Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

L'ICTA-UAB reuneix experts mundials en decreixement i justícia ambiental

L’ICTA-UAB organitza del 24 de juny al 6 de juliol la Vª Escola d’Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Data: 2017-03-07

Roda de premsa -Presentació primavera pol·línica a Catalunya 2017

 

Investigadors de l’ICTA-UAB han presentat les previsions dels nivells de pol·len i espores per a la primavera. La calidesa de les temperatures diürnes i la distribució de pluges pronostiquen pol·linitzacions importants de plàtan d’ombra, parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres.

Les pol·linitzacions primaverals han començat amb força puntualitat (algun any ho han fet abans) i estan essent molt fortes, superant en moltes ocasions les concentracions màximes històriques enregistrades de 1994 a l’actualitat. Aquests darrers anys estem aprenent que l’extrema suavitat tèrmica durant les hores de llum del dia s’imposa a les temperatures fredes i fresques dels vespres i les nits pel que fa a la maduració del pol·len a les plantes i l’inici de les pol·linitzacions.
 
La intensitat de la pol·linització ve lligada amb la disponibilitat d’aigua, i les precipitacions d’estiu i tardor han sigut adequades per a generar floracions importantíssimes. "Serà una primavera dura", ha explicat en roda de premsa la coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya Jordina Belmonte, Directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i professora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.
 
Belmonte ha explicat que “es preveuen quantitats de pol·len importants per aquesta primavera, especialment d’espècies com el plàtan d’ombra, la parietària i les gramínies, que són força agressius” i en ciutats com Barcelona “el 50% del pol·len que trobem és de plàtans d’ombra”.
 
Quan les pol·linitzacions coincideixen amb pluges es veuen afectades, perquè les gotes d'aigua arrosseguen el pol·len i les flors cap al terra. Ha passat de manera molt clara amb el pol·len de xiprer, avellaner, freixe, pollancre i om, que amb les pluges d’aquest hivern han disminuït sobtadament. Normalment, quan això passa, les pol·linitzacions queden escurçades en el temps i s’acaba recollint menys pol·len del que s’hauria pogut generar.
 
Però la mateixa pluja que neteja l'aire de pol·len (i la neu acumulada a muntanya quan es desgeli) serveixen de reg per a les plantes que pol·linitzaran més endavant i ens podem trobar que tinguem pol·linitzacions primaverals i estiuenques importants de parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d'altres.
 
Alguna cosa podria canviar aquestes prediccions que ara mateix poden ser preocupants pels al·lèrgics? Sí, tot podria canviar si la primavera fos plujosa (sembla que els models assenyalen que no ho serà) i també si les temperatures passessin força ràpidament a ser superiors a les esperades en primavera (això si sembla possible), perquè podrien fer que les floracions i pol·linitzacions duressin menys temps de l’habitual i per tant afectessin durant menys temps.
 
Patologia al·lèrgica 

La presidenta de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), Teresa Dordal, ha explicat en la presentació que “un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i en 4 de cada 10 casos està provocada per un pol·len”. Considerant que aquests són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la quantificació dels grans de pol·len a l'atmosfera “és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció de cada pacient al·lèrgic”.
 
Malgrat que a les ciutats hi ha menys quantitat de pol·len que a les zones rurals, les malalties al·lèrgiques respiratòries són cada vegada més freqüents. La contaminació i l’ús ornamental d’espècies al·lergèniques semblen explicar aquesta situació, ja que “les partícules d’emissió dièsel produïdes pels cotxes i les calefaccions són capaces de modificar les característiques dels pòl·lens, fent-los encara més al·lergènics”, ha explicat Dordal. A més, l’anomenat canvi climàtic modifica el comportament de les plantes influint en els seus períodes de pol·linització. “Les plantes pol·linitzen ara durant més temps, amb més quantitat de pol·len i de manera més agressiva”.

 

Activitats ICTA