El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

Data: 2017-02-03

barcelona_ICTA_urban green


. La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire, la mitigació del canvi climàtic o les oportunitats pel lleure.

. Degut a la poca quantitat d’espais i elements verds a Barcelona, els seus efectes positius sobre la qualitat ambiental i el benestar de les persones són encara molt limitats (inferiors al 3% en el cas de la millora de la qualitat de l’aire).

. Cal considerar els parcs, boscos, arbrat viari i altres espais verds com una infraestructura verda i integrar-la de manera explícita a la planificació i gestió de la ciutat i la seva àrea metropolitana per potenciar-ne els seus beneficis.

En un planeta cada vegada més urbà, moltes ciutats i els seus habitants s'enfronten a múltiples i urgents reptes dins de les seves fronteres, incloent l'estrès per excés de calor, la contaminació de l’aire i la creixent desconnexió amb la biosfera. La millora de la sostenibilitat, la resiliència i l'habitabilitat de les ciutats ha de ser per tant un objectiu de importància primordial en l'agenda política, des de les autoritats locals a les globals.

L’aplicació del concepte d’infraestructura verda com una xarxa d’espais verds planificada i dissenyada per oferir múltiples beneficis, es considera, per part d’un creixent nombre de responsables polítics, professionals i científics, com el camí a seguir per fer front a molts d'aquests desafiaments urbans. No obstant això, el grau en què aquesta infraestructura verda urbana pot oferir solucions adequades a aquests reptes és sovint desconegut per als prenedors de decisions.

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) examina de manera crítica l’efecte que té la infraestructura verda per fer front als reptes actuals de les ciutats, centrant-se especialment en el cas de Barcelona. Els resultats de la investigació indiquen que l’impacte de la infraestructura verda urbana per fer front als problemes urbans és sovint molt limitat en ciutats denses com Barcelona. Per exemple, la contribució del verd urbà de Barcelona a la millora de la qualitat de l'aire o la mitigació del canvi climàtic és inferior al 3%. A més, difícilment es poden optimitzar tots els serveis ambientals que proporciona la infraestructura verda en una mateixa escala territorial i temporal.

El treball ha estat guardonat als “Premis Ciències Ambientals 2016” com la millor activitat de recerca pel Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA).

La tesi suggereix diverses accions per planificar i gestionar la infraestructura verda de Barcelona com ara el desenvolupament de nous espais verds en superfícies construïdes (ex. jardins i horts en terrats i cobertes) i assegurar la conservació, però alhora l’ús públic d’espais periurbans com Collserola. Per això és imprescindible una harmonització dels instruments de planificació i gestió ambientals a diferents escales.

Els beneficis i solucions que pot aportar la infraestructura verda urbana, incloent la de Barcelona, continuarà estudiant-se a través de dos projectes europeus de recerca concedits recentment en els quals hi participa l’ICTA-UAB: ENABLE (programa Biodiversa) i NATURVATION (programa Horizon 2020).

Referència de la tesi doctoral (en anglès): Baró, F. 2016. Infraestructura verda urbana: modelització i cartografia de serveis dels ecosistemes per una planificació i gestió sostenibles de les ciutats i el seu entorn. Tesi doctoral dirigida pels professors Erik Gómez-Baggethun i Dagmar Haase. Universitat Autònoma de Barcelona. Disponible a: http://www.tdx.cat/handle/10803/399173

Activitats ICTA