La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

L'ICTA-UAB reuneix experts mundials en decreixement i justícia ambiental

L'ICTA-UAB organitza del 23 de juny al 5 de juliol la VIª Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

ERASMUS + Edu-BioMed: ICTA-UAB organitza tallers en les reserves de biosfera de Jabal Moussa i Shouf (Líban) dirigits a professors...

Des del proper 29 d'abril fins al 2 de maig, uns 40 professors i professionals d'institucions d'educació superior del Líban, Marroc, Espanya, França i Itàlia es reuniran en les dues Reserves de la Biosfera del Líban (Jabal Moussa i Shouf) per parlar sobre com millorar l'educació superior i la investigació acadèmica al Marroc i el Líban en el context de les Reserves de Biosfera Mediterrànies (BRs).

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Data: 2018-03-19

Canvi climàtic amenaça les reserves de carboni més grans del planeta


Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB. 

La pèrdua de les praderies marines hauria suposat l’alliberament a l’atmosfera de 9 milions de tones mètriques de CO2 que es trobaven segrestades.

A l'estiu de 2010-2011 Austràlia Occidental va experimentar una onada de calor marina sense precedents que va elevar la temperatura de l'aigua entre 2 i 4 °C per sobre de la mitjana durant més de 2 mesos provocant la defoliació de la Amphibolis antarctica, la fanerògama marina dominant a la icònica badia de Shark Bay, Patrimoni de la Humanitat. Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb científics d'Austràlia, Espanya, Malàisia, els Estats Units i el Regne d'Aràbia Saudita, alerten sobre les importants emissions de diòxid de carboni (CO2) provocades per la pèrdua d’aquestes praderies de fanerògames marines (també conegudes com herbassars) després d’aquest esdeveniment climàtic a la badia de Shark Bay, un dels ecosistemes de praderies marines més grans del món.

Durant els tres anys posteriors a l'esdeveniment, la pèrdua de les praderies marines a Shark Bay hauria alliberat fins a 9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Aquesta quantitat equival aproximadament a la producció anual de CO2 de 800.000 llars, dues centrals elèctriques de carbó o 1.600.000 automòbils durant 12 mesos. Potencialment, va fer augmentar les emissions anuals estimades pels canvis d'usos del sòl a Austràlia fins a un 21%.

La investigació liderada per l'ICTA-UAB i la Edith Cowan University (ECU) i publicada a Nature Climate Change ha estimat que les praderies de fanerògames marines de Shark Bay contenen una de les majors reserves de carboni que es registren en ecosistemes d'aquest tipus, degut a la seva gran extensió, i contenen fins a l'1,3% de tot de carboni orgànic segrestat en els herbassars de tot el món.

Investigadors col·laboradors del Departament de Biodiversitat, conservació i Atraccions d’Austràlia Occidental van cartografiar l'extensió de praderies marines en un 78% del parc marí dins la zona de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2014, i van trobar que l'extensió d'herbassars s'havia reduït en un 22% en comparació amb cartografies de 2002. Això equival a una pèrdua de 1.000 km2 d'herbassars que ocuparien 10 vegades la superfície de Barcelona ciutat.

"Les pèrdues generalitzades l'estiu de 2010/11 no tenen precedents. A banda d'una pèrdua neta en extensió, les praderies supervivents van veure reduïda la seva densitat. L'àrea de praderies denses va passar del 72% el 2002, al 46% el 2014" explica l'Ariane Arias-Ortiz, doctorand a l' ICTA-UAB i primera autora del treball.

"Això és significatiu, perquè les praderies marines són embornals de CO2. Absorbeixen i emmagatzemen CO2 en els sòls on creixen i a la seva massa vegetal, aquest procés es coneix com a biosegrest. El carboni que és emmagatzemat als sòls potencialment romandrà allà durant milers d'anys, sempre que aquestes praderies no es degradin", explica el professor Pere Masqué, coautor de l’estudi i investigador del ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB.

El Dr. Oscar Serrano, investigador de l'ECU i també coautor de l'estudi, explica que “quan es produeix un esdeveniment com el de Shark Bay, no tan sols es perden les praderies com a embornals de CO2, sinó que el carboni acumulat durant milers d’anys s'allibera a l'atmosfera en forma de CO2 durant la descomposició de la matèria orgànica emmagatzemada als sòls de les praderies".

"Tot i que les praderies marines són susceptibles a la restauració, sens dubte el que hauríem d’evitar és la pèrdua d’aquestes des de l'inici, ja que les emissions de CO2 degudes a la degradació d’aquests ecosistemes superen en escreix la capacitat de segrest de carboni de les praderies intactes", conclou Ariane Arias-Ortiz.

"Amb l’augment en la freqüència i la intensitat d’esdeveniments climàtic extrems sota un escenari de canvi global, la permanència d’aquestes reserves de carboni es veu compromesa, emfatitzant encara més la importància de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de la necessita d’implementar estratègies de conservació per evitar retroalimentacions climàtiques adverses", indica.
Per dur a terme l’estudi, els investigadors van mostrejar in situ 50 praderies i van modelitzar la pèrdua de carboni del sòl després de l'esdeveniment per poder estimar les possibles emissions de CO2. 

Anticipem-nos a esdeveniments climàtics futurs
Mentre que el Pla de gestió de reserves marines de Shark Bay 1996-2006 ofereix protecció i solucions contra amenaces locals, com ara l'augment de la pesca i les aportacions de nutrients de la indústria, l'agricultura i el turisme, actualment no hi ha cap Pla per afrontar amenaces globals com futures onades de calor marines.

"Necessitem entendre millor com les praderies marines, especialment aquelles que viuen en zones amb risc d'estrès tèrmic, respondran a les amenaces provocades pel canvi global, directes o a través d'interaccions amb pressions locals", diu el professor Paul Lavery, investigador de l'ECU i també coautor. "Hem vist la rapidesa amb què es poden produir les pèrdues i, una vegada destruïdes les praderies, la capacitat de recuperació és limitada i lenta, i depèn en gran mesura de l'arribada de llavors o plàntules", afegeix.

Les accions per a futures catàstrofes podrien incloure l'eliminació de restes vegetals a l'aigua i platges per evitar el creixement d'algues i fitoplàncton que atenuen la llum i consumeixen l'oxigen de l'aigua. Si les praderies es perden, la restauració és també una alternativa i la seva efectivitat està sent estudiada actualment pel Prof. Kendrick de la University of Western Australia i coautor d’aquest estudi.

'A marine heat wave drives massive losses from the world’s largest seagrass carbon stocks’ is published in Nature Climate Change. https://www.nature.com/articles/s41558-018-0096-y

Activitats ICTA