Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

Data: 2017-01-13

barcelona-1892487

 

  • L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta, i atribueix la davallada a les depuradores.
  • El treball, publicat a Science of Total Environment, evidencia que la contaminació per metalls pesants va experimentar un augment molt important entre els anys 30 i els 80 del segle passat, mentre que en la dècada dels 90 es va produir una davallada dràstica.

Un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Barcelona ha analitzat la contaminació per metalls pesants en els sedimentes propers a la costa situada entre la desembocadura del riu Besòs i la platja de la Barceloneta. La investigació, en la qual també s’han usat dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha permès evidenciar una disminució dràstica d’aquest tipus de contaminació durant la dècada dels anys noranta del segle passat.

L’estudi, liderat pel professor d’investigació del ICM-CSIC Albert Palanques, ha estat publicat recentment a la revista Science of Total Environment. També són autors del treball els científics Laura López, Jorge Guillén i Pere Puig (ICM-CSIC), així com Pere Masqué, de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i del Departament de Física de la UAB.


Contaminants industrials i urbans
La contaminació per metalls pesants en el medi marí s’analitza de forma sistemàtica a diversos països per avaluar-ne l’impacte i prendre les mesures correctores que calgui. Aquests contaminants, principalment d’origen industrial i urbà, van incrementar la seva presència a la costa de Barcelona al llarg del segle XX.

En la investigació s’han analitzat els nivells de contaminació per mercuri, crom, zinc, plom, cadmi i coure en els sediments superficials. Per fer-ho s’han pres mostres en els mateixos punts de control entre els anys 1987 i 2008, així com en d’altres testimonis (columnes cilíndriques) de sediments acumulats durant el darrer segle. Les anàlisis d’aquestes mostres a diferents profunditats permeten obtenir informació de l‘evolució històrica. Així, s’ha evidenciat que els nivells màxims de contaminants es va produir entre els anys 70 i 80, mentre que hi ha hagut una davallada dràstica a partir dels anys 90.

L’anàlisi de les mostres preses el 1987 posen de manifest concentracions de mercuri fins a 490 vegades superiors a les naturals. En el cas del plom i el cadmi, fins a 40 vegades superiors a les naturals, i 17 vegades superiors en altres metalls com el zinc, el crom i el coure.

Canvi de tendència a partir dels anys 90
Contràriament, les mostres de sediment acumulat a partir de la dècada dels anys 90, presenten uns nivells màxims de mercuri i cadmi entre 20 i 30 vegades superiors a les naturals; i de zinc, crom, plom i coure entre 5 i 12 vegades superiors.

És a dir, s’ha registrat una reducció molt notable dels nivells de contaminació per metalls pesants en els sediments de la zona estudiada a partir de la dècada dels 90, la qual cosa implica que el riu Besòs i els col·lectors de la ciutat transporten molta menys càrrega contaminant cap al mar.

Les mesures correctores han estat efectives
Els investigadors atribueixen la reducció de la contaminació a la implantació de les normes reguladores i a la construcció i entrada en servei, a partir del 1979, de les depuradores a la conca del riu Besòs.

Actualment hi ha 24 plantes de tractament d’aigües residuals a la conca, que tracten més de 840.000 metres cúbics d’aigua al dia, segons dades de l’Agencia Catalana de l’Aigua, abans d’abocar-la al mar. A això, cal afegir altres factors que també han incidit positivament en la reducció de la contaminació com ara la restauració  ambiental i la construcció dels aiguamolls del riu Besòs a la dècada dels 90; els canvis urbanístics que van suprimir la indústria pesant al voltant de la costa, abans de les olimpíades del 1992; o la implementació de la Directiva marc de l’aigua l’any 2000, que va suposar la incorporació de plans molt rigorosos de monitorització de l’estat de les aigües i mesures de tractament de l’aigua.

Cal seguir treballant
No obstant això, els científics adverteixen que els nivells de metalls pesants a la zona, tot i que reduïts i segurs per garantir el bany, han de disminuir més i que cal mantenir aquesta tendència la baixa.

Això evidencia, d'una banda, que les mesures aplicades fins ara possiblement cal complementar-les. Els científics afirmen que cal seguir treballant per mantenir i millorar la qualitat de l’aigua i del sediment, buscant solucions més eficients per als episodis de pluja torrencial, quan el volum de l'aigua a tractar excedeix la capacitat de les plantes depuradores.

Precisament mitjançant el pla de gestió de les conques internes per al període 2016-21, aprovat aquest dimarts 3 de gener, es preveu una inversió superior als 26 milions d’euros en la reducció dels impactes dels sistemes unitaris.

Article de referència:
Palanques, A., et al., "Decline of tracemetal pollution in the bottomsediments of the Barcelona City continental shelf (NW Mediterranean)", Sci Total Environ (2016).

Activitats ICTA