Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Data: 2018-09-20

Climate Change Modifies the Composition of Reefs


Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza per primera vegada per què les gorgònies són més resistents que els corals als impactes humans i al canvi climàtic global.

Les gorgònies estan substituint als coralls escleractinis que estan desapareixent dels ecosistemes marins com a conseqüència de l'impacte humà i del canvi climàtic global. Així es desprèn d'un article publicat per l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Sergio Rossi que analitza per què les gorgònies (o octocoralls) estan resultant una de les espècies "vencedores" en aquest procés de transició provocat per la vertiginosa mort o deteriorament dels corals en els fons marins i els esculls.

Es calcula que durant l'últim fenomen del Niño (2015-2016), un 50% de la barrera de corall d'Austràlia ha deixat de ser funcional: els coralls han mort o han estat severament danyats. El canvi climàtic està erosionant a tots els nivells els sistemes més complexos, com els esculls estructurats per coralls escleractinis, eficients animals que capturen la llum a través dels seus simbionts (algues microscòpiques) per nodrir-se i construir "pedra". Aquesta mateixa "pedra" (la part dura del corall, formada per carbonat de calci) és en part la responsable de l'elevada taxa de fotosíntesi de les algues, que li faciliten fins al 95% dels nutrients que necessita l'animal per viure.

"Què està passant? Doncs que tot i que la llum potser és força constant, la temperatura s'ha elevat al mar", explica Rossi. A més temperatura, més acceleració dels processos metabòlics relacionats amb el procés fotosintètic, fins al punt que es creen molècules tòxiques. L'excés de toxicitat provocat per les algues incomoda el corall ... o a les pròpies algues, no està clar. El que sí està clar és que quan aquesta temperatura és massa elevada, les algues, simplement, es van del corall. Aquest procés és conegut com blanquejament. I sense algues, amb només un 5-15% de nutrients, el corall es mor.

Davant d'aquesta situació, les gorgònies (i les esponges) estan rellevant al corall un cop mort de manera molt significativa. El treball, que ha estat publicat recentment a la revista Scientific Reports, tracta d'entendre com funciona l'escull de corall per poder preveure el seu futur. Per això compara per primera vegada l'eficiència fotosintètica en nou gorgònies del Carib, un dels llocs més castigats per la transició d'un escull de coralls a un dominat per espècies diferents (no només pel canvi climàtic). L'estudi demostra que l'eficiència fotosintètica té a veure amb la morfologia dels organismes -de les gorgònies en qüestió-, que tenen més flexibilitat alimentària (tròfica) respecte als recursos existents que els coralls escleractinis. Aquestes dades permeten entendre millor per què els octocoralls semblen tenir avantatge en processos de transició respecte als escleractinis "tot i que encara queden moltes preguntes per contestar per entendre quin serà el futur paisatge submarí en zones tropicals del món sencer".

No obstant, la substitució de coralls per gorgònies no és del tot satisfactòria ja que segons l'investigador, tot i que les gorgònies són més flexibles davant els canvis i s'aclimaten millor, absorbeixen i retenen menys quantitat de CO2 de l'atmosfera, les seves estructures no formen els esculls que aconsegueixen els corals durs i són menys resistents enfront dels huracans. Rossi recorda que "el 99% de l'energia de les onades que colpegen les costes en èpoques d'huracans és absorbida pels esculls de coral". Per això, conclou que la desaparició d'aquests esculls i altres estructures biogèniques complexes i longeves no fa més que accelerar el procés de degradació de tot el planeta.


Article:
Rossi S., Schubert N., Brown D., Oliveira Soares M., Grosso V., Rangel-Huerta E., Maldonado E. (2018). “Linking host morphology and symbiont performance in octocorals”. Scientific Reports 8: 12823 https://www.nature.com/articles/s41598-018-31262-3#article-info

 

Activitats ICTA