L’associació Amics de la UAB premia l’ICTA-UAB

L’ICTA-UAB rebrà un dels premis que l’associació Amics de la UAB lliura cada any en el marc de la Festa Amics UAB.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.
Notícies
El canvi climàtic amenaça les reserves de carboni de les praderies marines més grans del món

Data: 2018-03-19

Canvi climàtic amenaça les reserves de carboni més grans del planeta


Les praderies de fanerògames marines de Shark Bay, un punt clau pel segrest de carboni, pateixen pèrdues alarmants després d'una devastadora onada de calor marina, segons un estudi en què participen investigadors de l’ICTA-UAB. 

La pèrdua de les praderies marines hauria suposat l’alliberament a l’atmosfera de 9 milions de tones mètriques de CO2 que es trobaven segrestades.

A l'estiu de 2010-2011 Austràlia Occidental va experimentar una onada de calor marina sense precedents que va elevar la temperatura de l'aigua entre 2 i 4 °C per sobre de la mitjana durant més de 2 mesos provocant la defoliació de la Amphibolis antarctica, la fanerògama marina dominant a la icònica badia de Shark Bay, Patrimoni de la Humanitat. Investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb científics d'Austràlia, Espanya, Malàisia, els Estats Units i el Regne d'Aràbia Saudita, alerten sobre les importants emissions de diòxid de carboni (CO2) provocades per la pèrdua d’aquestes praderies de fanerògames marines (també conegudes com herbassars) després d’aquest esdeveniment climàtic a la badia de Shark Bay, un dels ecosistemes de praderies marines més grans del món.

Durant els tres anys posteriors a l'esdeveniment, la pèrdua de les praderies marines a Shark Bay hauria alliberat fins a 9 milions de tones mètriques de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Aquesta quantitat equival aproximadament a la producció anual de CO2 de 800.000 llars, dues centrals elèctriques de carbó o 1.600.000 automòbils durant 12 mesos. Potencialment, va fer augmentar les emissions anuals estimades pels canvis d'usos del sòl a Austràlia fins a un 21%.

La investigació liderada per l'ICTA-UAB i la Edith Cowan University (ECU) i publicada a Nature Climate Change ha estimat que les praderies de fanerògames marines de Shark Bay contenen una de les majors reserves de carboni que es registren en ecosistemes d'aquest tipus, degut a la seva gran extensió, i contenen fins a l'1,3% de tot de carboni orgànic segrestat en els herbassars de tot el món.

Investigadors col·laboradors del Departament de Biodiversitat, conservació i Atraccions d’Austràlia Occidental van cartografiar l'extensió de praderies marines en un 78% del parc marí dins la zona de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2014, i van trobar que l'extensió d'herbassars s'havia reduït en un 22% en comparació amb cartografies de 2002. Això equival a una pèrdua de 1.000 km2 d'herbassars que ocuparien 10 vegades la superfície de Barcelona ciutat.

"Les pèrdues generalitzades l'estiu de 2010/11 no tenen precedents. A banda d'una pèrdua neta en extensió, les praderies supervivents van veure reduïda la seva densitat. L'àrea de praderies denses va passar del 72% el 2002, al 46% el 2014" explica l'Ariane Arias-Ortiz, doctorand a l' ICTA-UAB i primera autora del treball.

"Això és significatiu, perquè les praderies marines són embornals de CO2. Absorbeixen i emmagatzemen CO2 en els sòls on creixen i a la seva massa vegetal, aquest procés es coneix com a biosegrest. El carboni que és emmagatzemat als sòls potencialment romandrà allà durant milers d'anys, sempre que aquestes praderies no es degradin", explica el professor Pere Masqué, coautor de l’estudi i investigador del ICTA-UAB i del Departament de Física de la UAB.

El Dr. Oscar Serrano, investigador de l'ECU i també coautor de l'estudi, explica que “quan es produeix un esdeveniment com el de Shark Bay, no tan sols es perden les praderies com a embornals de CO2, sinó que el carboni acumulat durant milers d’anys s'allibera a l'atmosfera en forma de CO2 durant la descomposició de la matèria orgànica emmagatzemada als sòls de les praderies".

"Tot i que les praderies marines són susceptibles a la restauració, sens dubte el que hauríem d’evitar és la pèrdua d’aquestes des de l'inici, ja que les emissions de CO2 degudes a la degradació d’aquests ecosistemes superen en escreix la capacitat de segrest de carboni de les praderies intactes", conclou Ariane Arias-Ortiz.

"Amb l’augment en la freqüència i la intensitat d’esdeveniments climàtic extrems sota un escenari de canvi global, la permanència d’aquestes reserves de carboni es veu compromesa, emfatitzant encara més la importància de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i de la necessita d’implementar estratègies de conservació per evitar retroalimentacions climàtiques adverses", indica.
Per dur a terme l’estudi, els investigadors van mostrejar in situ 50 praderies i van modelitzar la pèrdua de carboni del sòl després de l'esdeveniment per poder estimar les possibles emissions de CO2. 

Anticipem-nos a esdeveniments climàtics futurs
Mentre que el Pla de gestió de reserves marines de Shark Bay 1996-2006 ofereix protecció i solucions contra amenaces locals, com ara l'augment de la pesca i les aportacions de nutrients de la indústria, l'agricultura i el turisme, actualment no hi ha cap Pla per afrontar amenaces globals com futures onades de calor marines.

"Necessitem entendre millor com les praderies marines, especialment aquelles que viuen en zones amb risc d'estrès tèrmic, respondran a les amenaces provocades pel canvi global, directes o a través d'interaccions amb pressions locals", diu el professor Paul Lavery, investigador de l'ECU i també coautor. "Hem vist la rapidesa amb què es poden produir les pèrdues i, una vegada destruïdes les praderies, la capacitat de recuperació és limitada i lenta, i depèn en gran mesura de l'arribada de llavors o plàntules", afegeix.

Les accions per a futures catàstrofes podrien incloure l'eliminació de restes vegetals a l'aigua i platges per evitar el creixement d'algues i fitoplàncton que atenuen la llum i consumeixen l'oxigen de l'aigua. Si les praderies es perden, la restauració és també una alternativa i la seva efectivitat està sent estudiada actualment pel Prof. Kendrick de la University of Western Australia i coautor d’aquest estudi.

'A marine heat wave drives massive losses from the world’s largest seagrass carbon stocks’ is published in Nature Climate Change. https://www.nature.com/articles/s41558-018-0096-y

Activitats ICTA