Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
L’ ICTA-UAB contribueix al desenvolupament de capacitats per a l’estudi de l’acidificació oceànica a l’Oceà Índic Occidental

Data: 2017-11-07

WIOMSA Ocean Acidification Workshop


L'oceà absorbeix el 30% de les emissions anuals de CO2 antropogènic a l'atmosfera, el que ajuda a alleugerir els impactes del canvi climàtic al nostre planeta. No obstant, això té un alt cost ecològic ja que provoca canvis en els nivells d'acidesa de l'oceà. Una jornada organitzada a la regió a Dar Es Salaam, Tanzània, els dies 24 i 25 d'octubre, va promoure la investigació i el monitoratge de l'acidificació dels oceans a la regió de l'Oceà Índic Occidental. Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a ICTA-UAB va participar en aquest taller al costat d'altres experts internacionals.

L'absència d'observacions a llarg termini i d'experiments rellevants fa que l'acidificació en els oceans en l'Oceà Índic Occidental sigui una qüestió força desconeguda. Això significa que els països de la regió WIO no poden aportar informació sobre l'objectiu 14.3 de Desenvolupament Sostenible 14, que proposa "minimitzar i abordar els impactes de l'acidificació dels oceans".

La jornada sobre acidificació oceànica de la Western Indian Ocean Marine Science Association (WIOMSA) va proporcionar als actors interessats, entre ells científics i polítics, una plataforma per debatre sobre com millorar el coneixement dels impactes actuals i dels esperats de la reducció del pH en la vida marina de la regió.

Vint-i-tres experts representants d'organitzacions internacionals i de sis països de l'Oceà Índic Occidental (Kenya, Madagascar, Maurici, Moçambic, Sud-àfrica i Tanzània) van aprofitar aquesta oportunitat única per desenvolupar estratègies de millora de la seva capacitat científica per detectar i observar els efectes de l'acidificació els oceans, basant-se en la vulnerabilitat dels seus països davant el canvi oceànic.

"Les estratègies locals d'adaptació són fonamentals davant de l'acidificació dels oceans i del canvi climàtic, i és molt important cercar punts de trobada per a la investigació i les polítiques. La regió de l'Oceà Índic Occidental pot presentar-se com un gran exemple de cooperació científica sobre l'acidificació dels oceans en reunir els coneixements que falten i actuar de la manera més adequada per protegir tant els ecosistemes crítics com els molts beneficis que ofereixen", va dir Patrizia Ziveri, professora d'investigació ICREA a l’ICTA-UAB.

"Del local al global, aquesta jornada és només el punt de partida. Els nous projectes i les noves capacitats pel que fa a l'acidificació dels oceans que sorgeixin de les nostres discussions aquí crearan nous coneixements. Aquest enteniment permetrà a les comunitats de l'Oceà Índic Occidental preparar-se per els impactes de l'acidificació dels oceans a nivell local i regional, i millorarà les prediccions globals necessàries per a les accions globals", va dir Kirsten Isensee, especialista de Projectes del COI als participants.

L'acidificació és la disminució del pH de l'aigua del mar i els canvis estretament lligats amb la química del carbonat de les aigües, inclòs l'estat de saturació de l’aragonita, que és la principal forma del carbonat de calci utilitzat per les espècies clau per a la formació de petxines i material esquelètic (per exemple, esculls de coralls i mol·luscs).

La preocupació per l'acidificació dels oceans, expressada per primera vegada a principis dels anys vuitanta, està ara confirmada. Les observacions a l'oceà obert i a les àrees costaneres han revelat que l'acidesa marina ha augmentat al voltant d'un 26% de mitjana des del començament de la Revolució Industrial. En algunes regions, els canvis s'agreugen encara més amb processos naturals com l'aflorament (sovint aigua freda, rica en CO2 i nutrients que viatja des de les profunditats del mar cap a la superfície), el que genera condicions fora dels límits biològicament rellevants.

A mesura que augmenten els nivells atmosfèrics de CO2, les estimacions indiquen que l'oceà podria ser prop d'un 150% més àcid a l’any 2100.

"Ampliar la comprensió de l'estat d'acidificació dels oceans i els seus efectes sobre la biologia en els sistemes locals, com la regió de l'Oceà Índic Occidental, és un objectiu de la Global Ocean Acidification Observing Network (GOA-ON). La jornada va ser essencial per intercanviar coneixements i desenvolupar aquesta capacitat ", va dir Jan Newton, professora de la Universitat de Washington i representant de GOA-ON en les sessions.

La jornada de dos dies va ser organitzada per la WIOMSA i el Nairobi Convention Secretariat, amb el suport de l’IOC-UNESCO, Future Earth Coasts, la Global Ocean Acidification Observing Network (GOA-ON), l’Ocean Acidification International Coordination Centre (OA-ICC) of the IAEA, la University of Washington, i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals of the Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Activitats ICTA