S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

Es preveuen nivells de pol·len alts per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM

1ST ICTA-UAB SPRING SYMPOSIUM.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

El mapa "Blockadia" de l'ICTA-UAB recull els moviments mundials contra els combustibles fòssils

Un nou mapa interactiu elaborat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) mostra l'impacte mundial de les accions de resistència directa que duen a terme les persones que s'enfronten físicament als projectes d'extracció de combustibles fòssils.

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

La gentrificació verda pot limitar l'efecte favorable que les zones verdes tenen en la salut

Una recerca científica de l'ICTA-UAB i l'IMIM suggereix que els veïns de les classes socials més desafavorides no es beneficien per igual dels efectes que la creació de zones verdes té per a la salut.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Data: 2018-03-19

Canvi climàtic amenaça les reserves de carboni més grans del planeta


Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB. 

La pèrdua de les praderies marines hauria suposat l’alliberament a l’atmosfera de 9 milions de tones mètriques de CO2 que es trobaven segrestades.

A l'estiu de 2010-2011 Austràlia Occidental va experimentar una onada de calor marina sense precedents que va elevar la temperatura de l'aigua entre 2 i 4 °C per sobre de la mitjana durant més de 2 mesos provocant la defoliació de la Amphibolis antarctica, la fanerògama marina dominant a la icònica badia de Shark Bay, Patrimoni de la Humanitat. Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb científics d'Austràlia, Espanya, Malàisia, els Estats Units i el Regne d'Aràbia Saudita, alerten sobre les importants emissions de diòxid de carboni (CO2) provocades per la pèrdua d’aquestes praderies de fanerògames marines (també conegudes com herbassars) després d’aquest esdeveniment climàtic a la badia de Shark Bay, un dels ecosistemes de praderies marines més grans del món.

Durant els tres anys posteriors a l'esdeveniment, la pèrdua de les praderies marines a Shark Bay hauria alliberat fins a 9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Aquesta quantitat equival aproximadament a la producció anual de CO2 de 800.000 llars, dues centrals elèctriques de carbó o 1.600.000 automòbils durant 12 mesos. Potencialment, va fer augmentar les emissions anuals estimades pels canvis d'usos del sòl a Austràlia fins a un 21%.

La investigació liderada per l'ICTA-UAB i la Edith Cowan University (ECU) i publicada a Nature Climate Change ha estimat que les praderies de fanerògames marines de Shark Bay contenen una de les majors reserves de carboni que es registren en ecosistemes d'aquest tipus, degut a la seva gran extensió, i contenen fins a l'1,3% de tot de carboni orgànic segrestat en els herbassars de tot el món.

Investigadors col·laboradors del Departament de Biodiversitat, conservació i Atraccions d’Austràlia Occidental van cartografiar l'extensió de praderies marines en un 78% del parc marí dins la zona de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2014, i van trobar que l'extensió d'herbassars s'havia reduït en un 22% en comparació amb cartografies de 2002. Això equival a una pèrdua de 1.000 km2 d'herbassars que ocuparien 10 vegades la superfície de Barcelona ciutat.

"Les pèrdues generalitzades l'estiu de 2010/11 no tenen precedents. A banda d'una pèrdua neta en extensió, les praderies supervivents van veure reduïda la seva densitat. L'àrea de praderies denses va passar del 72% el 2002, al 46% el 2014" explica l'Ariane Arias-Ortiz, doctorand a l' ICTA-UAB i primera autora del treball.

"Això és significatiu, perquè les praderies marines són embornals de CO2. Absorbeixen i emmagatzemen CO2 en els sòls on creixen i a la seva massa vegetal, aquest procés es coneix com a biosegrest. El carboni que és emmagatzemat als sòls potencialment romandrà allà durant milers d'anys, sempre que aquestes praderies no es degradin", explica el professor Pere Masqué, coautor de l’estudi i investigador del ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB.

El Dr. Oscar Serrano, investigador de l'ECU i també coautor de l'estudi, explica que “quan es produeix un esdeveniment com el de Shark Bay, no tan sols es perden les praderies com a embornals de CO2, sinó que el carboni acumulat durant milers d’anys s'allibera a l'atmosfera en forma de CO2 durant la descomposició de la matèria orgànica emmagatzemada als sòls de les praderies".

"Tot i que les praderies marines són susceptibles a la restauració, sens dubte el que hauríem d’evitar és la pèrdua d’aquestes des de l'inici, ja que les emissions de CO2 degudes a la degradació d’aquests ecosistemes superen en escreix la capacitat de segrest de carboni de les praderies intactes", conclou Ariane Arias-Ortiz.

"Amb l’augment en la freqüència i la intensitat d’esdeveniments climàtic extrems sota un escenari de canvi global, la permanència d’aquestes reserves de carboni es veu compromesa, emfatitzant encara més la importància de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de la necessita d’implementar estratègies de conservació per evitar retroalimentacions climàtiques adverses", indica.
Per dur a terme l’estudi, els investigadors van mostrejar in situ 50 praderies i van modelitzar la pèrdua de carboni del sòl després de l'esdeveniment per poder estimar les possibles emissions de CO2. 

Anticipem-nos a esdeveniments climàtics futurs
Mentre que el Pla de gestió de reserves marines de Shark Bay 1996-2006 ofereix protecció i solucions contra amenaces locals, com ara l'augment de la pesca i les aportacions de nutrients de la indústria, l'agricultura i el turisme, actualment no hi ha cap Pla per afrontar amenaces globals com futures onades de calor marines.

"Necessitem entendre millor com les praderies marines, especialment aquelles que viuen en zones amb risc d'estrès tèrmic, respondran a les amenaces provocades pel canvi global, directes o a través d'interaccions amb pressions locals", diu el professor Paul Lavery, investigador de l'ECU i també coautor. "Hem vist la rapidesa amb què es poden produir les pèrdues i, una vegada destruïdes les praderies, la capacitat de recuperació és limitada i lenta, i depèn en gran mesura de l'arribada de llavors o plàntules", afegeix.

Les accions per a futures catàstrofes podrien incloure l'eliminació de restes vegetals a l'aigua i platges per evitar el creixement d'algues i fitoplàncton que atenuen la llum i consumeixen l'oxigen de l'aigua. Si les praderies es perden, la restauració és també una alternativa i la seva efectivitat està sent estudiada actualment pel Prof. Kendrick de la University of Western Australia i coautor d’aquest estudi.

'A marine heat wave drives massive losses from the world’s largest seagrass carbon stocks’ is published in Nature Climate Change. https://www.nature.com/articles/s41558-018-0096-y

Activitats ICTA