L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

El Bojos per la Terra reprèn les sessions en format virtual

El programa Bojos per la Terra impartit per l’ICTA-UAB ha reprès les seves sessions formatives en format virtual.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

Enquesta: El rol del verd residencial durant el confinament pel brot de COVID-19

El grup d’investigació BCNUEJ (www.bcnuej.org) de l’ICTA-UAB (https://ictaweb.uab.cat/) i de l'IMIM (www.imim.es) estan realitzant un estudi sobre el paper del verd residencial (vegetació interior, en balcons, terrasses, coberts verdes, jardins particulars.

L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).
Notícies
El canvis en la circulació atlàntica provoquen que l'aigua amb menys oxigen envaeixi el Golf de Saint Lawrence del Canadà

Data: 2018-10-02

Labrador Current

 

El Golf de Saint Lawrence ha experimentat un escalfament i pèrdua d'oxigen més ràpida que qualsevol altre oceà del planeta. La seva llera, àmplia i biològicament rica situada a l'est del Canadà drena dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i és popular entre els vaixells pesquers, les balenes i els turistes.

Un nou estudi dirigit per la Universitat de Washington i en què ha participat l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), Eric Galbraith analitza les causes d'aquesta ràpida desoxigenació i la vincula a dues dels corrents més poderoses de l'oceà: el corrent del Golf i el corrent de Labrador. L'estudi, publicat a Nature Climate Change, explica com el canvi climàtic a gran escala ja està provocant que els nivells d'oxigen baixin a les parts més profundes d'aquesta llera.

"L'àrea al sud de Terranova és una de les regions millor mostrejades l'oceà", va explicar la primera autora Mariona Claret, investigadora associada del Joint Institute for the Study of the Atmosphere and Ocean de la Universitat de Washington. "És també una àrea molt interessant perquè està en una cruïlla on interactuen dos grans corrents a gran escala".

L'Agència de Pesca del Canadà ha monitoritzat l'augment de la salinitat i de la temperatura a la regió de St. Lawrence des de 1920. Els nivells d'oxigen estan sent controlats des de 1960, i la tendència a la baixa genera preocupació.
"Les observacions a l'interior del Golf de Sant Llorenç mostren una disminució dramàtica d'oxigen, que està arribant a condicions hipòxiques, el que significa que no fa possible la vida marina", va dir Claret.

"S'ha vist que les disminucions d'oxigen afecten els peixos llops de l'Atlàntic", va dir Claret que va afegir que també amenacen al bacallà de l'Atlàntic, els crancs de les neus i l'halibut negre, tots ells habitants de les profunditats.
"El descens d'oxigen en aquesta regió ja es coneixia, però fins ara no s'havia analitzat la causa subjacent", va dir Claret, qui va realitzar la recerca mentre treballava a la Universitat McGill de Canadà.

La investigació confirma un estudi recent que mostrava que, a mesura que els nivells de diòxid de carboni han anat augmentant durant l'últim segle a causa de les emissions humanes, el Corrent del Golf s'ha anat desplaçant cap al nord i el Corrent de Labrador s'ha debilitat. Aquest nou estudi conclou que això provoca que una major quantitat d'aigua càlida, salada i pobre en oxigen procedent del Corrent del Golf arribi a l'Estret de Saint Lawrence.

L'estudi utilitza els resultats del model de Laboratori de Dinàmica de Fluids Geofísics de NOAA, un model d'ordinador d'alta resolució que simula els oceans del món amb un punt de dades cada 8 quilòmetres. Aquesta simulació va trigar nou mesos a executar-se utilitzant 10.000 nodes computacionals: un volum enorme fins i tot per als estàndards dels models climàtics globals.

Amb aquesta gran precisió, és possible observar els remolins i altres detalls del litoral que poden influir en la circulació oceànica. Els resultats del model combinats amb les observacions històriques mostren que, a mesura que els nivells de diòxid de carboni augmenten, l'aigua del Corrent del Golf reemplaça l'aigua de la mar de Labrador a les parts més profundes del golf de Saint Lawrence.

Les aigües transportades pel Corrent de Labrador són remogudes per les tempestes al mar de Labrador, de manera que l'aire absorbit a la superfície es barreja molt per sota de la superfície. El Corrent del Golf, però, està més estratificat en capes horitzontals estables; la capa superior conté oxigen de l'aire de dalt, però l'oxigen de les capes més baixes és consumit per la vida marina. A més, el càlid Corrent del Golf és igual de dens a major profunditat, de manera que les capes més profundes i privades d'oxigen del Corrent del Golf segueixen la mateixa trajectòria de densitat presa per l'aigua propera a la superfície rica en oxigen del corrent de Labrador.

"Relacionem el canvi en l'oxigen a la costa amb el canvi en els corrents a gran escala a l'oceà obert", va dir Claret.
En el model, el canvi en la circulació oceànica a gran escala que causa escalfament i desoxigenació al golf de Saint Lawrence també es correspon amb una disminució de la circulació meridional de l'Atlàntic, un patró de circulació oceànica que se sap que influeix fortament en el clima de l'Hemisferi Nord.

"Ser capaç de vincular potencialment els canvis costaners amb la circulació meridional de l'Atlàntic és molt emocionant", ha afegit Claret.

L'anàlisi mostra que la meitat del descens de l'oxigen observat en les profunditats del riu Saint Lawrence és degut simplement a què l'aigua és més càlida i no pot contenir tanta quantitat d'oxigen. L'altra meitat probablement es degui a altres factors, com l'activitat biològica en els dos corrents i dins del canal. "El que succeirà després és desconegut", va dir Claret. "Els nivells d'oxigen a St. Lawrence dependran de qüestions molt més àmplies, com la quantitat de diòxid de carboni que els humans emetran a l'atmosfera en les pròximes dècades, o de com respondran els corrents oceànics a gran escala".

La investigació va ser finançada pel Consell Europeu de Recerca (ERC), el Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya a través de la Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu concedida l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), la Fundació per a la Innovació del Canadà i NOAA. Els coautors són Eric Galbraith a la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Palter a la Universitat de Rhode Island; Daniele Bianchi a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles; Katja Fennel a la Universitat Dalhousie a Nova Escòcia; Denis Gilbert en Fisheries and Oceans Canada; i John Dunne al Laboratori de Dinàmica de Fluids Geofísics de l'NOAA.

Activitats ICTA