Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Data: 2017-03-13

terra_normal

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat aquesta setmana a Nature Geoscience. L'estudi suggereix que aquest mecanisme podria haver implicat a la biosfera, ja que les plantes i el plàncton van lluitar per poder créixer sota nivells molt baixos de CO2.

 Les concentracions atmosfèriques de CO2 van fluctuar en un rang de 100 ppm (parts per milió, en volum) durant les edats glacials. Encara que ha estat difícil identificar els processos exactes existents darrere d'aquesta variació, se sap que els canvis en l'emmagatzematge de carboni realitzats pels organismes fotosintètics van exercir un paper important.

 "Quan observem detalladament els mesuraments de nuclis de gel, observem que les concentracions atmosfèriques de CO2 es van mantenir prop de 190 ppm durant gran part dels últims 800.000 anys, però molt rarament van caure més baix", va dir Sarah Eggleston, investigadora de l'ICTA-UAB i coautora de l'estudi. "Això ens va sorprendre, perquè suggereix que aquestes concentracions molt baixes de CO2 eren bastant estables. És més, sabem que el CO2 era sovint molt alt en el passat geològic llunyà, però no disposem de proves que les concentracions de CO2 hagin estat mai inferiors a 190 ppm ".

 "Sabem que, al llarg de centenars de milers d'anys, el CO2 es va regular reaccionant lentament amb les roques exposades", va explicar Eric Galbraith, autor principal de l'estudi i professor d'ICREA a l'ICTA-UAB. "Però això seria massa lent per explicar l'estabilitat durant períodes de només uns milers d'anys, com veiem en els nuclis de gel. Així que deu haver estat un altre mecanisme que es va activar sota nivells de CO2 molt baixos".

Els autors suggereixen que és més probable que fos la biosfera la que va mantenir temperatures habitables, ja que a nivells molt baixos de CO2, les plantes i el fitoplàncton lluiten per fer la fotosíntesi. Un creixement més lent d'aquests organismes hauria significat menys carboni en els sòls i en els oceans profunds, deixant més en l'atmosfera i impedint així que les concentracions de CO2 caiguessin encara més. Això podria haver evitat el refredament extrem que hauria portat a la Terra a congelar-se com una "bola de neu".

No obstant això, l'estudi no va revelar una regulació corresponent durant els períodes càlids dels cicles de l'edat de gel, el que suggereix que la Terra no té un mecanisme similar per prevenir l'escalfament ràpid.

 

Article de referència:
E. D. Galbraith and S. Eggleston. A lower limit to atmospheric CO2 concentrations over the past 800,000 years, Nature Geoscience. DOI: http://dx.doi.org/10.1038/ngeo2914

Activitats ICTA