Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
L'ICTA-UAB alerta d'una nova plaga invasora d'un escarabat asiàtic a Catalunya que acaba amb les moreres

Data: 2018-05-30

Xylotrechus chinensis


Un estudi de l'investigador de l'ICTA-UAB i del Departament d'Agricultura, Víctor Sarto i Monteys ha identificat a la província de Barcelona la presència d'una espècie procedent d'Àsia que es podria estendre cap a la resta d'Europa.

Els municipis afectats inicien tractaments de control i tales d'arbres afectats que podrien causar danys personals a causa de la caiguda de branques.

Una nova espècie d'escarabat invasiu procedent del nord-est d'Àsia s'ha establert a Catalunya en forma de plaga provocant danys importants i la posterior mort de les moreres plantades en espais públics i privats. L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), en col·laboració amb l'Ajuntament de Barberà del Vallès, ha detectat i estudiat la presència des de 2014 de Xylotrechus chinensis, un escarabat de la família dels cerambícids, i alerta de l'important risc que s'estengui àmpliament per Europa.

Aquest insecte, que a primera vista sembla una vespa, ha estat denominat com 'Escarabat-vespa barrinador de les moreres' per l'investigador de l'ICTA-UAB i primer autor de l'estudi, Víctor Sarto i Monteys, procedeix del nord-est asiàtic (Xina, Corea , Japó i Taiwan), i hauria arribat a Catalunya no més tard de l'any 2012, probablement a l'interior de palets de fusta. Després s'hauria estès pels municipis barcelonins de Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet, afectant a data d'avui una superfície de 44 km2 i provocant un efecte devastador en les moreres. Això es deu al fet que les larves de l'insecte s'alimenten del floema (part externa viva de troncs i branques de l'arbre) interrompent el flux de la saba i per tant produint la mort de l'arbre. A més, quan es disposen a pupar, les larves barrinen el xilema (part interna dura de l'arbre), danyant la seva estructura i afavorint la caiguda de les branques afectades a la via pública, amb un important risc per a la seguretat ciutadana. En aquests municipis, l'afectació dels arbres arriba a assolir el 45%.

L'estudi alerta que segons estudis previs realitzats a Àsia, les larves del 'Escarabat-vespa barrinador de les moreres' podrien afectar també a arbres fruiters com les pomeres, pereres i les vinyes, "el que podria suposar un important impacte econòmic per al sector fructícola o vinícola del país". L'escarabat té un cos bastant gran d'entre 15-25 mm de longitud, les antenes són relativament curtes per ser un cerambícid, i estan àmpliament separades. Tant el seu estampat de color groc i negre, com la seva posició corporal i el brunzit que emeten quan se senten amenaçats fa que s'assemblin a una vespa. Hivernen com larves en les moreres i emergeixen com a adults al juliol. Són les larves les que s'alimenten de la fusta, danyant l'arbre. "Encara que els arbres afectats mostren un aspecte saludable aparent, el seu deteriorament pot ser avançat amb el risc que les branques puguin desplomar-se. Això és un risc important ja que les moreres s’acostumen a utilitzar per fer ombra en parcs i jardins infantils", indica.

L'estudi "A New Alien Invasive Longhorn Beetle, Xylotrechus chinensis (Cerambycidae), Is Infesting Mulberries in Catalonia (Spain)", publicat aquest mes a la revista científica Insects, descriu aspectes significatius de la vida, estacionalitat i capacitat reproductiva de l'insecte després d'un estudi minuciós d'exemplars en laboratori i de l'observació dels arbres afectats. Suggereix possibles mètodes de control per evitar la seva propagació. A més de la tala dels exemplars afectats, com s'està duent a terme aquests dies en els municipis afectats, Sarto i Monteys proposa l'aplicació de productes externs que dificulten la ovoposició de les femelles sobre l'escorça de les moreres, i la endoteràpia, consistent en la injecció d'una solució soluble d'insecticida en el xilema de l'arbre. L'insecticida seria així conduït fins al floema, del qual s'alimenten les larves, i els produiria la mort.

Activitats ICTA