La investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba rep un ERC Consolidator Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles angleses, «European Research Council») ha anunciat els 291 guanyadors de la seva convocatòria de subvencions de consolidació.

L’ICTA-UAB rep un Erasmus + per a un projecte sobre educació i recerca a les reserves de la biosfera

Per primera vegada en la seva història, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat distingit amb prop d'1 milió d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa de finançament Erasmus+.

L’ICTA-UAB contribueix a tendir ponts entre ciència i societat al 100xCiencia.3

L'ICTA-UAB va estar present en el 100xCiencia.3 "Tendint ponts entre ciència i societat", l'esdeveniment anual de l'Aliança SOMMa que va tenir lloc el passat 15 de novembre al CNIO de Madrid.

Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.

Les pesqueres artesanals cogestionades afavoreixen millores socials i ecològiques

El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies.

L'ICTA-UAB dissenyarà una estratègia de prevenció d'incendis forestals per al Montseny de forma participativa i consensuada

Científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) dissenyaran una estratègia de prevenció d'incendis forestals a la Reserva de la Biosfera del Montseny elaborada de manera consensuada mitjançant un procés de participació ciutadana.

Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

L'ICTA-UAB ofereix el primer màster en “Ecologia Política. Decreixement i Justícia Ambiental”

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) posa en marxa el màster en “Ecologia Política.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Més de 120 investigadors de l'ICTA-UAB aborden en un simposi els reptes ambientals, i especialment els derivats del canvi global i...

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) va acollir els passats dies 16 i 17 de maig el seu 1er Simposi de Primavera en què abordà alguns dels principals reptes ambientals i de sostenibilitat.

La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB.

Les poblacions indígenes de l'Amazones cacen i consumeixen animals que s'alimenten en zones contaminades per abocaments petroliers

Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB demostra que les principals espècies que cacen els indígenes de la selva amazònica del Perú ingereixen aigua i terra contaminades per hidrocarburs i metalls pesats.

La app Planttes alerta del risc d’al·lèrgia als diferents carrers de les ciutats

La App Planttes és una eina de ciència ciutadana que emplaça als usuaris a identificar i ubicar sobre al mapa la presència de plantes al·lergèniques i a indicar-ne l’estat fenològic.

Èxits de l’ICTA-UAB: cinc projectes ERC en dos anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut cinc ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en dos anys, el que suposa aproximadament el 10% dels ajuts d’aquesta institució atorgats a Catalunya durant el període de finals del 2015 a finals del 2017. Aquests cinc projectes suposaran la contractació de més de 30 investigadors doctorals i postdoctorals.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Data: 2018-03-19

Canvi climàtic amenaça les reserves de carboni més grans del planeta


Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB. 

La pèrdua de les praderies marines hauria suposat l’alliberament a l’atmosfera de 9 milions de tones mètriques de CO2 que es trobaven segrestades.

A l'estiu de 2010-2011 Austràlia Occidental va experimentar una onada de calor marina sense precedents que va elevar la temperatura de l'aigua entre 2 i 4 °C per sobre de la mitjana durant més de 2 mesos provocant la defoliació de la Amphibolis antarctica, la fanerògama marina dominant a la icònica badia de Shark Bay, Patrimoni de la Humanitat. Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb científics d'Austràlia, Espanya, Malàisia, els Estats Units i el Regne d'Aràbia Saudita, alerten sobre les importants emissions de diòxid de carboni (CO2) provocades per la pèrdua d’aquestes praderies de fanerògames marines (també conegudes com herbassars) després d’aquest esdeveniment climàtic a la badia de Shark Bay, un dels ecosistemes de praderies marines més grans del món.

Durant els tres anys posteriors a l'esdeveniment, la pèrdua de les praderies marines a Shark Bay hauria alliberat fins a 9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Aquesta quantitat equival aproximadament a la producció anual de CO2 de 800.000 llars, dues centrals elèctriques de carbó o 1.600.000 automòbils durant 12 mesos. Potencialment, va fer augmentar les emissions anuals estimades pels canvis d'usos del sòl a Austràlia fins a un 21%.

La investigació liderada per l'ICTA-UAB i la Edith Cowan University (ECU) i publicada a Nature Climate Change ha estimat que les praderies de fanerògames marines de Shark Bay contenen una de les majors reserves de carboni que es registren en ecosistemes d'aquest tipus, degut a la seva gran extensió, i contenen fins a l'1,3% de tot de carboni orgànic segrestat en els herbassars de tot el món.

Investigadors col·laboradors del Departament de Biodiversitat, conservació i Atraccions d’Austràlia Occidental van cartografiar l'extensió de praderies marines en un 78% del parc marí dins la zona de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2014, i van trobar que l'extensió d'herbassars s'havia reduït en un 22% en comparació amb cartografies de 2002. Això equival a una pèrdua de 1.000 km2 d'herbassars que ocuparien 10 vegades la superfície de Barcelona ciutat.

"Les pèrdues generalitzades l'estiu de 2010/11 no tenen precedents. A banda d'una pèrdua neta en extensió, les praderies supervivents van veure reduïda la seva densitat. L'àrea de praderies denses va passar del 72% el 2002, al 46% el 2014" explica l'Ariane Arias-Ortiz, doctorand a l' ICTA-UAB i primera autora del treball.

"Això és significatiu, perquè les praderies marines són embornals de CO2. Absorbeixen i emmagatzemen CO2 en els sòls on creixen i a la seva massa vegetal, aquest procés es coneix com a biosegrest. El carboni que és emmagatzemat als sòls potencialment romandrà allà durant milers d'anys, sempre que aquestes praderies no es degradin", explica el professor Pere Masqué, coautor de l’estudi i investigador del ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB.

El Dr. Oscar Serrano, investigador de l'ECU i també coautor de l'estudi, explica que “quan es produeix un esdeveniment com el de Shark Bay, no tan sols es perden les praderies com a embornals de CO2, sinó que el carboni acumulat durant milers d’anys s'allibera a l'atmosfera en forma de CO2 durant la descomposició de la matèria orgànica emmagatzemada als sòls de les praderies".

"Tot i que les praderies marines són susceptibles a la restauració, sens dubte el que hauríem d’evitar és la pèrdua d’aquestes des de l'inici, ja que les emissions de CO2 degudes a la degradació d’aquests ecosistemes superen en escreix la capacitat de segrest de carboni de les praderies intactes", conclou Ariane Arias-Ortiz.

"Amb l’augment en la freqüència i la intensitat d’esdeveniments climàtic extrems sota un escenari de canvi global, la permanència d’aquestes reserves de carboni es veu compromesa, emfatitzant encara més la importància de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de la necessita d’implementar estratègies de conservació per evitar retroalimentacions climàtiques adverses", indica.
Per dur a terme l’estudi, els investigadors van mostrejar in situ 50 praderies i van modelitzar la pèrdua de carboni del sòl després de l'esdeveniment per poder estimar les possibles emissions de CO2. 

Anticipem-nos a esdeveniments climàtics futurs
Mentre que el Pla de gestió de reserves marines de Shark Bay 1996-2006 ofereix protecció i solucions contra amenaces locals, com ara l'augment de la pesca i les aportacions de nutrients de la indústria, l'agricultura i el turisme, actualment no hi ha cap Pla per afrontar amenaces globals com futures onades de calor marines.

"Necessitem entendre millor com les praderies marines, especialment aquelles que viuen en zones amb risc d'estrès tèrmic, respondran a les amenaces provocades pel canvi global, directes o a través d'interaccions amb pressions locals", diu el professor Paul Lavery, investigador de l'ECU i també coautor. "Hem vist la rapidesa amb què es poden produir les pèrdues i, una vegada destruïdes les praderies, la capacitat de recuperació és limitada i lenta, i depèn en gran mesura de l'arribada de llavors o plàntules", afegeix.

Les accions per a futures catàstrofes podrien incloure l'eliminació de restes vegetals a l'aigua i platges per evitar el creixement d'algues i fitoplàncton que atenuen la llum i consumeixen l'oxigen de l'aigua. Si les praderies es perden, la restauració és també una alternativa i la seva efectivitat està sent estudiada actualment pel Prof. Kendrick de la University of Western Australia i coautor d’aquest estudi.

'A marine heat wave drives massive losses from the world’s largest seagrass carbon stocks’ is published in Nature Climate Change. https://www.nature.com/articles/s41558-018-0096-y

Activitats ICTA