Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Un nou mapa elaborat per l'ICTA-UAB mostra els èxits, problemes i grans desafiaments del procés de transició a una societat lliure de...

La resistència contra l'extracció massiva de carbó a Austràlia i el creixent moviment que advoca per una "transició justa" a una societat lliure de combustibles fòssils ha tingut cert èxit però s'enfronta a grans desafiaments.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

La contaminació petroliera de l'Amazones està modificant la composició química de l'aigua

Un estudi científic de l'ICTA-UAB i l'ISS-EUR quantifica l'impacte ambiental dels abocaments procedents de l'extracció petroliera en rius de les capçaleres de l'Amazones.

Investigadors de l'ICTA-UAB alerten que les plantacions de palmera d'oli provoquen la infertilitat dels sòls tropicals

Les plantacions de palmera d'oli africana estan substituint en un 40% els boscos tropicals i en un 32% les pastures naturals i de cultiu de gra bàsic, segons un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB a Guatemala.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

La nova teoria del "a-creixement" econòmic contribueix a la viabilitat de les polítiques climàtiques

 L'investigador de l'ICTA-UAB, Jeroen van den Bergh publica aquest mes a Nature Climate Change un estudi que proposa una nova teoria econòmica compatible amb la lluita contra el canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Data: 2018-01-10

Bolivian Amazon on road to deforestation

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

La llei obre les portes a la construcción d’una polèmica carretera que travessa la terra ancestral dels pobles indígenes amazònics.


El passat mes d’agost, el Govern Bolivià va aprovar una llei que va aixecar la protecció legal del Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro-Sécure (TIPNIS), la terra de quatre pobles indígenes amazònics i una de les àrees protegides més icòniques de Bolívia. Aquesta llei autoritza la construcció d'una polèmica carretera que travessaria el cor del parc, és a dir, el nucli de major protecció.

En el context d'un debat nacional sobre la carretera, una nova investigació realitzada pels investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Álvaro Fernández- Llamazares i Victoria Reyes-García amb científics de la Universitat de Helsinki (Finlàndia), la Universidad Mayor de San Andrés (Bolivia) i la Universitat de Cambridge (Regne Unit) revela que fins a un 58% de tota la desforestació ocorreguda fins a la data al TIPNIS es concentra a menys de 5 quilòmetres de camins ja construïts. Atesa a aquests resultats, els autors d'aquest treball argumenten que la carretera planejada probablement magnificaria l'escala i ritme actuals de la desforestació en una de les majors joies naturals de Bolívia.

L'estudi, que acaba de ser publicat a la revista científica Current Biology, ofereix una anàlisi geoespacial dels patrons actuals de desforestació dins del parc. "Mentre que molts discuteixen sobre els impactes potencials que la carretera podria tenir en el futur, poc es parla sobre els impactes actuals. Les nostres anàlisis demostren que el TIPNIS pateix uns nivells alarmants de desforestació, havent perdut més de 46,000 hectàrees de bosc des de l'any 2000 ", assenyala Fernández-Llamazares, investigador associat al ICTA-UAB i de la Universitat d'Hèlsinki, a Finlàndia. D'acord amb l'estudi, les carreteres han jugat un paper important en facilitar aquesta desforestació, atès que els boscos han estat desforestats principalment prop de carreteres a la part sud del Parc.

Els autors esperen que els seus resultats siguin tinguts en compte pels prenedors de decisions de Bolívia. "Gran part del debat sobre la carretera del TIPNIS s'ha basat en l'especulació, amb una evidència empírica més que limitada, i esperem que aquest treball serveixi per millorar la base científica del debat", explica la Dra. Mònica Moraes, una reputada botànica boliviana de la Universitat Major de Sant Andreu, qui també és coautora d'aquest estudi. Afegeix  que “el valor ecològic del TIPNIS és fortament subestimat. És una de les àrees amb més biodiversitat biològica del planeta, amb uns nivells excepcionals de endemisme de plantes, així com importants poblacions de fauna, incloent espècies emblemàtiques com el jaguar, el cérvol dels pantans o la llúdriga gegant".

Els més que probables impactes de la construcció de la carretera sobre una de les àrees més biodiverses de Bolívia serien molt lamentables i desfavorables per a un país reconegut mundialment per la seva defensa del medi ambient. "En els últims anys Bolívia s'ha situat com un líder global en els esforços de conservació. Les delegacions bolivianes han estat molt actives en les negociacions climàtiques i han promogut el reconeixement dels drets de la Mare Terra en diversos cercles internacionals ... seria una pena que aquesta reputació global es veiés malmesa", reflexiona Fernández-Llamazares. En vista dels apressants nivells de desforestació actuals al parc, els autors fan una crida al Govern de Bolívia perquè torni a avaluar els plans de construcció de la carretera. "La carretera obrirà una caixa de Pandora de problemes ambientals, cosa que, com a signant de la Convenció de Diversitat Biològica, Bolívia no es pot permetre", afegeix.

Referència:
Fernández-Llamazares, Á., Helle, J., Eklund, J., Balmford, A., Moraes R., M., Reyes-García, V., Cabeza, M. 2017. New law puts Bolivian biodiversity hotspot on road to deforestation. Current Biology. doi: 10.1016/j.cub.2017.11.013

 

Activitats ICTA