Nace la Alianza de centros y unidades de excelencia Severo Ochoa y María de Maeztu

La Secretaria de Estado de I+D+i, Carmen Vela, ha presidido la primera reunión de la nueva Alianza de Excelencia Severo Ochoa y María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

Candidates invited for 3 postdoc and 5 PhD student positions in ERC project of Prof. Jeroen van den Bergh

Prof. Jeroen van den Bergh’s project “Behavioral-evolutionary analysis of climate policy: Bounded rationality, markets and social interactions” (EVOCLIM), awarded with a prestigious ERC Advanced Grant, offers three postdoc positions (two of 5 years and one of 3 years) and five PhD research positions (each 4 years).

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’ICTA-UAB estudiarà l’ús sostenible de la terra i els recursos naturals en el marc del projecte COUPLED

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) rebrà una dotació econòmica de mig milió d'euros en el marc del projecte COUPLED, una xarxa de formació innovadora europea finançada pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Unió Europea.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Són els Pirineus una barrera real per al transport atmosfèric de pol·len?

Els resultats de l’estudi dut a terme per Jordina Belmonte i Concepción de Linares, investigadores expertes en botànica de la UAB, constaten que el pol·len de bedoll, una de les espècies principals de plantes que causen al·lèrgia a Europa Central i del Nord.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un mapa situa la lluita de les dones que resisteixen a l’extractivisme i defensen la vida i el territori a Amèrica Llatina

Un mapa creat per investigadors de l'Intitut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Xarxa Llatinoamericana de Dones Defensores de Drets Socials i Ambientals.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Caldria incrementar el verd urbà de Barcelona perquè tingui efectes positius rellevants sobre la qualitat de vida de les persones

La tesi doctoral de Francesc Baró de l’ICTA-UAB quantifica i cartografia els beneficis que ens aporta el verd urbà i periurbà de Barcelona, com la millora de la qualitat de l’aire.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.

Relacions socials, èxit a la caça i bona salut, font de felicitat per a les comunitats indígenes

Les persones de les comunitats rurals i indígenes dels països del Sud releguen els ingressos econòmics a una posició secundària com a font de satisfacció.

Més d'un terç de la població espanyola aturaria el creixement econòmic per aconseguir la sostenibilitat ambiental

Un estudi elaborat per científics de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) analitza l'opinió pública espanyola sobre el creixement econòmic, el medi ambient i la prosperitat.

L'ICTA-UAB avaluarà, en col·laboració amb la Unió Europea, l'eficàcia de les seves polítiques de sostenibilitat

El projecte europeu MAGIC (H2020) coordinat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) estudiarà i desenvoluparà noves estratègies per un millor ús de la ciència en els processos de governança.
Notícies
La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Data: 2017-10-04

Gentrificación verde y salud

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut. Els científics consideren que les ciutats més verdes no són més saludables i justes per igual per a tothom.

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents. No obstant això, un nou article publicat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) suggereix que els veïns de les classes socials més desfavorides podrien quedar-se al marge dels efectes saludables de l’"ecologització" dels barris i no beneficiar-se d’igual forma d'aquests efectes en la salut.

La investigació parteix de l'evidència que la "verdificació" de les ciutats mitjançant la creació de parcs, zones verdes de passeig i corredors ecològics té efectes beneficiosos per a la salut física i psicològica de les persones. Aquesta tendència creixent d’"ecologització" de les ciutats millora la qualitat ambiental de l'aire, fomenta la realització d'activitat física, i afavoreix la creació de vincles socials més forts entre els residents, reduint així els nivells d'estrès crònic i millorant la salut en general.

No obstant això, investigadors del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental (BCNUEJ) de l'ICTA-UAB, co-liderat pels sociòlegs i geògrafs Isabelle Anguelovski i James Connolly, estableixen que el procés de recuperació dels espais naturals a les ciutats sol produir un fenomen anomenat "gentrificació verd" pel qual la població original d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada pels nous habitants de major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs, zones verdes i per l'oferta concurrent d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de la venda dels habitatges experimenta un augment considerable de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i a l'especulació immobiliària i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.

D'aquesta manera, el procés de "gentrificació verda" contribueix a perpetuar la pobresa concentrant geogràficament a la població vulnerable, pot provocar la ruptura dels llaços socials establerts i augmenta l'estrès crònic i una pitjor salut mental en aquests residents. "D'acord amb el que sabem sobre la gentrificació verda, volem entendre els impactes en la salut dels residents que viuen en barris gentrificats per la creació d'espais verds. Pensem que la gentrificació verda pot modificar l'efecte que l'exposició a zones verdes té en la salut" explica la investigadora principal de l'estudi, Helen Cole qui afirma que les ciutats més verdes no són justes i saludables per igual per a tothom.

"Els professionals de la salut pública advoquen per la verdificació o l’ecologització i citen els beneficis en la salut sense tenir en compte aquestes dinàmiques, i sense contemplar les implicacions d'aquesta relació a la igualtat en salut a les ciutats", exposa Cole. Per això, considera que els investigadors en salut pública i epidemiologia han de tenir en compte aquesta situació i confiar en un model de comunitat més dinàmic que expliqui les possibles conseqüències socials no intencionades de fer més verdes les ciutats i examini l'impacte de la gentrificació a la salut dels barris, especialment els que s'han convertits en barris verds.

Així mateix, Helen Cole i diversos col·laboradors del grup de recerca han publicat recentment un comentari a la revista The Lancet - Public Health on a més destaca que hi ha el perill que iniciatives transversals de salut urbana es converteixin en una justificació de la construcció de noves promocions de luxe i de la gentrificació.

Referències:

Cole HVS, Garcia Lamarca M, Connolly JJT, et al. Are green cities healthy and equitable? Unpacking the relationship between health, green space and gentrification. J Epidemiol Community Health Published Online First: 19 August 2017. doi: 10.1136/jech-2017-209201

Cole H., Shokry G., Connolly J J T., Pérez-del-Pulgar C., Alonso J., Anguelovski I. "Can Healthy Cities be made really healthy?". The Lancet Public Health. 2017, vol. 2, num. 9, p. 387. Doi: 10.1016/S2468-2667(17)30166-4

Activitats ICTA