La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research.

L'empresa amb la ciència espanyola

Organitzacions i patronals vinculades a l' R+D+I manifesten el seu suport a la investigació i se sumen a la petició de l'Aliança de centres Severo Ochoa i unitats Maria de Maeztu (SOMMa) perquè la classe política abordi el més aviat possible els problemes administratius que actualment afecten a la ciència a Espanya.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

Es preveuen nivells de pol·len alts per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Data: 2018-06-01

Green Urban Planning

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini, i s'arrisquen a crear només enclavaments verds destinats a l'elit social. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), liderats pels investigadors en planificació urbana Isabelle Anguelovski i James Connolly, que analitza la trajectòria de les polítiques de reverdiment en les últimes tres dècades, a 99 ciutats del món.

En els últims anys, les institucions públiques han impulsat iniciatives de “reverdiment” de les ciutats, recuperant i creant espais i infraestructures verdes amb l'objectiu de fer-les més habitables, més socialment cohesionades i més saludables. No obstant això, els investigadors es pregunten ara per al benefici i gaudi de qui existeixen realment aquests espais verds. L'aprovació de la Nova Agenda Urbana a la conferència Hàbitat III de 2016 a Quito (Equador), farà que aquesta tendència ecologitzadora continuï intensificant i diversificant-se en els propers anys, de manera que els investigadors consideren necessari analitzar de manera àmplia i sistemàtica el seu impacte social, especialment en les grups més desfavorits, perquè aquests nous béns ambientals no es converteixin en privilegis verds per a uns pocs.

Aquests resultats, que es recullen en el llibre "Green Trajectories: Municipal policy trends and strategies for greening in Europe, Canada and the United States (1990-2016)" publicat recentment pel Barcelona Lab for Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) en col·laboració amb la xarxa de ciutats ICLEI-Local Governments for Sustainability, formen part de la primera fase del projecte més ampli GreenLULUs, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) que busca determinar fins a quin punt les ciutats verdes són també racialment i socialment equitatives. Segons James Connolly, "a mesura que l'onada verda inunda les ciutats, aquest llibre pretén fer un pas enrere i fa un balanç dels efectes".

L'anàlisi indica que la majoria de les ciutats seleccionades, totes elles d'Europa, Canadà i els EUA, van dur a terme accions ecològiques amb la finalitat de millorar la salut física i mental dels seus habitants, revitalitzar els veïnats o el centre de les ciutats, reurbanitzar els paisatges postindustrials, minimitzar els possibles efectes del canvi climàtic, preservar la natura o restaurar els seus ecosistemes. Aquestes accions van consistir en la construcció i rehabilitació de zones verdes, parcs i corredors ecològics, i la instal·lació de paviments permeables o jardins de pluja. No obstant això, l'estudi revela que aquest "reverdiment" de les ciutats està profundament lligat amb el seu desenvolupament econòmic, i molts municipis estableixen una relació directa entre el seu acompliment ecològic i la seva capacitat per competir per noves inversions i recursos de desenvolupament local.

"A moltes ciutats, aquesta estratègia verda urbana els resulta necessària per poder diferenciar-se d'altres ciutats i els ajuda a atreure, entre d'altres actius, treballadors de la indústria de serveis altament qualificats per als nous sectors econòmics que esperen promoure", indica Isabelle Anguelovski. Tal troballa posa de manifest com la “verdificació” és mercantilitzada en la pràctica municipal actual. Les ciutats que fan gala de la seva "marca" verda i que més gala fan dels seus èxits ecològics tendeixen a ser les més inaccessibles, especialment per als col·lectius més vulnerables. Així mateix, té lloc un procés de "gentrificació verda" pel qual la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verds i per l'oferta concurrent d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de venda dels habitatges experimenta un increment considerable, de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa. Aquesta situació es produeix en ciutats com San Francisco, Zuric o Boston.

Per contra, en aquelles ciutats que, com Nantes, situen la igualtat i la assequibilitat al centre de la seva política verda urbana, aquesta relació entre la "marca" verda urbana i la inaccessibilitat desapareix. Per això, els autors del llibre destaquen que cal tenir en compte els problemes d'igualtat, desplaçament i exclusió a llarg termini i prendre seriosament qüestions com la “gentrificació” a l'hora de dissenyar futures ciutats verdes. "Si es reforcen aquestes estratègies, els beneficis dels serveis ecològics urbans podrien ser universals per a tota la població, en lloc de privilegis per a uns grups seleccionats", conclou Anguelovski.

L'estudi analitza ciutats com Barcelona i València, i emfatitza els esforços de les dues ciutats per millorar l'accés al verd, especialment a espais públics verds, a nous jardins de proximitat, i a grans parcs urbans en zones històricament més marginades i industrials. "Aquests esforços es van combinar amb altres grans projectes de revitalització urbana i de desenvolupament de noves infraestructures, especialment en els anys 90 i 2000" indica Anguelovski, qui afegeix que més recentment s'han notat els esforços per integrar el verd urbà als objectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Consulta el llibre aquí: http://www.bcnuej.org/projects/green-trajectories/

Activitats ICTA