Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

L'escalfament de l’oceà podria portar a un 17% menys de biomassa d'espècies marines a nivell global, a finals de segle

El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.

Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les espècies de males herbes continuen estenent-se i els costos per gestionar aquest problema segueixen augmentant tot i la implementació de millors pràctiques de maneig i l'esforç del personal de recerca i d'extensió que les promou entre els administradors de les terres.

Els espais verds urbans no beneficien la salut de tots

La creació de parcs i zones verdes en els nuclis urbans té efectes positius en la salut dels seus residents, de manera general.

L'investigador de l’ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé obté una ERC Advanced Grant

L'investigador de ICTA-UAB Antoni Rosell-Melé ha estat guardonat amb un projecte "Advanced Grant" (AdvGr) del Consell Europeu de Recerca (ERC) per desenvolupar el projecte científic "Nou enfocament geoquímic per reconstruir la dinàmica paleo-atmosfèrica tropical" (PALADYN).

L'agricultura urbana en terrats permet produir aliments sans, frescos i sostenibles

La implementació d'horts urbans als terrats dels edificis permetria produir aliments agrícoles frescos, sans i sostenibles per garantir la sobirania alimentària de les ciutats, cada vegada més poblades.

El coneixement indígena, clau per a l'èxit en la restauració d’ecosistemes

Els projectes de restauració ecològica que involucren les comunitats indígenes i locals de manera activa tenen resultats més exitosos.

Els canvis futurs en el benestar humà dependran més de factors socials que de factors econòmics

Els canvis en la percepció del benestar personal que es produiran en les properes tres dècades a nivell global, dependran en major mesura de factors socials que d'aspectes macroeconòmics.

Èxit a l'ICTA-UAB: sis beques ERC en 3 anys

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha rebut sis ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC) en tres anys, durant el període comprès entre finals del 2015 i finals del 2018. Cadascun d’aquests projectes (dotats d’entre 1.

El transport aeri, principal font de contaminació del turisme a Barcelona

Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg CO2 eq, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar.
Notícies
El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

Data: 2018-10-02

Labrador Current

 

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta. La seva llera, àmplia i biològicament rica situada a l'est del Canadà drena dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i és popular entre els vaixells pesquers, les balenes i els turistes.

Un nou estudi dirigit per la Universitat de Washington i en què ha participat l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Eric Galbraith analitza les causes d'aquesta ràpida desoxigenació i la vincula a dues dels corrents més poderoses de l'oceà: el corrent del Golf i el corrent de Labrador. L'estudi, publicat a Nature Climate Change, explica com el canvi climàtic a gran escala ja està provocant que els nivells d'oxigen baixin a les parts més profundes d'aquesta llera.

"L'àrea al sud de Terranova és una de les regions millor mostrejades l'oceà", va explicar la primera autora Mariona Claret, investigadora associada del Joint Institute for the Study of the Atmosphere and Ocean de la Universitat de Washington. "És també una àrea molt interessant perquè està en una cruïlla on interactuen dos grans corrents a gran escala".

L'Agència de Pesca del Canadà ha monitoritzat l'augment de la salinitat i de la temperatura a la regió de St. Lawrence des de 1920. Els nivells d'oxigen estan sent controlats des de 1960, i la tendència a la baixa genera preocupació.
"Les observacions a l'interior del Golf de Sant Llorenç mostren una disminució dramàtica d'oxigen, que està arribant a condicions hipòxiques, el que significa que no fa possible la vida marina", va dir Claret.

"S'ha vist que les disminucions d'oxigen afecten els peixos llops de l'Atlàntic", va dir Claret que va afegir que també amenacen al bacallà de l'Atlàntic, els crancs de les neus i l'halibut negre, tots ells habitants de les profunditats.
"El descens d'oxigen en aquesta regió ja es coneixia, però fins ara no s'havia analitzat la causa subjacent", va dir Claret, qui va realitzar la recerca mentre treballava a la Universitat McGill de Canadà.

La investigació confirma un estudi recent que mostrava que, a mesura que els nivells de diòxid de carboni han anat augmentant durant l'últim segle a causa de les emissions humanes, el Corrent del Golf s'ha anat desplaçant cap al nord i el Corrent de Labrador s'ha debilitat. Aquest nou estudi conclou que això provoca que una major quantitat d'aigua càlida, salada i pobre en oxigen procedent del Corrent del Golf arribi a l'Estret de Saint Lawrence.

L'estudi utilitza els resultats del model de Laboratori de Dinàmica de Fluids Geofísics de NOAA, un model d'ordinador d'alta resolució que simula els oceans del món amb un punt de dades cada 8 quilòmetres. Aquesta simulació va trigar nou mesos a executar-se utilitzant 10.000 nodes computacionals: un volum enorme fins i tot per als estàndards dels models climàtics globals.

Amb aquesta gran precisió, és possible observar els remolins i altres detalls del litoral que poden influir en la circulació oceànica. Els resultats del model combinats amb les observacions històriques mostren que, a mesura que els nivells de diòxid de carboni augmenten, l'aigua del Corrent del Golf reemplaça l'aigua de la mar de Labrador a les parts més profundes del golf de Saint Lawrence.

Les aigües transportades pel Corrent de Labrador són remogudes per les tempestes al mar de Labrador, de manera que l'aire absorbit a la superfície es barreja molt per sota de la superfície. El Corrent del Golf, però, està més estratificat en capes horitzontals estables; la capa superior conté oxigen de l'aire de dalt, però l'oxigen de les capes més baixes és consumit per la vida marina. A més, el càlid Corrent del Golf és igual de dens a major profunditat, de manera que les capes més profundes i privades d'oxigen del Corrent del Golf segueixen la mateixa trajectòria de densitat presa per l'aigua propera a la superfície rica en oxigen del corrent de Labrador.

"Relacionem el canvi en l'oxigen a la costa amb el canvi en els corrents a gran escala a l'oceà obert", va dir Claret.
En el model, el canvi en la circulació oceànica a gran escala que causa escalfament i desoxigenació al golf de Saint Lawrence també es correspon amb una disminució de la circulació meridional de l'Atlàntic, un patró de circulació oceànica que se sap que influeix fortament en el clima de l'Hemisferi Nord.

"Ser capaç de vincular potencialment els canvis costaners amb la circulació meridional de l'Atlàntic és molt emocionant", ha afegit Claret.

L'anàlisi mostra que la meitat del descens de l'oxigen observat en les profunditats del riu Saint Lawrence és degut simplement a què l'aigua és més càlida i no pot contenir tanta quantitat d'oxigen. L'altra meitat probablement es degui a altres factors, com l'activitat biològica en els dos corrents i dins del canal. "El que succeirà després és desconegut", va dir Claret. "Els nivells d'oxigen a St. Lawrence dependran de qüestions molt més àmplies, com la quantitat de diòxid de carboni que els humans emetran a l'atmosfera en les pròximes dècades, o de com respondran els corrents oceànics a gran escala".

La investigació va ser finançada pel Consell Europeu de Recerca (ERC), el Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya a través de la Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu concedida l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), la Fundació per a la Innovació del Canadà i NOAA. Els coautors són Eric Galbraith a la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Palter a la Universitat de Rhode Island; Daniele Bianchi a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles; Katja Fennel a la Universitat Dalhousie a Nova Escòcia; Denis Gilbert en Fisheries and Oceans Canada; i John Dunne al Laboratori de Dinàmica de Fluids Geofísics de l'NOAA.

Activitats ICTA