Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

Data: 2017-03-10

 

.  L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

.  L’ "a-creixement" sorgeix com a alternativa a les estratègies econòmiques oposades del creixement verd" i el "decreixement"

Just quan es compleixen 45 anys de la primera proposta sobre els límits del creixement per part del Club de Roma, la preocupació pel canvi climàtic i com abordar-lo ha reobert el debat que es pregunta si són les polítiques de mitigació del canvi climàtic compatibles amb el creixement econòmic.

Molts ciutadans, científics i polítics temen que les polítiques climàtiques severes perjudiquin el creixement econòmic. Mentre que uns aposten per deixar de créixer o decréixer econòmicament, altres advoquen per un "creixement verd" que sigui compatible amb una futura economia baixa en carboni.

Un estudi de Jeroen van den Bergh, Professor ICREA de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) reflexiona críticament sobre aquestes dues posicions "que amenacen els objectius ambientals i socials", i proposa una tercera alternativa anomenada "a-creixement" que permet despolaritzar el debat i reduir la resistència a les polítiques climàtiques.

L'estudi, que ha estat publicat recentment a la revista Nature Climate Change, proposa l’ "a-creixement" com a alternativa a l'actual disjuntiva entre el "creixement verd" i el "decreixement". Donat que no es té la certesa de si creixement econòmic i estabilitat climàtica són compatibles, van den Bergh considera que és preferible ser "agnòstic" respecte al creixement i proposa una tendència que descarta el PIB com a indicador "ja que el creixement no és ni un fi últim ni tan sols un mitjà per aconseguir un fi ".

Pel que fa a les altres dues tendències ja existents, Jeroen van den Bergh explica que el "creixement verd" s'accepta entre els que veuen el canvi climàtic com una seriosa amenaça i busquen solucions que minimitzin els efectes del creixement. "Aquesta postura va quedar reflectida clarament en l'acord climàtic de París, amb promeses nacionals de caràcter voluntari sense suport de polítiques coherents a nivell mundial. L'únic que cal esperar de l'acord és el seu incompliment i que els efectes sistèmics com el 'rebot de l'energia' i la fugida del carboni el converteixin en totalment inefectiu ".

L'economia té una enorme capacitat d'adaptació, mitjançant l'adopció de noves tecnologies i canvis en la composició del consum i la producció. No obstant això, l’autor diu que l'adaptació no serà completa i ràpida sense una severa regulació ambiental. D'altra banda, no està clar que qualsevol transició baixa en carboni aconseguida així coincideixi amb un creixement econòmic. De fet, hi ha febles evidències empíriques sobre la viabilitat del creixement verd sota polítiques climàtiques severes. En altres paraules, l'estudi afirma que abraçar una postura de pro-creixement categòrica implica jugar amb el clima.

La literatura estableix que el creixement econòmic en els països rics ja no contribueix significativament al progrés. La majoria de les persones en aquests països satisfan àmpliament les seves necessitats bàsiques, mentre que els més pobres es beneficiarien més de les mesures distributives, com els impostos progressius sobre la renda, l'atenció sanitària pública i un salari mínim digne.

 "Si l'indicador del PIB ja no reflecteix el progrés de la societat en les nacions riques ha arribat el moment d'ignorar-lo", indica van den Bergh. Per això, tampoc considera viable la proposta del "decreixement" o "creixement zero" ja que aquests fixen el seu objectiu en revertir el creixement i provocar la disminució del PIB. Afirma que les propostes anti-creixement no tenen una base científica rigorosa i poden provocar més inconvenients que beneficis a la societat.

"És possible estar preocupat i ser crític amb el creixement econòmic sense necessitat de recórrer a una posició anti-creixement", indica l'autor qui incideix que una estratègia d’"a-creixement" permetria analitzar un espai més ampli de polítiques que milloressin el benestar i les condicions ambientals. L'elecció de les polítiques no estaria limitada per l'objectiu del creixement econòmic. "No cal partir de la idea que la desocupació, les desigualtats i els desafiaments ambientals es resolen mitjançant propostes de creixement incondicional o de creixement zero o negatiu. De vegades, les polítiques socials i ambientals frenen el creixement i d’altres l’estimulen, depenent de factors contextuals. Una estratègia de "a-creixement" és cautelosa, ja que fa que la societat sigui menys sensible a possibles escenaris en els quals la política climàtica restringeixi el creixement econòmic. Per tant, reduiria la resistència a aquestes polítiques", indica.

A nivell pràctic, exposa que cal combatre la creença social -molt estesa entre els cercles polítics- que cal prioritzar el creixement, i incideix que és necessari un debat polític i social sobre com sortir de la inútil disjuntiva entre el pro i contra l'anti-creixement. "Comprendre que hi ha una tercera via pot ajudar a superar la polarització actual i debilitar la resistència política contra la política climàtica", conclou.

Referencia l'article
van den Bergh J.C.J.M. "A third option for climate policy within potential limits to growth"Nature Climate Change. 2017, vol. 7, p. 107-112

Activitats ICTA