L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
La transició a una economia baixa en carboni requerirà més recursos renovables del que es creia

Data: 2018-05-04

Transición economía baja en carbono

 

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza les conseqüències en els estils de vida que tindrà la substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

Amb l'ús d'energies renovables previst, les societats disposarien d'entre un 24 i 31% menys d'energia neta per càpita.

La transició a una societat d'energia baixa en carboni requerirà una major quantitat de recursos renovables del que es pensava si es volen mantenir els actuals nivells de consum d'energia per càpita i els estils de vida. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi dut a terme pels investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Lewis King i Jeroen van den Bergh, publicat recentment a la revista Nature Energy.

Després de l'Acord de París 2015, s'han presentat diversos escenaris de transició energètica global. Si bé aquests tendeixen a analitzar-se en termes d'energia bruta, els investigadors consideren que per calcular les necessitats d'energia cal distingir entre energia bruta (energia total generada) i energia neta (l'energia generada menys l'energia invertida per produir-la). Especialment rellevant és el concepte de 'Retorn de la Inversió en Energia' (EROI) que fa referència a la quantitat d'energia útil produïda per cada unitat d'energia invertida en el procés d'obtenció d'aquesta energia. Com més baix sigui el EROI d'una font d'energia, més energia d'entrada es requereix per produir l'energia de sortida, el que resulta en una menor energia neta disponible per al consum. Segons precisen els autors, el carbó i la hidroelectricitat tenen EROI alts; l'energia nuclear, el petroli i el gas, un EROI mig, i l'energia solar i eòlica un EROI de mig a baix.

El nivell mitjà de EROI de l'energia és important per a les economies, el benestar i els estils de vida de la societat. Un cop satisfetes les necessitats d'energia per al consum bàsic com aliments i aigua, les economies amb una energia de EROI baix disposarien de menys de la meitat d'energia neta que les de EROI alt i, per tant, podrien destinar menys energia al consum i la producció de béns i serveis "no essencials". Això tindria implicacions significatives en els estils de vida de la societat i limitaria la seva capacitat d'invertir energia per aconseguir un creixement econòmic futur.

Per això, davant d'un escenari futur basat en les energies renovables (i de EROI més baix), els investigadors indiquen que és probable que l'energia neta per càpita disminueixi entre un 24% i un 31% respecte als nivells de 2014, a menys que es realitzin inversions substancials en eficiència energètica.

"Per mantenir l'energia neta per càpita en els nivells actuals, les fonts d'energia renovable haurien de créixer a una taxa dues o tres vegades major a la de les projeccions actuals", explica King. Els resultats indiquen també una priorització en l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, és a dir, primer el carbó, després el petroli i finalment el gas. Això es podria aconseguir mitjançant la implementació del preu de carboni, el que dissuadiria l'ús de carbó més que el petroli, i el petroli més que el gas.

Per millorar els estils de vida, els països amb baix EROI tenen tres opcions: augmentar la producció bruta d'energia, millorar l'eficiència energètica en producció i consum de béns i serveis, o millorar el EROI mitjana considerablement a través de millores tecnològiques i d'inversió en fonts d'energia amb major EROI. "El desafiament d'una transició ràpida cap a una energia baixa en carboni és per tant doble: mantenir-se dins del "pressupost de carboni" associat als objectius de canvi climàtic acordats (escalfament global per sota dels 2º C) mentre es continua generant la energia neta necessària per a una societat global ", comenta van den Bergh.

King i van den Bergh han desenvolupat un model EROI dinàmic per analitzar l'energia neta subministrada a la societat, considerant tant els costos operatius (de manteniment) com els d'inversió. Així mateix, proposen la creació d'un indicador de "Rendiment Energètic sobre el Carboni" (EROC), una mesura de l'energia neta per tona de CO2 (tCO2), per ajudar a maximitzar l'energia neta potencial del pressupost de carboni consistent en l'objectiu de 2º C. Això permetria la comparació del rendiment de diferents fonts d'energia sota la restricció de l'objectiu climàtic. Segons aquest nou indicador EROC, el petroli d'esquist i les sorres de quitrà són una molt mala elecció en termes de riscos climàtics, mentre que el gas natural amb CAC (captura i emmagatzematge de carboni) obté millors resultats, molt millor que el carbó amb CAC, i rendeix més de 10 vegades millor que el petroli d'esquist i les sorres de quitrà.

Més informació:
King, L.C., and van den Bergh J.C.J.M.  (2018). “Implications of net energy-return-on-investment for a low-carbon energy transition.” Nature Energy 3(4): 334-340 
(https://www-nature-com.vu-nl.idm.oclc.org/articles/s41560-018-0116-1).

Activitats ICTA