L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Esdeveniments
MdM Seminar Series: "Climate change from the margin: intersecting inequities in adaptation to climate change in the West African Sahel", by Houria Djoudi

Data: 2020-01-15

MdM Seminar Series

 

Title: "Climate change from the margin: intersecting inequities in adaptation to climate change in the West African Sahel"
 

Speaker: Houria Djoudi, Center for International Forestry Research


Date: Wednesday, January 15th 2020
Time: 12.30 h
Venue: Room Z/022- Z/023 ICTA-UAB


People and species living in drylands have adapted over millennia to cope with extreme climatic variability. Diverse human populations in the drylands have created behavioural dynamics and social relations that enable reciprocity and mutual responsibility to use highly variable resources. For instance, mobility is a complex socio-ecological mechanism that relies on highly fine-tuned rules and norms to build the strategic exploitation of sporadic water and pastoral resources in an ecosystem characterised by high spatial and temporal climate variability. It allows different social groups to mutually manage and share resources through long-term traditional, negotiated tenure agreements, rights and responsibilities. Mobility is rooted in a broader governance system, and it’s central to the identity of mobile pastoralists. While considerable attention and resources have been made available for the humid tropical forests, there has been a lack of comparable sustained attention on drylands. Local knowledge systems in drylands, the adaptive alliances woven through the coexistences of multiple identities and visions to manage and negotiate the landscape and the future are precious human experiences and knowledge systems, yet they sit on the periphery of the climate change agenda. Furthermore, within and outside the drylands the repertoire of marginalisation in the climate change debate includes those of major groups without social power, women, pastoralists and poor farmers.

Taking deliberately an opposite approach – focusing on climate change from the margin – this presentation will use case studies the West African Sahel to illustrate the profound socio-ecological interactions and environmental and sociological shift happening within drylands systems.  

The analytical approach used in the case studies aligns with theories on gender and climate change to include social differentiation. It relies on intersectionality as a tool to bring together existing concepts (e.g.  vulnerability, adaptive capacity) to critically assess and enrich both common climate change and gender debates and theories. Using an intersectionality approach unveils emancipatory pathways and challenges the dominated narratives on vulnerability research. Through the examination of the intersecting factors and conditions by which power is not only produced, reproduced but also actively resisted, intersectionality calls for a more complex approach to address the system that creates power differentials, rather than the symptoms of it.

Bio
Dr. Houria Djoudi is Senior Scientist at the Center for International Forestry Research (CIFOR), Bogor, Indonesia, since 2011. Houria has PhD in Agriculture (University of Giessen, Germany), with specialization in Pastoralism and rangeland management.
Houria’s work focus in socio-ecological systems analysis particularly linking environmental and institutional changes and policy processes, including multi-scale dynamics. Houria has 20 years of work experience in understanding human and ecosystem interaction in different socio-ecological systems in North and West Africa and Central and South-East Asia. Houria’s work has a strong focus on the gendered dimensions of natural resources management and the questions of equity access and rights. In her position at CIFOR Houria’ s work focusses on climate change adaptation, vulnerability analysis and the linkages between adaptation and mitigation. She spent several years of her work at CIFOR based in Mali and Burkina Faso where she conducted several research projects related to Ecosystem based Adaptation, as well as analyzing gender and climate change adaptation. She has sound competencies in quantitative and qualitative research methods as well as participatory approaches, particularly applied to questions of linkages and feedbacks in socio-ecological systems.

Before, working with CIFOR Houria worked in several development projects with the German cooperation (Deutsche Gesellschaft für Internationale Zusammenarbeit, GIZ) in Algeria and in Morocco. Her work in those projects was focused on the sustainability of natural resource management particularly forest and rangelands as well as the improvement of livelihoods of small holders (including pastoralists) in marginalized and mountainous areas in Algeria and Morocco.
 

Activitats ICTA