New ICTA-UAB map shows success, concerns and challenges of the transition away from fossil fuels and coal industry in Australia

Resistance against massive coal-mining in Australia and a growing movement for a ‘just transition’ from fossil fuels have enjoyed some success but face massive challenges, as shown in a new map developed by researchers from the international ACKnowl-EJ project of the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB)  and the Australian Environmental Justice (AEJ) research team at the Centre for Urban Research (RMIT University.

ICTA-UAB researcher Victoria Reyes-García receives an ERC Consolidator Grant

ICREA researcher at ICTA-UAB Victoria Reyes- García has been graced with a Consolidator Grant of the European Research Council (ERC) for the development of a project aimed at bringing insights from local knowledge to climate change research.

Research to study the health effects of forests

The ICTA-UAB, CREAF and the "la Caixa" Bank Foundation recently presented the project "Healthy Forests for a Healthy Society".

Blockadia map by ICTA-UAB reveals global scale of anti-fossil fuel movement

A new interactive map by researchers of the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autonoma de Barcelona (ICTA-UAB) reveals the worldwide impact of resistance direct actions by people putting their own bodies in the way of fossil fuel projects.

The ICTA-UAB participated in the 100xCiencia.2 meeting in Alicante

The encounter, which was focused on the transfer of knowledge and technology, brought together representatives of 40 centres and research units “Severo Ochoa” and “María de Maeztu”, respectively.

Launch of the Alliance of Severo Ochoa Centres and Maria de Maeztu Units of Excellence

​ The Secretary of State for R&D+i, Carmen Vela, chaired the kickoff meeting of the new Severo Ochoa and Maria Maeztu Alliance of Excellence.

Green gentrification can limit the favourable effects of green areas on health

A scientific research conducted by ICTA-UAB and IMIM suggests that more socially disadvantaged neighbours do not benefit equally from the effects newly created green areas have on health.

Oil contamination in the Amazon modifies chemical composition of rivers

A scientific study by the ICTA-UAB and ISS-EUR quantifies the environmental impact of oil extraction activities and contamination in headwaters of the Amazon.

ICTA-UAB researchers alert that oil palm plantations produce infertility in tropical lands

Oil palm plantations are replacing 40% of tropical forests and 32% of basic grain crops, according to an ICTA-UAB research conducted in Guatemala.

UAB scientists and citizens can identify Barcelona's allergy-causing plants with the new Plant*tes app

The UAB Point of Information on Aerobiology (PIA) presented its new Plant*tes app in Barcelona as part of the BArcelona City Council's project entitled "Ciència Ciutadana als barris".

EJAtlas Includes 2,100 Case Studies on Socio-Environmental Conflicts Around the World

The Environmental Justice Atlas (EJAtlas), created by researchers of the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), currently includes 2,100 cases of ecological distribution conflicts identified in different parts of the world.

Unrestricted Improvements in Fishing Technology Threaten the Future of Seafood

A study conducted by ICTA-UAB researcher Eric Galbraith shows that future improvement of fishing technology poses a threat for the global fishery that could be greater than climate change.

Ice age thermostat prevented extreme climate cooling

During the ice ages, an unidentified regulatory mechanism prevented atmospheric CO2 concentrations from falling below a level that could have led to runaway cooling, reports a study conducted by researchers of the ICTA-UAB and published online in Nature Geoscience this week.

The New Theory of Economic “Agrowth” Contributes to the Viability of Climate Policies

 ICTA-UAB researcher Jeroen van den Bergh publishes in Nature Climate Change a study in which he proposes a new economic theory compatible with the fight against climate change.

European Project to Analyse the Effects of Waste Generated by Tourism on Mediterranean Islands

An European study involving the Institute of Environmental Science and Technology of the Universitat Autònoma e Barcelona will address and propose solutions to the effects of the increase of waste generated by tourism on Mediterranean islands during the summer season.

New ICTA-UAB 'Welcome Guide'

The new ICTA-UAB 'Welcome Guide' it is at your disposal now. With this document, we aim to help you discover the basics of the PhD programme, ICTA-UAB’s structure, etc.
News
Inauguració de l’exposició “Llosses: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada

Date: 2017-04-03

Llosses del Món

 

Exposició “Llosses del món: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada


Fins el 28 d’abril de 2017
Lloc: Biblioteca d’Humanitats UAB

Organitza: ICTA-UAB i AHCISP del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB
 

Llosses: Cultura X Natura

Aquesta exposició, «Llosses del món», és fruit de tota una vida de viatges i treballs de camp del seu autor, el Professor i Investigador Martí Boada i Juncà, pare del grup de recerca «Conservació, Biodiversitat i Canvi Global». Martí Boada, a través de col·laboracions vàries i el teixit d'estretes relacions durant més d'una dècada entre els seus membres i el Laboratori d’Etno-Ecologia / Laboratori d'Anàlisi de Sistemes Soci-ecològics en la Globalització, tots dos de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, així com d'aquests dos grups amb el Departament d'Antropologia Social i Cultural i especialment amb el seu grup AHCISP (Antropologia i Historia de les Identitats Socials i Polítiques), treballen per l'enteniment de les tan diverses i multidireccionals relacions entre medi ambient i éssers humans.

Aquesta, una exposició de llosses del món que podria ser considerada com una mostra de curiositats pren, no obstant, en aquest context un caràcter enormement eco-antropològic, doncs són les llosses que utilitzem per alimentar-nos, precisament un punt privilegiat on s'entrecreuen de manera única naturalesa i cultura. Perquè és en els plats que mengem i les formes que utilitzem per a fer-ho on també s’hi reflecteix el medi ambient del què ens nodrim, la cultura que el processa segons les seves pròpies formes particulars i les infinites relacions entre ambdós, éssers humans i medi ambient. Així doncs, aquesta exposició pretén, a més d'aportar-nos una idea d'aquesta diversitat biocultural i ajudar-nos a seguir coneixent-la i valorant-la cada vegada més, també animar-nos a explorar des de noves maneres, aquesta estreta relació que sempre vincula fins a en el més íntim naturalesa i cultura.

Martí Boada interpreta l'art com un nou mètode per aconseguir acostar la ciència a la societat. Així doncs, partint d'aquesta premissa, les seves exposicions són pensades des de dos punts de vista: l'artístic i el científic. 

En aquesta exposició, Martí Boada pretén reflectir com un objecte universal d'ús quotidià pot variar en funció del seu lloc d'origen. Així doncs, en aquesta exposició podem apreciar una petita mostra de culleres procedents de diferents zones del món, on s'han realitzat estudis del medi i com les persones es relacionen amb aquest: Des de Catalunya i Espanya fins a Indonèsia, passant pel Marroc, Portugal, Polònia, Finlàndia, Mèxic, Brasil, Tanzània i Sud-àfrica, entre moltes altres. Aquestes llosses varien en la seva grandària, forma, decoració i tipologia de fusta.

Martí Boada en aquest cas interpreta l'art popular com una clara expressió de la relació mútua que sempre hi ha hagut entre naturalesa i cultura; dos elements que amb freqüència són tractats des d'un enfocament dual.

En el cas de les llosses, l'autor convida a fer una reflexió a l'entorn d'un dels objectes més arcaics i originals. Un invent vinculat a la humanitat des dels seus orígens. Un objecte amb unes morfologies similars, malgrat les procedències geogràfiques i temporals diferents. Sense contacte cultural, sorgeix un objecte igual o similar. Una de les variables que diferencien a les diferents culleres de manera més notòria és la tipologia de fusta, sempre amb unes característiques específiques a cada context geogràfic, realitzades amb un material llenyós determinat procedent de l'entorn natural de la cultura que les ha realitzat. Cada peça és una expressió i un continu entre els éssers humans y el medi forestal del lloc. La confecció d'aquestes peces majoritàriament ha estat realitzada pels pastors, que complementaven l'activitat de seguiment del bestiar amb la producció d'aquest material. Finalment, hi ha una estètica, senzilla, que a vegades s'acompanya d'elegància elemental, sempre expressió d'un híbrid etno-ecològic, entre natura i cultura.

Dr. Martí Boada i Dr. Pablo Domínguez 

ICTA's Activities