L’associació Amics de la UAB premia l’ICTA-UAB

L’ICTA-UAB rebrà un dels premis que l’associació Amics de la UAB lliura cada any en el marc de la Festa Amics UAB.

La presència de ferro a l'aigua, clau per explicar la quantitat i distribució dels peixos en els oceans

Les persones tendeixen a prestar més atenció a la quantitat d'aliments que consumeixen que a la riquesa de la seva dieta en micronutrients essencials com el ferro.

Els residus miners abocats a la badia de Portmán segueixen alliberant metalls al mar 25 anys després del seu cessament

Les aigües del mar mediterrani continuen rebent metalls dissolts del dipòsit de residus miners de la badia de Portmán (Múrcia) 25 anys després del cessament de l’activitat minera.

Un nou projecte ICTA-UAB avaluarà els impactes dels micro i nanoplàstics en els oceans tropicals i temperats

Un nou projecte liderat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri és un dels cinc projectes seleccionats per rebre finançament de la Iniciativa de Programació Conjunta Mars i Oceans Productius i Saludables (Oceans JPI).

El Big Data revela una extraordinària unitat subjacent a la diversitat de la vida

Un estudi de l'ICTA-UAB assenyala el creixement com a element clau per explicar el funcionament de tots els éssers vius.

Jeroen van den Bergh, doctor honoris causa per l'Open University dels Països Baixos

L’economista ambiental de l’ICTA-UAB Prof. Dr. Jeroen van den Bergh va ser anomenat doctor honoris causa per la Open University dels Països Baixos.

L'Acord de París es veu obstaculitzat per promeses inconsistents, segons un estudi de l'ICTA-UAB

Les promeses de l'Acord Climàtic de París realitzades per alguns països podrien no ser tan ambicioses com semblen, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).

Troben altes concentracions de plom en la fauna silvestre de l'Amazònia

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la UVic-UCC han detectat concentracions de plom elevades en mostres de fauna salvatge de l'Amazònia peruana, originades per la munició de plom i la contaminació relacionada amb l'extracció petroliera.

Mesuren el potencial dels boscos per alentir el canvi climàtic

Els boscos pirinencs, cornisa cantàbrica i Galícia mostren un important potencial per acumular quantitats encara més grans de diòxid de carboni en el futur i així ajudar a frenar l'augment en les concentracions del gas CO2 que està escalfant el planeta.

Per què els ambientalistes mengen carn?

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza els motius pels quals científics conscienciats amb el medi ambient no renuncien al consum de carn, causant d'importants impactes ambientals al planeta.

La gestió del verd urbà permet incrementar la presència d’ocells a les ciutats

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

El riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al Mar Mediterrani

Un estudi de l'ICTA-UAB analitza la distribució i concentració de microplàstics procedents d'un dels principals rius de la Mediterrània occidental.

Un projecte europeu ofereix ajuda per crear hivernacles a cobertes

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha obert una convocatòria que pretén donar suport a nous projectes d'hivernacles en cobertes, en el marc del Projecte GROOF.

L’ICTA-UAB participa al projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Bracelona (ICTA-UAB) és una de les institucions impulsores d’un projecte que habilitarà 10 escoles de Barcelona com a refugis climàtics per disminuir l’impacte de les altes temperatures de l’estiu.

Un estudi desestima les polítiques de creixement verd per fer front a l'emergència ecològica

Investigadors de l'ICTA-UAB i de la Goldsmiths University of London indiquen que la reducció d'emissions només és compatible amb un menor creixement o amb el decreixement econòmic.
Notícies
Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

Data: 2018-10-08

Creació L'Observatori del Besòs


La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.
 
La UAB i el Consorci Besòs Tordera han presentat avui el conveni de col·laboració que permetrà la creació de l’Observatori del Besòs amb l’objectiu de desenvolupar treballs de seguiment i monitoratge sobre l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs a mitjà i llarg termini a través d’indicadors biològics, hidromorfològics i fisicoquímics. L’acte ha tingut lloc a la seu del Consorci Besòs Tordera a Granollers amb la presència de la rectora de la UAB, Margarita Arboix; l’investigador de l’ICTA-UAB Martí Boada i el president del Consorci Besòs Tordera, Joan Vila.

El seguiment de la conca es farà mitjançant el seguiment de diatomees, macroinvertebrats, peixos, vegetació de ribera, amfibis, aus, mamífers i de paràmetres hidrològics i fisicoquímics. A més, L’Observatori del Besòs fomentarà activitats dins el Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació (PROECA) destinades a la ciutadania en general amb l’objectiu de difondre els resultats obtinguts a la recerca i fomentar l’interès social envers l’ecosistema fluvial.

L’Observatori del Besòs es posarà en marxa durant el 2018 sota la coordinació de l’ICTA-UAB, amb la direcció del Dr. Martí Boada i amb el finançament del Consorci Besòs Tordera. L’Observatori neix després de la realització, al llarg de l’any 2017, de l’estudi Avaluació de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs (1997-2017), elaborat per l’ICTA-UAB, amb el suport del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i finançat pel Consorci Besòs Tordera. Es tracta d’una anàlisi comparativa de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs, 20 anys després de la publicació de l’Estudi de la biodiversitat a la conca del Besòs (1997), que representà una primera radiografia de l’estat de la conca.

Millora de la biodiversitat en les últimes dues dècades
Durant l’acte s’ha presentat el vídeo La conca del Besòs. Una mirada socioecològica (1997 – 2017) que resumeix els principals resultats de l’estudi, que comprèn la xarxa hidrogràfica de la conca del Besòs, formada pels 182 quilòmetres de longitud dels sis rius principals: el Mogent, el Congost, el Tenes, la Riera de Caldes, el Ripoll i el Besòs.

L’informe posa de manifest la millora aconseguida en aquest període gràcies especialment a la implantació d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) arreu de la conca i als avenços en els processos de tractament de les aigües residuals que han permès la reducció d’amoni o de sals presents a l’aigua, un fet rellevant considerant que a la conca hi viuen més de dos milions de persones. A més, destaca l’expansió d’espècies clau indicadores de qualitat i de recuperació, on destaquen els casos del blauet i de la llúdriga, però alhora també posa de manifest la propagació d’espècies indicadores d’alteració com la tortuga de Florida i el visó americà.

Pel que fa als índexs de qualitat de l’estat de l’aigua i les riberes, s’ha observat una millora generalitzada en el valor indicador dels macroinvertebrats, així com en el de vegetació de ribera i de peixos als cursos mitjans de la conca. En termes de biodiversitat, l’estudi recull un increment en el nombre d’espècies d’aus citades als sistemes fluvials de la conca, passant de 110 a 138, així com de libèl·lules (de 28 a 33) o de rèptils (de 7 a 14).

A nivell d’anàlisi territorial, l’informe evidencia l’increment de la superfície de les àrees urbanitzades a l’entorn del riu, així com de la reducció dels conreus i de les pinedes de pi blanc.

Aquí podeu trobar el vídeo de resum de l'estudi:

Activitats ICTA