La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició està dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reunirà representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’ICTA-UAB estudiarà l’ús sostenible de la terra i els recursos naturals en el marc del projecte COUPLED

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) rebrà una dotació econòmica de mig milió d'euros en el marc del projecte COUPLED, una xarxa de formació innovadora europea finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unió Europea.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.
Notícies
Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Data: 2017-03-15

Pol.len bedoll

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord, viatja fins a la Península Ibèrica sortejant els Pirineus, seguint el recorregut de les masses d’aire que entren per les zones més baixes d’aquesta serralada. La recerca ha calculat també la posició sinòptica associada al seu recorregut, per poder tenir una nova eina d’alerta i prevenir els efectes adversos en la població que en pot resultar afectada.

La pol·linització és un important procés biològic, ja que té efectes en l’estructura dels ecosistemes i la distribució espacial de les espècies vegetals. Al mateix temps, el pol·len alliberat a l’atmosfera pot tenir efectes negatius en la salut pública, ja que pot provocar episodis d’al·lèrgia en la població sensibilitzada. Per aquesta raó, s’han establert diverses xarxes aerobiològiques per tot Europa amb l’objectiu d’analitzar els nivells de pòl·lens atmosfèrics i per tant  disposar d'un sistema de predicció i alertes pol·líniques. Cal tenir en compte, que no tots els pòl·lens tenen capacitat de provocar al·lèrgia i que la seva font d’emissió és principalment la vegetació local. Tot i això, s’ha observat que en situacions meteorològiques concretes es pot produir transport atmosfèric de pol·len a llargues distàncies, el qual també pot donar lloc a aquestes patologies respiratòries.

La situació i la orografia dels Pirineus, amb una elevació de més de 3400m i la seva extensió de més de 400 km, fan d’aquesta serralada una barrera natural única per avaluar el transport de pol·len a llarga distància entre la Península Ibèrica i la resta del continent europeu. El pol·len de bedoll es va seleccionar per portar a terme aquest estudi per dues raons: 1) és una de les principals causes d’al·lèrgia a Europa Central i del Nord; i 2) perquè aquesta espècie està àmpliament distribuïda per tot Europa, però la seva presència a la Península Ibèrica és escassa. En aquest context es van analitzar les dades aerobiològiques i models de trajectòries d’aire de dues estacions catalanes (Bellaterra i Vielha) i una basca (Vitoria-Gasteiz) en el període 2004-2014, amb l’objectiu d’estudiar per separat el transport de pol·len fins a les zones oriental, central i occidental dels Pirineus.

Els resultats indiquen que es produeix transport de llarga distància a través dels Pirineus, sent França i Europa Central les principals àrees d’origen del pol·len de bedoll que arriba al nord te la Península Ibèrica. No obstant, la regió d’origen i el recorregut de les masses d’aire que transporta el pol·len de bedoll fins a cada estació varien en funció de la seva situació. Concretament, arriba a Vitoria-Gasteiz procedent de la zona oest de França i formant un arc Atlàntic sobre la costa francesa, mentre que a Bellaterra arriba a través de la costa Mediterrània. D’altre banda, també s’ha detectat un fort efecte de l'orografia sobre els patrons de transport atmosfèric en la zona dels Pirineus, on el vent es canalitza a través de regions específiques. Particularment, a través de zones baixes costaneres orientals i occidentals, com les Alberes, per a Vitoria-Gasteiz i Bellaterra, i impactant directament a Vielha a través de la vall de la Garona. Finalment, s’ha calculat la situació sinòptica tipus associada al transport de llarga distància de pol·len de bedoll amb l’objectiu de proporcionar una nova eina d’alerta i prevenció de salut pública.

Jordina Belmonte i Concepción De Linares
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA-UAB
Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia
Universitat Autònoma de Barcelona
Jordina.Belmonte@uab.cat, Concepcion.DeLinares@uab.cat
 


Izquierdo R., Alarcón M., Mazón J., Pino D., De Linares C., Aguinagalde X., Belmonte J. 2017. Are the Pyrenees a barrier for the transport of birch (Betula) pollen from Central Europe to the Iberian Peninsula? Science of the Total Environment 575, 1183-1196. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2016.09.192

Activitats ICTA