Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research.

L'empresa amb la ciencia espanyola

Organitzacions i patronals vinculades a l' R+D+I manifesten el seu suport a la investigació i se sumen a la petició de l'Aliança de centres Severo Ochoa i unitats Maria de Maeztu (SOMMa) perquè la classe política abordi el més aviat possible els problemes administratius que actualment afecten a la ciència a Espanya.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

Es preveuen nivells de pol·len alts per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Data: 2018-02-22

Acords climàtics sota criteris de benestar


Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

La majoria dels estudis sobre el canvi climàtic descriuen els impactes econòmics i els costos de l'aplicació de les polítiques de mitigació en termes de Producte Interior Brut (PIB). El temor que aquestes polítiques climàtiques puguin comportar una reducció en el creixement, o fins i tot el nivell, del PIB podria portar els dirigents polítics a desestimar la seva aplicació, preocupats perquè l'acord climàtic sigui massa costós per als seus països i freni el seu creixement econòmic. Un estudi realitzat per professor Jeroen van den Bergh de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i publicat recentment a la revista Climate Policy proposa la utilització d'un indicador alternatiu al PIB que avalua en termes de benestar humà els efectes de les polítiques climàtiques per mantenir l'increment de la temperatura del planeta per sota de 2º C.

Van den Bergh destaca que el PIB és un indicador inadequat per mesurar el benestar social, especialment en els països rics, ja que nombrosos estudis demostren que l'increment del PIB per càpita gairebé no contribueix a un major benestar o felicitat de la seva població. "D'aquesta manera, si els impactes del canvi climàtic es mesuren com a pèrdua de PIB, estaríem sobreestimant seriosament els costos reals de la política climàtica", indica.

Per realitzar una avaluació més justa de l'aplicació de polítiques climàtiques, l'estudi proposa reemplaçar com a indicador el PBI per l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH). Es considera que l'IDH representa molt millor el benestar social tant en els països pobres com en els rics perquè captura tres factors que contribueixen directament i indirectament a l'assoliment de la felicitat: esperança de vida, educació i nivell de vida. Per això, és la mesura habitual per avaluar polítiques (inter)nacionals adreçades al desenvolupament i la reducció de la pobresa.

Els nivells actuals de IDH mundial mostren que els països rics s'han estabilitzat en un rang estret de valors IDH al voltant de 0,9 (en una escala de 0 fins a 1), mentre que els països de l'Àfrica subsahariana amb la classificació més baixa es concentren al voltant de 0.5.

El nou estudi calcula quant creixement del benestar (IDH) és possible sota diferents escenaris d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Això es compara amb una política que maximitza el PIB mundial. Els resultats mostren que si els impactes es mesuren en termes de creixement de benestar humà en comptes d'impacte econòmic (PIB), els països pobres disposarien encara de marge per créixer tant en emissions com en benestar fins a aconseguir un alt nivell d'IDH = 0,8. Per contra, els països amb un IDH alt (> 0,8) haurien de reduir les seves emissions, sense que això tingui conseqüències greus per al IDH. "Els resultats mostren que un acord climàtic just en aquest sentit seria més atractiu per als països rics sota l'IDH que en el marc del PIB", indica Jeroen van den Bergh. Permetria que els països pobres arribessin a nivells de desenvolupament més alts mentre el món es manté dins el pressupost de carboni de 2°C.

Aquest és el primer estudi que canvia la narrativa de l'avaluació de la política climàtica d'un punt de vista de creixement del PIB a un missatge de millora del benestar social segons l'indicador IDH. Això podria facilitar que els líders polítics i els negociadors climàtics es comprometin públicament amb ambiciosos objectius de reducció de les emissions de carboni que van més enllà de l'Acord de París, necessaris per protegir el nostre planeta contra un canvi climàtic extrem.

Activitats ICTA