La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

Candidates invited for 3 postdoc and 5 PhD student positions in ERC project of Prof. Jeroen van den Bergh

Prof. Jeroen van den Bergh’s project “Behavioral-evolutionary analysis of climate policy: Bounded rationality, markets and social interactions” (EVOCLIM), awarded with a prestigious ERC Advanced Grant, offers three postdoc positions (two of 5 years and one of 3 years) and five PhD research positions (each 4 years).

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’ICTA-UAB estudiarà l’ús sostenible de la terra i els recursos naturals en el marc del projecte COUPLED

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) rebrà una dotació econòmica de mig milió d'euros en el marc del projecte COUPLED, una xarxa de formació innovadora europea finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unió Europea.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Data: 2017-01-26

El concepte de felicitat als pobles indígenes
 

  • Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.
     
  • Un estudi de l'ICTA-UAB liderat per la Dra. Victòria Reyes-García alerta que algunes polítiques de desenvolupament socioeconòmic als països del Sud, especialment les que no estan planejades en línia amb les formes de vida locals, poden tenir efectes negatius inesperats en el benestar dels seus pobladors.

Les accions de desenvolupament socioeconòmic en les poblacions rurals i indígenes dels països del Sud poden tenir efectes negatius en la felicitat i el benestar humà dels seus pobladors, qui valoren aspectes com les relacions socials, la salut i l'èxit en les activitats quotidianes de subsistència per sobre dels ingressos econòmics.

Així ho constata una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderada per la Dra. Victoria Reyes-García que analitza els factors que influeixen en la felicitat de les comunitats rurals i indígenes. La investigació s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de tres societats indígenes una a Borneo, una a la conca del Congo i una a l'Amazònia.

Subvencionat amb un import d'1 milió d'euros a través d'una Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (en el Setè Programa Marc de la Unió Europea) concedida a Victoria Reyes-García, el projecte ha analitzat en profunditat aquestes tres societats indígenes durant cinc anys per conèixer la seva particular noció de la felicitat (com a sinònim de benestar o satisfacció), un concepte estudiat fins ara principalment des de la perspectiva occidental. En un moment en què l'economia de mercat s'està expandint entre les societats rurals, la investigació pretén conèixer en quina mesura la globalització i l'accés als béns de mercat afecta la qualitat de vida de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud.

Si bé els ingressos econòmics són un factor valorat pels pobles indígenes estudiats, aquest queda relegat a una posició secundària quan es tracta d'avaluar el seu nivell de benestar. Per contra, la seva felicitat es troba fonamentada en activitats com ara passar temps amb la família o rebre visites, l'èxit en les activitats de subsistència com la caça, la pesca i l'agricultura, i en el seu estat de salut. Els investigadors expliquen que "la relació entre ingressos i felicitat es trunca quan els ingressos cobreixen les necessitats bàsiques, el que es coneix com a 'punt de sacietat'. Més enllà d'aquest punt, augmentar l'ingrés no genera més felicitat ", explica la Dra. Victoria Reyes-García, que recorda que la dedicació a activitats econòmiques redueix el temps que poden dedicar a les activitats que els fan feliços, com la interacció social i les tasques de subsistència.

Per tal de cobrir les necessitats bàsiques -especialment de persones amb baixos nivells d'ingressos-, els governs inverteixen recursos en serveis socials i programes de desenvolupament, és a dir, en programes que afavoreixen l'augment dels ingressos econòmics, l'accés universal a la educació i a l'assistència sanitària. No obstant això aquestes iniciatives poden arribar a tenir impactes negatius en el benestar dels grups a qui van dirigides, especialment si aquests programes no estan dissenyats respectant les formes de vida locals.

Per exemple, els programes d'educació descontextualitzats porten als joves a l'abandonament de les activitats tradicionals que els aporten un valuós coneixement ambiental local (aprendre a caçar, conèixer les plantes i els seus usos per a la salut) amb la consegüent pèrdua d'habilitats per a les tasques de subsistència, que són una de les principals fonts de la seva felicitat. No es tracta només de fer que l'educació estigui a l'abast de tothom, sinó que els sistemes educatius estiguin acoblats a les diferents realitats culturals.

Un altre dels resultats d'aquest treball és que la desigualtat en el nivell d'ingressos en una comunitat té efectes diferents en el benestar de les persones que la desigualtat d'ingressos en un país. Mentre que les diferències en els nivells d'ingressos dins d'un mateix país poden ser percebudes com una oportunitat de millora social, les diferències econòmiques dins d'una mateixa comunitat generen efectes negatius, com l'enveja, que disminueixen el benestar. Els investigadors emfatitzen que "les polítiques per augmentar el nivell d'ingressos poden tenir conseqüències no desitjades sobre el benestar si no es té en compte la forma en què es distribueixen els ingressos".

Com a conclusió, els investigadors reconeixen que, malgrat la felicitat és un concepte valorat de forma universal, els factors que la determinen varien d'una cultura a una altra. Aquest estudi ofereix una mirada alternativa a aquest terme que pot servir per informar polítiques orientades a la millora del benestar humà.

Per al desenvolupament de l'estudi, els investigadors van viure integrats en les comunitats dels Punan Tubu (caçadors recol·lectors de Borneo, a Indonèsia), els Baka (semi-nòmades de la conca del riu Congo) i els Tsimane '(recol·lectors-horticultors de la Amazònia boliviana). Després de la finalització d'aquest projecte "La naturalesa adaptativa de la cultura. Anàlisi transcultural dels beneficis del coneixement ambiental local en tres societats indígenes (LEK) ", els membres del grup han elaborat un informe complet amb les principals conclusions que pot ser consultat en castellà, anglès i francès.

Més informació: 
Informe del projecte en castellà: http://icta.uab.cat/etnoecologia/Docs/[504]-pb3es.pdf
Informe del projecte en anglès: http://icta.uab.cat/etnoecologia/Docs/[502]-pb3en.pdf
Informe del projecte en francès: http://icta.uab.cat/etnoecologia/Docs/[503]-pb3fr.pdf

Activitats ICTA