Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Data: 2017-03-08

Perú 3

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals, i CENSAT Agua Viva – Amigos de la Tierra Colombia visibilitza les lluites de les dones llatinoamericanes contra la mineria i en defensa de la vida, la dignitat i el territori.

El Mapa "Dones Llatinoamericanes Teixint Territoris", que es presenta avui coincidint amb la conmemoració del Dia Internacional de les Lluites de les Dones, destaca 22 conflictes i testimonis de dones lluitadores que comparteixen les seves experiències personals, els impactes que reben de les activitats mineres i les alternatives que impulsen.

Les dones que reclamen altres formes de desenvolupament acostumen a posar les seves vides en perill. D'acord amb Global Witness, dels 185 defensors ambientals assassinats en el món en 2015, 122 casos van tenir lloc a Amèrica Llatina. Diversos casos del mapa posen de manifest la violència que s'exerceix sobre les dones. L'assassinat de dones és part d'un patró de persecució que s'està denunciant com feminicidi. El mapa contribueix al EJATLAS, un esforç global de mapeig de conflictes socioambientals d’arreu del món (www.EJATLAS.org) impulsat des de l'ICTA-UAB.

La Dra. Leah Temper, coordinadora del projecte internacional ACKnowl-EJ (Activist-Academic Co-Production of Knowledge for Environmental Justice, (www.acknowlej.org) de l'ICTA-UAB, explica que "el mapa posa en evidència el vincle entre violència i dominació contra la naturalesa i la violència contra les dones. Però també posa en qüestió el mite que les dones són víctimes passives. De fet, hi ha casos en què les mines han estat detingudes o els projectes han estat redissenyats com a resultat del seu activisme". Per exemple, el cas del Tambor de Guatemala ha estat recentment suspès.  A Piedras (Tolima, Colombia) un grup de dones va ser l’impulsor de la primera consulta popular realitzada al país contra la mineria.

Les activitats extractives són altament contaminants i tenen alts impactes socioeconòmics i de corrupció. Tenen, a més, un impacte específic en les dones, provocant situacions de violència i discriminació contra elles i posant en risc la seva salut, les formes de vida i l'accés als recursos. Les dones, responsables de la salut de les famílies, estan al capdavant de les lluites per la defensa de la natura i la protecció de la vida, el territori i la comunitat, malgrat ser objecte de persecució, criminalització, i arribant a ser assassinades per la seva resistència.

Daniela Rojas, de Censat Agua Viva de Colòmbia ha explicat que el mapa presentat avui busca visibilitzar les lluites de les dones llatinoamericanes. "Aquest continent és un formiguer de processos de defensa territorial on nosaltres les dones tenim un paper protagonista. La lluita per la defensa dels nostres territoris i dels nostres cossos és fonamental per enfrontar l'andanada de projectes extractivistes que plana sobre Amèrica Llatina. Quina millor data per fer aquest homenatge a les dones? El 8 de març és un dia de resistència, un dia per commemorar el paper de les dones en la construcció de la història de la humanitat", va explicar.

La Dra. Mariana Walter, investigadora de l'ACKnowl-EJ de l'ICTA-UAB destaca que "els conflictes i testimonis reflectits al mapa reflecteixen l'enorme pressió que les activitats extractives i governs que les impulsen exerceixen sobre les dones que es mobilitzen. Però també són un exemple de força i tenacitat en la lluita per un futur millor per a tots".

El mapa recull testimonis com el de Rosa Govela, membre d'una xarxa d'afectats per la mina Tuligtic a Puebla, Mèxic qui va assegurar que es troben en resistència "perquè quan es complica la producció d'aliments en un territori, aquest efecte va directament a les dones per l’angoixa de no saber com donar-li aliment a la seva família. Una altra realitat és l’augment de la prostitució, la venda de l'alcohol en les famílies, la violència contra les dones i el tràfic de persones, la tracta".

Digna Viracochea membre de RENAMAT provinent de l'àrea de Challapata a Bolívia explica en el mapa que les dones de Challapata estan orgulloses de ser partícips actives d'una alternativa productiva, "per això també divulguem el nostre cas de resistència exitosa a la mineria. Volem que se sàpiga a tot arreu que nosaltres estem alertes i que no permetrem mineria a Challapata".

Des de RENAMAT de Molleturo, a l'Equador, van assegurar per la confecció del mapa que malgrat el masclisme violent que ha generat cacicatges polítics i econòmics que són defensors de la mineria, les dones han perdut la por a expressar-se i a buscar el seu propi projecte de vida, la qual cosa els ha portat a teixir llaços de germanor amb dones d'altres comunitats i anar compartint sabers per implementar iniciatives ecològiques sostenibles. Afegeixen que fins i tot el seu treball de conscienciació a les escoles i grups de joves les ha portat a generar capacitats de comunicació radial, artística entre d'altres.

El mapa és una iniciativa del projecte internacional Acknowl-ej, amb finançament de l’ International  Social Science Council i està basada en un sistema d’investigació científic d’empoderament i transformació social i política. Segons Leah Temper, “aquestes dones són les veritables expertes en sostenibilitat i tenen molt a ensenyar a les suposades expertes”.

El mapa: http://ejatlas.org/featured/mujeres

Acknowlej: www.acknowlej.org

Activitats ICTA