L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Data: 2017-12-20

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Universitat de Barcelona, ​​el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) francès i l’Instituto Español de Oceanografía (IEO) alerten del progressiu deteriorament dels ecosistemes marins i de la seva greu repercussió per a la conservació del planeta davant el canvi global.

Un llibre editat per Sergio Rossi, de l'ICTA-UAB, amb Andrea Gori (Facultat de Biologia UB), Lorenzo Bramanti (CNRS), i Covadonga Orejas (IEO) posa de manifest que en els darrers 20-30 anys l'acció humana està provocant canvis dràstics i molt accelerats en els ecosistemes marins, alterant la seva capacitat natural per absorbir els creixents nivells de CO2 a l'atmosfera. El llibre "Marine Animal Forest", editat per Springer-Nature, proporciona una àmplia visió general dels ecosistemes del fons del mar de tot el planeta, poblades per animals que viuen fixos al fons del mar, i aborda un concepte molt desconegut fins al moment, el dels "boscos d'animals marins".

Aquesta terminologia fa referència a les comunitats que resideixen al fons del mar (bentòniques) dominades per coralls, gorgònies, esponges o bivalves (no mòbils) que formen estructures tridimensionals molt complexes que serveixen al seu torn de llar a moltes altres espècies. "Aquestes comunitats tenen similituds estructurals i funcionals amb els boscos terrestres tot i que estan dominades per animals en lloc de plantes" explica Sergio Rossi. El concepte tracta de posar en comú, com s'ha fet per a l'ecologia forestal, un tipus de sistema amb una forma de funcionament basada en una estratègia comuna: filtrar partícules de l'aigua "per això es diuen suspensívors bentònics" recalca Rossi "que s'alimenten del material en suspensió ". L'investigador de l'ICTA-UAB incideix en què el "bosc d'animals marins" o "bosc animal" és probablement l'estructura més extensa del planeta ja que el 70% de la superfície del planeta està coberta per mars i oceans, i concentra el 90 % de la vida a la Terra. No obstant això, "l'extensió inexplorada d'aquest bosc animal és enorme" i indica que "només coneixem un 5% del que hi ha al fons del  mar, des d'un punt de vista biològic i de comunitats, la qual cosa és molt poc en comparació amb la superfície terrestre ".

Tal com explica Andrea Gori (UB), «aquest nou volum és el resultat de les aportacions d'investigadors que estudien diversos organismes des de diferents perspectives, i que coincideixen per primera vegada en una publicació sota el concepte general de boscos animals que evidencia el seu important paper ecològic com espècies estructurals dels ecosistemes marins».

Els investigadors posen de relleu que els impactes de l'activitat humana estan provocant una dramàtica pèrdua de la seva biomassa i biodiversitat així com de la seva capacitat de recuperació. La importància radica en què aquests boscos d'animals no només proporcionen serveis ecosistèmics com ara aliment, protecció i vivers per a la fauna marina sinó que tenen un paper fonamental en els cicles hidrodinàmics i biogequímics dels fons marins, actuant com a embornals de carboni emès per l’home a l'atmosfera. "El paper dels boscos com a embornals de carboni és essencial però ha estat en gran part descuidat en els models de conservació i no s'ha calculat quant carboni poden arribar a retenir. Aquesta dada, simplement, no existeix". El problema principal és que molts d'aquests boscos animals estan compostos per animals molt longeus, que poden trigar centenars d'anys a créixer, com de fet molts arbres terrestres. En destruir-los amb la pesca d'arrossegament o la mineria, per exemple, els coralls, esponges o gorgònies poden trigar un temps molt prolongat en recuperar-se.

Per a l'home, els boscos d'animals marins proporcionen serveis com la pesca, la recol·lecció de corals preciosos i espècies per a ús farmacèutic i mèdic, materials per a la construcció o serveis al turisme, amb la repercussió econòmica que comporta la seva sistemàtica desaparició. Tots aquests serveis es veuen amenaçats per l'impacte humà i el canvi climàtic global. A les pràctiques de pesca destructiva i excessiva, la contaminació, l'aqüicultura incontrolada, l'explotació petroliera i de gas, i a la urbanització del litoral es sumen els efectes del canvi climàtic com ara l'escalfament global, l'acidificació de l'aigua, l'increment dels nivells de la mar, l'erosió dels icebergs o l'augment de la freqüència i virulència dels huracans. "Tot això conduirà a la degradació de la biodiversitat, la destrucció de les estructures complexes dels ecosistemes i la pèrdua de serveis ecosistèmics", adverteix.

El llibre reuneix l'experiència i el coneixement conjunt d'un gran nombre de científics marins involucrats en l'exploració, investigació i conservació de les comunitats marines, fa una descripció minuciosa dels boscos d'animals marins i analitza els efectes dels impactes antropogènics. Un exemple d'estudi en profunditat de les gorgònies, que per la seva naturalesa, estan substituint als coralls que desapareixen en zones com el Carib. "Són més flexibles davant els canvis, s'aclimaten millor, però retenen menys carboni, les seves estructures no formen els esculls com ho fan els corals durs i són menys resistents davant els huracans" diu Rossi qui recorda que "el 99% de l'energia de les onades que colpegen les costes en èpoques d'huracans és absorbida pels esculls de corall. La desaparició d'aquests esculls i altres estructures biogèniques complexes i longeves no fa més que accelerar el procés de degradació de tot el planeta, que es troba en transició cap a sistemes més simplificats i oportunistes".

Per això, els científics autors del llibre llancen un missatge comú d'alerta respecte a aquests ecosistemes. "Si no prenem precaucions, els més complexos i biodiversos podrien desaparèixer en poques dècades, igual que molts dels boscos de fanerògames i algues marines longeves que van desapareixent per acció directa o indirecta de l'ésser humà".

Rossi S., Bramanti L., Gori A., Orejas C. (Eds.). Marine Animal Forests. The Ecology of Benthic Biodiversity Hotspots.  2017. 1366. ISBN: 978-3-319-21013-1  http://www.springer.com/us/book/9783319210117

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.