El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
L’ ICTA-UAB contribueix al desenvolupament de capacitats per a l’estudi de l’acidificació oceànica a l’Oceà Índic Occidental

Data: 2017-11-07

WIOMSA Ocean Acidification Workshop


L'oceà absorbeix el 30% de les emissions anuals de CO2 antropogènic a l'atmosfera, el que ajuda a alleugerir els impactes del canvi climàtic al nostre planeta. No obstant, això té un alt cost ecològic ja que provoca canvis en els nivells d'acidesa de l'oceà. Una jornada organitzada a la regió a Dar Es Salaam, Tanzània, els dies 24 i 25 d'octubre, va promoure la investigació i el monitoratge de l'acidificació dels oceans a la regió de l'Oceà Índic Occidental. Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a ICTA-UAB va participar en aquest taller al costat d'altres experts internacionals.

L'absència d'observacions a llarg termini i d'experiments rellevants fa que l'acidificació en els oceans en l'Oceà Índic Occidental sigui una qüestió força desconeguda. Això significa que els països de la regió WIO no poden aportar informació sobre l'objectiu 14.3 de Desenvolupament Sostenible 14, que proposa "minimitzar i abordar els impactes de l'acidificació dels oceans".

La jornada sobre acidificació oceànica de la Western Indian Ocean Marine Science Association (WIOMSA) va proporcionar als actors interessats, entre ells científics i polítics, una plataforma per debatre sobre com millorar el coneixement dels impactes actuals i dels esperats de la reducció del pH en la vida marina de la regió.

Vint-i-tres experts representants d'organitzacions internacionals i de sis països de l'Oceà Índic Occidental (Kenya, Madagascar, Maurici, Moçambic, Sud-àfrica i Tanzània) van aprofitar aquesta oportunitat única per desenvolupar estratègies de millora de la seva capacitat científica per detectar i observar els efectes de l'acidificació els oceans, basant-se en la vulnerabilitat dels seus països davant el canvi oceànic.

"Les estratègies locals d'adaptació són fonamentals davant de l'acidificació dels oceans i del canvi climàtic, i és molt important cercar punts de trobada per a la investigació i les polítiques. La regió de l'Oceà Índic Occidental pot presentar-se com un gran exemple de cooperació científica sobre l'acidificació dels oceans en reunir els coneixements que falten i actuar de la manera més adequada per protegir tant els ecosistemes crítics com els molts beneficis que ofereixen", va dir Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a l’ICTA-UAB.

"Del local al global, aquesta jornada és només el punt de partida. Els nous projectes i les noves capacitats pel que fa a l'acidificació dels oceans que sorgeixin de les nostres discussions aquí crearan nous coneixements. Aquest enteniment permetrà a les comunitats de l'Oceà Índic Occidental preparar-se per els impactes de l'acidificació dels oceans a nivell local i regional, i millorarà les prediccions globals necessàries per a les accions globals", va dir Kirsten Isensee, especialista de Projectes del COI als participants.

L'acidificació és la disminució del pH de l'aigua del mar i els canvis estretament lligats amb la química del carbonat de les aigües, inclòs l'estat de saturació de l’aragonita, que és la principal forma del carbonat de calci utilitzat per les espècies clau per a la formació de petxines i material esquelètic (per exemple, esculls de coralls i mol·luscs).

La preocupació per l'acidificació dels oceans, expressada per primera vegada a principis dels anys vuitanta, està ara confirmada. Les observacions a l'oceà obert i a les àrees costaneres han revelat que l'acidesa marina ha augmentat al voltant d'un 26% de mitjana des del començament de la Revolució Industrial. En algunes regions, els canvis s'agreugen encara més amb processos naturals com l'aflorament (sovint aigua freda, rica en CO2 i nutrients que viatja des de les profunditats del mar cap a la superfície), el que genera condicions fora dels límits biològicament rellevants.

A mesura que augmenten els nivells atmosfèrics de CO2, les estimacions indiquen que l'oceà podria ser prop d'un 150% més àcid a l’any 2100.

"Ampliar la comprensió de l'estat d'acidificació dels oceans i els seus efectes sobre la biologia en els sistemes locals, com la regió de l'Oceà Índic Occidental, és un objectiu de la Global Ocean Acidification Observing Network (GOA-ON). La jornada va ser essencial per intercanviar coneixements i desenvolupar aquesta capacitat ", va dir Jan Newton, professora de la Universitat de Washington i representant de GOA-ON en les sessions.

La jornada de dos dies va ser organitzada per la WIOMSA i el Nairobi Convention Secretariat, amb el suport de l’IOC-UNESCO, Future Earth Coasts, la Global Ocean Acidification Observing Network (GOA-ON), l’Ocean Acidification International Coordination Centre (OA-ICC) of the IAEA, la University of Washington, i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Activitats ICTA