El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Tracking the battles for environmental justice: here are the world’s top 10

Today is World Environment Day. Environmental conflicts should not be seen as disruptions to smooth governance, fixable with market solutions, technology or police bullets.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Data: 2018-07-10

Mapa de la vitalitat urbana a Barcelona

 

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals. En un 25% del territori la vitalitat és alta, moderada en un 35% i baixa o nul·la al 40%. 

Investigadors del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) han ideat una nova metodologia per analitzar i cartografiar quantitativament els espais vitals d’una ciutat. És el primer estudi que sintetitza i aplica les idees teòriques de Jane Jacobs sobre la configuració que han de tenir les ciutats modernes (denses, d’usos mesclats i orientades als vianants) per tenir vida als seus carrers. La nova eina s’ha desenvolupat fent servir dades de la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

Les tesis de Jacobs, intel·lectual i activista urbana nord-americana al Nova York de mitjans del segle XX, exposades al seu llibre “Mort i vida de les grans ciutats”, han estat font d’inspiració d’estudis urbanístics al món anglosaxó en nombroses ocasions, i en menor mesura en d’altres regions, com les mediterrànies.
 
Els investigadors Xavier Delclòs i Carme Miralles han fet servir fonts censals i cadastrals, així com sistemes d’informació geogràfica per, a partir de sis variables, crear un índex d’anàlisi que han anomenat JANE, i elaborar la seva metodologia. El resultat és una interpretació espacial detallada d’una conurbació que combina tant els atributs de les ciutats tradicionals mediterrànies com els teixits urbans derivats de les lògiques modernes en la construcció de ciutats.

“L’índex JANE ens permet entendre dos elements clau: per una banda, que la manera com dissenyem i construïm les ciutats pot resultar en entorns amb nivells de vida al carrer molt diferents i, per l’altra, en el cas concret de Barcelona, que podem trobar entorns amb una elevada vitalitat urbana en indrets més aviat perifèrics i en barris tradicionalment humils i, per tant, no només al centre de la conurbació”, assenyala Xavier Delclòs.

Vitalitat urbana no només als centres històrics
El patró de distribució de vitalitat urbana identificat s’explica en bona part per la presència de ciutats i centres històrics als nuclis de la conurbació analitzada, que reuneixen els requeriments proposats per Jane Jacobs. 

Així, hi ha tres “corredors” de gran vitalitat, partint del centre de Barcelona: un cap a Gràcia -que constitueix la columna vertebral de vitalitat de la conurbació-, un altre cap a la frontera nord-est de l’Hospitalet de Llobregat i un tercer que es bifurca al nord cap als districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu. Aïllats d’aquests tres, hi ha dos satèl·lits vitals més, als centres de Santa Coloma i Badalona.

Però més enllà d’això, hi ha una alta vitalitat a barris perifèrics que no necessàriament coincideixen amb un teixit històric, com ara la Rambla Prim, al districte de Sant Martí, i la Via Júlia, a Nou Barris. “Això ens mostra que també es pot afavorir la vitalitat urbana en nous desenvolupaments, si són dissenyats apropiadament”, explica Carme Miralles. “Aquests dos punts de la ciutat van ser redissenyats abans dels Jocs Olímpics i als projectes urbanístics es van tenir en compte aspectes llargament demandats pels veïns. Potser aquest fet explica en bona part l’èxit obtingut en dotar-los de vida al carrer”.

Els efectes deleteris del disseny urbà
En la direcció oposada, les zones amb una baixa o nul·la vitalitat es trobarien principalment a la perifèria de la ciutat, on hi ha nombrosos exemples d’edificis aïllats, llegat del creixement urbà dels anys 60 i 70.

Però el treball destaca especialment en aquestes categories els efectes deleteris d’urbanitzacions recents que han fracassat en l’intent d’aplegar els requeriments de Jacobs, com serien la zona de la vila Olímpica, el 22@ i fins i tot punts específics als voltants del centre comercial Diagonal Mar. “Caldria analitzar en profunditat quines condicions manquen en aquests projectes específics, -tipus i usos dels edificis, densitat i diversitat dels seus habitants, etc.- per tal de poder generar la varietat necessària per a que siguin espais no només per viure, també per viure’ls”, indica Carme Miralles.

“L’eina que hem creat caracteritza l’entorn edificat i la seva capacitat teòrica per promocionar la vida urbana seguint les variables proposades per Jacobs. L’índex es pot replicar a d’altres ciutats, donada la seva simplicitat en la definició i el fet que es basa en dades generalment disponibles en obert. Tot i això, és només un inici. Es tracta d’anar-lo millorant i afegint-hi noves variables que podrien ser específiques en funció del tipus de ciutat on s’apliquen, i relacionar-lo amb altres dades sobre com aquests entorns son usats i com es succeeixen fenòmens específics actuals”, conclouen els investigadors.

Seria el cas de Barcelona, per exemple, on els investigadors veuen com a diferència important amb les ciutats vitals de l’època de Jacobs el fenomen del turisme, que està fent que entorns vitals com Gràcia, Ciutat Vella o el Poblenou esdevinguin també escenaris de processos de gentrificació o sobrepoblació. 

Territori i variables 
El territori analitzat inclou la ciutat de Barcelona i 9 municipis del seu entorn més proper, amb una població aproximada de 2,4 milions. Els resultats indiquen que els nivells de vitalitat de la conurbació de Barcelona són lluny de ser homogenis: el 23% del territori presenta una vitalitat alta i un 34% moderada, mentre que una part significativa ha estat classificada com a baixa (25%) o nul·la (17%).

Els investigadors han considerat sis indicadors per mesurar el grau de vitalitat cada zona, 4 de bàsics i 2 d’accessoris: 1) Concentració -densitat de gent, de llars i d’edificis-, 2) Diversitat -mescla d’usos primaris dels edificis (residencial, laboral, comercial i institucional)-, 3) Oportunitats de contacte -amb una construcció que afavoreixi un cert grau de contacte interpersonal, amb interseccions com les que proporcionen illes petites d’edificis i carrers a escala humana-, 4) Mescla d’edificis antics i nous -que permeten teòricament diferents nivells de renda i usos diversos-, 5) Accessibilitat -distància al transport públic i als carrers per a vianants- i 6) Distància als espais “frontera” buits -causats per grans infraestructures de transport, conjunts d’edificis amb un sol ús (com ara hospitals) i grans zones verdes-. 

Article de referència:
Delclòs-Alió X., Miralles-Guasch C. Looking at Barcelona through Jane Jacobs’s eyes: Mapping the basic conditions for urban vitality in a Mediterranean conurbation. Land Use Policy. Vol. 75, June 2018, Pages 505-517. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264837717314175

Activitats ICTA