El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Data: 2017-03-15

Pol.len bedoll

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord, viatja fins a la Península Ibèrica sortejant els Pirineus, seguint el recorregut de les masses d’aire que entren per les zones més baixes d’aquesta serralada. La recerca ha calculat també la posició sinòptica associada al seu recorregut, per poder tenir una nova eina d’alerta i prevenir els efectes adversos en la població que en pot resultar afectada.

La pol·linització és un important procés biològic, ja que té efectes en l’estructura dels ecosistemes i la distribució espacial de les espècies vegetals. Al mateix temps, el pol·len alliberat a l’atmosfera pot tenir efectes negatius en la salut pública, ja que pot provocar episodis d’al·lèrgia en la població sensibilitzada. Per aquesta raó, s’han establert diverses xarxes aerobiològiques per tot Europa amb l’objectiu d’analitzar els nivells de pòl·lens atmosfèrics i per tant  disposar d'un sistema de predicció i alertes pol·líniques. Cal tenir en compte, que no tots els pòl·lens tenen capacitat de provocar al·lèrgia i que la seva font d’emissió és principalment la vegetació local. Tot i això, s’ha observat que en situacions meteorològiques concretes es pot produir transport atmosfèric de pol·len a llargues distàncies, el qual també pot donar lloc a aquestes patologies respiratòries.

La situació i la orografia dels Pirineus, amb una elevació de més de 3400m i la seva extensió de més de 400 km, fan d’aquesta serralada una barrera natural única per avaluar el transport de pol·len a llarga distància entre la Península Ibèrica i la resta del continent europeu. El pol·len de bedoll es va seleccionar per portar a terme aquest estudi per dues raons: 1) és una de les principals causes d’al·lèrgia a Europa Central i del Nord; i 2) perquè aquesta espècie està àmpliament distribuïda per tot Europa, però la seva presència a la Península Ibèrica és escassa. En aquest context es van analitzar les dades aerobiològiques i models de trajectòries d’aire de dues estacions catalanes (Bellaterra i Vielha) i una basca (Vitoria-Gasteiz) en el període 2004-2014, amb l’objectiu d’estudiar per separat el transport de pol·len fins a les zones oriental, central i occidental dels Pirineus.

Els resultats indiquen que es produeix transport de llarga distància a través dels Pirineus, sent França i Europa Central les principals àrees d’origen del pol·len de bedoll que arriba al nord te la Península Ibèrica. No obstant, la regió d’origen i el recorregut de les masses d’aire que transporta el pol·len de bedoll fins a cada estació varien en funció de la seva situació. Concretament, arriba a Vitoria-Gasteiz procedent de la zona oest de França i formant un arc Atlàntic sobre la costa francesa, mentre que a Bellaterra arriba a través de la costa Mediterrània. D’altre banda, també s’ha detectat un fort efecte de l'orografia sobre els patrons de transport atmosfèric en la zona dels Pirineus, on el vent es canalitza a través de regions específiques. Particularment, a través de zones baixes costaneres orientals i occidentals, com les Alberes, per a Vitoria-Gasteiz i Bellaterra, i impactant directament a Vielha a través de la vall de la Garona. Finalment, s’ha calculat la situació sinòptica tipus associada al transport de llarga distància de pol·len de bedoll amb l’objectiu de proporcionar una nova eina d’alerta i prevenció de salut pública.

Jordina Belmonte i Concepción De Linares
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA-UAB
Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia
Universitat Autònoma de Barcelona
Jordina.Belmonte@uab.cat, Concepcion.DeLinares@uab.cat
 


Izquierdo R., Alarcón M., Mazón J., Pino D., De Linares C., Aguinagalde X., Belmonte J. 2017. Are the Pyrenees a barrier for the transport of birch (Betula) pollen from Central Europe to the Iberian Peninsula? Science of the Total Environment 575, 1183-1196. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2016.09.192

Activitats ICTA