Empoderant les dones contra la pobresa energètica a la Mediterrània

Un projecte internacional liderat per l'ICTA-UAB, Enginyeria sense Fronteres Catalunya i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) contribueix a abordar els problemes de subministrament energètic en 1.500 llars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La pesca podria alleujar una emergència alimentària mundial en casos extrems

Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB defensa que, si es gestiona de manera sostenible amb anticipació, la pesca podria pal·liar situacions d'escassetat alimentària fins i tot després d'un conflicte nuclear.

La lluita contra el greu deteriorament de la natura requereix d'objectius múltiples i ambiciosos

Investigadors del BC3, l’ICTA-UAB i la Universitat de La Laguna avaluen els criteris del Conveni sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides.

Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
L’EJAtlas arriba als 2.100 casos d'estudi de conflictes socioambientals al món

Data: 2017-05-03

EJAtlas- 2.000 casos

 

L'Atles de Justícia Ambiental (EJAtlas), creat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), compta en l'actualitat amb 2.100 casos de conflictes ecològic-distributius identificats en diferents indrets del món. Aquesta iniciativa, que també podria anomenar-se atles d'injustícies i conflictes socioambientals, està incrementant en l'actualitat el total de conflictes registrats a la Xina, Bangla Desh, el Pakistan, Indonèsia, Egipte, Etiòpia, República Democràtica del Congo, grans països que fins ara no comptaven amb col·laboradors locals.

El país amb major nombre de conflictes a l'atles és l'Índia. L’EJAtlas està codirigit a l'ICTA-UAB des del seu inici en 2012 per Leah Temper i Joan Martínez-Alier, i coordinat per Daniela De Bene. Té com a finalitat registrar els conflictes socioambientals que es produeixen. El professor Martinez-Alier va rebre al 2016 un Advanced Grant de dos milions d'euros del Consell Europeu de Recerca (European Research Council) per continuar la iniciativa en 2016-21. Això permet ampliar l'anterior projecte EJOLT (Environmental Justice Organizations, Liabilities and Trade) amb aquest nou projecte denominat EnvJustice (http://www.envjustice.org), A Global Movement for Environmental Justice: The EJAtlas. L'atles compta així mateix amb l'important suport del projecte Acknowl-EJ (2016-18) (http://acknowlej.org/), Academic-Activist Co-Produced Knowledge for Environmental Justice, dirigit per la Dra. Leah Temper a l’ICTA- UAB.

"Quants conflictes ecològic-distributius hi ha al món? Això no ho sap ningú, sens dubte moltíssims", indica Joan Martínez-Alier. L’EJAtlas intenta aplegar els més rellevants, els més significatius dels últims vint o trenta anys a través d'una metodologia de col·laboració entre acadèmics i activistes explicada a la publicació de Leah Temper, D. Del Bene i J. Martinez-Alier (2015), Mapping the frontiers and front lines of global environmental justice: the EJAtlas. Journal of Political Ecology 22: 255-278 (http://jpe.library.arizona.edu/volume_22/Temper.pdf).

Els casos identificats s'incorporen a l'atles interactiu (www.ejatlas.org) mitjançant una fitxa informativa d'unes 5 o 6 pàgines per a cada un d'ells. Així mateix, aquest inventari mundial permet crear diferents mapes a partir d'una àmplia gamma de filtres que, entre altres coses, faciliten una visualització clara de quins són aquells classificats com de major gravetat. Martínez-Alier destaca que un dels indicadors del nivell de gravetat dels conflictes ambientals és que les vides de les persones hagin estat vulnerades ja sigui per l'impacte ambiental, és a dir per la contaminació o altres danys produïts per un projecte, o per l’assassinat d'activistes que es manifesten en contra d'un projecte determinat. Aquest va ser per exemple el cas de les ecologistes Teresina Navacilla i Gloria Capitán en sengles casos a les Filipines el 2016, o el de l'hondurenya Berta Càceres assassinada també en 2016 després de lluitar contra la construcció d'una central hidroelèctrica al Riu Gualcarque, una font vital per a la supervivència dels indígenes Lenca de la zona.

De moment s'han identificat uns 260 casos, és a dir una mica més d'un 12% dels registrats, en els quals han mort "defensors ambientals" (una o més persones en cada cas). La majoria es concentren a Amèrica Llatina així com a Àsia del Sud i Sud-est, segons la informació de l’EJAtlas. No obstant això, Martínez-Alier destaca que aquestes dades són parcials ja que l'atles encara no disposa de suficient informació d'altres zones en què és més que probable que hagin succeït morts similars. De la mateixa manera, l'atles permet identificar els casos considerats d'èxit, en què la lluita contra un projecte d'inversió (una mina, una represa, una plantació de palma d'oli, una incineradora...) va ser positiva o en què judicial o administrativament l'estat ha implementat regulacions eficaces per desestimular la realització de projectes similars. El mapa recull uns 360 casos d'èxit, el que correspon a un 17% del total, la major part dels quals es troben a Amèrica del Sud, amb 95 casos, seguit per Europa Occidental amb 55 casos d'èxit.

El codirector del projecte ha indicat que el fracking del gas -activitat que consisteix en l'extracció de gas natural de jaciments no convencionals- és un dels temes nous, dels quals amb prou feines es parlava quan l’EJAtlas va ser presentat en públic per primera vegada al març de 2014 amb un total de 920 conflictes. "L'augment i els canvis en el metabolisme social (els fluxos d'energia i materials en l'economia) són les causes principals dels conflictes". També destaquen els conflictes per l'extracció de sorra de platges per a l'obtenció de minerals com ilmenita (matèria primera per al titani), el rútil i el zirconi. Hi ha diversos conflictes d'aquest tipus registrats a Madagascar, Sud-àfrica i a Tamil Nadu a l'Índia, i sens dubte apareixeran altres. És un tema que ell mateix desconeixia el 2012.

Hi ha també nous casos en què l'oposició contra mineria i crema de carbó o l'extracció de petroli o gas es vincula no només amb amenaces locals a la qualitat de l'ambient i especialment de l'aigua, sinó al canvi climàtic per excessives emissions de diòxid de carboni per la combustió d'aquests materials. Per exemple el moviment Ende Gelände a Alemanya es manifesta contra la mineria de lignit que es crema en centrals termo-elèctriques i al mateix temps contra el canvi climàtic. Ells fan invasions simbòliques i pacífiques de les mines de lignit a prop de Colònia i de Berlín. A les fitxes de l’EJAltas s'inclouen apartats amb els noms i característiques d'aquests actors socials, i els valors i els "repertoris d'acció col·lectiva" que despleguen. També consten els noms de les empreses privades o públiques, el que permet fer anàlisis de xarxes ("network analysis"). Per exemple, en els conflictes recents d'Àfrica i Amèrica Llatina veiem aparèixer empreses xineses cada vegada més.

Situació socioambiental d'Espanya
A Espanya, l’EJAtlas ha recopilat fins al moment 55 conflictes ambientals, alguna informació dels quals ha estat facilitada per Ecologistes en Acció o altres organitzacions ambientalistes. L’EJAtlas permet fer anàlisi per territoris estatals, però la informació que conté resulta fins i tot més interessant per a estudis temàtics transversals. S'han presentat ja alguns mapes temàtics per a tot el món. En qualsevol cas, a Espanya hi ha conflictes ambientals de tota mena però a diferència de Sud-amèrica, la majoria d'ells no són de mineria ni extracció de combustibles fòssils ni de desforestació o acaparament de terres sinó d'evacuació de residus (com les cimenteres que cremen escombraries) o estan relacionats amb infraestructures d'obres públiques i de turisme així com amb les centrals nuclears. Aquest últim tipus de conflicte torna a tenir un punt d'auge a tot Europa trenta o quaranta anys després dels conflictes que hi va haver sobre la seva construcció, ja que a l'estar envellides "a mesura que passen els anys el risc d'accident en aquestes centrals nuclears és cada vegada més gran, però són els interessos econòmics de les empreses els que no permeten el seu tancament definitiu. És el cas de Garoña i també de la central nuclear d'Almaraz, a Extremadura, que desperta molts recels a Portugal". Aquesta problemàtica passa també en altres indrets del món i especialment al Japó, on moltíssimes persones es pronuncien en contra a la reobertura de les gairebé cinquanta centrals nuclears aturades després de l'accident que va succeir en 2011 a Fukushima.

Futur de l’EJAtlas
Està previst que s'afegeixin uns 350 nous casos a l'any ( "la mitjana és un al dia") i també es revisaran les fitxes d'alguns ja antics però que continuen actius. L’EJAtlas creixerà geogràfica i temàticament fins arribar, almenys, a uns 3.000 casos. És ja un instrument molt útil per a la investigació, del qual sortiran molts articles acadèmics, reportatges periodístics, tesis doctorals i llibres. Un dels primers articles es va titular "Is there a global environmental justice movement?", per J. Martinez-Alier, Leah Temper, D. Del Bene, A. Scheidel (2016), J. of Peasant Studies, 43 (3) : 731-755. Està en preparació avançada una secció especial de la revista Sustainability Science amb vuit a deu articles basats en l’EJAtlas. En paraules de Martínez-Alier, "l’EJAtlas és un projecte que ha de seguir deu o quinze anys més a l'ICTA-UAB, molt més enllà de la meva vida activa. Permet realitzar estudis d'ecologia política comparada, qualitativa i quantitativa, amb temes territorials i transversals i al mateix temps funciona també com un suport per a contribuir al moviment global de justícia ambiental que tants grups ecologistes de diferents llocs del món porten endavant". Afirma a més que aquesta iniciativa no només respon als esforços dels qui treballen en l’EJAtlas des de l’ICTA-UAB, sinó també de més de 100 col·laboradors ubicats en diferents parts del món.

Entre els nombrosos temes "transversals" es troba l'estudi dels moviments de pescadors artesanals al món, el suport de moviments sindicals o de moviments religiosos (cristians, budistes o altres) en conflictes ambientals, la integració de lluites agraristes i lluites ecologistes, els diversos tipus de conflictes urbans de justícia ambiental, els moviments locals i internacionals contra represes, els moviments per la salut de pobles perjudicats per agro-químics, els moviments en defensa dels manglars i zones costaneres. D'altra banda, és interessant estudiar internacionalment les manifestacions culturals d'aquest moviment global de justícia ambiental a través de l'EJAtlas que recull fotografies, lemes de les pancartes en molt diversos idiomes (com ara, "les plantacions no són boscos", "parem de fumigar" o "l'aigua val més que l'or"), també articles de premsa, documentals i cançons. Per exemple, T.M. Krishna cantant en defensa dels "comuns" (the Poromboke land) al Ennore Creek al nord de Chennai (https://www.youtube.com/watch?v=82jFyeV5AHM). Això constitueix el variat vocabulari de la justícia ambiental.

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.