El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Data: 2017-06-15

Oil palm ICTA-UAB- Mingorria's research

 

  • Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala
     
  • Els investigadors estableixen que els sòls empleats per a la seva producció triguen 25 anys a tornar a ser fèrtils

L'expansió del cultiu de la palmera d'oli africana (Elaeis guineensis) està generant un enorme impacte ambiental a nivell mundial, molt aguditzat en països del Sud-est Asiàtic i Amèrica Llatina on aquestes plantacions estan substituint en un 40% als boscos tropicals i en un 32% a les pastures naturals i les àrees de cultiu de gra bàsic. Així es desprèn d'una investigació realitzada per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que estableix que, en països com Guatemala, l'expansió de la palmera d’oli ha augmentat en un 600 % en l'última dècada. Els científics alerten que aquest tipus de cultius genera conseqüències devastadores en els sòls transformant grans hectàrees de terres en infèrtils i, en alguns casos, inutilitzables.

La pèrdua de biodiversitat, la desaparició de l'hàbitat d'espècies com els goril·les i la contaminació de les aigües i de l'aire pels grans incendis són alguns dels impactes ambientals més controvertits i coneguts fins ara provocats per les plantacions de la palmera d’oli, que també té efectes nocius per a la salut de les persones.

No obstant això, un estudi realitzat per la investigadora de l’ ICTA-UAB, Sara Mingorría, al Valle de Polochic, a Guatemala, posa en evidència que una de les grans conseqüències ambientals d'aquests cultius és la infertilitat que provoquen en els sòls. Segons Mingorría, aquest monocultiu demana una gran quantitat de nutrients, i elimina la capa orgànica del sòl.

Anàlisis comparatives de l'estat dels sòls realitzats per Mingorría després de la producció de diferents tipus de cultiu demostren que es requereixen 25 anys per aconseguir que la zona en la qual es va plantar palmera torni a ser fèrtil ja que "el sòl queda tan afeblit que, per més que s'adobi, els components es perden i desapareixen, i els sòls de la palmera resulten tan fèrtils que els sòls d'una casa ", comenta Mingorría que afegeix que aquestes plantacions són conegudes com "deserts verds" perquè "aquest tipus d'arbre fa molta ombra, el que no permet que es formi vegetació al seu voltant. Tres anys després de ser plantada, sota la palmera no creix ni vegetació".  Alhora, la intensitat productiva provoca un esgotament devastador per al sòl.

La palmera d’oli té una vida útil de 25 anys. Passat el seu cicle és necessari matar la plantació per poder extreure-la i fertilitzar el sòl per després tornar a plantar. Segons la investigadora, aquesta acció no és econòmicament rendible donat al fet que el cost és molt elevat i el sòl no torna a recuperar-se. És per això que les empreses busquen nous boscos o terrenys erms i fèrtils per poder generar noves plantacions de palmera d'oli a gran escala.

"N'hi ha que defensen l'existència de plantacions de palmera perquè, segons diuen, poden ser plantades de manera sostenible i genera llocs de treball, però l'impacte ambiental és en molts casos gairebé irreversible i genera grans desastres ecològics". Afirma que aquests tipus de monocultius atreuen epidèmies, pestes i molts tipus d'insectes que acaben perjudicant els treballadors de la zona i les comunitats properes. "Al Valle de Polochic s'ha denunciat l'aparició de colobres que causen picades en els treballadors", afegeix.

El creixement de les plantacions de palmera d'oli africana es deu a la gran demanda per part dels països del Nord per a la producció de biocombustibles, lubricants, cosmètics i alimentació. Segons dades de l'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas) de l'ICTA-UAB, que recull els conflictes ambientals a nivell mundial, el Sud-est Asiàtic concentra la major extensió de cultiu de palmera amb 8 milions d'hectàrees conreades a Indonèsia i 4 milions d'hectàrees a Malàisia . A Amèrica Llatina les majors extensions es troben a Colòmbia, amb 400 mil hectàrees, seguit d’Equador amb 280 mil i Hondures amb 250 mil.

A causa de la seva versatilitat i el seu ús tan diversificat, la seva expansió està creixent amb molta velocitat i s'estima que la producció es triplicarà d'aquí a tres anys, generant danys irreversibles en el medi ambient.

Segons el EJAtlas, a l'actualitat hi 72 casos mundials registrats de conflictes relacionats amb la producció de palmera d’oli. Un exemple és el "ecocidi" al riu la Pasión a Guatemala on es va produir la mort generalitzada de milers peixos després de la instal·lació d'una empresa processadora de l'oli de palma a les rodalies del riu afectant més de 11.000 persones. Segons el Laboratori de Toxicologia de la Universidad de San Carlos (USAC), el motiu d'aquesta mort massiva de peixos en més de 150 quilòmetres del riu, va ser l'alt grau de contaminació causada pel malatió, un plaguicida utilitzat per eliminar mosques en la fruita de la palmera.

Activitats ICTA