Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut human

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

L'ICTA-UAB reuneix experts mundials en decreixement i justícia ambiental

L’ICTA-UAB organitza del 24 de juny al 6 de juliol la Vª Escola d’Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Data: 2018-05-04

Transición economía baja en carbono

 

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

Amb l'ús d'energies renovables previst, les societats disposarien d'entre un 24 i 31% menys d'energia neta per càpita.

La transició a una societat d'energia baixa en carboni requerirà una major quantitat de recursos renovables del que es pensava si es volen mantenir els actuals nivells de consum d'energia per càpita i els estils de vida. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi dut a terme pels investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Lewis King i Jeroen van den Bergh, publicat recentment a la revista Nature Energy.

Després de l'Acord de París 2015, s'han presentat diversos escenaris de transició energètica global. Si bé aquests tendeixen a analitzar-se en termes d'energia bruta, els investigadors consideren que per calcular les necessitats d'energia cal distingir entre energia bruta (energia total generada) i energia neta (l'energia generada menys l'energia invertida per produir-la). Especialment rellevant és el concepte de 'Retorn de la Inversió en Energia' (EROI) que fa referència a la quantitat d'energia útil produïda per cada unitat d'energia invertida en el procés d'obtenció d'aquesta energia. Com més baix sigui el EROI d'una font d'energia, més energia d'entrada es requereix per produir l'energia de sortida, el que resulta en una menor energia neta disponible per al consum. Segons precisen els autors, el carbó i la hidroelectricitat tenen EROI alts; l'energia nuclear, el petroli i el gas, un EROI mig, i l'energia solar i eòlica un EROI de mig a baix.

El nivell mitjà de EROI de l'energia és important per a les economies, el benestar i els estils de vida de la societat. Un cop satisfetes les necessitats d'energia per al consum bàsic com aliments i aigua, les economies amb una energia de EROI baix disposarien de menys de la meitat d'energia neta que les de EROI alt i, per tant, podrien destinar menys energia al consum i la producció de béns i serveis "no essencials". Això tindria implicacions significatives en els estils de vida de la societat i limitaria la seva capacitat d'invertir energia per aconseguir un creixement econòmic futur.

Per això, davant d'un escenari futur basat en les energies renovables (i de EROI més baix), els investigadors indiquen que és probable que l'energia neta per càpita disminueixi entre un 24% i un 31% respecte als nivells de 2014, a menys que es realitzin inversions substancials en eficiència energètica.

"Per mantenir l'energia neta per càpita en els nivells actuals, les fonts d'energia renovable haurien de créixer a una taxa dues o tres vegades major a la de les projeccions actuals", explica King. Els resultats indiquen també una priorització en l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, és a dir, primer el carbó, després el petroli i finalment el gas. Això es podria aconseguir mitjançant la implementació del preu de carboni, el que dissuadiria l'ús de carbó més que el petroli, i el petroli més que el gas.

Per millorar els estils de vida, els països amb baix EROI tenen tres opcions: augmentar la producció bruta d'energia, millorar l'eficiència energètica en producció i consum de béns i serveis, o millorar el EROI mitjana considerablement a través de millores tecnològiques i d'inversió en fonts d'energia amb major EROI. "El desafiament d'una transició ràpida cap a una energia baixa en carboni és per tant doble: mantenir-se dins del "pressupost de carboni" associat als objectius de canvi climàtic acordats (escalfament global per sota dels 2º C) mentre es continua generant la energia neta necessària per a una societat global ", comenta van den Bergh.

King i van den Bergh han desenvolupat un model EROI dinàmic per analitzar l'energia neta subministrada a la societat, considerant tant els costos operatius (de manteniment) com els d'inversió. Així mateix, proposen la creació d'un indicador de "Rendiment Energètic sobre el Carboni" (EROC), una mesura de l'energia neta per tona de CO2 (tCO2), per ajudar a maximitzar l'energia neta potencial del pressupost de carboni consistent en l'objectiu de 2º C. Això permetria la comparació del rendiment de diferents fonts d'energia sota la restricció de l'objectiu climàtic. Segons aquest nou indicador EROC, el petroli d'esquist i les sorres de quitrà són una molt mala elecció en termes de riscos climàtics, mentre que el gas natural amb CAC (captura i emmagatzematge de carboni) obté millors resultats, molt millor que el carbó amb CAC, i rendeix més de 10 vegades millor que el petroli d'esquist i les sorres de quitrà.

Més informació:
King, L.C., and van den Bergh J.C.J.M.  (2018). “Implications of net energy-return-on-investment for a low-carbon energy transition.” Nature Energy 3(4): 334-340 
(https://www-nature-com.vu-nl.idm.oclc.org/articles/s41560-018-0116-1).

Activitats ICTA