Candidates invited for 3 postdoc and 5 PhD student positions in ERC project of Prof. Jeroen van den Bergh

Prof. Jeroen van den Bergh’s project “Behavioral-evolutionary analysis of climate policy: Bounded rationality, markets and social interactions” (EVOCLIM), awarded with a prestigious ERC Advanced Grant, offers three postdoc positions (two of 5 years and one of 3 years) and five PhD research positions (each 4 years).

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Experts mundials en decreixement i justícia ambiental es donen cita a la UAB

L’ICTA-UAB organitza del 25 de juny al 7 de juliol la IVª Escola d’Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’ICTA-UAB estudiarà l’ús sostenible de la terra i els recursos naturals en el marc del projecte COUPLED

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) rebrà una dotació econòmica de mig milió d'euros en el marc del projecte COUPLED, una xarxa de formació innovadora europea finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unió Europea.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera

Investigadors de l’ICTA-UAB han presentat les previsions dels nivells de pol·len i espores per a la primavera.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

L’ICTA-UAB tornarà Bojos per la Natura a 27 estudiants de batxillerat

Un total de 27 estudiants de batxillerat participen a la tercera edició del programa Bojos per la Natura que ofereix l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) amb la voluntat de promoure el talent científic entre els joves potenciant el coneixement del medi natural i posant-los en contacte amb els principals investigadors en la matèria.

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

Denuncien la manca d'estudis sobre els efectes perjudicials dels vessaments petroliers en la salut de les persones

Un projecte impulsat per l'ICTA-UAB, ISGlobal, i la Facultat de Veterinària de la UAB a la selva amazònica del Perú analitza els efectes dels vessaments petroliers en la salut de les persones que viuen a prop de les zones de extracció en països en vies de desenvolupament.

Les ciutats més verdes es tornen més injustes?

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per Isabelle Anguelovski i finançat per la Unió Europea analitzarà el procés de "gentrificació verda" pel qual la construcció de parcs i zones verdes a les ciutats tendeix a atreure a les classes socials més altes i exclou els col·lectius més vulnerables.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.

L’ICTA-UAB rep l’acreditació a l’excel·lència “María de Maeztu”

L´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) va rebre ahir al Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO) el guardó que l’acredita com a “Unidad de Excelencia María de Maeztu 2015”.
Notícies
Inauguració de l’exposició “Llosses: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada

Data: 2017-04-03

Llosses del Món

 

Exposició “Llosses del món: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada


Fins el 28 d’abril de 2017
Lloc: Biblioteca d’Humanitats UAB

Organitza: ICTA-UAB i AHCISP del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB
 

Llosses: Cultura X Natura

Aquesta exposició, «Llosses del món», és fruit de tota una vida de viatges i treballs de camp del seu autor, el Professor i Investigador Martí Boada i Juncà, pare del grup de recerca «Conservació, Biodiversitat i Canvi Global». Martí Boada, a través de col·laboracions vàries i el teixit d'estretes relacions durant més d'una dècada entre els seus membres i el Laboratori d’Etno-Ecologia / Laboratori d'Anàlisi de Sistemes Soci-ecològics en la Globalització, tots dos de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, així com d'aquests dos grups amb el Departament d'Antropologia Social i Cultural i especialment amb el seu grup AHCISP (Antropologia i Historia de les Identitats Socials i Polítiques), treballen per l'enteniment de les tan diverses i multidireccionals relacions entre medi ambient i éssers humans.

Aquesta, una exposició de llosses del món que podria ser considerada com una mostra de curiositats pren, no obstant, en aquest context un caràcter enormement eco-antropològic, doncs són les llosses que utilitzem per alimentar-nos, precisament un punt privilegiat on s'entrecreuen de manera única naturalesa i cultura. Perquè és en els plats que mengem i les formes que utilitzem per a fer-ho on també s’hi reflecteix el medi ambient del què ens nodrim, la cultura que el processa segons les seves pròpies formes particulars i les infinites relacions entre ambdós, éssers humans i medi ambient. Així doncs, aquesta exposició pretén, a més d'aportar-nos una idea d'aquesta diversitat biocultural i ajudar-nos a seguir coneixent-la i valorant-la cada vegada més, també animar-nos a explorar des de noves maneres, aquesta estreta relació que sempre vincula fins a en el més íntim naturalesa i cultura.

Martí Boada interpreta l'art com un nou mètode per aconseguir acostar la ciència a la societat. Així doncs, partint d'aquesta premissa, les seves exposicions són pensades des de dos punts de vista: l'artístic i el científic. 

En aquesta exposició, Martí Boada pretén reflectir com un objecte universal d'ús quotidià pot variar en funció del seu lloc d'origen. Així doncs, en aquesta exposició podem apreciar una petita mostra de culleres procedents de diferents zones del món, on s'han realitzat estudis del medi i com les persones es relacionen amb aquest: Des de Catalunya i Espanya fins a Indonèsia, passant pel Marroc, Portugal, Polònia, Finlàndia, Mèxic, Brasil, Tanzània i Sud-àfrica, entre moltes altres. Aquestes llosses varien en la seva grandària, forma, decoració i tipologia de fusta.

Martí Boada en aquest cas interpreta l'art popular com una clara expressió de la relació mútua que sempre hi ha hagut entre naturalesa i cultura; dos elements que amb freqüència són tractats des d'un enfocament dual.

En el cas de les llosses, l'autor convida a fer una reflexió a l'entorn d'un dels objectes més arcaics i originals. Un invent vinculat a la humanitat des dels seus orígens. Un objecte amb unes morfologies similars, malgrat les procedències geogràfiques i temporals diferents. Sense contacte cultural, sorgeix un objecte igual o similar. Una de les variables que diferencien a les diferents culleres de manera més notòria és la tipologia de fusta, sempre amb unes característiques específiques a cada context geogràfic, realitzades amb un material llenyós determinat procedent de l'entorn natural de la cultura que les ha realitzat. Cada peça és una expressió i un continu entre els éssers humans y el medi forestal del lloc. La confecció d'aquestes peces majoritàriament ha estat realitzada pels pastors, que complementaven l'activitat de seguiment del bestiar amb la producció d'aquest material. Finalment, hi ha una estètica, senzilla, que a vegades s'acompanya d'elegància elemental, sempre expressió d'un híbrid etno-ecològic, entre natura i cultura.

Dr. Martí Boada i Dr. Pablo Domínguez 

Activitats ICTA