Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Les Illes Açores ja estaven habitades un segle i mig abans de la colonització portuguesa, segons el pol·len fòssil recuperat d’un...

•Una investigació en què ha participat l'ICTA-UAB troba pol·len de sègol i altres cereals en els sediments del Lago Azul i redefineix el marc temporal de la presència humana a l'arxipèlag portuguès.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Baixa la contaminació per metalls pesants a la costa de Barcelona

L'estudi, liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i en col·laboració amb l'ICTA-UAB i l’Agència Catalana de l’Aigua, constata la disminució de metalls pesants en els sediments de la desembocadura del Besòs i de la platja de la Barceloneta.

L'increment de les motocicletes durant la crisi econòmica converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

Un estudi de l'ICTA-UAB i el Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta front el descens del cotxe, a Barcelona ciutat durant l'última dècada.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Els humans van desencadenar l'escalfament global fa 180 anys

L'activitat humana porta produint escalfament global des de fa gairebé dos segles, segons un nou estudi en què ha participat l’investigador de l’ICTA-UAB, P.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Data: 2017-03-15

Pol.len bedoll

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord, viatja fins a la Península Ibèrica sortejant els Pirineus, seguint el recorregut de les masses d’aire que entren per les zones més baixes d’aquesta serralada. La recerca ha calculat també la posició sinòptica associada al seu recorregut, per poder tenir una nova eina d’alerta i prevenir els efectes adversos en la població que en pot resultar afectada.

La pol·linització és un important procés biològic, ja que té efectes en l’estructura dels ecosistemes i la distribució espacial de les espècies vegetals. Al mateix temps, el pol·len alliberat a l’atmosfera pot tenir efectes negatius en la salut pública, ja que pot provocar episodis d’al·lèrgia en la població sensibilitzada. Per aquesta raó, s’han establert diverses xarxes aerobiològiques per tot Europa amb l’objectiu d’analitzar els nivells de pòl·lens atmosfèrics i per tant  disposar d'un sistema de predicció i alertes pol·líniques. Cal tenir en compte, que no tots els pòl·lens tenen capacitat de provocar al·lèrgia i que la seva font d’emissió és principalment la vegetació local. Tot i això, s’ha observat que en situacions meteorològiques concretes es pot produir transport atmosfèric de pol·len a llargues distàncies, el qual també pot donar lloc a aquestes patologies respiratòries.

La situació i la orografia dels Pirineus, amb una elevació de més de 3400m i la seva extensió de més de 400 km, fan d’aquesta serralada una barrera natural única per avaluar el transport de pol·len a llarga distància entre la Península Ibèrica i la resta del continent europeu. El pol·len de bedoll es va seleccionar per portar a terme aquest estudi per dues raons: 1) és una de les principals causes d’al·lèrgia a Europa Central i del Nord; i 2) perquè aquesta espècie està àmpliament distribuïda per tot Europa, però la seva presència a la Península Ibèrica és escassa. En aquest context es van analitzar les dades aerobiològiques i models de trajectòries d’aire de dues estacions catalanes (Bellaterra i Vielha) i una basca (Vitoria-Gasteiz) en el període 2004-2014, amb l’objectiu d’estudiar per separat el transport de pol·len fins a les zones oriental, central i occidental dels Pirineus.

Els resultats indiquen que es produeix transport de llarga distància a través dels Pirineus, sent França i Europa Central les principals àrees d’origen del pol·len de bedoll que arriba al nord te la Península Ibèrica. No obstant, la regió d’origen i el recorregut de les masses d’aire que transporta el pol·len de bedoll fins a cada estació varien en funció de la seva situació. Concretament, arriba a Vitoria-Gasteiz procedent de la zona oest de França i formant un arc Atlàntic sobre la costa francesa, mentre que a Bellaterra arriba a través de la costa Mediterrània. D’altre banda, també s’ha detectat un fort efecte de l'orografia sobre els patrons de transport atmosfèric en la zona dels Pirineus, on el vent es canalitza a través de regions específiques. Particularment, a través de zones baixes costaneres orientals i occidentals, com les Alberes, per a Vitoria-Gasteiz i Bellaterra, i impactant directament a Vielha a través de la vall de la Garona. Finalment, s’ha calculat la situació sinòptica tipus associada al transport de llarga distància de pol·len de bedoll amb l’objectiu de proporcionar una nova eina d’alerta i prevenció de salut pública.

Jordina Belmonte i Concepción De Linares
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA-UAB
Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia
Universitat Autònoma de Barcelona
Jordina.Belmonte@uab.cat, Concepcion.DeLinares@uab.cat
 


Izquierdo R., Alarcón M., Mazón J., Pino D., De Linares C., Aguinagalde X., Belmonte J. 2017. Are the Pyrenees a barrier for the transport of birch (Betula) pollen from Central Europe to the Iberian Peninsula? Science of the Total Environment 575, 1183-1196. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2016.09.192

Activitats ICTA