L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Data: 2017-03-13

terra_normal

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid, segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat aquesta setmana a Nature Geoscience. L'estudi suggereix que aquest mecanisme podria haver implicat a la biosfera, ja que les plantes i el plàncton van lluitar per poder créixer sota nivells molt baixos de CO2.

 Les concentracions atmosfèriques de CO2 van fluctuar en un rang de 100 ppm (parts per milió, en volum) durant les edats glacials. Encara que ha estat difícil identificar els processos exactes existents darrere d'aquesta variació, se sap que els canvis en l'emmagatzematge de carboni realitzats pels organismes fotosintètics van exercir un paper important.

 "Quan observem detalladament els mesuraments de nuclis de gel, observem que les concentracions atmosfèriques de CO2 es van mantenir prop de 190 ppm durant gran part dels últims 800.000 anys, però molt rarament van caure més baix", va dir Sarah Eggleston, investigadora de l'ICTA-UAB i coautora de l'estudi. "Això ens va sorprendre, perquè suggereix que aquestes concentracions molt baixes de CO2 eren bastant estables. És més, sabem que el CO2 era sovint molt alt en el passat geològic llunyà, però no disposem de proves que les concentracions de CO2 hagin estat mai inferiors a 190 ppm ".

 "Sabem que, al llarg de centenars de milers d'anys, el CO2 es va regular reaccionant lentament amb les roques exposades", va explicar Eric Galbraith, autor principal de l'estudi i professor d'ICREA a l'ICTA-UAB. "Però això seria massa lent per explicar l'estabilitat durant períodes de només uns milers d'anys, com veiem en els nuclis de gel. Així que deu haver estat un altre mecanisme que es va activar sota nivells de CO2 molt baixos".

Els autors suggereixen que és més probable que fos la biosfera la que va mantenir temperatures habitables, ja que a nivells molt baixos de CO2, les plantes i el fitoplàncton lluiten per fer la fotosíntesi. Un creixement més lent d'aquests organismes hauria significat menys carboni en els sòls i en els oceans profunds, deixant més en l'atmosfera i impedint així que les concentracions de CO2 caiguessin encara més. Això podria haver evitat el refredament extrem que hauria portat a la Terra a congelar-se com una "bola de neu".

No obstant això, l'estudi no va revelar una regulació corresponent durant els períodes càlids dels cicles de l'edat de gel, el que suggereix que la Terra no té un mecanisme similar per prevenir l'escalfament ràpid.

 

Article de referència:
E. D. Galbraith and S. Eggleston. A lower limit to atmospheric CO2 concentrations over the past 800,000 years, Nature Geoscience. DOI: http://dx.doi.org/10.1038/ngeo2914

Activitats ICTA