Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Data: 2017-10-04

Gentrificación verde y salud

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut. Els científics consideren que les ciutats més verdes no són més saludables i justes per igual per a tothom.

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents. No obstant això, un nou article publicat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) suggereix que els veïns de les classes socials més desfavorides podrien quedar-se al marge dels efectes saludables de l’"ecologització" dels barris i no beneficiar-se d’igual forma d'aquests efectes en la salut.

La investigació parteix de l'evidència que la "verdificació" de les ciutats mitjançant la creació de parcs, zones verdes de passeig i corredors ecològics té efectes beneficiosos per a la salut física i psicològica de les persones. Aquesta tendència creixent d’"ecologització" de les ciutats millora la qualitat ambiental de l'aire, fomenta la realització d'activitat física, i afavoreix la creació de vincles socials més forts entre els residents, reduint així els nivells d'estrès crònic i millorant la salut en general.

No obstant això, investigadors del Laboratori de Justícia Urbana Ambiental (BCNUEJ) de l'ICTA-UAB, co-liderat pels sociòlegs i geògrafs Isabelle Anguelovski i James Connolly, estableixen que el procés de recuperació dels espais naturals a les ciutats sol produir un fenomen anomenat "gentrificació verd" pel qual la població original d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada pels nous habitants de major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs, zones verdes i per l'oferta concurrent d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de la venda dels habitatges experimenta un augment considerable de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i a l'especulació immobiliària i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa.

D'aquesta manera, el procés de "gentrificació verda" contribueix a perpetuar la pobresa concentrant geogràficament a la població vulnerable, pot provocar la ruptura dels llaços socials establerts i augmenta l'estrès crònic i una pitjor salut mental en aquests residents. "D'acord amb el que sabem sobre la gentrificació verda, volem entendre els impactes en la salut dels residents que viuen en barris gentrificats per la creació d'espais verds. Pensem que la gentrificació verda pot modificar l'efecte que l'exposició a zones verdes té en la salut" explica la investigadora principal de l'estudi, Helen Cole qui afirma que les ciutats més verdes no són justes i saludables per igual per a tothom.

"Els professionals de la salut pública advoquen per la verdificació o l’ecologització i citen els beneficis en la salut sense tenir en compte aquestes dinàmiques, i sense contemplar les implicacions d'aquesta relació a la igualtat en salut a les ciutats", exposa Cole. Per això, considera que els investigadors en salut pública i epidemiologia han de tenir en compte aquesta situació i confiar en un model de comunitat més dinàmic que expliqui les possibles conseqüències socials no intencionades de fer més verdes les ciutats i examini l'impacte de la gentrificació a la salut dels barris, especialment els que s'han convertits en barris verds.

Així mateix, Helen Cole i diversos col·laboradors del grup de recerca han publicat recentment un comentari a la revista The Lancet - Public Health on a més destaca que hi ha el perill que iniciatives transversals de salut urbana es converteixin en una justificació de la construcció de noves promocions de luxe i de la gentrificació.

Referències:

Cole HVS, Garcia Lamarca M, Connolly JJT, et al. Are green cities healthy and equitable? Unpacking the relationship between health, green space and gentrification. J Epidemiol Community Health Published Online First: 19 August 2017. doi: 10.1136/jech-2017-209201

Cole H., Shokry G., Connolly J J T., Pérez-del-Pulgar C., Alonso J., Anguelovski I. "Can Healthy Cities be made really healthy?". The Lancet Public Health. 2017, vol. 2, num. 9, p. 387. Doi: 10.1016/S2468-2667(17)30166-4

Activitats ICTA