Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

ERASMUS + Edu-BioMed: ICTA-UAB organitza tallers en les reserves de biosfera de Jabal Moussa i Shouf (Líban) dirigits a professors...

Des del proper 29 d'abril fins al 2 de maig, uns 40 professors i professionals d'institucions d'educació superior del Líban, Marroc, Espanya, França i Itàlia es reuniran en les dues Reserves de la Biosfera del Líban (Jabal Moussa i Shouf) per parlar sobre com millorar l'educació superior i la investigació acadèmica al Marroc i el Líban en el context de les Reserves de Biosfera Mediterrànies (BRs).

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Data: 2018-06-01

Green Urban Planning

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini, i s'arrisquen a crear només enclavaments verds destinats a l'elit social. Així es desprèn d'un estudi realitzat per un grup d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), liderats pels investigadors en planificació urbana Isabelle Anguelovski i James Connolly, que analitza la trajectòria de les polítiques de reverdiment en les últimes tres dècades, a 99 ciutats del món.

En els últims anys, les institucions públiques han impulsat iniciatives de “reverdiment” de les ciutats, recuperant i creant espais i infraestructures verdes amb l'objectiu de fer-les més habitables, més socialment cohesionades i més saludables. No obstant això, els investigadors es pregunten ara per al benefici i gaudi de qui existeixen realment aquests espais verds. L'aprovació de la Nova Agenda Urbana a la conferència Hàbitat III de 2016 a Quito (Equador), farà que aquesta tendència ecologitzadora continuï intensificant i diversificant-se en els propers anys, de manera que els investigadors consideren necessari analitzar de manera àmplia i sistemàtica el seu impacte social, especialment en les grups més desfavorits, perquè aquests nous béns ambientals no es converteixin en privilegis verds per a uns pocs.

Aquests resultats, que es recullen en el llibre "Green Trajectories: Municipal policy trends and strategies for greening in Europe, Canada and the United States (1990-2016)" publicat recentment pel Barcelona Lab for Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) en col·laboració amb la xarxa de ciutats ICLEI-Local Governments for Sustainability, formen part de la primera fase del projecte més ampli GreenLULUs, finançat pel Consell Europeu de Recerca (ERC) que busca determinar fins a quin punt les ciutats verdes són també racialment i socialment equitatives. Segons James Connolly, "a mesura que l'onada verda inunda les ciutats, aquest llibre pretén fer un pas enrere i fa un balanç dels efectes".

L'anàlisi indica que la majoria de les ciutats seleccionades, totes elles d'Europa, Canadà i els EUA, van dur a terme accions ecològiques amb la finalitat de millorar la salut física i mental dels seus habitants, revitalitzar els veïnats o el centre de les ciutats, reurbanitzar els paisatges postindustrials, minimitzar els possibles efectes del canvi climàtic, preservar la natura o restaurar els seus ecosistemes. Aquestes accions van consistir en la construcció i rehabilitació de zones verdes, parcs i corredors ecològics, i la instal·lació de paviments permeables o jardins de pluja. No obstant això, l'estudi revela que aquest "reverdiment" de les ciutats està profundament lligat amb el seu desenvolupament econòmic, i molts municipis estableixen una relació directa entre el seu acompliment ecològic i la seva capacitat per competir per noves inversions i recursos de desenvolupament local.

"A moltes ciutats, aquesta estratègia verda urbana els resulta necessària per poder diferenciar-se d'altres ciutats i els ajuda a atreure, entre d'altres actius, treballadors de la indústria de serveis altament qualificats per als nous sectors econòmics que esperen promoure", indica Isabelle Anguelovski. Tal troballa posa de manifest com la “verdificació” és mercantilitzada en la pràctica municipal actual. Les ciutats que fan gala de la seva "marca" verda i que més gala fan dels seus èxits ecològics tendeixen a ser les més inaccessibles, especialment per als col·lectius més vulnerables. Així mateix, té lloc un procés de "gentrificació verda" pel qual la població originària d'un barri de classe mitjana-baixa o baixa és desplaçada per nous habitants amb major poder adquisitiu que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verds i per l'oferta concurrent d'habitatges més atractius. Com a conseqüència, el preu del lloguer i de venda dels habitatges experimenta un increment considerable, de manera que els col·lectius més vulnerables no poden fer front als preus i han d'acabar marxant a viure a altres zones, menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa. Aquesta situació es produeix en ciutats com San Francisco, Zuric o Boston.

Per contra, en aquelles ciutats que, com Nantes, situen la igualtat i la assequibilitat al centre de la seva política verda urbana, aquesta relació entre la "marca" verda urbana i la inaccessibilitat desapareix. Per això, els autors del llibre destaquen que cal tenir en compte els problemes d'igualtat, desplaçament i exclusió a llarg termini i prendre seriosament qüestions com la “gentrificació” a l'hora de dissenyar futures ciutats verdes. "Si es reforcen aquestes estratègies, els beneficis dels serveis ecològics urbans podrien ser universals per a tota la població, en lloc de privilegis per a uns grups seleccionats", conclou Anguelovski.

L'estudi analitza ciutats com Barcelona i València, i emfatitza els esforços de les dues ciutats per millorar l'accés al verd, especialment a espais públics verds, a nous jardins de proximitat, i a grans parcs urbans en zones històricament més marginades i industrials. "Aquests esforços es van combinar amb altres grans projectes de revitalització urbana i de desenvolupament de noves infraestructures, especialment en els anys 90 i 2000" indica Anguelovski, qui afegeix que més recentment s'han notat els esforços per integrar el verd urbà als objectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic.

Consulta el llibre aquí: http://www.bcnuej.org/projects/green-trajectories/

Activitats ICTA