El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Data: 2018-06-15

Agricultura intensiva
 

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

La intensificació agrícola als països amb rendes mitjanes i baixes beneficia uns pocs en detriment dels més pobres.
 

Els resultats socials i ecològics d'una major intensificació agrícola no són tan positius com s'esperava. Així ho suggereix un nou estudi publicat a la revista Nature Sustainability en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'estudi, liderat per investigadors de la Universitat d'East Anglia i la Universitat de Copenhaguen en col·laboració amb científics d'Escòcia, França i Espanya és el primer que avalua quina repercussió té la intensificació de l'agricultura tant en el medi ambient com en el benestar humà , als països amb rendes mitjanes i baixes.

Per a molts científics i polítics, la intensificació sostenible de l'agricultura està considerada com una estratègia fonamental per al compliment dels compromisos socials i ecològics mundials, com acabar amb la fam i protegir la biodiversitat, tal com s'estableix en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i en l'acord climàtic de París. No obstant això, hi ha molt poca evidència sobre les condicions que donen suport uns resultats positius a nivell social i ecològic. En un intent d'abordar aquesta bretxa de coneixement, els investigadors, entre els quals es troba el Dr. Esteve Corbera de l'ICTA-UAB, van realitzar una revisió de 53 estudis existents sobre els efectes de la intensificació agrícola al benestar humà i els serveis ecosistèmics.

En termes generals, consideren que la intensificació agrícola, definida com activitats destinades a augmentar la productivitat o la rendibilitat d'una àrea determinada de terres agrícoles, rarament genera resultats positius simultanis per als serveis ecosistèmics i per al benestar humà. Els autors argumenten que la intensificació no es pot considerar com un simple "model" per aconseguir resultats socioecològics positius. Tot i que hi ha unes expectatives i anhels considerables que la intensificació agrícola pugui contribuir al desenvolupament sostenible, l'estudi considera que només una minoria dels estudis existents presenta evidència d'això. Fins i tot en els casos -poc freqüents- d'èxit es tendeix a no tenir proves que demostrin els efectes en els serveis ecosistèmics reguladors clau, com la moderació dels cicles de l’aigua o nutrients del sòl.

El Dr. Esteve Corbera, codirector del grup de recerca LASEG de l’ICTA-UAB va destacar que "molt pocs dels casos revisats demostren que la intensificació agrícola estigui contribuint simultàniament als ODS, com eliminar la fam i aconseguir l'ús sostenible d'ecosistemes terrestres. Per això, hem de ser cautelosos sobre les expectatives que atribuïm a la intensificació agrícola". Corbera va més enllà en argumentar que, a llarg termini, "la intensificació agrícola pot soscavar les condicions que podrien ser cabdals per al suport a la producció estable d'aliments, inclosa la biodiversitat, la formació del sòl i la regulació de l'aigua".

Els investigadors indiquen que és important observar com s'introdueix la intensificació: per exemple, si és iniciada pels agricultors o se'ls imposa. Els canvis són sovint imposats als grups de població més vulnerables que no tenen recursos econòmics suficients o de seguretat en la tinença de la terra perquè aquests canvis funcionin. En els casos estudiats, els petits productors sovint lluiten per passar de l'agricultura de subsistència a la comercial i els desafiaments que això implica no es reflecteixen bé en moltes estratègies d'intensificació.

Una altra troballa important és que la distribució dels impactes en el benestar és desigual, generalment afavorint a les persones més adinerades en detriment de les més pobres. Per exemple, un estudi dels revisat, a Bangladesh, demostrà com la ràpida adaptació a la producció de gamba d'aigua salada ha permès als inversors i grans terratinents obtenir majors guanys mentre que les persones més pobres han de fer front a les conseqüències ambientals que afecten les seves vides i els seus mitjans de subsistència a llarg termini.

L'estudi indica que els infreqüents casos d'èxit tenen lloc principalment en situacions on la intensificació implica un major ús de productes com a fertilitzants, reg, llavors i mà d'obra. En aquest sentit, Corbera va emfatitzar que "els encarregats de formular polítiques i els professionals haurien de moderar les seves expectatives sobre els resultats de la intensificació agrícola i posar els seus esforços en pràctiques alternatives millors que tinguin en compte aspectes que van més enllà de la productivitat dels aliments". Han de trobar formes de treballar i capitalitzar el manteniment dels serveis reguladors i culturals, així com aspectes de benestar a més de els ingressos econòmics.

Vang Rasmussen, L., Coolsaet, B., Martin, A., Mertz, O., Pascual, U., Corbera, E., Dawson, N., Fisher, J.A., Franks, P., and Ryan C.M. (2018), Social-ecological outcomes of agricultural intensification. Nature Sustainability. 1: 275–282. https://rdcu.be/XTRl 

Activitats ICTA