L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

Data: 2017-02-03

barcelona_ICTA_urban green


. La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire, la mitigació del canvi climàtic o les oportunitats pel lleure.

. Degut a la poca quantitat d’espais i elements verds a Barcelona, els seus efectes positius sobre la qualitat ambiental i el benestar de les persones són encara molt limitats (inferiors al 3% en el cas de la millora de la qualitat de l’aire).

. Cal considerar els parcs, boscos, arbrat viari i altres espais verds com una infraestructura verda i integrar-la de manera explícita a la planificació i gestió de la ciutat i la seva àrea metropolitana per potenciar-ne els seus beneficis.

En un planeta cada vegada més urbà, moltes ciutats i els seus habitants s'enfronten a múltiples i urgents reptes dins de les seves fronteres, incloent l'estrès per excés de calor, la contaminació de l’aire i la creixent desconnexió amb la biosfera. La millora de la sostenibilitat, la resiliència i l'habitabilitat de les ciutats ha de ser per tant un objectiu de importància primordial en l'agenda política, des de les autoritats locals a les globals.

L’aplicació del concepte d’infraestructura verda com una xarxa d’espais verds planificada i dissenyada per oferir múltiples beneficis, es considera, per part d’un creixent nombre de responsables polítics, professionals i científics, com el camí a seguir per fer front a molts d'aquests desafiaments urbans. No obstant això, el grau en què aquesta infraestructura verda urbana pot oferir solucions adequades a aquests reptes és sovint desconegut per als prenedors de decisions.

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) examina de manera crítica l’efecte que té la infraestructura verda per fer front als reptes actuals de les ciutats, centrant-se especialment en el cas de Barcelona. Els resultats de la investigació indiquen que l’impacte de la infraestructura verda urbana per fer front als problemes urbans és sovint molt limitat en ciutats denses com Barcelona. Per exemple, la contribució del verd urbà de Barcelona a la millora de la qualitat de l'aire o la mitigació del canvi climàtic és inferior al 3%. A més, difícilment es poden optimitzar tots els serveis ambientals que proporciona la infraestructura verda en una mateixa escala territorial i temporal.

El treball ha estat guardonat als “Premis Ciències Ambientals 2016” com la millor activitat de recerca pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA).

La tesi suggereix diverses accions per planificar i gestionar la infraestructura verda de Barcelona com ara el desenvolupament de nous espais verds en superfícies construïdes (ex. jardins i horts en terrats i cobertes) i assegurar la conservació, però alhora l’ús públic d’espais periurbans com Collserola. Per això és imprescindible una harmonització dels instruments de planificació i gestió ambientals a diferents escales.

Els beneficis i solucions que pot aportar la infraestructura verda urbana, incloent la de Barcelona, continuarà estudiant-se a través de dos projectes europeus de recerca concedits recentment en els quals hi participa l’ICTA-UAB: ENABLE (programa Biodiversa) i NATURVATION (programa Horizon 2020).

Referència de la tesi doctoral (en anglès): Baró, F. 2016. Infraestructura verda urbana: modelització i cartografia de serveis dels ecosistemes per una planificació i gestió sostenibles de les ciutats i el seu entorn. Tesi doctoral dirigida pels professors Erik Gómez-Baggethun i Dagmar Haase. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: http://www.tdx.cat/handle/10803/399173

Activitats ICTA