Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research.

L'empresa amb la ciencia espanyola

Organitzacions i patronals vinculades a l' R+D+I manifesten el seu suport a la investigació i se sumen a la petició de l'Aliança de centres Severo Ochoa i unitats Maria de Maeztu (SOMMa) perquè la classe política abordi el més aviat possible els problemes administratius que actualment afecten a la ciència a Espanya.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

Es preveuen nivells de pol·len alts per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Data: 2017-09-01

Contaminació amazonia

 

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones. Durant anys es van abocar una mitjana de 5 tones de plom i 3,7 milions de tones de sal en els rius, que van incrementar la salinitat de l'Amazones en un 30%.

L'activitat petroliera està contaminant de manera generalitzada les capçaleres dels rius de l'Amazones i modificant la composició química de les seves aigües, segons es desprèn d'un estudi recent dut a terme per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i del Departament de Sanitat i Anatomia animals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), així com l'International Institute of Social Studies de la Universitat Erasmus de Rotterdam (ISS-EUR), que ha quantificat l'impacte ambiental que els abocaments procedents de l'activitat extractiva porten provocant en la zona des fas tres dècades.

La investigació, publicada a la revista Environmental Pollution, forma part d'un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona de l'Amazònia peruana pròxima a la frontera amb l’Equador. "Encara que érem conscients que s'estava produint, no existia evidència científica sobre l'impacte ambiental dels abocaments petroliers a la zona. No s'havia pogut quantificar en tractar-se de zones molt remotes i de difícil accés", explica Antoni Rosell, investigador ICREA a l'ICTA-UAB. Per dur a terme l'estudi s'ha analitzat dades de 2.951 mostres d'aigua superficial de quatre rius de l'Amazones recollides per agències públiques peruanes i empreses petrolieres entre els anys 1987 i 2013.

Els resultats posen de manifest la presència a l'aigua dels rius de nivells molt superiors als habituals de clorur, crom, bari, plom i crom hexavalent, alguns d'ells compostos molt contaminants per al medi ambient i perillosos per a la salut. La font de contaminació no són només els abocaments accidentals de petroli sinó, en major mesura, l'abocament habitual de les aigües de formació, extretes dels jaciments conjuntament amb el petroli (riques en metalls pesats, hidrocarburs i sals). "Fins ara no s'havia valorat l'impacte contaminant de les aigües de formació", comenta Raúl Yusta, coautor de l'estudi.

Per cada barril de petroli produït, les empreses extreuen fins a 98 barrils d'aigua de formació que han estat abocades directament a terra i als rius de la selva tropical de l'Amazònia nord peruana des de 1972 fins a 2009. Aquestes aigües de formació contenen nivells de clorur 13.379 vegades superiors a les aigües dels rius amazònics, mentre que els índexs de crom estan multiplicats per 67, els de cadmi per 40, els de plom per 31 i els de bari per 22.

Els investigadors estimen que aquestes activitats petrolieres han abocat a la llera dels rius una mitjana de 5 tones de plom a l'any, 8 tones de crom hexavalent, així com 3,7 de tones de sal a l'any. Aquestes grans concentracions de metalls pesants i sals estan modificant la composició química de les capçaleres dels rius de l'Amazones i alterant un dels ecosistemes més preservats i naturals del món. "S'estima que en l'actualitat, les aigües del riu Amazones superen en un 30% la seva concentració natural de sals", indica Rosell.

Aquesta contaminació local fruit de l'activitat hidrocarburífera té una implicació supraregional i transnacional molt àmplia, ja que els abocaments a les capçaleres dels rius (principalment els rius Corrientes i Tigre) impacten a les zones més baixes de l'Amazones. Així doncs, la pol·lució s'estén a milers de quilòmetres de rius, sediments i sòls, donant lloc a la bioacumulació de metalls pesants en peixos, animals i en les persones que s'alimenten de la pesca fluvial i de la caça d'animals que ingereixen aigües de formació, en un intent de suplir la manca de sals minerals que presenta la seva dieta habitual. "Aquesta contaminació no només estaria impactant directament a la fauna silvestre en general d'una regió que és megadiversa i on habiten algunes espècies que ja es troben en perill d'extinció, sinó que a més afecta les comunitats indígenes que depenen de la caça i la pesca com a font de proteïna animal", comenta Pedro Mayor, coautor i professor del departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB.

Com a conseqüència, la investigació vincula aquesta contaminació crònica amb els elevats nivells de plom i cadmi detectats en la sang dels 45.000 habitants de les cinc ètnies indígenes residents a la zona. Tot i que la repercussió en la salut dels habitants no ha estat avaluada de forma específica, els científics recorden que aquests compostos són neurotòxics i cancerígens. "Durant anys, la mala pràctica ambiental per part de les empreses petrolieres ha estat denunciada per les poblacions indígenes, fins que el govern peruà va declarar la zona en emergència ambiental el 2013 i en emergència sanitària el 2014.

Ara, però, hem pogut quantificar els compostos que s'estan abocant", indica Martí Orta, coautor de l'estudi, que explica que durant molts anys es va negar que la contaminació de plom a la selva procedís de l'activitat hidrocarburífera "sense tenir en compte que el milió de barrils diaris de les aigües de formació abocats al zona sí que contenen plom". Els científics adverteixen que els índexs de contaminació llançats per l'estudi podrien ser encara superiors, ja que moltes de les mostres analitzades van ser preses per les empreses i agències governamentals al marge dels procediments establerts. La legislació exigeix ​​que les mostres d'aigua es prenguin en un radi de 500 metres del focus de contaminació i algunes van ser preses fins a 36 km riu avall del punt d'abocament, conclou Rosell.

Article de referència:
Raúl Yusta-García, Martí Orta-Martínez, Pedro Mayor, Carlos González-Crespo, Antoni Rosell-Melé, Water contamination from oil extraction activities in Northern Peruvian Amazonian rivers, Environmental Pollution, Volume 225, 2017, Pages 370-380, ISSN 0269-7491, http://dx.doi.org/10.1016/j.envpol.2017.02.063.

Activitats ICTA