Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició estava dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reuní representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Data: 2017-03-07

Roda de premsa -Presentació primavera pol·línica a Catalunya 2017

 

Investigadors de l’ICTA-UAB han presentat les previsions dels nivells de pol·len i espores per a la primavera. La calidesa de les temperatures diürnes i la distribució de pluges pronostiquen pol·linitzacions importants de plàtan d’ombra, parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres.

Les pol·linitzacions primaverals han començat amb força puntualitat (algun any ho han fet abans) i estan essent molt fortes, superant en moltes ocasions les concentracions màximes històriques enregistrades de 1994 a l’actualitat. Aquests darrers anys estem aprenent que l’extrema suavitat tèrmica durant les hores de llum del dia s’imposa a les temperatures fredes i fresques dels vespres i les nits pel que fa a la maduració del pol·len a les plantes i l’inici de les pol·linitzacions.
 
La intensitat de la pol·linització ve lligada amb la disponibilitat d’aigua, i les precipitacions d’estiu i tardor han sigut adequades per a generar floracions importantíssimes. "Serà una primavera dura", ha explicat en roda de premsa la coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya Jordina Belmonte, Directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i professora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.
 
Belmonte ha explicat que “es preveuen quantitats de pol·len importants per aquesta primavera, especialment d’espècies com el plàtan d’ombra, la parietària i les gramínies, que són força agressius” i en ciutats com Barcelona “el 50% del pol·len que trobem és de plàtans d’ombra”.
 
Quan les pol·linitzacions coincideixen amb pluges es veuen afectades, perquè les gotes d'aigua arrosseguen el pol·len i les flors cap al terra. Ha passat de manera molt clara amb el pol·len de xiprer, avellaner, freixe, pollancre i om, que amb les pluges d’aquest hivern han disminuït sobtadament. Normalment, quan això passa, les pol·linitzacions queden escurçades en el temps i s’acaba recollint menys pol·len del que s’hauria pogut generar.
 
Però la mateixa pluja que neteja l'aire de pol·len (i la neu acumulada a muntanya quan es desgeli) serveixen de reg per a les plantes que pol·linitzaran més endavant i ens podem trobar que tinguem pol·linitzacions primaverals i estiuenques importants de parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d'altres.
 
Alguna cosa podria canviar aquestes prediccions que ara mateix poden ser preocupants pels al·lèrgics? Sí, tot podria canviar si la primavera fos plujosa (sembla que els models assenyalen que no ho serà) i també si les temperatures passessin força ràpidament a ser superiors a les esperades en primavera (això si sembla possible), perquè podrien fer que les floracions i pol·linitzacions duressin menys temps de l’habitual i per tant afectessin durant menys temps.
 
Patologia al·lèrgica 

La presidenta de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), Teresa Dordal, ha explicat en la presentació que “un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i en 4 de cada 10 casos està provocada per un pol·len”. Considerant que aquests són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la quantificació dels grans de pol·len a l'atmosfera “és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció de cada pacient al·lèrgic”.
 
Malgrat que a les ciutats hi ha menys quantitat de pol·len que a les zones rurals, les malalties al·lèrgiques respiratòries són cada vegada més freqüents. La contaminació i l’ús ornamental d’espècies al·lergèniques semblen explicar aquesta situació, ja que “les partícules d’emissió dièsel produïdes pels cotxes i les calefaccions són capaces de modificar les característiques dels pòl·lens, fent-los encara més al·lergènics”, ha explicat Dordal. A més, l’anomenat canvi climàtic modifica el comportament de les plantes influint en els seus períodes de pol·linització. “Les plantes pol·linitzen ara durant més temps, amb més quantitat de pol·len i de manera més agressiva”.

 

Activitats ICTA