Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

S'adapten millor al canvi climàtic els agricultors que formen part de cadenes locals d'usuaris?

Les sequeres, les inundacions i l'increment de les temperatures derivats del canvi climàtic no són les úniques amenaces a què han de fer front els agricultors amb cultius de reg.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Un projecte relacionarà meteorologia extrema, biodiversitat atmosfèrica i salut humana

Un projecte de l'ICTA-UAB liderat per la investigadora Jordina Belmonte estudiarà els efectes dels fenòmens meteorològics extrems sobre la biodiversitat biològica present en l'atmosfera per preveure possibles canvis en el medi ambient i afectacions a les salut humana.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

Data: 2018-10-02

Labrador Current

 

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta. La seva llera, àmplia i biològicament rica situada a l'est del Canadà drena dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i és popular entre els vaixells pesquers, les balenes i els turistes.

Un nou estudi dirigit per la Universitat de Washington i en què ha participat l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Eric Galbraith analitza les causes d'aquesta ràpida desoxigenació i la vincula a dues dels corrents més poderoses de l'oceà: el corrent del Golf i el corrent de Labrador. L'estudi, publicat a Nature Climate Change, explica com el canvi climàtic a gran escala ja està provocant que els nivells d'oxigen baixin a les parts més profundes d'aquesta llera.

"L'àrea al sud de Terranova és una de les regions millor mostrejades l'oceà", va explicar la primera autora Mariona Claret, investigadora associada del Joint Institute for the Study of the Atmosphere and Ocean de la Universitat de Washington. "És també una àrea molt interessant perquè està en una cruïlla on interactuen dos grans corrents a gran escala".

L'Agència de Pesca del Canadà ha monitoritzat l'augment de la salinitat i de la temperatura a la regió de St. Lawrence des de 1920. Els nivells d'oxigen estan sent controlats des de 1960, i la tendència a la baixa genera preocupació.
"Les observacions a l'interior del Golf de Sant Llorenç mostren una disminució dramàtica d'oxigen, que està arribant a condicions hipòxiques, el que significa que no fa possible la vida marina", va dir Claret.

"S'ha vist que les disminucions d'oxigen afecten els peixos llops de l'Atlàntic", va dir Claret que va afegir que també amenacen al bacallà de l'Atlàntic, els crancs de les neus i l'halibut negre, tots ells habitants de les profunditats.
"El descens d'oxigen en aquesta regió ja es coneixia, però fins ara no s'havia analitzat la causa subjacent", va dir Claret, qui va realitzar la recerca mentre treballava a la Universitat McGill de Canadà.

La investigació confirma un estudi recent que mostrava que, a mesura que els nivells de diòxid de carboni han anat augmentant durant l'últim segle a causa de les emissions humanes, el Corrent del Golf s'ha anat desplaçant cap al nord i el Corrent de Labrador s'ha debilitat. Aquest nou estudi conclou que això provoca que una major quantitat d'aigua càlida, salada i pobre en oxigen procedent del Corrent del Golf arribi a l'Estret de Saint Lawrence.

L'estudi utilitza els resultats del model de Laboratori de Dinàmica de Fluids Geofísics de NOAA, un model d'ordinador d'alta resolució que simula els oceans del món amb un punt de dades cada 8 quilòmetres. Aquesta simulació va trigar nou mesos a executar-se utilitzant 10.000 nodes computacionals: un volum enorme fins i tot per als estàndards dels models climàtics globals.

Amb aquesta gran precisió, és possible observar els remolins i altres detalls del litoral que poden influir en la circulació oceànica. Els resultats del model combinats amb les observacions històriques mostren que, a mesura que els nivells de diòxid de carboni augmenten, l'aigua del Corrent del Golf reemplaça l'aigua de la mar de Labrador a les parts més profundes del golf de Saint Lawrence.

Les aigües transportades pel Corrent de Labrador són remogudes per les tempestes al mar de Labrador, de manera que l'aire absorbit a la superfície es barreja molt per sota de la superfície. El Corrent del Golf, però, està més estratificat en capes horitzontals estables; la capa superior conté oxigen de l'aire de dalt, però l'oxigen de les capes més baixes és consumit per la vida marina. A més, el càlid Corrent del Golf és igual de dens a major profunditat, de manera que les capes més profundes i privades d'oxigen del Corrent del Golf segueixen la mateixa trajectòria de densitat presa per l'aigua propera a la superfície rica en oxigen del corrent de Labrador.

"Relacionem el canvi en l'oxigen a la costa amb el canvi en els corrents a gran escala a l'oceà obert", va dir Claret.
En el model, el canvi en la circulació oceànica a gran escala que causa escalfament i desoxigenació al golf de Saint Lawrence també es correspon amb una disminució de la circulació meridional de l'Atlàntic, un patró de circulació oceànica que se sap que influeix fortament en el clima de l'Hemisferi Nord.

"Ser capaç de vincular potencialment els canvis costaners amb la circulació meridional de l'Atlàntic és molt emocionant", ha afegit Claret.

L'anàlisi mostra que la meitat del descens de l'oxigen observat en les profunditats del riu Saint Lawrence és degut simplement a què l'aigua és més càlida i no pot contenir tanta quantitat d'oxigen. L'altra meitat probablement es degui a altres factors, com l'activitat biològica en els dos corrents i dins del canal. "El que succeirà després és desconegut", va dir Claret. "Els nivells d'oxigen a St. Lawrence dependran de qüestions molt més àmplies, com la quantitat de diòxid de carboni que els humans emetran a l'atmosfera en les pròximes dècades, o de com respondran els corrents oceànics a gran escala".

La investigació va ser finançada pel Consell Europeu de Recerca (ERC), el Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya a través de la Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu concedida l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), la Fundació per a la Innovació del Canadà i NOAA. Els coautors són Eric Galbraith a la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Palter a la Universitat de Rhode Island; Daniele Bianchi a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles; Katja Fennel a la Universitat Dalhousie a Nova Escòcia; Denis Gilbert en Fisheries and Oceans Canada; i John Dunne al Laboratori de Dinàmica de Fluids Geofísics de l'NOAA.

Activitats ICTA