una relació directa entre l'ús de la motocicleta i determinades variables socioeconòmiques, i conclou que l'adquisició i utilització d'aquest mitjà de transport és més gran en persones amb ocupació i amb estudis universitaris. "En la nostra opinió, el nivell d'educació i la situació laboral podria estar relacionat d'alguna manera també amb els ingressos econòmics, una situació molt diferent a la que es produeix en ciutats del sud-est asiàtic, on l'ús de moto està relacionat amb baixos ingressos i grups de població d'estatus inferiors ", explica la Dra. Carme Miralles.
 
Referència:

Marquet O., Miralles-Guasch C. "City of Motorcycles. On how objective and subjective factors are behind the rise of two-wheeled mobility in Barcelona". Transport Policy. 2016, vol. 52, p. 37-45

 

Activitats ICTA