Empoderant les dones contra la pobresa energètica a la Mediterrània

Un projecte internacional liderat per l'ICTA-UAB, Enginyeria sense Fronteres Catalunya i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) contribueix a abordar els problemes de subministrament energètic en 1.500 llars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La pesca podria alleujar una emergència alimentària mundial en casos extrems

Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB defensa que, si es gestiona de manera sostenible amb anticipació, la pesca podria pal·liar situacions d'escassetat alimentària fins i tot després d'un conflicte nuclear.

La lluita contra el greu deteriorament de la natura requereix d'objectius múltiples i ambiciosos

Investigadors del BC3, l’ICTA-UAB i la Universitat de La Laguna avaluen els criteris del Conveni sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides.

Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Nosaltres
L'edifici ICTA-UAB, una construcció emblemàtica

Situat a l’entrada sud del Campus de la UAB, la seu de l´ICTA-ICP té una superfície d’uns 9.400 metres quadrats distribuïts en 6 plantes, quatre de les quals són de despatxos, laboratoris i espais comuns, una correspon a aparcament, una a diversos magatzems, entre ells un gran magatzem de fòssils i una planta coberta habilitada com a hivernacle. Ha costat uns 8 milions d’euros i ha estat cofinançat per un programa operatiu FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) de Catalunya 2007-2013 i pel Ministerio de Economía y Competitividad.

L´edifici ha estat dissenyat amb els criteris de sostenibilitat més exigents amb una clara aposta per la sostenibilitat, tant pel que fa al consum d’energia i d’aigua en el seu funcionament com en els materials emprats per a la seva construcció. Dissenyat per dos equips d’arquitectes, dataAE i H Arquitectes, té atorgat la qualificació LEED (Leadership in Energy < Environmental Design) GOLD pel USBGC (U.S. Green Building Council) amb una puntuació de 73 punts, una certificació de compromís ambiental amb estàndards internacionals.

Aprofitament de la calor a l’hivern i dissipació a l’estiu

L’edifici acull principalment despatxos i laboratoris que, per la seva activitat, tendeixen a generar calor. El disseny pretén treure profit d’aquesta calor a l’hivern i dissipar-la a l’estiu mitjançant ventilació natural. Quatre patis interiors conformen un gran atri central que garanteix una òptima qualitat de llum natural a totes les plantes. Una estructura de formigó amb molta inèrcia tèrmica col·labora directament amb el confort passiu de l’edifici.

Pell exterior bioclimàtica

La façana exterior de l’edifici compta amb una “pell bioclimàtica”, un sistema comparable al d’un hivernacle agrícola que regula, mitjançant obertures i tancaments automàtics, la captació de radiació solar i la ventilació. La pell exterior s’adapta automàticament, obrint-se o tancant-se, en funció de la temperatura, la humitat, el vent i la radiació solar exteriors, per aconseguir en cada moment les millors condicions bioclimàtiques a l’interior. S’aconsegueix d’aquesta manera un espai intermedi amb una temperatura entre els 16º i els 30ºC, que fa de coixí tèrmic i ajuda a mantenir una temperatura de confort als espais de treball i habitables, tot reduint la demanda energètica i millorant la temperatura a l’interior de manera totalment natural. Aquests espais estan enjardinats amb espècies adequades a cada lloc, de tal manera que afavoreixen l’entrada de la natura a l’interior de l’edifici alhora que ajuden a regular la humitat.

Els espais de treball són a l’interior d’aquesta zona amb clima millorat, aïllats en estructures tancades, del tipus “caixes de fusta”, que acaben de proporcionar les condicions de confort.

El sistema de control de l’edifici s’ha programat de manera que tant la pell bioclimàtica, les finestres dels despatxos, com tots els sistemes actius de climatització estan coordinats per prioritzar el funcionament passiu i per minimitzar l’ús d’energies no renovables. Un complex sistema de control informàtic automatitzat processa i gestiona les dades per optimitzar el confort i la despesa d’energia. L’edifici aprofita tot el contacte amb el terreny de les seves dues plantes soterrades, per tal de preclimatitzar les renovacions d’aire de l’edifici, compta amb sistemes de geotèrmia que aprofiten la temperatura sota terra i, per donar suport als sistemes passius en moments punta, es disposa d’una màquina refredadora amb compressor de levitació magnètica d’alta eficiència. Gràcies a aquests elements, l’edifici ha aconseguit la certificació energètica amb una qualificació d’etiqueta A, amb un estalvi de fins al 62% del consum que seria habitual en un edifici convencional similar.

Reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable

L’edifici té en compte tot el cicle de l’aigua per tal d’optimitzar la demanda i el consum a partir de la reutilització de les aigües pluvials, grises, grogues i negres. D’aquesta manera, s’assoleix una reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable respecte d’un edifici convencional similar. S’empren elements molt eficients com urinaris secs, inodors de baix cabal, aixetes amb airejadors i detecció d’obertura, o xerojardineria. Es recull l’aigua de pluja de la coberta de l’edifici, de l’espai pavimentat i de l’edifici veí per aprofitar-la: una part pel reg i la resta, després de passar per un procés d’ultrafiltració i desinfecció, per al rentavaixelles i els lavabos. Les aigües grises es regeneren i es fan servir com a aigua de descàrrega dels inodors. Les aigües residuals es tracten amb fitodepuració i s’aprofita la fracció sòlida per a compostatge.

Reducció de l’impacte ambiental dels materials de construcció

Per tal de disminuir la demanda de material de construcció s’ha evitat els cel-rasos i els terres tècnics, i s’ha emprat solucions constructives i materials de menor motxilla ecològica, menor despesa d’energia i una quantitat més baixa d’emissions tant en el moment de producció com de residus. En l’elecció dels materials s’ha optat per una estructura mineral de molta inèrcia tèrmica i de llarga vida útil combinada amb materials de baix impacte ambiental, tot prioritzant l’ús de materials d’origen orgànic o reciclat i mitjançant sistemes constructius en sec reversibles i reutilitzables. Les terres procedents de l’excavació s’han resituat a l’entorn de l’edifici, tot aprofitant així els recursos del lloc.

Vídeo de l'edifici ICTA-UAB (4m 20s)

Fotografies de l'edifici ICTA-UAB
Edifici ICTA-UAB: Façana porta principal Edifici ICTA-UAB: Interior central (1) Edifici ICTA-UAB: Interior central (1)
Edifici ICTA-UAB: Interior zona descans Edifici ICTA-UAB: Coberta-Hivernacle Edifici ICTA-UAB: Laboratoris
Edifici ICTA-UAB: Coberta-Hivernacle Edifici ICTA-UAB: Exterior Edifici ICTA-UAB: Vista aèria
Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.