L'ICTA-UAB reuneix experts mundials en decreixement i justícia ambiental

L’ICTA-UAB organitza del 24 de juny al 6 de juliol la Vª Escola d’Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

L'empresa amb la ciència espanyola

Organitzacions i patronals vinculades a l' R+D+I manifesten el seu suport a la investigació i se sumen a la petició de l'Aliança de centres Severo Ochoa i unitats Maria de Maeztu (SOMMa) perquè la classe política abordi el més aviat possible els problemes administratius que actualment afecten a la ciència a Espanya.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Data: 2017-03-08

Perú 3

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals, i CENSAT Agua Viva – Amigos de la Tierra Colombia visibilitza les lluites de les dones llatinoamericanes contra la mineria i en defensa de la vida, la dignitat i el territori.

El Mapa "Dones Llatinoamericanes Teixint Territoris", que es presenta avui coincidint amb la conmemoració del Dia Internacional de les Lluites de les Dones, destaca 22 conflictes i testimonis de dones lluitadores que comparteixen les seves experiències personals, els impactes que reben de les activitats mineres i les alternatives que impulsen.

Les dones que reclamen altres formes de desenvolupament acostumen a posar les seves vides en perill. D'acord amb Global Witness, dels 185 defensors ambientals assassinats en el món en 2015, 122 casos van tenir lloc a Amèrica Llatina. Diversos casos del mapa posen de manifest la violència que s'exerceix sobre les dones. L'assassinat de dones és part d'un patró de persecució que s'està denunciant com feminicidi. El mapa contribueix al EJATLAS, un esforç global de mapeig de conflictes socioambientals d’arreu del món (www.EJATLAS.org) impulsat des de l'ICTA-UAB.

La Dra. Leah Temper, coordinadora del projecte internacional ACKnowl-EJ (Activist-Academic Co-Production of Knowledge for Environmental Justice, (www.acknowlej.org) de l'ICTA-UAB, explica que "el mapa posa en evidència el vincle entre violència i dominació contra la naturalesa i la violència contra les dones. Però també posa en qüestió el mite que les dones són víctimes passives. De fet, hi ha casos en què les mines han estat detingudes o els projectes han estat redissenyats com a resultat del seu activisme". Per exemple, el cas del Tambor de Guatemala ha estat recentment suspès.  A Piedras (Tolima, Colombia) un grup de dones va ser l’impulsor de la primera consulta popular realitzada al país contra la mineria.

Les activitats extractives són altament contaminants i tenen alts impactes socioeconòmics i de corrupció. Tenen, a més, un impacte específic en les dones, provocant situacions de violència i discriminació contra elles i posant en risc la seva salut, les formes de vida i l'accés als recursos. Les dones, responsables de la salut de les famílies, estan al capdavant de les lluites per la defensa de la natura i la protecció de la vida, el territori i la comunitat, malgrat ser objecte de persecució, criminalització, i arribant a ser assassinades per la seva resistència.

Daniela Rojas, de Censat Agua Viva de Colòmbia ha explicat que el mapa presentat avui busca visibilitzar les lluites de les dones llatinoamericanes. "Aquest continent és un formiguer de processos de defensa territorial on nosaltres les dones tenim un paper protagonista. La lluita per la defensa dels nostres territoris i dels nostres cossos és fonamental per enfrontar l'andanada de projectes extractivistes que plana sobre Amèrica Llatina. Quina millor data per fer aquest homenatge a les dones? El 8 de març és un dia de resistència, un dia per commemorar el paper de les dones en la construcció de la història de la humanitat", va explicar.

La Dra. Mariana Walter, investigadora de l'ACKnowl-EJ de l'ICTA-UAB destaca que "els conflictes i testimonis reflectits al mapa reflecteixen l'enorme pressió que les activitats extractives i governs que les impulsen exerceixen sobre les dones que es mobilitzen. Però també són un exemple de força i tenacitat en la lluita per un futur millor per a tots".

El mapa recull testimonis com el de Rosa Govela, membre d'una xarxa d'afectats per la mina Tuligtic a Puebla, Mèxic qui va assegurar que es troben en resistència "perquè quan es complica la producció d'aliments en un territori, aquest efecte va directament a les dones per l’angoixa de no saber com donar-li aliment a la seva família. Una altra realitat és l’augment de la prostitució, la venda de l'alcohol en les famílies, la violència contra les dones i el tràfic de persones, la tracta".

Digna Viracochea membre de RENAMAT provinent de l'àrea de Challapata a Bolívia explica en el mapa que les dones de Challapata estan orgulloses de ser partícips actives d'una alternativa productiva, "per això també divulguem el nostre cas de resistència exitosa a la mineria. Volem que se sàpiga a tot arreu que nosaltres estem alertes i que no permetrem mineria a Challapata".

Des de RENAMAT de Molleturo, a l'Equador, van assegurar per la confecció del mapa que malgrat el masclisme violent que ha generat cacicatges polítics i econòmics que són defensors de la mineria, les dones han perdut la por a expressar-se i a buscar el seu propi projecte de vida, la qual cosa els ha portat a teixir llaços de germanor amb dones d'altres comunitats i anar compartint sabers per implementar iniciatives ecològiques sostenibles. Afegeixen que fins i tot el seu treball de conscienciació a les escoles i grups de joves les ha portat a generar capacitats de comunicació radial, artística entre d'altres.

El mapa és una iniciativa del projecte internacional Acknowl-ej, amb finançament de l’ International  Social Science Council i està basada en un sistema d’investigació científic d’empoderament i transformació social i política. Segons Leah Temper, “aquestes dones són les veritables expertes en sostenibilitat i tenen molt a ensenyar a les suposades expertes”.

El mapa: http://ejatlas.org/featured/mujeres

Acknowlej: www.acknowlej.org

Activitats ICTA