L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Data: 2017-09-01

Contaminació amazonia

 

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones. Durant anys es van abocar una mitjana de 5 tones de plom i 3,7 milions de tones de sal en els rius, que van incrementar la salinitat de l'Amazones en un 30%.

L'activitat petroliera està contaminant de manera generalitzada les capçaleres dels rius de l'Amazones i modificant la composició química de les seves aigües, segons es desprèn d'un estudi recent dut a terme per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i del Departament de Sanitat i Anatomia animals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), així com l'International Institute of Social Studies de la Universitat Erasmus de Rotterdam (ISS-EUR), que ha quantificat l'impacte ambiental que els abocaments procedents de l'activitat extractiva porten provocant en la zona des fas tres dècades.

La investigació, publicada a la revista Environmental Pollution, forma part d'un ampli projecte científic desenvolupat per l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR que analitza els preocupants nivells de contaminació per petroli existents en una zona de l'Amazònia peruana pròxima a la frontera amb l’Equador. "Encara que érem conscients que s'estava produint, no existia evidència científica sobre l'impacte ambiental dels abocaments petroliers a la zona. No s'havia pogut quantificar en tractar-se de zones molt remotes i de difícil accés", explica Antoni Rosell, investigador ICREA a l'ICTA-UAB. Per dur a terme l'estudi s'ha analitzat dades de 2.951 mostres d'aigua superficial de quatre rius de l'Amazones recollides per agències públiques peruanes i empreses petrolieres entre els anys 1987 i 2013.

Els resultats posen de manifest la presència a l'aigua dels rius de nivells molt superiors als habituals de clorur, crom, bari, plom i crom hexavalent, alguns d'ells compostos molt contaminants per al medi ambient i perillosos per a la salut. La font de contaminació no són només els abocaments accidentals de petroli sinó, en major mesura, l'abocament habitual de les aigües de formació, extretes dels jaciments conjuntament amb el petroli (riques en metalls pesats, hidrocarburs i sals). "Fins ara no s'havia valorat l'impacte contaminant de les aigües de formació", comenta Raúl Yusta, coautor de l'estudi.

Per cada barril de petroli produït, les empreses extreuen fins a 98 barrils d'aigua de formació que han estat abocades directament a terra i als rius de la selva tropical de l'Amazònia nord peruana des de 1972 fins a 2009. Aquestes aigües de formació contenen nivells de clorur 13.379 vegades superiors a les aigües dels rius amazònics, mentre que els índexs de crom estan multiplicats per 67, els de cadmi per 40, els de plom per 31 i els de bari per 22.

Els investigadors estimen que aquestes activitats petrolieres han abocat a la llera dels rius una mitjana de 5 tones de plom a l'any, 8 tones de crom hexavalent, així com 3,7 de tones de sal a l'any. Aquestes grans concentracions de metalls pesants i sals estan modificant la composició química de les capçaleres dels rius de l'Amazones i alterant un dels ecosistemes més preservats i naturals del món. "S'estima que en l'actualitat, les aigües del riu Amazones superen en un 30% la seva concentració natural de sals", indica Rosell.

Aquesta contaminació local fruit de l'activitat hidrocarburífera té una implicació supraregional i transnacional molt àmplia, ja que els abocaments a les capçaleres dels rius (principalment els rius Corrientes i Tigre) impacten a les zones més baixes de l'Amazones. Així doncs, la pol·lució s'estén a milers de quilòmetres de rius, sediments i sòls, donant lloc a la bioacumulació de metalls pesants en peixos, animals i en les persones que s'alimenten de la pesca fluvial i de la caça d'animals que ingereixen aigües de formació, en un intent de suplir la manca de sals minerals que presenta la seva dieta habitual. "Aquesta contaminació no només estaria impactant directament a la fauna silvestre en general d'una regió que és megadiversa i on habiten algunes espècies que ja es troben en perill d'extinció, sinó que a més afecta les comunitats indígenes que depenen de la caça i la pesca com a font de proteïna animal", comenta Pedro Mayor, coautor i professor del departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB.

Com a conseqüència, la investigació vincula aquesta contaminació crònica amb els elevats nivells de plom i cadmi detectats en la sang dels 45.000 habitants de les cinc ètnies indígenes residents a la zona. Tot i que la repercussió en la salut dels habitants no ha estat avaluada de forma específica, els científics recorden que aquests compostos són neurotòxics i cancerígens. "Durant anys, la mala pràctica ambiental per part de les empreses petrolieres ha estat denunciada per les poblacions indígenes, fins que el govern peruà va declarar la zona en emergència ambiental el 2013 i en emergència sanitària el 2014.

Ara, però, hem pogut quantificar els compostos que s'estan abocant", indica Martí Orta, coautor de l'estudi, que explica que durant molts anys es va negar que la contaminació de plom a la selva procedís de l'activitat hidrocarburífera "sense tenir en compte que el milió de barrils diaris de les aigües de formació abocats al zona sí que contenen plom". Els científics adverteixen que els índexs de contaminació llançats per l'estudi podrien ser encara superiors, ja que moltes de les mostres analitzades van ser preses per les empreses i agències governamentals al marge dels procediments establerts. La legislació exigeix ​​que les mostres d'aigua es prenguin en un radi de 500 metres del focus de contaminació i algunes van ser preses fins a 36 km riu avall del punt d'abocament, conclou Rosell.

Article de referència:
Raúl Yusta-García, Martí Orta-Martínez, Pedro Mayor, Carlos González-Crespo, Antoni Rosell-Melé, Water contamination from oil extraction activities in Northern Peruvian Amazonian rivers, Environmental Pollution, Volume 225, 2017, Pages 370-380, ISSN 0269-7491, http://dx.doi.org/10.1016/j.envpol.2017.02.063.

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.