La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició estava dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reuní representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un llac de l’Illa de São Miguel

Data: 2017-02-28

Img_02

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès

• L'estudi ha reconstruït l'evolució de la vegetació i el paisatge de l'illa de São Miguel dels últims 700 anys a partir de l'estudi dels sediments lacustres

• El treball, elaborat per un equip multidisciplinari de científics espanyols i portuguesos, ha estat publicat a la revista Quaternary Science Reviews

Els colonitzadors portuguesos es van establir a les Illes Açores l'any 1449 segons la cronologia oficial. Però l'anàlisi del pol·len present en els sediments del Lago Azul de l'Illa de São Miguel indica que els primers pobladors haurien arribat, almenys, 150 anys abans a l'arxipèlag. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat per un equip internacional i multidisciplinari de científics en el que ha participat Pere MAsqué de l'ICTA-UAB i que ha estat publicat a la revista Quaternary Science Reviews.

Els investigadors van extreure un testimoni sedimentari del Lago Azul de l'Illa de São Miguel del qual van obtenir unes 60 mostres per a l'anàlisi microscòpica del pol·len. "A les mostres que vam estudiar hi vam trobar pol·len de sègol i d’altres cereals i també espores de fongs que viuen a la femta dels animals domèstics" expliquen Valentí Rull, investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), i Arantzazu Lara, de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC), que  van dur a terme les anàlisis pol·líniques i la reconstrucció de la vegetació.

La datació per Carboni-14 va permetre conèixer l'antiguitat de les mostres que contenen les primeres evidències de presència humana l'edat de les quals, segons l'estudi, es remunta a poc abans de l'any 1300, gairebé un segle i mig abans de l'inici oficial de la colonització portuguesa. Alguns mapes del segle XIV ja assenyalaven l'existència de l'arxipèlag, però es considerava encara deshabitat.

"El pol·len i les espores de fongs trobats en els sediments són el testimoni que ja existia una activitat agrícola i ramadera a petita escala. És possible que mariners en ruta hi fessin escala amb certa freqüència o que ja hi existissin petits nuclis de població més o menys intermitents al voltant del Lago Azul "afegeix Valentí Rull.

Aquests assentaments s'haurien establert poc després de l’última erupció volcànica, ocorreguda a l'illa cap a 1280. Encara no se sap si abans d'aquesta erupció ja hi havia poblacions humanes a l'illa, cosa que s'espera poder comprovar en futurs estudis.

L'impacte de la colonització
La investigació ha permès reconstruir el paisatge i la vegetació de l'illa dels últims 700 anys. Gonzalo Velho Cabral va prendre possessió de les illes de de Santa Maria i de São Miguel el 1432 però no va ser fins al 1449 que el Regne de Portugal va impulsar definitivament la colonització de l'arxipèlag.

Fins aleshores,  la vegetació de l'illa de São Miguel consistia en boscos del tipus laurisilva, característics de les Açores. Amb l'arribada massiva de població, es va iniciar la desforestació de l'illa i la introducció d'espècies exòtiques.  Aquest procés va acabar amb la desaparició total de la laurisilva. Avui en dia, els boscos de l'illa estan dominats per espècies portades del Japó, Austràlia i la Mediterrània.

"En les mateixes mostres anteriors a la colonització portuguesa trobem alhora el pol·len de cereals i d'espècies de les laurisilva. Això indica que els primers assentaments previs a la colonització portuguesa pràcticament no haurien modificat la vegetació original de l'illa, com sí que va passar a partir de l'any 1449 "explica Valentí Rull.

L'Illa de São Miquel forma part de grup oriental de les Açores i és l'illa més gran i poblada de l'arxipèlag amb més de 125.000 habitants.

El present estudi ha estat realitzat per investigadors de l'ICTJA-CSIC, l'IBB-CSIC, la Universitat de Barcelona (UB), l’ICTA-UAB i la Universitat de La Corunya , conjuntament amb investigadors de les universitats de les Açores i de Lisboa i de dues universitats australianes.

 

Article de referència
Rull, V., et al. (2017), Vegetation and landscape dynamics under natural and anthropogenic forcing on the Açores Islands: A 700-year pollen record from the São Miguel Island, Quaternary Science Reviews, 159, 155-168, doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2017.01.021

Activitats ICTA