La Fundación Bancaria ”la Caixa”, el ICTA-UAB y el CREAF presentan el estudio pionero Bosques sanos para una sociedad saludable

• Àngel Font, director corporativo de Investigación y Estrategia de la Fundación Bancaria ”la Caixa”; Martí Boada, profesor e investigador del Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa “Blockadia” del ICTA-UAB recoge los movimientos mundiales contra los combustibles fósiles

Un nuevo mapa interactivo elaborado por investigadores del Instituto de Ciència i Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB) muestra el impacto mundial de las acciones de resistencia directa que llevan a cabo las personas que se enfrentan físicamente a los proyectos de extracción de combustibles fósiles.

El ICTA-UAB participa en el encuentro 100xCiencia.2 en Alicante

El congreso, que en esta edición está dedicado a la transferencia de conocimiento y tecnología, reúne representantes de 40 centros y unidades de investigación “Severo Ochoa” y “María de Maeztu”.

Nace la Alianza de centros y unidades de excelencia Severo Ochoa y María de Maeztu

La Secretaria de Estado de I+D+i, Carmen Vela, ha presidido la primera reunión de la nueva Alianza de Excelencia Severo Ochoa y María de Maeztu.

La gentrificación verde puede limitar el efecto favorable que las zonas verdes tienen en la salud

Una investigación del ICTA-UAB y el IMIM sugiere que los vecinos de las clases sociales más desfavorecidas no se benefician por igual de los efectos que la creación de zonas verdes tiene en para la salud.

La contaminación petrolera del Amazonas está modificando la composición química del agua

Un estudio científico del ICTA-UAB y el ISS-EUR cuantifica el impacto ambiental de los vertidos procedentes de la extracción petrolera en ríos de las cabeceras del Amazonas.

Investigadores del ICTA-UAB alertan que las plantaciones de palma aceitera provocan la infertilidad de los suelos tropicales

Las plantaciones de palma africana de aceite están substituyendo en un 40% los bosques tropicales y en un 32% los pastos naturales y de cultivo de grano básico, según un estudio realizado por investigadores del ICTA-UAB en Guatemala.

ICTA-UAB estudiará el uso sostenible de la tierra y los recursos naturales en el marco del programa COUPLED

El Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB) recibirá una dotación económica de medio millón de euros en el marco del proyecto COUPLED, una red de formación innovadora europea financiada por el programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unión Europea.

Científicos del ICTA-UAB identifican las plantas alergénicas de Barcelona con la nueva aplicación Plant*tes

El Punto de Información Aerobiològica (PIA) de la UAB presentó su nueva app Plant*tes en Barcelona en el marco del proyecto "Ciencia Ciudadana en los barrios" del Ayuntamiento de Barcelona.

El EJAtlas alcanza los 2.100 casos de estudio de conflictos socio-ambientales en el mundo

El Atlas de Justicia Ambiental (EJAtlas), creado por investigadores del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), cuenta en la actualidad con 2.100 casos de conflictos ecológico-distributivos identificados en distintas partes del mundo.

Las mejoras sin restricciones en tecnología pesquera amenazan el futuro del pescado y el marisco salvaje

Un estudio del investigador del ICTA-UAB Eric Galbraith muestra que la futura mejora de la tecnología pesquera representa una amenaza para la pesca global que podría ser mayor que el cambio climático.

Un termostato en la edad de hielo evitó el enfriamiento extremo del clima

Durante las edades de hielo, un mecanismo regulador no identificado evitó que las concentraciones atmosféricas de CO2 cayeran por debajo de un nivel que podría haber dado lugar a un enfriamiento rápido.

La nueva teoría del “a-crecimiento” económico contribuye a la viabilidad de las políticas climáticas

 El investigador del ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica este mes en Nature Climate Change un estudio que propone una nueva teoría económica compatible con la lucha contra el cambio climático.

Un proyecto europeo analiza los efectos de los residuos generados por el turismo en las islas del Mediterráneo

Un estudio europeo en el que participa el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analizará y propondrá soluciones a los efectos del incremento de los residuos generados por el turismo durante el período veraniego en las islas del Mediterráneo.

Nueva 'Guía de Bienvenida' al ICTA-UAB

Ya tenéis a vuestra disposición la nueva 'Guía de Bienvenida' del ICTA-UAB. El documento pretende ayudarle a descubrir los fundamentos del programa de doctorado, la estructura de ICTA-UAB, etc.

Relaciones sociales, éxito en la caza y buena salud, fuente de felicidad para los pueblos indígenas

Las personas de las comunidades rurales e indígenas de los países del Sur relegan los ingresos económicos a una posición secundaria como fuente de satisfacción.
Noticias
Inauguració de l’exposició “Llosses: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada

Fecha: 2017-04-03

Llosses del Món

 

Exposició “Llosses del món: Cultura x Natura”, de Dr. Martí Boada


Fins el 28 d’abril de 2017
Lloc: Biblioteca d’Humanitats UAB

Organitza: ICTA-UAB i AHCISP del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB
 

Llosses: Cultura X Natura

Aquesta exposició, «Llosses del món», és fruit de tota una vida de viatges i treballs de camp del seu autor, el Professor i Investigador Martí Boada i Juncà, pare del grup de recerca «Conservació, Biodiversitat i Canvi Global». Martí Boada, a través de col·laboracions vàries i el teixit d'estretes relacions durant més d'una dècada entre els seus membres i el Laboratori d’Etno-Ecologia / Laboratori d'Anàlisi de Sistemes Soci-ecològics en la Globalització, tots dos de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, així com d'aquests dos grups amb el Departament d'Antropologia Social i Cultural i especialment amb el seu grup AHCISP (Antropologia i Historia de les Identitats Socials i Polítiques), treballen per l'enteniment de les tan diverses i multidireccionals relacions entre medi ambient i éssers humans.

Aquesta, una exposició de llosses del món que podria ser considerada com una mostra de curiositats pren, no obstant, en aquest context un caràcter enormement eco-antropològic, doncs són les llosses que utilitzem per alimentar-nos, precisament un punt privilegiat on s'entrecreuen de manera única naturalesa i cultura. Perquè és en els plats que mengem i les formes que utilitzem per a fer-ho on també s’hi reflecteix el medi ambient del què ens nodrim, la cultura que el processa segons les seves pròpies formes particulars i les infinites relacions entre ambdós, éssers humans i medi ambient. Així doncs, aquesta exposició pretén, a més d'aportar-nos una idea d'aquesta diversitat biocultural i ajudar-nos a seguir coneixent-la i valorant-la cada vegada més, també animar-nos a explorar des de noves maneres, aquesta estreta relació que sempre vincula fins a en el més íntim naturalesa i cultura.

Martí Boada interpreta l'art com un nou mètode per aconseguir acostar la ciència a la societat. Així doncs, partint d'aquesta premissa, les seves exposicions són pensades des de dos punts de vista: l'artístic i el científic. 

En aquesta exposició, Martí Boada pretén reflectir com un objecte universal d'ús quotidià pot variar en funció del seu lloc d'origen. Així doncs, en aquesta exposició podem apreciar una petita mostra de culleres procedents de diferents zones del món, on s'han realitzat estudis del medi i com les persones es relacionen amb aquest: Des de Catalunya i Espanya fins a Indonèsia, passant pel Marroc, Portugal, Polònia, Finlàndia, Mèxic, Brasil, Tanzània i Sud-àfrica, entre moltes altres. Aquestes llosses varien en la seva grandària, forma, decoració i tipologia de fusta.

Martí Boada en aquest cas interpreta l'art popular com una clara expressió de la relació mútua que sempre hi ha hagut entre naturalesa i cultura; dos elements que amb freqüència són tractats des d'un enfocament dual.

En el cas de les llosses, l'autor convida a fer una reflexió a l'entorn d'un dels objectes més arcaics i originals. Un invent vinculat a la humanitat des dels seus orígens. Un objecte amb unes morfologies similars, malgrat les procedències geogràfiques i temporals diferents. Sense contacte cultural, sorgeix un objecte igual o similar. Una de les variables que diferencien a les diferents culleres de manera més notòria és la tipologia de fusta, sempre amb unes característiques específiques a cada context geogràfic, realitzades amb un material llenyós determinat procedent de l'entorn natural de la cultura que les ha realitzat. Cada peça és una expressió i un continu entre els éssers humans y el medi forestal del lloc. La confecció d'aquestes peces majoritàriament ha estat realitzada pels pastors, que complementaven l'activitat de seguiment del bestiar amb la producció d'aquest material. Finalment, hi ha una estètica, senzilla, que a vegades s'acompanya d'elegància elemental, sempre expressió d'un híbrid etno-ecològic, entre natura i cultura.

Dr. Martí Boada i Dr. Pablo Domínguez 

Actividades ICTA