El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

Data: 2017-11-14

mes Presentació projecte

 

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), han presentat avui al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa” el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable.

• L’objectiu principal n’és comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut de les persones. L’estudi multidisciplinari combina mesuraments experimentals en boscos i laboratori, tecnologia dron i participació ciutadana.

• Boscos sans per a una societat saludable aportarà noves evidències científiques als estudis existents, que suggereixen que el contacte directe amb el bosc podria contribuir a la salut de les persones, i alhora predirà quins seran els espais més saludables en un futur proper, tenint en compte que les condicions ambientals i climàtiques estan canviant arreu del planeta per l’anomenat canvi global.

Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), han presentat el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que tenen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana.

La investigació, que neix del creixent interès social i científic sobre els efectes del contacte amb el medi natural en la nostra salut, se sustentarà en una línia experimental i una línia participativa. La primera d’elles està liderada per l’ICTA-UAB, i té com a propòsit conèixer com els boscos poden afectar la salut de les persones. Per això, els investigadors analitzaran en boscos del Montseny els principis actius que emeten les plantes, i de quina manera poden interaccionar amb la nostra salut. En una fase posterior, mesuraran si la maduresa del bosc, entre altres característiques, fa variar les concentracions d’aquestes substàncies químiques i investigaran com aquestes substàncies s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’haver estat dins el bosc.

El CREAF estudiarà quin estat de salut tenen els boscos actualment i com canviarà en un futur més càlid i àrid com el que es preveu. Per fer-ho, disposarà d’una plataforma de ciència ciutadana anomenada Alerta Forestal. Així, es crearà una xarxa de vigilants dels boscos que avisaran, enviant fotografies amb els mòbils, si veuen cap bosc afectat per processionària, sequera, vent o neu, una informació imprescindible per obtenir dades en temps real i de gran detall. El projecte també buscarà la participación dels usuaris de drons. Amb aquests aparells es podran fotografiar afectacions de grans extensions, amb un gran nivell de detalls, i fins i tot crear models 3D, cosa inèdita fins ara. Aquesta informació servirà per crear i millorar models matemàtics que ajudin a predir com seran els boscos del futur i com variarà la relació entre aquests i la salut de les persones. «Els boscos aporten serveis i béns tan beneficiosos i tan imprescindibles que podem afirmar que la vida a les ciutats seria molt pitjor sense la presència de boscos al nostre territori», explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

El Montseny, un laboratori natural per investigar els efectes del bosc a la salut
La part experimental es durà a terme en boscos mediterranis d’alzines, sureres, pins i en boscos de faigs, en zones del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera. Aquest paratge s’ha escollit perquè és molt divers i és un dels parcs més visitats a Catalunya, però els resultats seran extrapolables a altres regions. Es prendran mostres d’aire per analitzar-ne les substàncies químiques que emeten les plantes en cada bosc, i després es comprovarà si la maduresa, la composició d’espècies o altres característiques del bosc fan variar les concentracions d’aquestes substàncies. En una fase posterior del projecte, la investigació es focalitzarà a determinar com aquestes substàncies químiques s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’un passeig pel bosc.

L’interès per aquests temes ha derivat avui en dia en una oferta d’activitats dirigides en espais naturals, com els banys de bosc, dels quals ningú ara com ara encara no n’ha demostrat experimentalment els efectes. Aquest projecte serà el primer a intentar-ho. El que pretén l’estudi que es presenta avui és, segons els seus investigadors, entendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut humana. «No centrem l’atenció en el bosc com un lloc on anar en cas de patir una malaltia indica Albert Bach, investigador de l’ICTA-UAB, sinó que mirarem d’esbrinar de manera experimental el que li passa a qualsevol persona quan entra en contacte amb alguns dels compostos orgànics volàtils més comuns que emeten les plantes presents en els nostres boscos», aclareix.

Els ciutadans, els vigilants dels boscos
Des d’avui mateix, totes les persones que visitin els boscos amb els telèfons mòbils, o que tinguin com a afició fer volar drons i fer fotografies, podran alertar a través del web Alerta Forestal sobre zones forestals afectades per sequera, processionària i ventades. Fins ara, part d’aquesta informació ja està sent recollida de manera precisa gràcies a la dedicació i el criteri expert dels agents rurals. Aquestes campanyes, però, tenen una durada limitada i de vegades la natura mostra els efectes de les sequeres fora del període esperat. Per això, tenir un sistema d’alertes primerenques amb la col·laboració ciutadana serà un complement molt interessant a la informació que ja tenim, encara que no pugui tenir la mateixa precisió.

Un bosc afectat per sequera o per l’eruga de la processionària ofereix unes pitjors condicions per al passeig i per a altres usos en comparació amb aquells boscos que es troben en un bon estat de salut. Per això, per planificar itineraris saludables es necessita conèixer amb precisió on es troben els boscos més sans i els menys sans. A més, es necessita saber com canvia la salut dels boscos en funció del clima local, el pendent, l’orientació, l’estructura del bosc i l’existència o absència de gestió forestal.

Amb tota aquesta informació s’utilitzaran models matemàtics per predir quins seran els espais més saludables en un futur proper, tenint en compte que les condicions ambientals i climàtiques estan canviant arreu del planeta.

Activitats ICTA