L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Article d'opinió: "Com escriure de forma simple". Per Giorgos Kallis

Data: 2018-05-31

Com escriure de forma simple

Per Giorgos Kallis, ICTA-UAB


El nostre investigador Giorgos Kallis ens ofereix consells sobre com escriure de forma clara i simple.


7 regles de Vidia Naipaul
Moisès va trobar els Deu Manaments de Déu al Mont Sinaí. Jo vaig trobar els Set Manaments Vidia Naipaul en un article escrit per Amitava Kumar.


Hauràs de...

  1. "No escriure oracions llargues. Una oració no ha de tenir més de 10 o 12 paraules.
     
  2. Fer una afirmació clara en cada oració. Cada oració hauria d’ agregar-se a la declaració anterior. Un bon paràgraf és una sèrie de declaracions clares i vinculades.
     
  3. No usar paraules llargues. Si el teu ordinador diu que la mitjana de les teves paraules és de més de cinc lletres, alguna cosa estàs fent malament. L'ús de paraules petites t'obliga a pensar sobre el que estàs escrivint. Fins i tot les idees difícils es poden dividir en petites paraules.
     
  4. No fer servir paraules del significat de les quals no estiguis segur. Si trenques aquesta regla, hauries de buscar-te una altra feina.
     
  5. Evitar l'ús d'adjectius, excepte els de color, mida i nombre. Utilitza també el mínim possible d'adverbis.
     
  6. Evitar el resum. Ves sempre al concret.
     
  7. Practicar tots els dies, durant almenys sis mesos, l'escriptura d'aquesta manera".


Si vols veure plasmades totes aquestes idees, llegeix qualsevol pàgina escollida a l'atzar de l'obra mestra de Naipaul, 'Half a Life'.

És més fàcil de dir que de fer, amic meu
Naipaul va rebre el Premi Nobel de Literatura. Dir-te que llegeixis el seu consell i escriguis com ell es com demanar-li a algú que segueixi una classe magistral per internet de Stephen Curry i desprès jugui a la NBA. Curri fa que sembli fàcil. Però escriure bé, igual que ser un bon jugador de bàsquet, no és fàcil. Escriure és difícil. Es necessita pràctica, milers d'hores de dedicació per perfeccionar el ritme. El primer pas és saber on vols arribar.

Nosaltres els acadèmics no sempre ho sabem. Llegim articles d'altres acadèmics que fan servir prosa complexa i creiem que hem d'escriure com ells. Els inflem perquè soni important, fem servir paraules llargues per dir coses simples. Com diu William Zinsser, convertim "un barri pobre en una àrea socioeconòmicament deprimida, els escombriaires en personal d'eliminació de deixalles i l'abocador de la ciutat en la unitat de reducció de volum".

Comença amb un pensament clar
Einstein va dir una vegada que si no pots explicar alguna cosa simplement, llavors és que no ho entens prou bé. En realitat, ell no va dir això, ja que en realitat no ha dit la majoria dels memes d'Internet que se li atribueixen. (Si Einstein hagués dedicat el seu temps a pronunciar paraules de saviesa, seria un gurú espiritual, no un físic).

No obstant això, qui ho va dir, tenia raó. L'escriptura clara comença amb pensaments clars. Comença sempre per preguntar-te què estàs tractant de dir. Probablement no ho sàpigues i escriguis per veure què és el que vols dir. Mira el que vas escriure i pregunta't: realment he dit el que volia dir? Sigues sincer amb tu mateix. "L'escriptor clar és algú prou lúcid com per veure el que és: un text confús", diu Zinsser.

Organitza el teu article
Si tens temps per llegir un sol llibre sobre escriptura, llegeix “Com escriure bé” de William Zinsser. Zinsser va ser un periodista i un escriptor de no ficció, però el que ha de dir-nos és per a tothom. (Totes les cites que segueixen són del seu llibre).

Igual que Marie Kondo, que vol que organitzis cada habitació de casa teva, Zinsser vol que esborris cada oració del teu text. "Escriure", afirma, "millora d'una forma directament proporcional a la quantitat de coses que podem evitar i que no haurien d'estar aquí". Es refereix a cada paraula que no compleix cap funció, cada paraula llarga que podria ser una paraula curta, cada adverbi amb el mateix significat del verb, cada construcció passiva que deixa el lector insegur de qui està fent què'.

Elimina la frase laboriosa i substitueix-la per la paraula breu que vas desestimar al principi. 'En aquest moment' o 'en aquesta conjuntura de maduració' és simplement ... 'ara'. Escriu que "està plovent" i no que "en l'actualitat la regió experimenta precipitacions'.

Estigues atent a l'argot que només llança sorra als ulls del seu lector. Escriu "ajuda", no "assistència"; 'home o dona', no 'individu'; 'intentar', no 'procurar'; 'anomenat', no 'referit com'. Fes això, i podràs mantenir la teva longitud de paraula mitjana per sota de les cinc lletres, com indica el Mestre Naipaul.

Fes les coses i fes que el teu lector vegi que les estàs fent; no els diguis que ho estàs fent. Elimina tot el 'Hauria d'assenyalar', 'En aquesta secció vaig a discutir', 'És interessant observar', etc. Simplement assenyala el teu argument i fes-ho de forma interessant.

No inflis el que no cal inflar. 'Amb la possible excepció de' significa 'excepte'. 'A causa del fet que' vol dir 'perquè'. 'Amb el propòsit de' significa 'per a'.

Evita les estructures passives. 'Usa verbs actius a menys que no hi hagi una manera còmoda d'expressar-se utilitzant un verb passiu'. Escriu 'Joe el va veure',  no 'va ser vist per Joe'. Tria verbs precisos i especifica el pronom. "Una atrocitat va ser perpetrada" no ens diu qui va fer què a qui. Explica'ns en canvi el que una persona li va fer a una altra amb les teves pròpies expressions.

Zissner diu que mai has de dir res per escrit que no diguis còmodament en una conversa. El meu col·lega Dan O'Neill em va dir que llegeix els seus esborranys en veu alta per escoltar el que no funciona. Quan explico alguna cosa per correu electrònic, ho escric molt millor que quan ho escric per a un article. En un correu electrònic escric com si parlés amb algú i això fa que el meu text sigui simple.

Mantingues el teu text lliure d'ornaments innecessaris. Evita l'ús d'adverbis. La majoria d'ells són innecessaris. "Els verbs forts es debiliten pels adverbis redundants", diu Zissner. Pensa per exemple una mena de 'sense esforç fàcil'. També existeixen els adverbis redundants que porten el mateix significat que el verb, per exemple "Somriu feliçment". I tots els "decididament" i "crucialment" que fem servir els acadèmics bàsicament no diuen res. Però fes servir adverbis quan sigui necessari. No puc treure "simplement" de "com escriure simplement" de la mateixa manera que no puc eliminar "bé" de "escriure bé". Aquests adverbis són necessaris.

Segueix el mateix mètode amb els adjectius. La majoria de les vegades el concepte ja està en el substantiu. Fes servir adjectius només si la informació és vital per al teu argument, no com a decoració. Anomena "radical" a una transformació si realment necessitem saber que és radical, i si penses explicar-nos el que vols dir amb radical. Digues-nos que un camp de recerca està "florint" si això és cert, i si realment vas a argumentar alguna cosa sobre el creixement d'aquest camp, no només per augmentar la importància del que estàs treballant.

Controla acuradament els petits qualificadors: tots els 'bastant', 'molt', 'una mica', 'un tipus de', etc. Elimina'ls a menys que realment vulguis emfatitzar. Si vols realitzar un argument quantitatiu, digues de manera precisa o aproximada quant, i no que va ser "molt" o "força".

Editant el desordre
"Escriure és una feina dura", ens diu Zissner. 'Una oració clara no és accidental. Molt poques oracions surten bé la primera vegada, o fins i tot a la tercera".

Mai obtindràs una oració neta en el teu primer intent. Comença per pensar el més clarament que puguis. Digues en veu alta el que vols dir (enregistra’t tu mateix si és necessari ). Escriu. I després edita, edita, edita.

Aquí hi ha un exemple de com Zinsser va editar el seu propi llibre sobre com escriure bé.

En els exercicis que vaig preparar aquesta setmana al meu blog, comparteixo algunes de les formes que he utilitzat al llarg dels anys per editar els meus textos. Faig servir exemples del meu propi treball i ofereixo una llista de verificació sobre a què prestar atenció quan edito.

Editar és com tallar i podar una jungla, convertint-la en un jardí. No és fàcil. Seria ximple dir que domino l'edició com Naipaul o Zissner. Però utilitzo un procés que podria ser útil per a tu.

Professor Foucault, això no té a veure amb vostè
Un estudiant em va dir una vegada que tot això és molt americà. Els filòsofs francesos com Michel Foucault no escriuen d'aquesta manera. Si confies en què ets com Michel Foucault, i que les teves oracions complexes no ho són perquè les teves idees siguin confuses, sinó perquè són realment complexes, et convido a que escriguis com ell. No obstant això, en la remota possibilitat que no siguis Foucault, voldràs escoltar el meu consell.

Para ser seriós: sí, hi ha una diferència entre escriure en anglès i escriure en idiomes llatins, o per al cas, el meu grec nadiu. En grec o espanyol escrivim oracions llargues d'un paràgraf. Igual que els oradors romans o atenesos, embellim les nostres declaracions amb adorns i desviaments apassionats abans d'arribar a l'assumpte. Els escriptors anglesos, i especialment els nord-americans, van directament al gra: diuen el que volen dir. Per bé o per mal, la majoria de les revistes internacionals revisades per parells ara estan en anglès. Hem de escriure un bon anglès, no grec o espanyol traduït a l'anglès.

Si ets filòsof o teòric segur que les paraules són les teves eines, com les matemàtiques són les eines d'un enginyer. Filòsofs com Wittgenstein escriuen sobre teories que fan coses amb altres teories: no els demanaries que escriguin només sobre persones que fan coses a altres persones (encara que realment aprecio a filòsofs com Cornelius Castoriadis, que donen un pas extra per comunicar seu treball acadèmic en tots els idiomes).

Els teòrics socials creen idees noves reorganitzant les paraules. O inventen nous conceptes amb paraules noves. En ecologia política, parlem de 'sòcionatures', 'dinàmica glocal' o 'fetitxisme de les mercaderies'. Aquests són termes que si ets un ecologista polític tenen sentit per a tu, perquè has après el que signifiquen. Si et comuniques amb altres ecologistes polítics, pots fer servir aquests termes, encara que jo mantindria el principi d'usar el llenguatge quotidià cada vegada que puguis i, excepcionalment, optar per l'argot. Assegura't que la complexitat no hi és per ocultar la falta de claredat i que realment saps el que significa l'argot que fas servir. I comprova que  el que una paraula significa per a tu, significa el mateix per als que puguin llegir el teu text.

Perquè quedi constància, realment prefereixo els últims llibres que Foucault va escriure mentre estava a Berkeley. Són més fàcils d'entendre que els seus primers, sense que això suposi pèrdua de profunditat o rigor. Fent broma o no, Foucault va dir una vegada que li agradaven els nord-americans perquè li preguntaven el que volien preguntar, a diferència dels seus compatriotes francesos, les preguntes dels quals estaven plenes d'al·lusions, trampes i referències polítiques.

Estic d'acord. No t'amaguis darrere de les paraules. Digues el que vulguis dir. Escriu de forma simple. Escriu de forma clara. Escriu bé.

Activitats ICTA