Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Inauguració de l’exposició “Llosses: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada

Data: 2017-04-03

Llosses del Món

 

Exposició “Llosses del món: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada


Fins el 28 d’abril de 2017
Lloc: Biblioteca d’Humanitats UAB

Organitza: ICTA-UAB i AHCISP del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB
 

Llosses: Cultura X Natura

Aquesta exposició, «Llosses del món», és fruit de tota una vida de viatges i treballs de camp del seu autor, el Professor i Investigador Martí Boada i Juncà, pare del grup de recerca «Conservació, Biodiversitat i Canvi Global». Martí Boada, a través de col·laboracions vàries i el teixit d'estretes relacions durant més d'una dècada entre els seus membres i el Laboratori d’Etno-Ecologia / Laboratori d'Anàlisi de Sistemes Soci-ecològics en la Globalització, tots dos de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, així com d'aquests dos grups amb el Departament d'Antropologia Social i Cultural i especialment amb el seu grup AHCISP (Antropologia i Historia de les Identitats Socials i Polítiques), treballen per l'enteniment de les tan diverses i multidireccionals relacions entre medi ambient i éssers humans.

Aquesta, una exposició de llosses del món que podria ser considerada com una mostra de curiositats pren, no obstant, en aquest context un caràcter enormement eco-antropològic, doncs són les llosses que utilitzem per alimentar-nos, precisament un punt privilegiat on s'entrecreuen de manera única naturalesa i cultura. Perquè és en els plats que mengem i les formes que utilitzem per a fer-ho on també s’hi reflecteix el medi ambient del què ens nodrim, la cultura que el processa segons les seves pròpies formes particulars i les infinites relacions entre ambdós, éssers humans i medi ambient. Així doncs, aquesta exposició pretén, a més d'aportar-nos una idea d'aquesta diversitat biocultural i ajudar-nos a seguir coneixent-la i valorant-la cada vegada més, també animar-nos a explorar des de noves maneres, aquesta estreta relació que sempre vincula fins a en el més íntim naturalesa i cultura.

Martí Boada interpreta l'art com un nou mètode per aconseguir acostar la ciència a la societat. Així doncs, partint d'aquesta premissa, les seves exposicions són pensades des de dos punts de vista: l'artístic i el científic. 

En aquesta exposició, Martí Boada pretén reflectir com un objecte universal d'ús quotidià pot variar en funció del seu lloc d'origen. Així doncs, en aquesta exposició podem apreciar una petita mostra de culleres procedents de diferents zones del món, on s'han realitzat estudis del medi i com les persones es relacionen amb aquest: Des de Catalunya i Espanya fins a Indonèsia, passant pel Marroc, Portugal, Polònia, Finlàndia, Mèxic, Brasil, Tanzània i Sud-àfrica, entre moltes altres. Aquestes llosses varien en la seva grandària, forma, decoració i tipologia de fusta.

Martí Boada en aquest cas interpreta l'art popular com una clara expressió de la relació mútua que sempre hi ha hagut entre naturalesa i cultura; dos elements que amb freqüència són tractats des d'un enfocament dual.

En el cas de les llosses, l'autor convida a fer una reflexió a l'entorn d'un dels objectes més arcaics i originals. Un invent vinculat a la humanitat des dels seus orígens. Un objecte amb unes morfologies similars, malgrat les procedències geogràfiques i temporals diferents. Sense contacte cultural, sorgeix un objecte igual o similar. Una de les variables que diferencien a les diferents culleres de manera més notòria és la tipologia de fusta, sempre amb unes característiques específiques a cada context geogràfic, realitzades amb un material llenyós determinat procedent de l'entorn natural de la cultura que les ha realitzat. Cada peça és una expressió i un continu entre els éssers humans y el medi forestal del lloc. La confecció d'aquestes peces majoritàriament ha estat realitzada pels pastors, que complementaven l'activitat de seguiment del bestiar amb la producció d'aquest material. Finalment, hi ha una estètica, senzilla, que a vegades s'acompanya d'elegància elemental, sempre expressió d'un híbrid etno-ecològic, entre natura i cultura.

Dr. Martí Boada i Dr. Pablo Domínguez 

Activitats ICTA