L’associació Amics de la UAB premia l’ICTA-UAB

L’ICTA-UAB rebrà un dels premis que l’associació Amics de la UAB lliura cada any en el marc de la Festa Amics UAB.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.
Notícies
Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

Data: 2018-07-12

Blueislands


L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges, que acumulen una mitjana diària de 250.000 restes diverses de deixalles per quilòmetre quadrat a l'estiu.


Els residus generats pel turisme a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant el període estiuenc, arribant a multiplicar-se per 7 en algunes platges molt freqüentades. Així es desprèn de les dades obtingudes per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc d'un projecte europeu que pretén analitzar i proposar solucions als efectes de l'increment de les escombraries a l'estiu en vuit illes de la Mediterrània.

La regió mediterrània és la principal destinació turística del món i les seves illes reben un gran volum de població durant els mesos d'estiu. Les economies locals depenen en gran mesura del turisme com a font d'ingressos i com a generador d'ocupació. No obstant això, aquesta onada turística anual massiva, concentrada en un curt període de temps, suposa una gran càrrega per a les infraestructures, especialment per a aquelles relacionades amb la gestió dels residus. Les autoritats locals busquen com fer front tant a l'elevat increment de la generació de residus com al baix nivell de classificació d'aquests per part dels turistes.

El projecte europeu Interreg MED BLUEISLANDS està treballant per desenvolupar i elaborar mitjans eficaços, econòmicament viables i ambientalment sostenibles que permetin abordar i mitigar les conseqüències d'aquest increment estacional de residus. Subvencionat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional i dirigit pel Ministeri d'Agricultura, Desenvolupament Rural i Medi Ambient de Xipre, es porta a terme a les illes de Mallorca, Sicília (Itàlia), Malta, Rab (Croàcia), Creta, Rodes i Mykonos (Grècia) i Xipre.

En el marc de l'estudi es van dur a terme 147 campanyes per analitzar els residus abandonats a les illes durant i fora de la temporada alta, avaluant la seva composició, el seu impacte en les costes i platges, i la seva influència en les instal·lacions de tractament de les aigües residuals. Segons els resultats, durant la temporada alta (de maig a setembre), els turistes llancen a les platges una mitjana 250.000 residus al dia per quilòmetre quadrat, una quantitat que augmenta fins als 316.000 residus al dia per quilòmetre quadrat de mitjana en els mesos de juliol i agost, i que contrasta amb els 81.000 restes de mitjana diària durant la temporada baixa.

Els investigadors van analitzar per separat l'impacte de l'estiu a platges turístiques (amb importants infraestructures hoteleres, restaurants i xiringuitos), platges més freqüentades per la població local (amb pocs serveis) i platges remotes (sense serveis). Mentre que les primeres acumulen al juliol una mitjana de 450.000 residus diaris per quilòmetre quadrat, les locals concentren 300.000 i les remotes 200.000 restes. La seva presència a la sorra depèn dels esforços de les autoritats per mantenir-les netes i de la freqüència amb què són netejades. Les màquines netejadores acostumen a passar diàriament per les zones de bany turístiques i cada dos dies per les platges locals, mentre que en les remotes la freqüència pot arribar a ser força baixa a causa de la llunyania del nucli urbà o de la dificultat en els accessos.

La major part dels residus que s'acumulen a la sorra de les platges són plàstics (36,8%) i burilles de cigarretes (30,6%). Aquest volum de plàstics va ser classificat i quantificat segons la seva grandària, diferenciant microplàstics (de menys de 0,5 cm de mida), mesoplàstics (de 0,5 a 2,5 cm) i macroplàstics (més de 2,5cm). Mentre que els microplàstics suposen el 9,3% del total de residus, els mesoplàstics són el 19,8% i els macroplàstics el 7,7%. La resta de les escombraries està formada per pèl·lets de plàstic (6,2%), taps d'ampolles de plàstic (3,7%), estris de plàstic com forquilles o ganivets (2,5%), o embolcalls de caramels (2 , 2%). La resta d'elements trobats van des cordes de plàstic, mocadors de paper, taps metàl·lics, ampolles de vidre, esponges, gots de plàstic, bastonets de cotó, vidres o tovalloletes i tampons higiènics. "Cal destacar que els pèl·lets, o petites esferes de plàstic a partir de les quals es fabriquen objectes no provenen del turisme, sinó de la indústria. Existeixen nombroses empreses productores a la zona de la Mediterrània i és possible que vagin a parar al mar a través d'abocaments o pèrdues de càrrega de contenidors que transporten els vaixells", explica Michael Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB.

Però els turistes no embruten per igual les costes de la Mediterrània. Les platges amb major acumulació de residus es troben a Malta, on en temporada alta poden arribar a acumular 600.000 diaris per km2 (7 vegades superior a la mitjana europea), seguit de Mallorca (una mitjana de 400.000 restes diaris per km2 en ple estiu), Rab (Croàcia) amb 270.000 restes; Xipre amb 113.000. En l’altre extrem, les més netes es troben a Mykonos (Grècia) amb 8.700 restes d'escombraries; Sicília (Itàlia) amb 29.000, Creta amb 49.000 i Rodes (Grècia) amb 66.000.

Pel que fa a les platges on més escombraries deixen els turistes, la platja de Marsaslock (Malta) ocupa el primer lloc, seguit de les platges de Torà (Mallorca), Golden Bay (Malta), Es Caragol (Mallorca), Gneja (Malta) o Sunrise Beach (Xipre). Per contra, la platja més neta de les analitzades és Tsoutsouras (Creta). La investigadora ICREA de l'ICTA-UAB, Dra. Patrizia Ziveri ha recordat que tot i que es tracta d'un fenomen ben conegut, la variació estacional de la generació de residus a les illes encara no s'havia definit correctament ni s'havia determinat el seu efecte socioeconòmic i mediambiental. Sumat a la pressió humana que pateixen les illes, "l'aïllament i la falta d'espai per crear instal·lacions suposen una limitació addicional per a aquestes illes".

El projecte BLUEISLANDS té com a objectiu proporcionar respostes a totes aquestes preocupacions. En base als resultats, es proposaran solucions estratègiques per lluitar contra aquest problema a les illes. Després d'aplicar aquestes mesures, es repetiran les enquestes per avaluar els seus impactes.

Activitats ICTA