Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Data: 2018-01-10

Bolivian Amazon on road to deforestation

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

La llei obre les portes a la construcción d’una polèmica carretera que travessa la terra ancestral dels pobles indígenes amazònics.


El passat mes d’agost, el Govern Bolivià va aprovar una llei que va aixecar la protecció legal del Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro-Sécure (TIPNIS), la terra de quatre pobles indígenes amazònics i una de les àrees protegides més icòniques de Bolívia. Aquesta llei autoritza la construcció d'una polèmica carretera que travessaria el cor del parc, és a dir, el nucli de major protecció.

En el context d'un debat nacional sobre la carretera, una nova investigació realitzada pels investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Álvaro Fernández- Llamazares i Victoria Reyes-García amb científics de la Universitat de Helsinki (Finlàndia), la Universidad Mayor de San Andrés (Bolivia) i la Universitat de Cambridge (Regne Unit) revela que fins a un 58% de tota la desforestació ocorreguda fins a la data al TIPNIS es concentra a menys de 5 quilòmetres de camins ja construïts. Atesa a aquests resultats, els autors d'aquest treball argumenten que la carretera planejada probablement magnificaria l'escala i ritme actuals de la desforestació en una de les majors joies naturals de Bolívia.

L'estudi, que acaba de ser publicat a la revista científica Current Biology, ofereix una anàlisi geoespacial dels patrons actuals de desforestació dins del parc. "Mentre que molts discuteixen sobre els impactes potencials que la carretera podria tenir en el futur, poc es parla sobre els impactes actuals. Les nostres anàlisis demostren que el TIPNIS pateix uns nivells alarmants de desforestació, havent perdut més de 46,000 hectàrees de bosc des de l'any 2000 ", assenyala Fernández-Llamazares, investigador associat al ICTA-UAB i de la Universitat d'Hèlsinki, a Finlàndia. D'acord amb l'estudi, les carreteres han jugat un paper important en facilitar aquesta desforestació, atès que els boscos han estat desforestats principalment prop de carreteres a la part sud del Parc.

Els autors esperen que els seus resultats siguin tinguts en compte pels prenedors de decisions de Bolívia. "Gran part del debat sobre la carretera del TIPNIS s'ha basat en l'especulació, amb una evidència empírica més que limitada, i esperem que aquest treball serveixi per millorar la base científica del debat", explica la Dra. Mònica Moraes, una reputada botànica boliviana de la Universitat Major de Sant Andreu, qui també és coautora d'aquest estudi. Afegeix  que “el valor ecològic del TIPNIS és fortament subestimat. És una de les àrees amb més biodiversitat biològica del planeta, amb uns nivells excepcionals de endemisme de plantes, així com importants poblacions de fauna, incloent espècies emblemàtiques com el jaguar, el cérvol dels pantans o la llúdriga gegant".

Els més que probables impactes de la construcció de la carretera sobre una de les àrees més biodiverses de Bolívia serien molt lamentables i desfavorables per a un país reconegut mundialment per la seva defensa del medi ambient. "En els últims anys Bolívia s'ha situat com un líder global en els esforços de conservació. Les delegacions bolivianes han estat molt actives en les negociacions climàtiques i han promogut el reconeixement dels drets de la Mare Terra en diversos cercles internacionals ... seria una pena que aquesta reputació global es veiés malmesa", reflexiona Fernández-Llamazares. En vista dels apressants nivells de desforestació actuals al parc, els autors fan una crida al Govern de Bolívia perquè torni a avaluar els plans de construcció de la carretera. "La carretera obrirà una caixa de Pandora de problemes ambientals, cosa que, com a signant de la Convenció de Diversitat Biològica, Bolívia no es pot permetre", afegeix.

Referència:
Fernández-Llamazares, Á., Helle, J., Eklund, J., Balmford, A., Moraes R., M., Reyes-García, V., Cabeza, M. 2017. New law puts Bolivian biodiversity hotspot on road to deforestation. Current Biology. doi: 10.1016/j.cub.2017.11.013

 

Activitats ICTA