El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Data: 2017-01-26

El concepte de felicitat als pobles indígenes
 

  • Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.
     
  • Un estudi de l'ICTA-UAB liderat per la Dra. Victòria Reyes-García alerta que algunes polítiques de desenvolupament socioeconòmic als països del Sud, especialment les que no estan planejades en línia amb les formes de vida locals, poden tenir efectes negatius inesperats en el benestar dels seus pobladors.

Les accions de desenvolupament socioeconòmic en les poblacions rurals i indígenes dels països del Sud poden tenir efectes negatius en la felicitat i el benestar humà dels seus pobladors, qui valoren aspectes com les relacions socials, la salut i l'èxit en les activitats quotidianes de subsistència per sobre dels ingressos econòmics.

Així ho constata una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) liderada per la Dra. Victoria Reyes-García que analitza els factors que influeixen en la felicitat de les comunitats rurals i indígenes. La investigació s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de tres societats indígenes una a Borneo, una a la conca del Congo i una a l'Amazònia.

Subvencionat amb un import d'1 milió d'euros a través d'una Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (en el Setè Programa Marc de la Unió Europea) concedida a Victoria Reyes-García, el projecte ha analitzat en profunditat aquestes tres societats indígenes durant cinc anys per conèixer la seva particular noció de la felicitat (com a sinònim de benestar o satisfacció), un concepte estudiat fins ara principalment des de la perspectiva occidental. En un moment en què l'economia de mercat s'està expandint entre les societats rurals, la investigació pretén conèixer en quina mesura la globalització i l'accés als béns de mercat afecta la qualitat de vida de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud.

Si bé els ingressos econòmics són un factor valorat pels pobles indígenes estudiats, aquest queda relegat a una posició secundària quan es tracta d'avaluar el seu nivell de benestar. Per contra, la seva felicitat es troba fonamentada en activitats com ara passar temps amb la família o rebre visites, l'èxit en les activitats de subsistència com la caça, la pesca i l'agricultura, i en el seu estat de salut. Els investigadors expliquen que "la relació entre ingressos i felicitat es trunca quan els ingressos cobreixen les necessitats bàsiques, el que es coneix com a 'punt de sacietat'. Més enllà d'aquest punt, augmentar l'ingrés no genera més felicitat ", explica la Dra. Victoria Reyes-García, que recorda que la dedicació a activitats econòmiques redueix el temps que poden dedicar a les activitats que els fan feliços, com la interacció social i les tasques de subsistència.

Per tal de cobrir les necessitats bàsiques -especialment de persones amb baixos nivells d'ingressos-, els governs inverteixen recursos en serveis socials i programes de desenvolupament, és a dir, en programes que afavoreixen l'augment dels ingressos econòmics, l'accés universal a la educació i a l'assistència sanitària. No obstant això aquestes iniciatives poden arribar a tenir impactes negatius en el benestar dels grups a qui van dirigides, especialment si aquests programes no estan dissenyats respectant les formes de vida locals.

Per exemple, els programes d'educació descontextualitzats porten als joves a l'abandonament de les activitats tradicionals que els aporten un valuós coneixement ambiental local (aprendre a caçar, conèixer les plantes i els seus usos per a la salut) amb la consegüent pèrdua d'habilitats per a les tasques de subsistència, que són una de les principals fonts de la seva felicitat. No es tracta només de fer que l'educació estigui a l'abast de tothom, sinó que els sistemes educatius estiguin acoblats a les diferents realitats culturals.

Un altre dels resultats d'aquest treball és que la desigualtat en el nivell d'ingressos en una comunitat té efectes diferents en el benestar de les persones que la desigualtat d'ingressos en un país. Mentre que les diferències en els nivells d'ingressos dins d'un mateix país poden ser percebudes com una oportunitat de millora social, les diferències econòmiques dins d'una mateixa comunitat generen efectes negatius, com l'enveja, que disminueixen el benestar. Els investigadors emfatitzen que "les polítiques per augmentar el nivell d'ingressos poden tenir conseqüències no desitjades sobre el benestar si no es té en compte la forma en què es distribueixen els ingressos".

Com a conclusió, els investigadors reconeixen que, malgrat la felicitat és un concepte valorat de forma universal, els factors que la determinen varien d'una cultura a una altra. Aquest estudi ofereix una mirada alternativa a aquest terme que pot servir per informar polítiques orientades a la millora del benestar humà.

Per al desenvolupament de l'estudi, els investigadors van viure integrats en les comunitats dels Punan Tubu (caçadors recol·lectors de Borneo, a Indonèsia), els Baka (semi-nòmades de la conca del riu Congo) i els Tsimane '(recol·lectors-horticultors de la Amazònia boliviana). Després de la finalització d'aquest projecte "La naturalesa adaptativa de la cultura. Anàlisi transcultural dels beneficis del coneixement ambiental local en tres societats indígenes (LEK) ", els membres del grup han elaborat un informe complet amb les principals conclusions que pot ser consultat en castellà, anglès i francès.

Més informació: 
Informe del projecte en castellà: http://icta.uab.cat/etnoecologia/Docs/[504]-pb3es.pdf
Informe del projecte en anglès: http://icta.uab.cat/etnoecologia/Docs/[502]-pb3en.pdf
Informe del projecte en francès: http://icta.uab.cat/etnoecologia/Docs/[503]-pb3fr.pdf

Activitats ICTA