Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

Data: 2017-03-10

 

.  L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

.  L’ "a-creixement" sorgeix com a alternativa a les estratègies econòmiques oposades del creixement verd" i el "decreixement"

Just quan es compleixen 45 anys de la primera proposta sobre els límits del creixement per part del Club de Roma, la preocupació pel canvi climàtic i com abordar-lo ha reobert el debat que es pregunta si són les polítiques de mitigació del canvi climàtic compatibles amb el creixement econòmic.

Molts ciutadans, científics i polítics temen que les polítiques climàtiques severes perjudiquin el creixement econòmic. Mentre que uns aposten per deixar de créixer o decréixer econòmicament, altres advoquen per un "creixement verd" que sigui compatible amb una futura economia baixa en carboni.

Un estudi de Jeroen van den Bergh, Professor ICREA de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) reflexiona críticament sobre aquestes dues posicions "que amenacen els objectius ambientals i socials", i proposa una tercera alternativa anomenada "a-creixement" que permet despolaritzar el debat i reduir la resistència a les polítiques climàtiques.

L'estudi, que ha estat publicat recentment a la revista Nature Climate Change, proposa l’ "a-creixement" com a alternativa a l'actual disjuntiva entre el "creixement verd" i el "decreixement". Donat que no es té la certesa de si creixement econòmic i estabilitat climàtica són compatibles, van den Bergh considera que és preferible ser "agnòstic" respecte al creixement i proposa una tendència que descarta el PIB com a indicador "ja que el creixement no és ni un fi últim ni tan sols un mitjà per aconseguir un fi ".

Pel que fa a les altres dues tendències ja existents, Jeroen van den Bergh explica que el "creixement verd" s'accepta entre els que veuen el canvi climàtic com una seriosa amenaça i busquen solucions que minimitzin els efectes del creixement. "Aquesta postura va quedar reflectida clarament en l'acord climàtic de París, amb promeses nacionals de caràcter voluntari sense suport de polítiques coherents a nivell mundial. L'únic que cal esperar de l'acord és el seu incompliment i que els efectes sistèmics com el 'rebot de l'energia' i la fugida del carboni el converteixin en totalment inefectiu ".

L'economia té una enorme capacitat d'adaptació, mitjançant l'adopció de noves tecnologies i canvis en la composició del consum i la producció. No obstant això, l’autor diu que l'adaptació no serà completa i ràpida sense una severa regulació ambiental. D'altra banda, no està clar que qualsevol transició baixa en carboni aconseguida així coincideixi amb un creixement econòmic. De fet, hi ha febles evidències empíriques sobre la viabilitat del creixement verd sota polítiques climàtiques severes. En altres paraules, l'estudi afirma que abraçar una postura de pro-creixement categòrica implica jugar amb el clima.

La literatura estableix que el creixement econòmic en els països rics ja no contribueix significativament al progrés. La majoria de les persones en aquests països satisfan àmpliament les seves necessitats bàsiques, mentre que els més pobres es beneficiarien més de les mesures distributives, com els impostos progressius sobre la renda, l'atenció sanitària pública i un salari mínim digne.

 "Si l'indicador del PIB ja no reflecteix el progrés de la societat en les nacions riques ha arribat el moment d'ignorar-lo", indica van den Bergh. Per això, tampoc considera viable la proposta del "decreixement" o "creixement zero" ja que aquests fixen el seu objectiu en revertir el creixement i provocar la disminució del PIB. Afirma que les propostes anti-creixement no tenen una base científica rigorosa i poden provocar més inconvenients que beneficis a la societat.

"És possible estar preocupat i ser crític amb el creixement econòmic sense necessitat de recórrer a una posició anti-creixement", indica l'autor qui incideix que una estratègia d’"a-creixement" permetria analitzar un espai més ampli de polítiques que milloressin el benestar i les condicions ambientals. L'elecció de les polítiques no estaria limitada per l'objectiu del creixement econòmic. "No cal partir de la idea que la desocupació, les desigualtats i els desafiaments ambientals es resolen mitjançant propostes de creixement incondicional o de creixement zero o negatiu. De vegades, les polítiques socials i ambientals frenen el creixement i d’altres l’estimulen, depenent de factors contextuals. Una estratègia de "a-creixement" és cautelosa, ja que fa que la societat sigui menys sensible a possibles escenaris en els quals la política climàtica restringeixi el creixement econòmic. Per tant, reduiria la resistència a aquestes polítiques", indica.

A nivell pràctic, exposa que cal combatre la creença social -molt estesa entre els cercles polítics- que cal prioritzar el creixement, i incideix que és necessari un debat polític i social sobre com sortir de la inútil disjuntiva entre el pro i contra l'anti-creixement. "Comprendre que hi ha una tercera via pot ajudar a superar la polarització actual i debilitar la resistència política contra la política climàtica", conclou.

Referencia l'article
van den Bergh J.C.J.M. "A third option for climate policy within potential limits to growth"Nature Climate Change. 2017, vol. 7, p. 107-112

Activitats ICTA