Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research.

L'empresa amb la ciencia espanyola

Organitzacions i patronals vinculades a l' R+D+I manifesten el seu suport a la investigació i se sumen a la petició de l'Aliança de centres Severo Ochoa i unitats Maria de Maeztu (SOMMa) perquè la classe política abordi el més aviat possible els problemes administratius que actualment afecten a la ciència a Espanya.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

Es preveuen nivells de pol·len alts per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Data: 2017-03-27

Fish and fishing in the sea - Eric Galbraith

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.Els resultats suggereixen que recentment es podria haver superat el pic màxim de captura mundial, però indica que els nivells actuals podrien mantenir-se si s'introduïssin millores en la regulació pesquera.

La sobrepesca és un dels molts problemes ambientals que els científics creuen que es veuran agreujats pel canvi climàtic. Un nou estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat avui a Nature Communications confirma que el canvi climàtic representa una gran amenaça per a la pesca mundial, però posa en evidència que la millora continuada de la tecnologia pesquera podria representar una amenaça encara més gran.

L'estudi científic dels problemes ambientals de gran escala, com la pesca global, acostuma a estar dividit entre els científics naturals, que estudien els aspectes físics, químics o biològics, i els científics socials, que analitzen la dimensió humana. Aquest nou estudi inclou tant els aspectes naturals com els socials, interactuant al llarg del temps, connectats amb l'estructura d'un model de circulació general (GCM). D'aquesta manera, els autors han pogut calcular com els factors climàtics, econòmics i tecnològics se sumen a escala global, quan són observats durant moltes dècades.

"Els problemes ambientals són sempre complicats" indica Eric Galbraith, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi. "Això pot fer que sigui difícil veure, des d'una perspectiva local, què podem predir sobre ells i què significarà per a les persones a llarg termini. Com a conseqüència, la gent sovint o sent por o simplement decideix ignorar aquests problemes. El nostre enfocament se centra en el que podem predir raonablement bé, i adopta una perspectiva global perquè puguem veure detalls locals del passat".

La investigació utilitza un nou model d'ecosistema biofísic, basat en principis metabòlics simples i meticulosament limitat als registres de captura de peixos proporcionats pels governs de tot el món. Es considera que l'activitat pesquera té lloc allà on hi hagi suficients peixos per fer-ho d'una manera rendible, segons el preu que els pescadors reben pel peix i el cost de l'activitat. L'èxit de les operacions pesqueres pel que fa a la captura depèn de la tecnologia utilitzada pels pescadors.

"Quan vam reunir totes les equacions per al model i les vam comparar amb les dades, ens va cridar l'atenció que els avenços en la tecnologia pesquera són la millor explicació a l'increment històric de les captures de peixos al segle XX", indica David Carozza, coautor de l'estudi i investigador de la Universitat del Quebec a Montreal. "Els preus històrics del peix van ser notablement estables, de manera que és poc probable que aquesta sigui la causa, però investigacions prèvies sí que mostren que hi va haver una millora enorme en l'eficiència de la pesca".

El resultat de la millora constant de la tecnologia en la pesca mundial reprodueix una història ben coneguda pels responsables de les pesqueres. En un primer moment les captures augmenten ja que els pescadors extreuen una quantitat cada vegada més gran del peix existent. Però en un determinat moment, la població restant es torna tan escassa que ja no pot reproduir-se a la mateixa velocitat a la qual és capturada, de manera que la captura de pesca arriba a un pic per començar després a disminuir. A partir d'aquest moment, la pesca queda estancada amb un excés de pescadors i vaixells de pesca -acumulats durant els anys de bonança- de manera que, juntament amb una tecnologia en creixement continuat, es veu abocada al col·lapse.

"La pesca mundial és simplement la suma de moltes pesqueries individuals, i els nostres resultats suggereixen que podríem haver superat recentment el pic màxim en la captura mundial", explica Daniele Bianchi, coautor de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. "Per tant, tot i que hi ha algunes excepcions locals, el panorama general és que les novetats en tecnologia pesquera significaran menys peix i marisc salvatge per al consum humà si no es realitzen millores en la regulació de la pesca".

Es tracta del primer estudi que avalua l'impacte que el futur increment de la tecnologia podria tenir sobre la pesca a escala global. "Encara que moltes persones són conscients que la tecnologia va ser un factor important en l'esgotament de les pesqueres en el passat, no ocupa ara un primer pla a les discussions sobre els riscos futurs", argumenta Galbraith. "No hi ha motius per pensar que de sobte es deixarà d'innovar o que les tecnologies existents deixaran d'estendre's a aquelles zones del món on encara no han arribat. Així doncs, és bastant probable que aquesta tendència històrica continuï".

No obstant això, les notícies no són del tot dolentes. L'estudi també demostra que, fins i tot amb el pitjor escenari d'emissions de CO2, les captures mundials de peixos podrien mantenir-se a nivells actuals al llarg del segle XXI, si s'atura la pesca excessiva. "Les noves tecnologies són una espasa de doble fulla", diu Galbraith. "Sí, poden empitjorar les coses en permetre'ns capturar massa peix. Però al mateix temps, coses com el seguiment de vaixells pesquers mitjançant satèl·lit i el rastreig genètic de peixos, poden ajudar a la regulació. És un desafiament continu per a la societat controlar el potencial de destrucció que sorgeix de les noves tecnologies, i donar-los un ús constructiu".

Article de referència
E. D. Galbraith, D. A. Carozza and D. Bianchi. A coupled human-Earth model perspective on long-term trends in the global marine fishery, Nature Communications.

DOI: http://dx.doi.org/10.1038/ncomms14884

Activitats ICTA