L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Data: 2018-06-15

Agricultura intensiva
 

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

La intensificació agrícola als països amb rendes mitjanes i baixes beneficia uns pocs en detriment dels més pobres.
 

Els resultats socials i ecològics d'una major intensificació agrícola no són tan positius com s'esperava. Així ho suggereix un nou estudi publicat a la revista Nature Sustainability en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'estudi, liderat per investigadors de la Universitat d'East Anglia i la Universitat de Copenhaguen en col·laboració amb científics d'Escòcia, França i Espanya és el primer que avalua quina repercussió té la intensificació de l'agricultura tant en el medi ambient com en el benestar humà , als països amb rendes mitjanes i baixes.

Per a molts científics i polítics, la intensificació sostenible de l'agricultura està considerada com una estratègia fonamental per al compliment dels compromisos socials i ecològics mundials, com acabar amb la fam i protegir la biodiversitat, tal com s'estableix en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i en l'acord climàtic de París. No obstant això, hi ha molt poca evidència sobre les condicions que donen suport uns resultats positius a nivell social i ecològic. En un intent d'abordar aquesta bretxa de coneixement, els investigadors, entre els quals es troba el Dr. Esteve Corbera de l'ICTA-UAB, van realitzar una revisió de 53 estudis existents sobre els efectes de la intensificació agrícola al benestar humà i els serveis ecosistèmics.

En termes generals, consideren que la intensificació agrícola, definida com activitats destinades a augmentar la productivitat o la rendibilitat d'una àrea determinada de terres agrícoles, rarament genera resultats positius simultanis per als serveis ecosistèmics i per al benestar humà. Els autors argumenten que la intensificació no es pot considerar com un simple "model" per aconseguir resultats socioecològics positius. Tot i que hi ha unes expectatives i anhels considerables que la intensificació agrícola pugui contribuir al desenvolupament sostenible, l'estudi considera que només una minoria dels estudis existents presenta evidència d'això. Fins i tot en els casos -poc freqüents- d'èxit es tendeix a no tenir proves que demostrin els efectes en els serveis ecosistèmics reguladors clau, com la moderació dels cicles de l’aigua o nutrients del sòl.

El Dr. Esteve Corbera, codirector del grup de recerca LASEG de l’ICTA-UAB va destacar que "molt pocs dels casos revisats demostren que la intensificació agrícola estigui contribuint simultàniament als ODS, com eliminar la fam i aconseguir l'ús sostenible d'ecosistemes terrestres. Per això, hem de ser cautelosos sobre les expectatives que atribuïm a la intensificació agrícola". Corbera va més enllà en argumentar que, a llarg termini, "la intensificació agrícola pot soscavar les condicions que podrien ser cabdals per al suport a la producció estable d'aliments, inclosa la biodiversitat, la formació del sòl i la regulació de l'aigua".

Els investigadors indiquen que és important observar com s'introdueix la intensificació: per exemple, si és iniciada pels agricultors o se'ls imposa. Els canvis són sovint imposats als grups de població més vulnerables que no tenen recursos econòmics suficients o de seguretat en la tinença de la terra perquè aquests canvis funcionin. En els casos estudiats, els petits productors sovint lluiten per passar de l'agricultura de subsistència a la comercial i els desafiaments que això implica no es reflecteixen bé en moltes estratègies d'intensificació.

Una altra troballa important és que la distribució dels impactes en el benestar és desigual, generalment afavorint a les persones més adinerades en detriment de les més pobres. Per exemple, un estudi dels revisat, a Bangladesh, demostrà com la ràpida adaptació a la producció de gamba d'aigua salada ha permès als inversors i grans terratinents obtenir majors guanys mentre que les persones més pobres han de fer front a les conseqüències ambientals que afecten les seves vides i els seus mitjans de subsistència a llarg termini.

L'estudi indica que els infreqüents casos d'èxit tenen lloc principalment en situacions on la intensificació implica un major ús de productes com a fertilitzants, reg, llavors i mà d'obra. En aquest sentit, Corbera va emfatitzar que "els encarregats de formular polítiques i els professionals haurien de moderar les seves expectatives sobre els resultats de la intensificació agrícola i posar els seus esforços en pràctiques alternatives millors que tinguin en compte aspectes que van més enllà de la productivitat dels aliments". Han de trobar formes de treballar i capitalitzar el manteniment dels serveis reguladors i culturals, així com aspectes de benestar a més de els ingressos econòmics.

Vang Rasmussen, L., Coolsaet, B., Martin, A., Mertz, O., Pascual, U., Corbera, E., Dawson, N., Fisher, J.A., Franks, P., and Ryan C.M. (2018), Social-ecological outcomes of agricultural intensification. Nature Sustainability. 1: 275–282. https://rdcu.be/XTRl 

Activitats ICTA