L'ICTA-UAB cedeix material de protección a diversos hospitals

​L' ICTA-UAB és, des del passat dilluns 16 de març de 2020, un Institut amb accés restringit.

Es preveuen nivells de pol·len alts i avançats per a aquesta primavera. No confondre l’al·lèrgia amb el COVID-19

Les pol·linitzacions d’aquesta primavera i estiu començaran uns dies abans de l’habitual i seran importants, assolint nivells per damunt de la mitjana (del període 1994-2019).

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus

Conferència ICTAS2020: Actualització important sobre el brot de coronavirus.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB inicia una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

Quins elements i característiques han de tenir els boscos per influenciar la salut humana?

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.

L’ICTA-UAB estrena el seu programa “Bojos per la Terra” de la Fundació Catalunya La Pedrera

Uns 300 joves catalans amb aptituds i talent especial per la ciència han iniciat aquest cap de setmana una aventura única com a participants de la 8a edició del programa “Bojos per la ciència”.

Victoria Reyes-García rep una beca ERC Prof of Concept vinculada al projecte LICCI

Victoria Reyes-García, investigadora ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és una dels 76 principals investigadors que rebran una de les beques Proof of Concept (PoC) del Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès).

L’ ICTA-UAB demana a la UAB la reducció del número de vols

Davant la situació d'emergència climàtica, reconeguda recentment per la UAB, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha elaborat una proposta en què emplaça a la Universitat a adoptar una nova política de viatges entre la seva comunitat que permeti abordar una de les activitats més contaminants: els vols en avió.

Una nova avaluació considera que el discurs de la Unió Europea sobre descarbonització elèctrica necessita una revisió

És ben sabut que la Unió Europea centra els seus esforços en descarbonitzar la seva economia, i en molts aspectes, la Energiewende d'Alemanya (procés transició energètica realitzat a Alemanya) encarna un exemple modèlic d'aquest esforç.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.
Notícies
Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

Data: 2018-10-08

Creació L'Observatori del Besòs


La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.
 
La UAB i el Consorci Besòs Tordera han presentat avui el conveni de col·laboració que permetrà la creació de l’Observatori del Besòs amb l’objectiu de desenvolupar treballs de seguiment i monitoratge sobre l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs a mitjà i llarg termini a través d’indicadors biològics, hidromorfològics i fisicoquímics. L’acte ha tingut lloc a la seu del Consorci Besòs Tordera a Granollers amb la presència de la rectora de la UAB, Margarita Arboix; l’investigador de l’ICTA-UAB Martí Boada i el president del Consorci Besòs Tordera, Joan Vila.

El seguiment de la conca es farà mitjançant el seguiment de diatomees, macroinvertebrats, peixos, vegetació de ribera, amfibis, aus, mamífers i de paràmetres hidrològics i fisicoquímics. A més, L’Observatori del Besòs fomentarà activitats dins el Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació (PROECA) destinades a la ciutadania en general amb l’objectiu de difondre els resultats obtinguts a la recerca i fomentar l’interès social envers l’ecosistema fluvial.

L’Observatori del Besòs es posarà en marxa durant el 2018 sota la coordinació de l’ICTA-UAB, amb la direcció del Dr. Martí Boada i amb el finançament del Consorci Besòs Tordera. L’Observatori neix després de la realització, al llarg de l’any 2017, de l’estudi Avaluació de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs (1997-2017), elaborat per l’ICTA-UAB, amb el suport del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i finançat pel Consorci Besòs Tordera. Es tracta d’una anàlisi comparativa de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs, 20 anys després de la publicació de l’Estudi de la biodiversitat a la conca del Besòs (1997), que representà una primera radiografia de l’estat de la conca.

Millora de la biodiversitat en les últimes dues dècades
Durant l’acte s’ha presentat el vídeo La conca del Besòs. Una mirada socioecològica (1997 – 2017) que resumeix els principals resultats de l’estudi, que comprèn la xarxa hidrogràfica de la conca del Besòs, formada pels 182 quilòmetres de longitud dels sis rius principals: el Mogent, el Congost, el Tenes, la Riera de Caldes, el Ripoll i el Besòs.

L’informe posa de manifest la millora aconseguida en aquest període gràcies especialment a la implantació d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) arreu de la conca i als avenços en els processos de tractament de les aigües residuals que han permès la reducció d’amoni o de sals presents a l’aigua, un fet rellevant considerant que a la conca hi viuen més de dos milions de persones. A més, destaca l’expansió d’espècies clau indicadores de qualitat i de recuperació, on destaquen els casos del blauet i de la llúdriga, però alhora també posa de manifest la propagació d’espècies indicadores d’alteració com la tortuga de Florida i el visó americà.

Pel que fa als índexs de qualitat de l’estat de l’aigua i les riberes, s’ha observat una millora generalitzada en el valor indicador dels macroinvertebrats, així com en el de vegetació de ribera i de peixos als cursos mitjans de la conca. En termes de biodiversitat, l’estudi recull un increment en el nombre d’espècies d’aus citades als sistemes fluvials de la conca, passant de 110 a 138, així com de libèl·lules (de 28 a 33) o de rèptils (de 7 a 14).

A nivell d’anàlisi territorial, l’informe evidencia l’increment de la superfície de les àrees urbanitzades a l’entorn del riu, així com de la reducció dels conreus i de les pinedes de pi blanc.

Aquí podeu trobar el vídeo de resum de l'estudi:

Activitats ICTA