Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Data: 2018-07-10

Mapa de la vitalitat urbana a Barcelona

 

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals. En un 25% del territori la vitalitat és alta, moderada en un 35% i baixa o nul·la al 40%. 

Investigadors del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) han ideat una nova metodologia per analitzar i cartografiar quantitativament els espais vitals d’una ciutat. És el primer estudi que sintetitza i aplica les idees teòriques de Jane Jacobs sobre la configuració que han de tenir les ciutats modernes (denses, d’usos mesclats i orientades als vianants) per tenir vida als seus carrers. La nova eina s’ha desenvolupat fent servir dades de la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

Les tesis de Jacobs, intel·lectual i activista urbana nord-americana al Nova York de mitjans del segle XX, exposades al seu llibre “Mort i vida de les grans ciutats”, han estat font d’inspiració d’estudis urbanístics al món anglosaxó en nombroses ocasions, i en menor mesura en d’altres regions, com les mediterrànies.
 
Els investigadors Xavier Delclòs i Carme Miralles han fet servir fonts censals i cadastrals, així com sistemes d’informació geogràfica per, a partir de sis variables, crear un índex d’anàlisi que han anomenat JANE, i elaborar la seva metodologia. El resultat és una interpretació espacial detallada d’una conurbació que combina tant els atributs de les ciutats tradicionals mediterrànies com els teixits urbans derivats de les lògiques modernes en la construcció de ciutats.

“L’índex JANE ens permet entendre dos elements clau: per una banda, que la manera com dissenyem i construïm les ciutats pot resultar en entorns amb nivells de vida al carrer molt diferents i, per l’altra, en el cas concret de Barcelona, que podem trobar entorns amb una elevada vitalitat urbana en indrets més aviat perifèrics i en barris tradicionalment humils i, per tant, no només al centre de la conurbació”, assenyala Xavier Delclòs.

Vitalitat urbana no només als centres històrics
El patró de distribució de vitalitat urbana identificat s’explica en bona part per la presència de ciutats i centres històrics als nuclis de la conurbació analitzada, que reuneixen els requeriments proposats per Jane Jacobs. 

Així, hi ha tres “corredors” de gran vitalitat, partint del centre de Barcelona: un cap a Gràcia -que constitueix la columna vertebral de vitalitat de la conurbació-, un altre cap a la frontera nord-est de l’Hospitalet de Llobregat i un tercer que es bifurca al nord cap als districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu. Aïllats d’aquests tres, hi ha dos satèl·lits vitals més, als centres de Santa Coloma i Badalona.

Però més enllà d’això, hi ha una alta vitalitat a barris perifèrics que no necessàriament coincideixen amb un teixit històric, com ara la Rambla Prim, al districte de Sant Martí, i la Via Júlia, a Nou Barris. “Això ens mostra que també es pot afavorir la vitalitat urbana en nous desenvolupaments, si són dissenyats apropiadament”, explica Carme Miralles. “Aquests dos punts de la ciutat van ser redissenyats abans dels Jocs Olímpics i als projectes urbanístics es van tenir en compte aspectes llargament demandats pels veïns. Potser aquest fet explica en bona part l’èxit obtingut en dotar-los de vida al carrer”.

Els efectes deleteris del disseny urbà
En la direcció oposada, les zones amb una baixa o nul·la vitalitat es trobarien principalment a la perifèria de la ciutat, on hi ha nombrosos exemples d’edificis aïllats, llegat del creixement urbà dels anys 60 i 70.

Però el treball destaca especialment en aquestes categories els efectes deleteris d’urbanitzacions recents que han fracassat en l’intent d’aplegar els requeriments de Jacobs, com serien la zona de la vila Olímpica, el 22@ i fins i tot punts específics als voltants del centre comercial Diagonal Mar. “Caldria analitzar en profunditat quines condicions manquen en aquests projectes específics, -tipus i usos dels edificis, densitat i diversitat dels seus habitants, etc.- per tal de poder generar la varietat necessària per a que siguin espais no només per viure, també per viure’ls”, indica Carme Miralles.

“L’eina que hem creat caracteritza l’entorn edificat i la seva capacitat teòrica per promocionar la vida urbana seguint les variables proposades per Jacobs. L’índex es pot replicar a d’altres ciutats, donada la seva simplicitat en la definició i el fet que es basa en dades generalment disponibles en obert. Tot i això, és només un inici. Es tracta d’anar-lo millorant i afegint-hi noves variables que podrien ser específiques en funció del tipus de ciutat on s’apliquen, i relacionar-lo amb altres dades sobre com aquests entorns son usats i com es succeeixen fenòmens específics actuals”, conclouen els investigadors.

Seria el cas de Barcelona, per exemple, on els investigadors veuen com a diferència important amb les ciutats vitals de l’època de Jacobs el fenomen del turisme, que està fent que entorns vitals com Gràcia, Ciutat Vella o el Poblenou esdevinguin també escenaris de processos de gentrificació o sobrepoblació. 

Territori i variables 
El territori analitzat inclou la ciutat de Barcelona i 9 municipis del seu entorn més proper, amb una població aproximada de 2,4 milions. Els resultats indiquen que els nivells de vitalitat de la conurbació de Barcelona són lluny de ser homogenis: el 23% del territori presenta una vitalitat alta i un 34% moderada, mentre que una part significativa ha estat classificada com a baixa (25%) o nul·la (17%).

Els investigadors han considerat sis indicadors per mesurar el grau de vitalitat cada zona, 4 de bàsics i 2 d’accessoris: 1) Concentració -densitat de gent, de llars i d’edificis-, 2) Diversitat -mescla d’usos primaris dels edificis (residencial, laboral, comercial i institucional)-, 3) Oportunitats de contacte -amb una construcció que afavoreixi un cert grau de contacte interpersonal, amb interseccions com les que proporcionen illes petites d’edificis i carrers a escala humana-, 4) Mescla d’edificis antics i nous -que permeten teòricament diferents nivells de renda i usos diversos-, 5) Accessibilitat -distància al transport públic i als carrers per a vianants- i 6) Distància als espais “frontera” buits -causats per grans infraestructures de transport, conjunts d’edificis amb un sol ús (com ara hospitals) i grans zones verdes-. 

Article de referència:
Delclòs-Alió X., Miralles-Guasch C. Looking at Barcelona through Jane Jacobs’s eyes: Mapping the basic conditions for urban vitality in a Mediterranean conurbation. Land Use Policy. Vol. 75, June 2018, Pages 505-517. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264837717314175

Activitats ICTA