Empoderant les dones contra la pobresa energètica a la Mediterrània

Un projecte internacional liderat per l'ICTA-UAB, Enginyeria sense Fronteres Catalunya i l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) contribueix a abordar els problemes de subministrament energètic en 1.500 llars de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

La pesca podria alleujar una emergència alimentària mundial en casos extrems

Un estudi internacional liderat per l'ICTA-UAB defensa que, si es gestiona de manera sostenible amb anticipació, la pesca podria pal·liar situacions d'escassetat alimentària fins i tot després d'un conflicte nuclear.

La lluita contra el greu deteriorament de la natura requereix d'objectius múltiples i ambiciosos

Investigadors del BC3, l’ICTA-UAB i la Universitat de La Laguna avaluen els criteris del Conveni sobre la Diversitat Biològica de Nacions Unides.

Restaurar el 30% dels ecosistemes del món en àrees prioritàries podria prevenir el 70% de les extincions

Segons un informe de Nature en què participa l'ICTA-UAB, aquesta acció permetria absorbir prop de la meitat del carboni acumulat a l'atmosfera des de la Revolució Industrial.

Reconstrueixen la dieta de les societats precolombines de la Amazònia brasilera

Un estudi del l’ICTA-UAB demostra que la caça i la gestió agroforestal, i no la pesca, va ser la base de l’economia de subsistència de les societats precolombines a la costa amazònica brasilera.

El model de conservació de la vida silvestre soscava els drets de les comunitats locals i indígenes a l'Índia

El mapa EJAtlas de l'ICTA-UAB denuncia que l'actual model anteposa el creixement i guanys a la vida humana i la natura que pretén protegir.

L'escalfament i l'acidificació oceànica perjudiquen les comunitats de fitoplàncton calcari

Una investigació liderada per científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) alerta que els efectes de l'escalfament del mar Mediterrani a les comunitats planctòniques es veuran agreujats per l'acidificació oceànica.

L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Les deixalles acumulades a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant l'estiu

Data: 2018-07-12

Blueislands


L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat i quantificat els residus generats pel turisme en vuit illes de la Mediterrània, en el marc del projecte europeu BLUEISLANDS.

Les restes de plàstics i burilles de cigarretes són el principal problema de les platges, que acumulen una mitjana diària de 250.000 restes diverses de deixalles per quilòmetre quadrat a l'estiu.


Els residus generats pel turisme a les platges de les illes de la Mediterrània es tripliquen durant el període estiuenc, arribant a multiplicar-se per 7 en algunes platges molt freqüentades. Així es desprèn de les dades obtingudes per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) en el marc d'un projecte europeu que pretén analitzar i proposar solucions als efectes de l'increment de les escombraries a l'estiu en vuit illes de la Mediterrània.

La regió mediterrània és la principal destinació turística del món i les seves illes reben un gran volum de població durant els mesos d'estiu. Les economies locals depenen en gran mesura del turisme com a font d'ingressos i com a generador d'ocupació. No obstant això, aquesta onada turística anual massiva, concentrada en un curt període de temps, suposa una gran càrrega per a les infraestructures, especialment per a aquelles relacionades amb la gestió dels residus. Les autoritats locals busquen com fer front tant a l'elevat increment de la generació de residus com al baix nivell de classificació d'aquests per part dels turistes.

El projecte europeu Interreg MED BLUEISLANDS està treballant per desenvolupar i elaborar mitjans eficaços, econòmicament viables i ambientalment sostenibles que permetin abordar i mitigar les conseqüències d'aquest increment estacional de residus. Subvencionat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional i dirigit pel Ministeri d'Agricultura, Desenvolupament Rural i Medi Ambient de Xipre, es porta a terme a les illes de Mallorca, Sicília (Itàlia), Malta, Rab (Croàcia), Creta, Rodes i Mykonos (Grècia) i Xipre.

En el marc de l'estudi es van dur a terme 147 campanyes per analitzar els residus abandonats a les illes durant i fora de la temporada alta, avaluant la seva composició, el seu impacte en les costes i platges, i la seva influència en les instal·lacions de tractament de les aigües residuals. Segons els resultats, durant la temporada alta (de maig a setembre), els turistes llancen a les platges una mitjana 250.000 residus al dia per quilòmetre quadrat, una quantitat que augmenta fins als 316.000 residus al dia per quilòmetre quadrat de mitjana en els mesos de juliol i agost, i que contrasta amb els 81.000 restes de mitjana diària durant la temporada baixa.

Els investigadors van analitzar per separat l'impacte de l'estiu a platges turístiques (amb importants infraestructures hoteleres, restaurants i xiringuitos), platges més freqüentades per la població local (amb pocs serveis) i platges remotes (sense serveis). Mentre que les primeres acumulen al juliol una mitjana de 450.000 residus diaris per quilòmetre quadrat, les locals concentren 300.000 i les remotes 200.000 restes. La seva presència a la sorra depèn dels esforços de les autoritats per mantenir-les netes i de la freqüència amb què són netejades. Les màquines netejadores acostumen a passar diàriament per les zones de bany turístiques i cada dos dies per les platges locals, mentre que en les remotes la freqüència pot arribar a ser força baixa a causa de la llunyania del nucli urbà o de la dificultat en els accessos.

La major part dels residus que s'acumulen a la sorra de les platges són plàstics (36,8%) i burilles de cigarretes (30,6%). Aquest volum de plàstics va ser classificat i quantificat segons la seva grandària, diferenciant microplàstics (de menys de 0,5 cm de mida), mesoplàstics (de 0,5 a 2,5 cm) i macroplàstics (més de 2,5cm). Mentre que els microplàstics suposen el 9,3% del total de residus, els mesoplàstics són el 19,8% i els macroplàstics el 7,7%. La resta de les escombraries està formada per pèl·lets de plàstic (6,2%), taps d'ampolles de plàstic (3,7%), estris de plàstic com forquilles o ganivets (2,5%), o embolcalls de caramels (2 , 2%). La resta d'elements trobats van des cordes de plàstic, mocadors de paper, taps metàl·lics, ampolles de vidre, esponges, gots de plàstic, bastonets de cotó, vidres o tovalloletes i tampons higiènics. "Cal destacar que els pèl·lets, o petites esferes de plàstic a partir de les quals es fabriquen objectes no provenen del turisme, sinó de la indústria. Existeixen nombroses empreses productores a la zona de la Mediterrània i és possible que vagin a parar al mar a través d'abocaments o pèrdues de càrrega de contenidors que transporten els vaixells", explica Michael Grelaud, investigador de l'ICTA-UAB.

Però els turistes no embruten per igual les costes de la Mediterrània. Les platges amb major acumulació de residus es troben a Malta, on en temporada alta poden arribar a acumular 600.000 diaris per km2 (7 vegades superior a la mitjana europea), seguit de Mallorca (una mitjana de 400.000 restes diaris per km2 en ple estiu), Rab (Croàcia) amb 270.000 restes; Xipre amb 113.000. En l’altre extrem, les més netes es troben a Mykonos (Grècia) amb 8.700 restes d'escombraries; Sicília (Itàlia) amb 29.000, Creta amb 49.000 i Rodes (Grècia) amb 66.000.

Pel que fa a les platges on més escombraries deixen els turistes, la platja de Marsaslock (Malta) ocupa el primer lloc, seguit de les platges de Torà (Mallorca), Golden Bay (Malta), Es Caragol (Mallorca), Gneja (Malta) o Sunrise Beach (Xipre). Per contra, la platja més neta de les analitzades és Tsoutsouras (Creta). La investigadora ICREA de l'ICTA-UAB, Dra. Patrizia Ziveri ha recordat que tot i que es tracta d'un fenomen ben conegut, la variació estacional de la generació de residus a les illes encara no s'havia definit correctament ni s'havia determinat el seu efecte socioeconòmic i mediambiental. Sumat a la pressió humana que pateixen les illes, "l'aïllament i la falta d'espai per crear instal·lacions suposen una limitació addicional per a aquestes illes".

El projecte BLUEISLANDS té com a objectiu proporcionar respostes a totes aquestes preocupacions. En base als resultats, es proposaran solucions estratègiques per lluitar contra aquest problema a les illes. Després d'aplicar aquestes mesures, es repetiran les enquestes per avaluar els seus impactes.

Activitats ICTA
No hi ha esdeveniments enregistrats a partir d' aquesta data.