Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

L’ICTA-UAB participa a la trobada 100xCiencia.2 a Alacant

El congrés, que en aquesta edició estava dedicat a la transferència de coneixement i tecnologia, reuní representants de 40 centres i unitats d’investigació “Severo Ochoa” i “María de Maeztu”, respectivament.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

Científics del ICTA-UAB i ciutadans identificaran les plantes al·lergògenes de Barcelona amb la nova app Plant*tes

El Punt d'Informació Aerobiològica (PIA) de la UAB presentà la seva nova app Plant*tes a Barcelona en el marc del projecte "Ciència Ciutadana als barris" de l'Ajuntament de Barcelona.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Un projecte europeu analitza els efectes dels residus generats pel turisme a les illes de la Mediterrània

Un estudi europeu en què participa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) analitzarà i proposarà solucions als efectes de l'increment dels residus generats pel turisme durant el període estiuenc a les illes de la Mediterrània .

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

Data: 2017-11-14

mes Presentació projecte

 

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), han presentat avui al Palau Macaya de l’Obra Social ”la Caixa” el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable.

• L’objectiu principal n’és comprendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut de les persones. L’estudi multidisciplinari combina mesuraments experimentals en boscos i laboratori, tecnologia dron i participació ciutadana.

• Boscos sans per a una societat saludable aportarà noves evidències científiques als estudis existents, que suggereixen que el contacte directe amb el bosc podria contribuir a la salut de les persones, i alhora predirà quins seran els espais més saludables en un futur proper, tenint en compte que les condicions ambientals i climàtiques estan canviant arreu del planeta per l’anomenat canvi global.

Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), han presentat el projecte pioner Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi d’investigació que analitzarà no només el paper que tenen els boscos com a potencial font de salut per a les persones, sinó també com l’estat de salut de les masses forestals pot tenir efectes en la salut humana.

La investigació, que neix del creixent interès social i científic sobre els efectes del contacte amb el medi natural en la nostra salut, se sustentarà en una línia experimental i una línia participativa. La primera d’elles està liderada per l’ICTA-UAB, i té com a propòsit conèixer com els boscos poden afectar la salut de les persones. Per això, els investigadors analitzaran en boscos del Montseny els principis actius que emeten les plantes, i de quina manera poden interaccionar amb la nostra salut. En una fase posterior, mesuraran si la maduresa del bosc, entre altres característiques, fa variar les concentracions d’aquestes substàncies químiques i investigaran com aquestes substàncies s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’haver estat dins el bosc.

El CREAF estudiarà quin estat de salut tenen els boscos actualment i com canviarà en un futur més càlid i àrid com el que es preveu. Per fer-ho, disposarà d’una plataforma de ciència ciutadana anomenada Alerta Forestal. Així, es crearà una xarxa de vigilants dels boscos que avisaran, enviant fotografies amb els mòbils, si veuen cap bosc afectat per processionària, sequera, vent o neu, una informació imprescindible per obtenir dades en temps real i de gran detall. El projecte també buscarà la participación dels usuaris de drons. Amb aquests aparells es podran fotografiar afectacions de grans extensions, amb un gran nivell de detalls, i fins i tot crear models 3D, cosa inèdita fins ara. Aquesta informació servirà per crear i millorar models matemàtics que ajudin a predir com seran els boscos del futur i com variarà la relació entre aquests i la salut de les persones. «Els boscos aporten serveis i béns tan beneficiosos i tan imprescindibles que podem afirmar que la vida a les ciutats seria molt pitjor sense la presència de boscos al nostre territori», explica Jordi Vayreda, investigador del CREAF.

El Montseny, un laboratori natural per investigar els efectes del bosc a la salut
La part experimental es durà a terme en boscos mediterranis d’alzines, sureres, pins i en boscos de faigs, en zones del Parc Natural del Montseny – Reserva de la Biosfera. Aquest paratge s’ha escollit perquè és molt divers i és un dels parcs més visitats a Catalunya, però els resultats seran extrapolables a altres regions. Es prendran mostres d’aire per analitzar-ne les substàncies químiques que emeten les plantes en cada bosc, i després es comprovarà si la maduresa, la composició d’espècies o altres característiques del bosc fan variar les concentracions d’aquestes substàncies. En una fase posterior del projecte, la investigació es focalitzarà a determinar com aquestes substàncies químiques s’incorporen i es metabolitzen en el cos humà després d’un passeig pel bosc.

L’interès per aquests temes ha derivat avui en dia en una oferta d’activitats dirigides en espais naturals, com els banys de bosc, dels quals ningú ara com ara encara no n’ha demostrat experimentalment els efectes. Aquest projecte serà el primer a intentar-ho. El que pretén l’estudi que es presenta avui és, segons els seus investigadors, entendre els mecanismes químics i fisiològics pels quals el bosc pot tenir un paper directe en la salut humana. «No centrem l’atenció en el bosc com un lloc on anar en cas de patir una malaltia indica Albert Bach, investigador de l’ICTA-UAB, sinó que mirarem d’esbrinar de manera experimental el que li passa a qualsevol persona quan entra en contacte amb alguns dels compostos orgànics volàtils més comuns que emeten les plantes presents en els nostres boscos», aclareix.

Els ciutadans, els vigilants dels boscos
Des d’avui mateix, totes les persones que visitin els boscos amb els telèfons mòbils, o que tinguin com a afició fer volar drons i fer fotografies, podran alertar a través del web Alerta Forestal sobre zones forestals afectades per sequera, processionària i ventades. Fins ara, part d’aquesta informació ja està sent recollida de manera precisa gràcies a la dedicació i el criteri expert dels agents rurals. Aquestes campanyes, però, tenen una durada limitada i de vegades la natura mostra els efectes de les sequeres fora del període esperat. Per això, tenir un sistema d’alertes primerenques amb la col·laboració ciutadana serà un complement molt interessant a la informació que ja tenim, encara que no pugui tenir la mateixa precisió.

Un bosc afectat per sequera o per l’eruga de la processionària ofereix unes pitjors condicions per al passeig i per a altres usos en comparació amb aquells boscos que es troben en un bon estat de salut. Per això, per planificar itineraris saludables es necessita conèixer amb precisió on es troben els boscos més sans i els menys sans. A més, es necessita saber com canvia la salut dels boscos en funció del clima local, el pendent, l’orientació, l’estructura del bosc i l’existència o absència de gestió forestal.

Amb tota aquesta informació s’utilitzaran models matemàtics per predir quins seran els espais més saludables en un futur proper, tenint en compte que les condicions ambientals i climàtiques estan canviant arreu del planeta.

Activitats ICTA