L’economista de l’ICTA-UAB Joan Martínez Alier guanya el Premi Balzan de reptes ambientals

L'economista Joan Martínez Alier de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), és un dels guardonats amb el Premi Balzan 2020 en la categoria de "Reptes ambientals: Respostes de les Ciències Socials i les Humanitats".

Els pobles indígenes, essencials per a comprendre el canvi ambiental

Una investigació internacional en què participa l'ICTA-UAB mostra com el coneixement indígena i local pot ajudar a gestionar els ecosistemes i la vida silvestre.

Una nova publicació del projecte MAGIC ofereix una mirada crítica a l'economia circular

Amb l'atenció mundial centrada en la pandèmia per la COVID-19, els problemes que estaven a l'avantguarda de la preocupació pública fa només uns mesos semblen haver desaparegut màgicament.

Els beneficis econòmics de protegir el 30% de la terra i els oceans del planeta supera els costos en al menys 5: 1

Un informe sense precedents en què participa l’ICTA-UAB mostra que l'economia mundial està millor amb una naturalesa més protegida.

L'ICTA-UAB rep l'acreditació d'Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva

L'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha estat acreditat com a Unitat d'Excel·lència Maria de Maeztu per segona vegada consecutiva, pel Ministeri de Ciència i Innovació espanyol.

Projecte experimental d'agricultura urbana, local i tradicional en Sabadell

L'ICTA-UAB i l’Ajuntament de Sabadell constitueixen la comunitat FoodE, que aplega tots els actors implicats en el sistema de producció alimentària de la ciutat i en aquesta iniciativa.

Què respirem quan som al bosc?

Un estudi caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani, i detecta les concentracions màximes al juliol i agost.

La ciència a Catalunya contra la COVID-19

Una seixantena d'investigadors ICREA, entre els quals Isabelle Anguelovski de l'ICTA-UAB, lideren més d'un centenar d'activitats de recerca sobre la COVID-19.

L'acadèmia en temps del COVID-19: cap a una ètica de la cura

                                                                                                                                                                       .

Una plataforma informàtica dóna visibilitat als micropobles de Catalunya

Un equip de recerca de la UAB, en col·laboració amb l’Associació de Micropobles de Catalunya, ha creat el Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per a uns micropobles actius i sostenibles (GISASH).

Els defensors de la justícia ambiental són víctimes de violència i assassinats

Els moviments ciutadans aconsegueixen aturar la degradació ambiental fins en un 27% dels conflictes ambientals, segons un estudi de l'ICTA-UAB.

Canvis tecnològics i nous estils de vida baixos en carboni, claus per mitigar els efectes del canvi climàtic

Per aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic i assolir una societat més sostenible, cal transformar l'actual sistema energètic basat en els combustibles fòssils en un model basat en energies renovables.

Impactes del canvi climàtic estudiats usant el refranyer popular

Membres de la comunitat de reg que realitzen treballs de manteniment en una sèquia de acarament (situada al cim de la muntanya) per millorar la circulació d'aigua per a reg i consum humà.

Els atuells neolítics revelen com va ser el consum de llet a Europa fa 7.000 anys

Ceràmica procedent del jaciment arqueològic de Verson (França) analitzada en la recerca (Fotografia d'Annabelle Cocollos, Conseil départemental du Calvados ou CD14, publicada en Germain-Vallée et al.

El creixement econòmic és incompatible amb la conservació de la biodiversitat

Un estudi en el qual intervenen més de 20 especialistes en ecologia de la conservació i economia ecològica posa en evidència la contradicció entre el creixement econòmic i la conservació de la biodiversitat.

La lluita pel poder obstaculitza les polítiques urbanes d'adaptació al canvi climàtic

Les accions de transformació que realitzen les ciutats per adaptar-se i mitigar els impactes del canvi climàtic es poden veure menyscabades per les lluites polítiques pel poder municipal.

L'anàlisi del sutge dels incendis tropicals dipositat a l'oceà ajudarà a predir els futurs canvis climàtics del planeta

L'ICTA-UAB va dur a terme una expedició científica a l'oceà Atlàntic per agafar mostres de pols i fum dels incendis de l'Àfrica tropical dipositat en els sediments marins.

El corall vermell es recupera de manera efectiva en àrees protegides de la Mediterrània després de dècades de sobreexplotació

Les mesures de protecció de les Àrees Marines Protegides han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya i a la dècada de 1960 a la Mar de Ligúria (Nord-oest d’Itàlia).

Els "clubs climàtics subnacionals" podrien ser claus per combatre el canvi climàtic

La creació de "clubs climàtics" que ofereixin la seva adhesió a estats subnacionals, i no només a països, podria accelerar l'avanç cap a una política de canvi climàtic harmonitzada a nivell mundial.
Notícies
Neix L’Observatori del Besòs: un projecte de seguiment de la qualitat dels sistemes fluvials de la conca

Data: 2018-10-08

Creació L'Observatori del Besòs


La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), i el Consorci Besòs Tordera avaluaran l’estat de qualitat a llarg termini de la conca del Besòs gràcies a la creació de l’Observatori del Besòs.
 
La UAB i el Consorci Besòs Tordera han presentat avui el conveni de col·laboració que permetrà la creació de l’Observatori del Besòs amb l’objectiu de desenvolupar treballs de seguiment i monitoratge sobre l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs a mitjà i llarg termini a través d’indicadors biològics, hidromorfològics i fisicoquímics. L’acte ha tingut lloc a la seu del Consorci Besòs Tordera a Granollers amb la presència de la rectora de la UAB, Margarita Arboix; l’investigador de l’ICTA-UAB Martí Boada i el president del Consorci Besòs Tordera, Joan Vila.

El seguiment de la conca es farà mitjançant el seguiment de diatomees, macroinvertebrats, peixos, vegetació de ribera, amfibis, aus, mamífers i de paràmetres hidrològics i fisicoquímics. A més, L’Observatori del Besòs fomentarà activitats dins el Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació (PROECA) destinades a la ciutadania en general amb l’objectiu de difondre els resultats obtinguts a la recerca i fomentar l’interès social envers l’ecosistema fluvial.

L’Observatori del Besòs es posarà en marxa durant el 2018 sota la coordinació de l’ICTA-UAB, amb la direcció del Dr. Martí Boada i amb el finançament del Consorci Besòs Tordera. L’Observatori neix després de la realització, al llarg de l’any 2017, de l’estudi Avaluació de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs (1997-2017), elaborat per l’ICTA-UAB, amb el suport del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), i finançat pel Consorci Besòs Tordera. Es tracta d’una anàlisi comparativa de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs, 20 anys després de la publicació de l’Estudi de la biodiversitat a la conca del Besòs (1997), que representà una primera radiografia de l’estat de la conca.

Millora de la biodiversitat en les últimes dues dècades
Durant l’acte s’ha presentat el vídeo La conca del Besòs. Una mirada socioecològica (1997 – 2017) que resumeix els principals resultats de l’estudi, que comprèn la xarxa hidrogràfica de la conca del Besòs, formada pels 182 quilòmetres de longitud dels sis rius principals: el Mogent, el Congost, el Tenes, la Riera de Caldes, el Ripoll i el Besòs.

L’informe posa de manifest la millora aconseguida en aquest període gràcies especialment a la implantació d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) arreu de la conca i als avenços en els processos de tractament de les aigües residuals que han permès la reducció d’amoni o de sals presents a l’aigua, un fet rellevant considerant que a la conca hi viuen més de dos milions de persones. A més, destaca l’expansió d’espècies clau indicadores de qualitat i de recuperació, on destaquen els casos del blauet i de la llúdriga, però alhora també posa de manifest la propagació d’espècies indicadores d’alteració com la tortuga de Florida i el visó americà.

Pel que fa als índexs de qualitat de l’estat de l’aigua i les riberes, s’ha observat una millora generalitzada en el valor indicador dels macroinvertebrats, així com en el de vegetació de ribera i de peixos als cursos mitjans de la conca. En termes de biodiversitat, l’estudi recull un increment en el nombre d’espècies d’aus citades als sistemes fluvials de la conca, passant de 110 a 138, així com de libèl·lules (de 28 a 33) o de rèptils (de 7 a 14).

A nivell d’anàlisi territorial, l’informe evidencia l’increment de la superfície de les àrees urbanitzades a l’entorn del riu, així com de la reducció dels conreus i de les pinedes de pi blanc.

Aquí podeu trobar el vídeo de resum de l'estudi:

Activitats ICTA