Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un llac de l’Illa de São Miguel

Data: 2017-02-28

Img_02

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès

• L'estudi ha reconstruït l'evolució de la vegetació i el paisatge de l'illa de São Miguel dels últims 700 anys a partir de l'estudi dels sediments lacustres

• El treball, elaborat per un equip multidisciplinari de científics espanyols i portuguesos, ha estat publicat a la revista Quaternary Science Reviews

Els colonitzadors portuguesos es van establir a les Illes Açores l'any 1449 segons la cronologia oficial. Però l'anàlisi del pol·len present en els sediments del Lago Azul de l'Illa de São Miguel indica que els primers pobladors haurien arribat, almenys, 150 anys abans a l'arxipèlag. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat per un equip internacional i multidisciplinari de científics en el que ha participat Pere MAsqué de l'ICTA-UAB i que ha estat publicat a la revista Quaternary Science Reviews.

Els investigadors van extreure un testimoni sedimentari del Lago Azul de l'Illa de São Miguel del qual van obtenir unes 60 mostres per a l'anàlisi microscòpica del pol·len. "A les mostres que vam estudiar hi vam trobar pol·len de sègol i d’altres cereals i també espores de fongs que viuen a la femta dels animals domèstics" expliquen Valentí Rull, investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), i Arantzazu Lara, de l'Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC), que  van dur a terme les anàlisis pol·líniques i la reconstrucció de la vegetació.

La datació per Carboni-14 va permetre conèixer l'antiguitat de les mostres que contenen les primeres evidències de presència humana l'edat de les quals, segons l'estudi, es remunta a poc abans de l'any 1300, gairebé un segle i mig abans de l'inici oficial de la colonització portuguesa. Alguns mapes del segle XIV ja assenyalaven l'existència de l'arxipèlag, però es considerava encara deshabitat.

"El pol·len i les espores de fongs trobats en els sediments són el testimoni que ja existia una activitat agrícola i ramadera a petita escala. És possible que mariners en ruta hi fessin escala amb certa freqüència o que ja hi existissin petits nuclis de població més o menys intermitents al voltant del Lago Azul "afegeix Valentí Rull.

Aquests assentaments s'haurien establert poc després de l’última erupció volcànica, ocorreguda a l'illa cap a 1280. Encara no se sap si abans d'aquesta erupció ja hi havia poblacions humanes a l'illa, cosa que s'espera poder comprovar en futurs estudis.

L'impacte de la colonització
La investigació ha permès reconstruir el paisatge i la vegetació de l'illa dels últims 700 anys. Gonzalo Velho Cabral va prendre possessió de les illes de de Santa Maria i de São Miguel el 1432 però no va ser fins al 1449 que el Regne de Portugal va impulsar definitivament la colonització de l'arxipèlag.

Fins aleshores,  la vegetació de l'illa de São Miguel consistia en boscos del tipus laurisilva, característics de les Açores. Amb l'arribada massiva de població, es va iniciar la desforestació de l'illa i la introducció d'espècies exòtiques.  Aquest procés va acabar amb la desaparició total de la laurisilva. Avui en dia, els boscos de l'illa estan dominats per espècies portades del Japó, Austràlia i la Mediterrània.

"En les mateixes mostres anteriors a la colonització portuguesa trobem alhora el pol·len de cereals i d'espècies de les laurisilva. Això indica que els primers assentaments previs a la colonització portuguesa pràcticament no haurien modificat la vegetació original de l'illa, com sí que va passar a partir de l'any 1449 "explica Valentí Rull.

L'Illa de São Miquel forma part de grup oriental de les Açores i és l'illa més gran i poblada de l'arxipèlag amb més de 125.000 habitants.

El present estudi ha estat realitzat per investigadors de l'ICTJA-CSIC, l'IBB-CSIC, la Universitat de Barcelona (UB), l’ICTA-UAB i la Universitat de La Corunya , conjuntament amb investigadors de les universitats de les Açores i de Lisboa i de dues universitats australianes.

 

Article de referència
Rull, V., et al. (2017), Vegetation and landscape dynamics under natural and anthropogenic forcing on the Açores Islands: A 700-year pollen record from the São Miguel Island, Quaternary Science Reviews, 159, 155-168, doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.quascirev.2017.01.021

Activitats ICTA