La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició està dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reunirà representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’ICTA-UAB estudiarà l’ús sostenible de la terra i els recursos naturals en el marc del projecte COUPLED

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) rebrà una dotació econòmica de mig milió d'euros en el marc del projecte COUPLED, una xarxa de formació innovadora europea finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unió Europea.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.
Notícies
Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Data: 2017-06-15

Oil palm ICTA-UAB- Mingorria's research

 

  • Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala
     
  • Els investigadors estableixen que els sòls empleats per a la seva producció triguen 25 anys a tornar a ser fèrtils

L'expansió del cultiu de la palmera d'oli africana (Elaeis guineensis) està generant un enorme impacte ambiental a nivell mundial, molt aguditzat en països del Sud-est Asiàtic i Amèrica Llatina on aquestes plantacions estan substituint en un 40% als boscos tropicals i en un 32% a les pastures naturals i les àrees de cultiu de gra bàsic. Així es desprèn d'una investigació realitzada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que estableix que, en països com Guatemala, l'expansió de la palmera d’oli ha augmentat en un 600 % en l'última dècada. Els científics alerten que aquest tipus de cultius genera conseqüències devastadores en els sòls transformant grans hectàrees de terres en infèrtils i, en alguns casos, inutilitzables.

La pèrdua de biodiversitat, la desaparició de l'hàbitat d'espècies com els goril·les i la contaminació de les aigües i de l'aire pels grans incendis són alguns dels impactes ambientals més controvertits i coneguts fins ara provocats per les plantacions de la palmera d’oli, que també té efectes nocius per a la salut de les persones.

No obstant això, un estudi realitzat per la investigadora de l’ ICTA-UAB, Sara Mingorría, al Valle de Polochic, a Guatemala, posa en evidència que una de les grans conseqüències ambientals d'aquests cultius és la infertilitat que provoquen en els sòls. Segons Mingorría, aquest monocultiu demana una gran quantitat de nutrients, i elimina la capa orgànica del sòl.

Anàlisis comparatives de l'estat dels sòls realitzats per Mingorría després de la producció de diferents tipus de cultiu demostren que es requereixen 25 anys per aconseguir que la zona en la qual es va plantar palmera torni a ser fèrtil ja que "el sòl queda tan afeblit que, per més que s'adobi, els components es perden i desapareixen, i els sòls de la palmera resulten tan fèrtils que els sòls d'una casa ", comenta Mingorría que afegeix que aquestes plantacions són conegudes com "deserts verds" perquè "aquest tipus d'arbre fa molta ombra, el que no permet que es formi vegetació al seu voltant. Tres anys després de ser plantada, sota la palmera no creix ni vegetació".  Alhora, la intensitat productiva provoca un esgotament devastador per al sòl.

La palmera d’oli té una vida útil de 25 anys. Passat el seu cicle és necessari matar la plantació per poder extreure-la i fertilitzar el sòl per després tornar a plantar. Segons la investigadora, aquesta acció no és econòmicament rendible donat al fet que el cost és molt elevat i el sòl no torna a recuperar-se. És per això que les empreses busquen nous boscos o terrenys erms i fèrtils per poder generar noves plantacions de palmera d'oli a gran escala.

"N'hi ha que defensen l'existència de plantacions de palmera perquè, segons diuen, poden ser plantades de manera sostenible i genera llocs de treball, però l'impacte ambiental és en molts casos gairebé irreversible i genera grans desastres ecològics". Afirma que aquests tipus de monocultius atreuen epidèmies, pestes i molts tipus d'insectes que acaben perjudicant els treballadors de la zona i les comunitats properes. "Al Valle de Polochic s'ha denunciat l'aparició de colobres que causen picades en els treballadors", afegeix.

El creixement de les plantacions de palmera d'oli africana es deu a la gran demanda per part dels països del Nord per a la producció de biocombustibles, lubricants, cosmètics i alimentació. Segons dades de l'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas) de l'ICTA-UAB, que recull els conflictes ambientals a nivell mundial, el Sud-est Asiàtic concentra la major extensió de cultiu de palmera amb 8 milions d'hectàrees conreades a Indonèsia i 4 milions d'hectàrees a Malàisia . A Amèrica Llatina les majors extensions es troben a Colòmbia, amb 400 mil hectàrees, seguit d’Equador amb 280 mil i Hondures amb 250 mil.

A causa de la seva versatilitat i el seu ús tan diversificat, la seva expansió està creixent amb molta velocitat i s'estima que la producció es triplicarà d'aquí a tres anys, generant danys irreversibles en el medi ambient.

Segons el EJAtlas, a l'actualitat hi 72 casos mundials registrats de conflictes relacionats amb la producció de palmera d’oli. Un exemple és el "ecocidi" al riu la Pasión a Guatemala on es va produir la mort generalitzada de milers peixos després de la instal·lació d'una empresa processadora de l'oli de palma a les rodalies del riu afectant més de 11.000 persones. Segons el Laboratori de Toxicologia de la Universidad de San Carlos (USAC), el motiu d'aquesta mort massiva de peixos en més de 150 quilòmetres del riu, va ser l'alt grau de contaminació causada pel malatió, un plaguicida utilitzat per eliminar mosques en la fruita de la palmera.

Activitats ICTA