La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

L'ICTA-UAB organitza la Vª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Donant sentit a través de la democràcia, la no violència i la convivència.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research

Call for 2 Post-doc Fellowships for Climate Change Research.

L'empresa amb la ciència espanyola

Organitzacions i patronals vinculades a l' R+D+I manifesten el seu suport a la investigació i se sumen a la petició de l'Aliança de centres Severo Ochoa i unitats Maria de Maeztu (SOMMa) perquè la classe política abordi el més aviat possible els problemes administratius que actualment afecten a la ciència a Espanya.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

Es preveuen nivells de pol·len alts per a aquesta primavera

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB i del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Els acords climàtics globals, més fàcils de negociar sota criteris de benestar humà

Un estudi de l'ICTA-UAB conclou que els acords contra el canvi climàtic resultarien més atractius per als països rics si s'analitzessin tenint en compte l'Índex de Desenvolupament Humà, en comptes del PIB.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

L’Amazones bolivià, de camí a la deforestació

Una de les zones de major biodiversitat amazònica patirà pèrdues molt més “alarmants” amb l’aprovació d’una controvertida llei, segons denuncia un estudi realitzat per investigadors del ICTA-UAB.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Científics alerten de la ràpida degradació dels ecosistemes marins i la seva greu repercussió per al planeta

Un llibre editat per investigadors de l'ICTA-UAB, la UB, el CNRS francès i l'IEO aborda el concepte de "bosc animal" i recorda l'important paper dels mars i oceans front al canvi climàtic.

La investigadora de l’ICTA-UAB Victoria Reyes-García rep un ERC Consolidator Grant

La investigadora ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Victoria Reyes- García ha rebut un ajut Consolidator Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC) per a desenvolupar un projecte que vol aportar informació del coneixement local a la investigació del canvi climàtic.

La Fundació Bancària ”la Caixa”, l’ICTA-UAB i el CREAF presenten l’estudi pioner Boscos sans per a una societat saludable

• Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”; Martí Boada, professor i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat  Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Neix l'Aliança de centres i unitats d'excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu

La Secretària d'Estat d'I+D+i, Carmen Vela, ha presidit la primera reunió de la nova Aliança d'Excel·lència Severo Ochoa i María de Maeztu.

L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món.

Un termòstat a l’edat de gel va evitar el refredament extrem del clima

Durant les edats de gel, un mecanisme regulador no identificat va evitar que les concentracions atmosfèriques de CO2 caiguessin per sota d'un nivell que podria haver donat lloc a un refredament ràpid.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Data: 2018-06-05

EJAtlas

 

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets. People are expressing grievances, aspirations and political demands. They should not be repressed. They lead us to a better world for all, argue a team of academics working together as ENVJUSTICE. 


Environmental justice activism is to this age what the workers’ movement was for the industrial age - one of the most influential social movements of its time. Yet, despite its consistent progress since the 1970s, environmental justice protests seem to get lost in the morass of information on broader environmental issues.

In contrast, labour conflicts, including strikes and lock-outs, carry such gravity that the International Labour Organization tracks these on a systematic basis. As more communities are refusing to allow the destruction and contamination of their land, water, soil and air, these, in turn, deserve to be counted.

The Environmental Justice Atlas (EJAtlas), an inventory of social conflicts around environmental issues, fills that gap. It is funded by two successive European research projects, through a collective effort of scientists and activists. It records the failures and successes of the worldwide movement for environmental justice.

The project is directed and coordinated by Leah Temper, Daniela Del Bene and Joan Martínez-Alier at the Institute of Environmental Science and Technology at the Autonomous University of Barcelona. It has collected and categorised about 2500 ecological distribution conflicts. These focus on who gains and who loses in development processes, arguing that these movements play a fundamental role in redefining and promoting sustainability.

In honour of World Environment Day, on June 5th, some of the highlights of the most pertinent findings, stemming from the ten most critical categories of environmental distribution conflicts facing the world today are shown. These are listed in order of most-catalogued cases in the EJAtlas. But due to the nature of the project, this is not indicative of its global significance.
The top ten environmental conflicts

Land grabbing – 600+ conflicts.

Booming palm oil production is behind a land-grabbing surge for plantations, which threatens communities. Palm oil is now in half of all packaged products sold in the supermarket. These plantations replace food crops, deprive farmers from their land, increase slave labour, cause environmental destruction like deforestationwater pollution, infertile soil and fires. Grassroots activist networks achieved temporary suspensions of further expansion of what they call green deserts in Honduras, Colombia, México, Indonesia and Myanmar.

Renewable energy conflict – 31 wind; 326 water infrastructure conflicts

Renewables are necessary in a post-carbon world, but mega dams like Narmada in India and mega wind projects in Mexico, Kenya, India are triggering conflicts.

Methane emissions and cost overruns are hidden behind a twisted sustainability discourse to justify a new wave of dams, especially in the Himalayas, Amazon basin, Balkans and Africa. In response, some rural communities are creating cooperative wind energy models as alternatives to the corporate schemes. These in turn reshape global production and consumption patterns. Also, communities expose the injustice of large-scale dam projects and redefine their own energy transformations.

Mega-mining – 270 conflicts

New technologies, highly polluting chemicals and massive amounts of water accompany mega-mining expansion in Latin America and Western Africa. Examples of this is seen in bauxite or iron in Guinea, gold in Burkina Faso, Senegal and Ghana). Resistance in Latin America and Africa is strong. Often, there is high participation and leadership of women. Affected communities are developing new local initiatives that are more sustainable.

Unburnable fuels – 178 conflicts

The fossil fuel industry, faced with declining stocks, depends on unconventional means and locations of extraction. These extend to oil sand drilling and fracking to Arctic drilling and deep water petroleum sources. It has caused contamination of fresh water supplies, devastation of marine systems, seismic activity and global warming.

This gave rise to a Blockadia movement of direct action. Blockadia connects the various struggles to highlight the global and local threats posed by oil, coal and gas extraction. Massive oppositions have resulted in moratoria on off-shore drilling, litigation over continued oil exploration, bans on fracking, the removal of gas pipelines, and the halting of oil and gas operations.

Trash economy – 126 conflicts

Alliances of grassroots organisations are protecting the health and livelihoods of those living near waste sites by facing down a multi-billion dollar waste industry. GAIA, the Global Alliance for Incinerator Alternatives unites communities resisting incinerators. The Basel Action Network tries to halt the flow of hazardous waste like e-waste from being shipped from high-consumption countries to the Global South. The Global Alliance of Waste Pickers defends the informal recycling sector in more than 28 countries. In Delhi, middle class residents and informal recyclers joined together to oppose the privatisation of waste management and the resulting introduction of incineration.
The Environmental Justice Atlas is a collection of cases of communities struggling for environmental justice around the world. EJAtlas website.

Sand mafias – 82 conflicts

Illegal sand mining has ten times more economic value than all wildlife crime. The causes of the surge in demand for sand are attributed to a number of reasons. They range from booming building industry to land expansion to mining of ilmenite or zircon at beaches.

India is a particular hotbed of sand mining conflicts, from beach sand mining in the South to riverbed sand mining in the Himalayas. Hundreds have been killed by various branches of the sand mafia, including activists and investigative journalists.

Fighting for fish – 77 conflicts

The industrialisation of fishing since the 1950s is causing stock collapses and extinctions. Small-scale fishing communities are reclaiming their rights for access to and control over aquatic commons. The World Forum of Fisher People and World Forum of Fish Harvesters and Fish Workers aim to stop fisheries injustices. Some examples are the ones by intensive fish farms in Turkey or in Chile, big port projects in India and polluting industries in Ecuador.

China rising up – 76 conflicts

Despite government restrictions, China is swept by large-scale protests against the highly flammable petrochemical Paraxylene, used to make plastic and polyester. Protests in Xiamen in 2007 stopped the construction of a plant. Protests spread to Dalian, Chengdu, Shanghai and elsewhere. Together with protests against incinerators, wastewater issues, and coal-fired power plants for example, a new type of a-political mass mobilisation has emerged.

Nuclear nightmares – 57 conflicts

Nuclear power is criticised because of risks illustrated by accidents in Three Mile Island (1979)], Chernobyl (1986) and Fukushima (2011)]. Particularly controversial were the more risky fast breeder reactors in Creys-Malville in France, where an activist lost his life. In Kalkar, Germany and Monju, Japan there were also serious risks. These were stopped but struggles at other places, such as Kalpakkam in India are ongoing. Accidents and grassroots movements have succeeded in slowing down the nuclear industry, leading to phase outs in many countries.

Pesticide popularity – 23 conflicts

Despite the impact of pesticides on the environment and human health where it can cause cancer and kill birds, its use in farming is increasing - especially in developing countries. Sadly, it’s usually only when the impact of these toxins have become irreversible that people demand justice for the related health challenges.

In Argentina the use of glyphosate in soybean cultivation is being disputed. In Asia, Latin America and Africa, the use of a nematicide to kill worms threatening banana plantations is being fought. These remain uphill battles.


The environmental justice movement

The case studies and database provided by the EJAtlas support the legitimacy and provide evidence to support the environmental justice movement.

The EJAtlas shows that people all over the world, organised in groups and networks, struggle for the kind of world they want to create, and in doing so, are promoting sustainability. Environmental conflicts are not disruptions to smooth governance, fixable with market solutions and technology. People are expressing grievances, aspirations and political demands. They should not be repressed; they should lead us to a better world for all.

The EnvJustice research project studies and contributes to the global environmental justice movement. The EnvJustice team is composed by Sofia Avila, Daniela del Bene, Federico Demaria, Irmak Ertör, Juan Liu, Joan Martinez-Alier, Sara Mingorria, Grettel Navas, Camila Rolando Mazzuca, Brototi Roy, Arnim Scheidel, Julie Snorek (Institute of Environmental Science and Technology, Autonomous University of Barcelona) and Nick Meynen (European Environmental Bureau)

Activitats ICTA