L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Data: 2018-05-30

Xylotrechus chinensis


Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Els municipis afectats inicien tractaments de control i tales d'arbres afectats que podrien causar danys personals a causa de la caiguda de branques.

Una nova espècie d'escarabat invasiu procedent del nord-est d'Àsia s'ha establert a Catalunya en forma de plaga provocant danys importants i la posterior mort de les moreres plantades en espais públics i privats. L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb l'Ajuntament de Barberà del Vallès, ha detectat i estudiat la presència des de 2014 de Xylotrechus chinensis, un escarabat de la família dels cerambícids, i alerta de l'important risc que s'estengui àmpliament per Europa.

Aquest insecte, que a primera vista sembla una vespa, ha estat denominat com 'Escarabat-vespa barrinador de les moreres' per l'investigador de l'ICTA-UAB i primer autor de l'estudi, Víctor Sarto i Monteys, procedeix del nord-est asiàtic (Xina, Corea , Japó i Taiwan), i hauria arribat a Catalunya no més tard de l'any 2012, probablement a l'interior de palets de fusta. Després s'hauria estès pels municipis barcelonins de Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet, afectant a data d'avui una superfície de 44 km2 i provocant un efecte devastador en les moreres. Això es deu al fet que les larves de l'insecte s'alimenten del floema (part externa viva de troncs i branques de l'arbre) interrompent el flux de la saba i per tant produint la mort de l'arbre. A més, quan es disposen a pupar, les larves barrinen el xilema (part interna dura de l'arbre), danyant la seva estructura i afavorint la caiguda de les branques afectades a la via pública, amb un important risc per a la seguretat ciutadana. En aquests municipis, l'afectació dels arbres arriba a assolir el 45%.

L'estudi alerta que segons estudis previs realitzats a Àsia, les larves del 'Escarabat-vespa barrinador de les moreres' podrien afectar també a arbres fruiters com les pomeres, pereres i les vinyes, "el que podria suposar un important impacte econòmic per al sector fructícola o vinícola del país". L'escarabat té un cos bastant gran d'entre 15-25 mm de longitud, les antenes són relativament curtes per ser un cerambícid, i estan àmpliament separades. Tant el seu estampat de color groc i negre, com la seva posició corporal i el brunzit que emeten quan se senten amenaçats fa que s'assemblin a una vespa. Hivernen com larves en les moreres i emergeixen com a adults al juliol. Són les larves les que s'alimenten de la fusta, danyant l'arbre. "Encara que els arbres afectats mostren un aspecte saludable aparent, el seu deteriorament pot ser avançat amb el risc que les branques puguin desplomar-se. Això és un risc important ja que les moreres s’acostumen a utilitzar per fer ombra en parcs i jardins infantils", indica.

L'estudi "A New Alien Invasive Longhorn Beetle, Xylotrechus chinensis (Cerambycidae), Is Infesting Mulberries in Catalonia (Spain)", publicat aquest mes a la revista científica Insects, descriu aspectes significatius de la vida, estacionalitat i capacitat reproductiva de l'insecte després d'un estudi minuciós d'exemplars en laboratori i de l'observació dels arbres afectats. Suggereix possibles mètodes de control per evitar la seva propagació. A més de la tala dels exemplars afectats, com s'està duent a terme aquests dies en els municipis afectats, Sarto i Monteys proposa l'aplicació de productes externs que dificulten la ovoposició de les femelles sobre l'escorça de les moreres, i la endoteràpia, consistent en la injecció d'una solució soluble d'insecticida en el xilema de l'arbre. L'insecticida seria així conduït fins al floema, del qual s'alimenten les larves, i els produiria la mort.

Activitats ICTA