La investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba rep un ERC Consolidator Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles angleses, «European Research Council») ha anunciat els 291 guanyadors de la seva convocatòria de subvencions de consolidació.

L’ICTA-UAB rep un Erasmus + per a un projecte sobre educació i recerca a les reserves de la biosfera

Per primera vegada en la seva història, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat distingit amb prop d'1 milió d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa de finançament Erasmus+.

L’ICTA-UAB contribueix a tendir ponts entre ciència i societat al 100xCiencia.3

L'ICTA-UAB va estar present en el 100xCiencia.3 "Tendint ponts entre ciència i societat", l'esdeveniment anual de l'Aliança SOMMa que va tenir lloc el passat 15 de novembre al CNIO de Madrid.

Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.

Les pesqueres artesanals cogestionades afavoreixen millores socials i ecològiques

El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies.

L'ICTA-UAB dissenyarà una estratègia de prevenció d'incendis forestals per al Montseny de forma participativa i consensuada

Científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) dissenyaran una estratègia de prevenció d'incendis forestals a la Reserva de la Biosfera del Montseny elaborada de manera consensuada mitjançant un procés de participació ciutadana.

Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Les millores sense restriccions en tecnologia pesquera amenacen el futur del peix i el marisc salvatge

Data: 2017-03-27

Fish and fishing in the sea - Eric Galbraith

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB Eric Galbraith mostra que la millora futura de la tecnologia pesquera representa una amenaça per a la pesca global que podria ser major que el canvi climàtic.Els resultats suggereixen que recentment es podria haver superat el pic màxim de captura mundial, però indica que els nivells actuals podrien mantenir-se si s'introduïssin millores en la regulació pesquera.

La sobrepesca és un dels molts problemes ambientals que els científics creuen que es veuran agreujats pel canvi climàtic. Un nou estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) publicat avui a Nature Communications confirma que el canvi climàtic representa una gran amenaça per a la pesca mundial, però posa en evidència que la millora continuada de la tecnologia pesquera podria representar una amenaça encara més gran.

L'estudi científic dels problemes ambientals de gran escala, com la pesca global, acostuma a estar dividit entre els científics naturals, que estudien els aspectes físics, químics o biològics, i els científics socials, que analitzen la dimensió humana. Aquest nou estudi inclou tant els aspectes naturals com els socials, interactuant al llarg del temps, connectats amb l'estructura d'un model de circulació general (GCM). D'aquesta manera, els autors han pogut calcular com els factors climàtics, econòmics i tecnològics se sumen a escala global, quan són observats durant moltes dècades.

"Els problemes ambientals són sempre complicats" indica Eric Galbraith, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi. "Això pot fer que sigui difícil veure, des d'una perspectiva local, què podem predir sobre ells i què significarà per a les persones a llarg termini. Com a conseqüència, la gent sovint o sent por o simplement decideix ignorar aquests problemes. El nostre enfocament se centra en el que podem predir raonablement bé, i adopta una perspectiva global perquè puguem veure detalls locals del passat".

La investigació utilitza un nou model d'ecosistema biofísic, basat en principis metabòlics simples i meticulosament limitat als registres de captura de peixos proporcionats pels governs de tot el món. Es considera que l'activitat pesquera té lloc allà on hi hagi suficients peixos per fer-ho d'una manera rendible, segons el preu que els pescadors reben pel peix i el cost de l'activitat. L'èxit de les operacions pesqueres pel que fa a la captura depèn de la tecnologia utilitzada pels pescadors.

"Quan vam reunir totes les equacions per al model i les vam comparar amb les dades, ens va cridar l'atenció que els avenços en la tecnologia pesquera són la millor explicació a l'increment històric de les captures de peixos al segle XX", indica David Carozza, coautor de l'estudi i investigador de la Universitat del Quebec a Montreal. "Els preus històrics del peix van ser notablement estables, de manera que és poc probable que aquesta sigui la causa, però investigacions prèvies sí que mostren que hi va haver una millora enorme en l'eficiència de la pesca".

El resultat de la millora constant de la tecnologia en la pesca mundial reprodueix una història ben coneguda pels responsables de les pesqueres. En un primer moment les captures augmenten ja que els pescadors extreuen una quantitat cada vegada més gran del peix existent. Però en un determinat moment, la població restant es torna tan escassa que ja no pot reproduir-se a la mateixa velocitat a la qual és capturada, de manera que la captura de pesca arriba a un pic per començar després a disminuir. A partir d'aquest moment, la pesca queda estancada amb un excés de pescadors i vaixells de pesca -acumulats durant els anys de bonança- de manera que, juntament amb una tecnologia en creixement continuat, es veu abocada al col·lapse.

"La pesca mundial és simplement la suma de moltes pesqueries individuals, i els nostres resultats suggereixen que podríem haver superat recentment el pic màxim en la captura mundial", explica Daniele Bianchi, coautor de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. "Per tant, tot i que hi ha algunes excepcions locals, el panorama general és que les novetats en tecnologia pesquera significaran menys peix i marisc salvatge per al consum humà si no es realitzen millores en la regulació de la pesca".

Es tracta del primer estudi que avalua l'impacte que el futur increment de la tecnologia podria tenir sobre la pesca a escala global. "Encara que moltes persones són conscients que la tecnologia va ser un factor important en l'esgotament de les pesqueres en el passat, no ocupa ara un primer pla a les discussions sobre els riscos futurs", argumenta Galbraith. "No hi ha motius per pensar que de sobte es deixarà d'innovar o que les tecnologies existents deixaran d'estendre's a aquelles zones del món on encara no han arribat. Així doncs, és bastant probable que aquesta tendència històrica continuï".

No obstant això, les notícies no són del tot dolentes. L'estudi també demostra que, fins i tot amb el pitjor escenari d'emissions de CO2, les captures mundials de peixos podrien mantenir-se a nivells actuals al llarg del segle XXI, si s'atura la pesca excessiva. "Les noves tecnologies són una espasa de doble fulla", diu Galbraith. "Sí, poden empitjorar les coses en permetre'ns capturar massa peix. Però al mateix temps, coses com el seguiment de vaixells pesquers mitjançant satèl·lit i el rastreig genètic de peixos, poden ajudar a la regulació. És un desafiament continu per a la societat controlar el potencial de destrucció que sorgeix de les noves tecnologies, i donar-los un ús constructiu".

Article de referència
E. D. Galbraith, D. A. Carozza and D. Bianchi. A coupled human-Earth model perspective on long-term trends in the global marine fishery, Nature Communications.

DOI: http://dx.doi.org/10.1038/ncomms14884

Activitats ICTA