Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Data: 2018-06-15

Agricultura intensiva
 

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

La intensificació agrícola als països amb rendes mitjanes i baixes beneficia uns pocs en detriment dels més pobres.
 

Els resultats socials i ecològics d'una major intensificació agrícola no són tan positius com s'esperava. Així ho suggereix un nou estudi publicat a la revista Nature Sustainability en què ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

L'estudi, liderat per investigadors de la Universitat d'East Anglia i la Universitat de Copenhaguen en col·laboració amb científics d'Escòcia, França i Espanya és el primer que avalua quina repercussió té la intensificació de l'agricultura tant en el medi ambient com en el benestar humà , als països amb rendes mitjanes i baixes.

Per a molts científics i polítics, la intensificació sostenible de l'agricultura està considerada com una estratègia fonamental per al compliment dels compromisos socials i ecològics mundials, com acabar amb la fam i protegir la biodiversitat, tal com s'estableix en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides i en l'acord climàtic de París. No obstant això, hi ha molt poca evidència sobre les condicions que donen suport uns resultats positius a nivell social i ecològic. En un intent d'abordar aquesta bretxa de coneixement, els investigadors, entre els quals es troba el Dr. Esteve Corbera de l'ICTA-UAB, van realitzar una revisió de 53 estudis existents sobre els efectes de la intensificació agrícola al benestar humà i els serveis ecosistèmics.

En termes generals, consideren que la intensificació agrícola, definida com activitats destinades a augmentar la productivitat o la rendibilitat d'una àrea determinada de terres agrícoles, rarament genera resultats positius simultanis per als serveis ecosistèmics i per al benestar humà. Els autors argumenten que la intensificació no es pot considerar com un simple "model" per aconseguir resultats socioecològics positius. Tot i que hi ha unes expectatives i anhels considerables que la intensificació agrícola pugui contribuir al desenvolupament sostenible, l'estudi considera que només una minoria dels estudis existents presenta evidència d'això. Fins i tot en els casos -poc freqüents- d'èxit es tendeix a no tenir proves que demostrin els efectes en els serveis ecosistèmics reguladors clau, com la moderació dels cicles de l’aigua o nutrients del sòl.

El Dr. Esteve Corbera, codirector del grup de recerca LASEG de l’ICTA-UAB va destacar que "molt pocs dels casos revisats demostren que la intensificació agrícola estigui contribuint simultàniament als ODS, com eliminar la fam i aconseguir l'ús sostenible d'ecosistemes terrestres. Per això, hem de ser cautelosos sobre les expectatives que atribuïm a la intensificació agrícola". Corbera va més enllà en argumentar que, a llarg termini, "la intensificació agrícola pot soscavar les condicions que podrien ser cabdals per al suport a la producció estable d'aliments, inclosa la biodiversitat, la formació del sòl i la regulació de l'aigua".

Els investigadors indiquen que és important observar com s'introdueix la intensificació: per exemple, si és iniciada pels agricultors o se'ls imposa. Els canvis són sovint imposats als grups de població més vulnerables que no tenen recursos econòmics suficients o de seguretat en la tinença de la terra perquè aquests canvis funcionin. En els casos estudiats, els petits productors sovint lluiten per passar de l'agricultura de subsistència a la comercial i els desafiaments que això implica no es reflecteixen bé en moltes estratègies d'intensificació.

Una altra troballa important és que la distribució dels impactes en el benestar és desigual, generalment afavorint a les persones més adinerades en detriment de les més pobres. Per exemple, un estudi dels revisat, a Bangladesh, demostrà com la ràpida adaptació a la producció de gamba d'aigua salada ha permès als inversors i grans terratinents obtenir majors guanys mentre que les persones més pobres han de fer front a les conseqüències ambientals que afecten les seves vides i els seus mitjans de subsistència a llarg termini.

L'estudi indica que els infreqüents casos d'èxit tenen lloc principalment en situacions on la intensificació implica un major ús de productes com a fertilitzants, reg, llavors i mà d'obra. En aquest sentit, Corbera va emfatitzar que "els encarregats de formular polítiques i els professionals haurien de moderar les seves expectatives sobre els resultats de la intensificació agrícola i posar els seus esforços en pràctiques alternatives millors que tinguin en compte aspectes que van més enllà de la productivitat dels aliments". Han de trobar formes de treballar i capitalitzar el manteniment dels serveis reguladors i culturals, així com aspectes de benestar a més de els ingressos econòmics.

Vang Rasmussen, L., Coolsaet, B., Martin, A., Mertz, O., Pascual, U., Corbera, E., Dawson, N., Fisher, J.A., Franks, P., and Ryan C.M. (2018), Social-ecological outcomes of agricultural intensification. Nature Sustainability. 1: 275–282. https://rdcu.be/XTRl 

Activitats ICTA