Es preveuen nivells de pol·len molt alts per a aquesta primavera

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran en el moment habitual però seran molt importants.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

L’ICTA-UAB organitza la VIª edició de l'Escola d'Estiu sobre Decreixement i Justícia Ambiental

Proposant vies al marge de les narratives depressives de creixement i tancament.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Els mesos rècord de pluja i de sequera van augmentar en les regions de tot el món: el canvi climàtic impulsa les precipitacions...

Cada vegada més es registren nivells extrems de precipitacions en regions de tot el món, el que desencadena rècords de nivells de pluja i de sequera, segons mostra un estudi recent en què ha participat l'investigador de l'ICTA-UAB Finn Mempel.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.

La investigadora de l'ICTA-UAB Gara Villalba rep un ERC Consolidator Grant

El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles angleses, «European Research Council») ha anunciat els 291 guanyadors de la seva convocatòria de subvencions de consolidació.

L’ICTA-UAB rep un Erasmus + per a un projecte sobre educació i recerca a les reserves de la biosfera

Per primera vegada en la seva història, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat distingit amb prop d'1 milió d'euros per part de la Comissió Europea a través del programa de finançament Erasmus+.

L’ICTA-UAB contribueix a tendir ponts entre ciència i societat al 100xCiencia.3

L'ICTA-UAB va estar present en el 100xCiencia.3 "Tendint ponts entre ciència i societat", l'esdeveniment anual de l'Aliança SOMMa que va tenir lloc el passat 15 de novembre al CNIO de Madrid.

Els ciutadans prefereixen els paisatges que combinen naturalesa amb infraestructura construïda

Un estudi pioner analitza les fotografies compartides pels ciutadans a les xarxes socials per avaluar la consideració estètica dels paisatges naturals.

Les pesqueres artesanals cogestionades afavoreixen millores socials i ecològiques

El model de cogestió de les petites agrupacions de pescadors contribueix a una major abundància i hàbitats de les espècies.

L'ICTA-UAB dissenyarà una estratègia de prevenció d'incendis forestals per al Montseny de forma participativa i consensuada

Científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) dissenyaran una estratègia de prevenció d'incendis forestals a la Reserva de la Biosfera del Montseny elaborada de manera consensuada mitjançant un procés de participació ciutadana.

Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.

El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta.

El canvi climàtic modifica la composició dels esculls

Els coralls devastats pel canvi climàtic són substituïts de forma natural per altres espècies com les gorgònies, menys eficients com a embornals del CO2 de l'atmosfera.

Un estudi pioner analitzarà els efectes dels boscos sobre la salut humana

Un grup de voluntaris participen en un estudi experimental de l’ICTA-UAB per analitzar els efectes potencials que tenen els boscos sobre la salut humana.

Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

La intensificació agrícola no és un bon "pla" de desenvolupament sostenible

Els plans que aposten per la intensificació agrícola com a mesura per aconseguir Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) no tenen resultats positius per igual a nivell social i ecològic, segons un estudi en què participa l’ICTA-UAB.

Els plans de "verdificació" de les ciutats han de contemplar criteris d'igualtat social

Les ciutats que no contemplin criteris d'igualtat social en les seves estratègies polítiques per fer més verd i ecològic el seu entorn urbà no aconseguiran la sostenibilitat a llarg termini.

Nova 'Guia de benvinguda' a l'ICTA-UAB

Ja teniu a la vostra disposició la nova 'Guia de Benvinguda' de l'ICTA-UAB. El document pretén ajudar a descobrir els fonaments del programa de doctorat, l'estructura de ICTA-UAB, etc.
Notícies
Mapegen la vitalitat urbana de Barcelona

Data: 2018-07-10

Mapa de la vitalitat urbana a Barcelona

 

Investigadors de la UAB han cartografiat Barcelona ciutat i 9 municipis del seu voltant amb una nova metodologia que aplica les idees de l’activista de l’urbanisme Jane Jacobs sobre com han de ser les ciutats per ser espais vitals. En un 25% del territori la vitalitat és alta, moderada en un 35% i baixa o nul·la al 40%. 

Investigadors del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) han ideat una nova metodologia per analitzar i cartografiar quantitativament els espais vitals d’una ciutat. És el primer estudi que sintetitza i aplica les idees teòriques de Jane Jacobs sobre la configuració que han de tenir les ciutats modernes (denses, d’usos mesclats i orientades als vianants) per tenir vida als seus carrers. La nova eina s’ha desenvolupat fent servir dades de la ciutat de Barcelona i la seva conurbació.

Les tesis de Jacobs, intel·lectual i activista urbana nord-americana al Nova York de mitjans del segle XX, exposades al seu llibre “Mort i vida de les grans ciutats”, han estat font d’inspiració d’estudis urbanístics al món anglosaxó en nombroses ocasions, i en menor mesura en d’altres regions, com les mediterrànies.
 
Els investigadors Xavier Delclòs i Carme Miralles han fet servir fonts censals i cadastrals, així com sistemes d’informació geogràfica per, a partir de sis variables, crear un índex d’anàlisi que han anomenat JANE, i elaborar la seva metodologia. El resultat és una interpretació espacial detallada d’una conurbació que combina tant els atributs de les ciutats tradicionals mediterrànies com els teixits urbans derivats de les lògiques modernes en la construcció de ciutats.

“L’índex JANE ens permet entendre dos elements clau: per una banda, que la manera com dissenyem i construïm les ciutats pot resultar en entorns amb nivells de vida al carrer molt diferents i, per l’altra, en el cas concret de Barcelona, que podem trobar entorns amb una elevada vitalitat urbana en indrets més aviat perifèrics i en barris tradicionalment humils i, per tant, no només al centre de la conurbació”, assenyala Xavier Delclòs.

Vitalitat urbana no només als centres històrics
El patró de distribució de vitalitat urbana identificat s’explica en bona part per la presència de ciutats i centres històrics als nuclis de la conurbació analitzada, que reuneixen els requeriments proposats per Jane Jacobs. 

Així, hi ha tres “corredors” de gran vitalitat, partint del centre de Barcelona: un cap a Gràcia -que constitueix la columna vertebral de vitalitat de la conurbació-, un altre cap a la frontera nord-est de l’Hospitalet de Llobregat i un tercer que es bifurca al nord cap als districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu. Aïllats d’aquests tres, hi ha dos satèl·lits vitals més, als centres de Santa Coloma i Badalona.

Però més enllà d’això, hi ha una alta vitalitat a barris perifèrics que no necessàriament coincideixen amb un teixit històric, com ara la Rambla Prim, al districte de Sant Martí, i la Via Júlia, a Nou Barris. “Això ens mostra que també es pot afavorir la vitalitat urbana en nous desenvolupaments, si són dissenyats apropiadament”, explica Carme Miralles. “Aquests dos punts de la ciutat van ser redissenyats abans dels Jocs Olímpics i als projectes urbanístics es van tenir en compte aspectes llargament demandats pels veïns. Potser aquest fet explica en bona part l’èxit obtingut en dotar-los de vida al carrer”.

Els efectes deleteris del disseny urbà
En la direcció oposada, les zones amb una baixa o nul·la vitalitat es trobarien principalment a la perifèria de la ciutat, on hi ha nombrosos exemples d’edificis aïllats, llegat del creixement urbà dels anys 60 i 70.

Però el treball destaca especialment en aquestes categories els efectes deleteris d’urbanitzacions recents que han fracassat en l’intent d’aplegar els requeriments de Jacobs, com serien la zona de la vila Olímpica, el 22@ i fins i tot punts específics als voltants del centre comercial Diagonal Mar. “Caldria analitzar en profunditat quines condicions manquen en aquests projectes específics, -tipus i usos dels edificis, densitat i diversitat dels seus habitants, etc.- per tal de poder generar la varietat necessària per a que siguin espais no només per viure, també per viure’ls”, indica Carme Miralles.

“L’eina que hem creat caracteritza l’entorn edificat i la seva capacitat teòrica per promocionar la vida urbana seguint les variables proposades per Jacobs. L’índex es pot replicar a d’altres ciutats, donada la seva simplicitat en la definició i el fet que es basa en dades generalment disponibles en obert. Tot i això, és només un inici. Es tracta d’anar-lo millorant i afegint-hi noves variables que podrien ser específiques en funció del tipus de ciutat on s’apliquen, i relacionar-lo amb altres dades sobre com aquests entorns son usats i com es succeeixen fenòmens específics actuals”, conclouen els investigadors.

Seria el cas de Barcelona, per exemple, on els investigadors veuen com a diferència important amb les ciutats vitals de l’època de Jacobs el fenomen del turisme, que està fent que entorns vitals com Gràcia, Ciutat Vella o el Poblenou esdevinguin també escenaris de processos de gentrificació o sobrepoblació. 

Territori i variables 
El territori analitzat inclou la ciutat de Barcelona i 9 municipis del seu entorn més proper, amb una població aproximada de 2,4 milions. Els resultats indiquen que els nivells de vitalitat de la conurbació de Barcelona són lluny de ser homogenis: el 23% del territori presenta una vitalitat alta i un 34% moderada, mentre que una part significativa ha estat classificada com a baixa (25%) o nul·la (17%).

Els investigadors han considerat sis indicadors per mesurar el grau de vitalitat cada zona, 4 de bàsics i 2 d’accessoris: 1) Concentració -densitat de gent, de llars i d’edificis-, 2) Diversitat -mescla d’usos primaris dels edificis (residencial, laboral, comercial i institucional)-, 3) Oportunitats de contacte -amb una construcció que afavoreixi un cert grau de contacte interpersonal, amb interseccions com les que proporcionen illes petites d’edificis i carrers a escala humana-, 4) Mescla d’edificis antics i nous -que permeten teòricament diferents nivells de renda i usos diversos-, 5) Accessibilitat -distància al transport públic i als carrers per a vianants- i 6) Distància als espais “frontera” buits -causats per grans infraestructures de transport, conjunts d’edificis amb un sol ús (com ara hospitals) i grans zones verdes-. 

Article de referència:
Delclòs-Alió X., Miralles-Guasch C. Looking at Barcelona through Jane Jacobs’s eyes: Mapping the basic conditions for urban vitality in a Mediterranean conurbation. Land Use Policy. Vol. 75, June 2018, Pages 505-517. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0264837717314175

Activitats ICTA